"Asma Alghoul és una dona molt valenta, íntegra i compromesa que explica trenta anys de vida a la Franja de Gaza. La insubmisa de Gaza és un crit i un compromís indispensable amb el seu país i la seva llengua", explica Mohamad Bitari, l'editor d'Èter. "Fa molts anys que treballem per construir un pont entre Catalunya i el món àrab", afegeix l'editor que ha recollit, en nom de la periodista i escriptora palestina, el premi Llibreter al millor llibre d'assaig. "L'Asma no ha pogut fer cap vídeo perquè en aquests moments té una situació molt difícil i no la volíem pressionar més, però cada quinze minuts penja un post a Facebook demanant ajuda per a algú", afegeix Bitari, que ha anunciat una segona edició del llibre, que també firma l'escriptor i periodista libanès Sélim Nassib. En aquest pont entre les dues cultures, Èter treballa en la publicació en àrab aquesta tardor de Camí de Sirga de Jesús Moncada.

Els irredempts (LaBreu), de Cristina Garcia Molina, ha guanyat el premi Llibreter. La primera novel·la de l’escriptora granollerina ha seduït els llibreters en la categoria de literatura catalana d'aquesta 24a edició del guardó del Gremi de Llibreters que reconeix la qualitat dels títols publicats l’any anterior i posa en valor el seu ofici com a prescriptors.

A Ana Pessoa (Lisboa, 1982) la fascina l'adolescència, i per això sempre que pot hi situa les seves novel·les. "Juan José Millás diu que ser adolescent és com aterrar a Mart o com viatjar a un país desconegut, perquè hi arribes de cop i no coneixes res de res", diu l'escriptora portuguesa, que acaba de guanyar el 23è Premi Llibreter de Literatura Infantil i Juvenil d'Altres Literatures amb Mary John (L'Altra, 2021). Traduït per Mercè Ubach, és el primer llibre de Pessoa publicat en català. Amb la forma d'una carta llarga, la novel·la relata el procés de superació d'una noia per distanciar-se del seu primer amor platònic i prendre consciència de la toxicitat de la relació.

La casa de foc, de Francesc Serés i El país dels altres, de Leïla Slimani, dues novel·les que ofereixen mirades renovadores sobre el passat, han rebut els premis Llibreter 2021 en les categories de literatura catalana i altres literatures. "El record transformat d'aquells anys és el que quedarà dels anys que vaig viure al Sallent, i aquelles històries que he subratllat al llibre han permès transformar una mica el passat i potser el futur d'aquell espai", ha dit Serés, que a la novel·la reconstrueix, en clau de ficció, uns anys decisius que va passar a la Garrotxa, on un professor indaga en els secrets d'una família.

Ignot, de Manuel Baixauli (Sueca, 1963), editat per Edicions del Periscopi, s'ha emportat el Premi Llibreter de literatura catalana que atorguen des de fa 21 anys les llibreries. En una entrega atípica, perquè la pandèmia ha obligat a fer-la virtual, i en què molts editors i autors han remarcat la necessitat de no defallir i de resistir, el jurat ha destacat l'univers creatiu de l'escriptor i pintor valencià: "Tal com indica el títol, quan comences a llegir Ignot entres dins d’un món desconegut, un món ple de dubtes, un món que tant podria ser imaginari com real. ¿Fracasses realment quan la teva obra no és coneguda? ¿N’és indispensable el reconeixement? Baixauli t’endinsa en un univers creatiu, desolador, angoixant moltes vegades, en el que no saps si és la teva ment o la seva pròpia història el que et juga una mala passada".

Els llibreters revaliden el seu entusiasme per les noves veus literàries i, per cinquè any consecutiu, han distingit una obra de debut amb el Premi Llibreter de Literatura Catalana, Novel·la (Quaderns Crema). El seu autor, el barceloní Pol Beckmann, havia publicat fins ara relats, i amb aquest treball “original en el plantejament dels límits entre la ficció i la realitat” -segons l’acta del jurat- ha merescut el respectat guardó que cada any concedeix el Gremi de Llibreters de Catalunya, i que premia la millor obra publicada entre el 2 el maig de l’any anterior a l’1 de maig del següent. “Em sento afalagat per haver rebut una distinció que concedeixen els llibreters, que tenen un criteri lector molt fonamentat”, va dir ahir el premiat. “La seva novel·la és una reivindicació de la lectura i el goig de la paraula i les coses ben fetes”, va argumentar Sandra Ollo, editora de Quaderns Crema. D’altra banda, el jurat d’aquesta categoria va fer una menció especial -cas força excepcional- a la també obra de debut Fugir era el més bell que teníem (Club Editor), de Marta Marín-Dòmine, “per la gran qualitat literària i l’elegància amb què tracta el tema de l’exili, imposat o desitjat”.