Es coneixen pocs avenços en el tractament de l'osteosarcoma, un tipus de càncer que s'origina als ossos i que acostuma a afectar infants i adolescents, en els últims 40 anys. Aquest tumor afecta sobretot criatures i joves d'entre 10 i 20 anys, ja que és el període de temps en què els ossos experimenten un creixement més ràpid, i tot i que es considera una malaltia poc freqüent, és una de les principals causes de mortalitat en aquesta franja d'edat. Uns dels grans reptes a l'hora de trobar teràpies efectives és que els mecanismes que el fan tan agressiu encara són desconeguts, però investigadors britànics i espanyols han publicat aquest dimarts a la revista Cell una doble troballa que podria capgirar la manera d'entendre'l: proposen una base biològica present a la meitat d'aquests tumors i, alhora, posen damunt la taula un possible marcador per predir el pronòstic que tindran els pacients.

El principal factor de risc del càncer és l’edat: en general, com més anys vivim, més probabilitats tenim de desenvolupar-ne un. Els càncers se solen començar a veure a partir dels 50, amb un pic màxim d’incidència al voltant dels 80, moment a partir del qual es converteixen en menys freqüents per motius que no estan del tot clars. Però els càncers infantils se surten d’aquestes estadístiques i el cert és que segueixen unes regles que encara no entenem bé. Malgrat que representen només un 1% del total i que els percentatges de curació sovint s’acosten al 90%, l’impacte social i emocional que tenen és molt elevat. I, tot i això, és una malaltia molt poc estudiada. Ara s’acaba de publicar un article a la revista Nature Cancer on es revela que en els supervivents al càncer infantil es veu una acceleració de l’envelliment, fins al punt que els seus organismes poden ser fins a una dècada més vells que l’edat que tenen realment.

Teresa Ferrer és psicooncòloga pediàtrica a Son Espases; l'única especialista de la seva disciplina dins d'un servei integral que inclou metges, infermeres, auxiliars, psicòlegs, mestres de l’aula escolar, pallassos de Somriure Mèdic, voluntaris i musicoterapeutes, amb l'ajuda també de l'Associació de Pares de Nins amb Càncer de les Balears (Aspanob). La Unitat de Oncohematologia Pediàtrica de l’hospital de referència a les Illes va diagnosticar l’any passat 24 nous casos oncològics entre pacients de 0 a 18 anys, dels quals 10 varen ser nins i 14, nines. Ferrer atén les necessitats físiques, psicològiques i socials dels infants i adolescents malalts, com també dels seus familiars.  

Dels 154 infants que l'any passat van rebre un diagnòstic de càncer a Catalunya, una petita part va haver de passar per quiròfan. No és la pràctica més comuna, ja que la majoria dels tumors en edats pediàtriques són leucèmies i limfomes, dos tipus de càncer que es coneixen com a tumors líquids i s'originen a la sang. Però n'hi ha que pateixen els anomenats tumors sòlids, com els càncers de ronyó o els sarcomes, que necessiten ser extirpats; o malalts que han de rebre un trasplantament perquè els seus òrgans estan afectats pel càncer. En aquests casos, la recuperació dependrà de l'èxit de la cirurgia. En aquestes operacions d'alta complexitat no només està en joc la supervivència dels infants, sinó la seva qualitat de vida: si l'operació no es fa correctament, caldrà intensificar les sessions de fàrmacs sistèmics com la quimioteràpia i la radioteràpia, la qual cosa augmenta el risc de patir seqüeles de per vida.

Els infants amb càncer que necessiten radioteràpia han d'aguantar cada dia el tipus dins d'una sala estèril, amb una enorme màquina que fa voltes al seu voltant fent un soroll angoixant. Han d'entrar-hi sols i els afectats per tumors cerebrals fins i tot han de dur una màscara que els genera una gran sensació de claustrofòbia. No causa cap mena de dolor, però com més petits són, més els costa estar-se quiets dins d'aquell dispositiu i, sovint, se'ls seda perquè estiguin immòbils els vint minuts que dura el tractament. No és una situació gens fàcil de pair per als infants i tampoc per a la família, que saben que les seves criatures estaran incòmodes i patint entre les dues i sis setmanes que durarà la radiació. Però la preparació mental davant d'aquest repte és clau i la realitat virtual pot facilitar-ho, tal com demostra el projecte I am ready de Nixi for Children, impulsat per la Ricky Rubio Foundation i implementat a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Els resultats inicials d'aquesta iniciativa són prometedors: en dos anys, ha reduït a la meitat l'angoixa i la por que senten i ha evitat la sedació dels pacients que tenen entre 3 i 9 anys.

El cantant Maluma ha mostrat a les xarxes socials la seva tristesa per la mort de Bastian, un nen malalt de càncer que havia apadrinat com un germà petit i del qual ja havia parlat altres vegades. Un dels darrers cops va