Un Barça cansat després d'una setmana intensa ho intenta fins al final, però no aconsegueix passar de l'empat (1-1) contra el Betis. A continuació, uns apunts en calent del partit.

No cada dia pot ser festa major. El barcelonisme semblava que estava a punt per veure un triomf que podia deixar la Lliga mig vista per a sentència, però el Betis es va encarregar de tirar aigua al vi blaugrana enduent-se un empat que tampoc és un accident greu. Punxar amb un Betis en bona ratxa de resultats és una possibilitat, però després de veure com el Madrid es deixava mitja Lliga a casa amb el València, el barcelonisme va acabar amb la sensació d’haver deixat encara viu l’equip d’Ancelotti. I ja sabem que, amb el Madrid, com més aviat el deixis fora de combat, millor.

Antony Matheus dos Santos (Antony) viu una etapa de "resurrecció" futbolística al Benito Villamarín i s'enfrontarà aquest dissabte (21 h, Movistar LaLiga) al Barça de Hansi Flick. El brasiler va encetar la carrera com a jugador al São Paulo FC, club de la seva ciutat de naixement. Allà, durant la infantesa, es va forjar una forta personalitat mentre s'enfrontava als camells amb més renom de la ciutat. "Jo jugava contra traficants, amb tots", va revelar el davanter bètic en una entrevista a DAZN prèvia al passat derbi andalús.

El Reial Madrid ha caigut derrotat al camp del Betis (2-1), un resultat que obre les portes al Barça per consolidar la primera posició a la Lliga si derrota la Reial Societat (aquest diumenge a les 16.15 h). Els blancs s'han avançat amb un gol de Brahim Díaz a la primera part, però entre Cardozo i Isco de penal han capgirat el marcador. Ha estat un partit on Isco s'ha imposat a Modric, en el duel de migcampistes veterans.

El Barça ha guanyat el pols a la Lliga i la Federació Espanyola de Futbol que no permetien la venda de Vitor Roque. El brasiler, fins ara cedit al Betis, marxarà al Palmeiras. Els brasilers paguen una xifra al voltant dels 25 milions d’euros pel 80% dels drets del davanter més variables. El Betis accepta deixar marxar el jugador a canvi de fer-se amb el 30% dels drets federatius d’Ez Abde. Fins ara, els andalusos, que mantenen bones relacions comercials pel que fa a les transaccions amb el club blaugrana, en tenien un 50%.

El Barça ja és als quarts de final de la Copa del Rei. Una nova maneta contra el Betis (5-1) confirma que l'equip de Hansi Flick torna a ser el d'inicis de temporada. A continuació, uns apunts en calent.

El Betis pot dir que ara mateix té el planter més en forma d'Espanya aquesta temporada. El club verd-i-blanc fa anys que aposta pel futbol base i sempre ha tret jugadors de gran qualitat. Per això el Barça ha estat atent els últims anys per arrabassar les promeses que han destacat al planter de l'equip sevillà. Els dos últims jugadors a arribar al primer equip blaugrana procedents del bressol del Betis han estat Pablo Gavi i Fermín López, que van ser fitxats amb 11 i 15 anys, respectivament.

El Betis ha anunciat aquesta nit la mort de Manuel Ruiz de Lopera als 79 anys al seu domicili de Sevilla després d'haver sortit de la unitat de cures intensives de la clínica sevillana Santa Isabel. Qui va ser president del club de Sevilla va ser una de les cares més conegudes del futbol espanyol pel seu sentit de l'humor i la seva passió i ganes per fer del Betis un gegant esportiu, però també pels seus excessos, verbals o econòmics. Lopera era un dels símbols d'aquell futbol dels anys 90 amb presidents megalòmans i cridaners, com Jesús Gil y Gil, Ruiz Mateos o ell mateix.

Aquells que van fer l’esforç de pujar a Montjuïc, en van baixar eufòrics. Com si haguessin assistir a una revetlla de Sant Joan improvisada a l’estadi, per celebrar el talent de dos Joans. Joãos, en aquest cas. El Barça tornava a l’Olímpic gairebé un mes després de derrotar el Cadis amb els Joãos, Cancelo i Félix, entrant per la porta Olímpica de l’estadi, com feien els guanyadors de les maratons. Quin partit, el seu. El va obrir un i el va tancar l'altre, en una golejada coral d'un equip afamat. Un Barça on Ferran Torres demanar a crits, o queixalades, ser protagonista. Que tremoli l'enemic, doncs. L'equip de Xavi va jugar un dels millors partits des de l'arribada del tècnic vallesà, jugant amb un Betis superat (5-0). El Barça ja ni recordava que també es pot guanyar sense patir. Quina dolça sensació, aquesta.

He vist molta gent decebuda amb la darrera temporada de la sèrie Ted Lasso. Però a mi m'ha encantat. Només hi trobo a faltar una mica més de partits de futbol, que em fa gràcia veure el calendari i els estadis. No li vull treure la feina a l'Alejandra Palés i recomanar sèries, però Ted Lasso tracta temes que fa anys i panys que les sèries ja cuiden, com l'homosexualitat, el racisme o la salut mental. Res de nou, podríem dir. Però abordar aquests temes parlant de futbol sí que és una novetat. Una sèrie de ficció els ha tocat millor que no pas el nostre dia a dia.

Raphinha feia uns quants mesos que esperava un moment com aquest. Poder marcar un gol que consolidi el Barça al capdamunt de la classificació. Ser, per un dia, un dels herois d’un equip cada cop més madur. Però alguns no acaben de trobar sort i, després de tres triomfs per la mínima, el Barça va brodar el futbol al camp del Betis i Lewandowski, alliberat de la gàbia on l’havien tancat amb la sanció, va marcar el 0-2. Si torna el polonès, s’acaben els triomfs per la mínima. Raphinha deu pensar que potser el seu gol canvia el seu futur, i el polonès, que tot continua igual. I conquerint el camp del Betis amb un joc molt seriós, el barcelonisme té llicència per somiar. El Madrid, amb un partit menys, ja és a vuit punts.

Haurà de patir de valent, el Barça, si vol guanyar de nou un títol. Però, després d'una semifinal agònica, l'equip de Xavi Hernández ja és a un sol pas de tornar a tenir una copa entre les mans. Diumenge es veurà les cares amb el Madrid en una final de la Supercopa entre dos gegants que hi arribaran ferits, cansats, sense estabilitat. Amb un calendari massa carregat i amb massa deures per fer, el Barça ha après a patir. Cada triomf és un viacrucis, però després d'una pròrroga que semblava no acabar mai, l'equip blaugrana va poder superar a la tanda de penals un Betis molt lluitador en part gràcies a la màgia d'Ansu Fati, autor d'un golàs. Com seria d'important que Ansu torni a ser el d'abans. Una tanda de penals on dos vells companys i rivals, Ter Stegen i Bravo, es van veure les cares. L'alemany en va sortir guanyador, aturant els penals a Juanmi i William Carvalho.

La lluna de mel s’ha acabat. Just abans de la final contra el Bayern, el Barça va fer-se mal amb una caiguda d’aquelles que et deixen l’esquena baldada. No només pel resultat, amb el triomf d’un Betis que va fer molt bé les coses (0-1). El pitjor va ser la sensació d’impotència d’un equip que va acabar rebent el gol quan semblava que per fi rutllava. Cruel broma del destí, com si així es volgués deixar clar que Xavi no té tanta sort, no té flor. La derrota deixa el Barça a 13 punts del Madrid, molt tocat a la Lliga. I amb un munt de ferides a la pell abans de jugar-se bona part de la temporada a Baviera aquest dimecres. L’eufòria del canvi de tècnic s’ha acabat d’esfumar i ara queda la realitat, despullada. Hi ha motius per creure, esclar, però, com si fos una collita, cal treballar ara per recollir els fruits en el futur. Ara tocarà patir.

A falta de bon joc, molta fe. Una setmana després de deixar escapar un valuós empat davant del vigent campió de Lliga al minut 99, l’Espanyol ha trobat al minut 97 un punt d’or al Benito Villamarín (2-2). Ni va merèixer no puntuar contra l’Atlètic ni ha merescut fer-ho davant del Betis. El futbol és així de meravellós, imprevisible, inexplicable i impossible d’entendre. 

L’exigència de la Primera Divisió no permet que l’adaptació a la màxima categoria sigui pausada. L’Espanyol, que encara no coneix la victòria aquesta temporada, no vol sentir a parlar d’urgències després d’un tram inicial de curs on han sigut força millors les sensacions que els resultats. Però la realitat, que en algunes jornades ha sigut cruel amb els blanc-i-blaus, dicta que només sumen 2 dels 12 punts disputats. I el calendari, lluny de donar una treva, fa pujada. 

A cada cop rebut, el Barça hi respon amb un triomf. Esgotat per un calendari exigent, l’equip de Ronald Koeman va recuperar Trincão, el portuguès de mirada trista que no aconseguia trobar el seu lloc a l’equip. El seu gol a les acaballes d’un partit que va canviar quan Messi va entrar a la gespa manté viva la flama de la Lliga i consolida la dinàmica positiva d’un equip que, en el fons, sap que la seva sort s’escriurà més a la Copa que no pas al torneig de la regularitat. Koeman, de fet, va deixar uns quants titulars a la banqueta, sense imaginar que seria Trincão qui acabaria dictant sentència per trencar la resistència del Betis (2-3).

Arribarà el dia en què el Barça caminarà sense Lionel Messi. Un dia que s’acosta, lentament. És llei de vida. Ho sap l’argentí, que volia marxar fa pocs mesos del Camp Nou. Ho sap Ronald Koeman, que l’ha deixat per primer cop a la banqueta contra el Betis. I ho saben jugadors com Antoine Griezmann, ofegats quan els toca carregar en solitari el pes de tota la pressió que ha aguantat durant més d’una dècada l’argentí. Però a l'espera d’aquest Barça sense Messi, l’equip encara el necessita. Tant és que estigui trist, enfadat o que no estigui en forma. Tant és que marqui menys gols o que no pressioni gaire els rivals. Messi, allunyat de la seva millor versió, segueix aportant molt més que un grapat de futbolistes. Jugant amb una mà lligada a l’esquena seguiria marcant diferències. La seva capacitat d’influir en els partits és tan gran que contra el Betis va tardar tres minuts a solucionar un partit que s’havia complicat sense ell a la primera part (5-2). Després d’escalfar al descans, va entrar i en una de les primeres jugades va endur-se dos defenses bètics i va fer una assistència a Griezmann sense tocar la pilota. Senzillament la va deixar passar, com si fos un toc diví.

Més que un enfrontament entre dos clàssics del futbol estatal, avui dia un Barça-Betis (16.15 h / Movistar LaLiga) és un retrobament massiu. Fins a sis exblaugranes formen part de l'equip andalús: Claudio Bravo, Marc Bartra, Martín Montoya, Juan Miranda, Cristian Tello i Toni Sanabria. La llista pot ser completada per Emerson Royal, una copropietat dels dos clubs. Mentrestant, Ronald Koeman té a les seves files dos exbètics: Junior Firpo, suplent de Jordi Alba des de l'estiu passat, i Carles Aleñá, que va jugar al Villamarín sis mesos com a cedit. De fet, si l'holandès és ara l'entrenador blaugrana és en gran part pel fracàs de Quique Setién, que si va fer mèrits per entrenar algun dia al Camp Nou va ser precisament per fer les coses bé al Betis.

El Real Madrid va sumar ahir al camp del Betis la primera victòria de la temporada (2-3) amb dues jugades polèmiques, una expulsió i un penal, en què el VAR va afavorir els interessos del conjunt blanc.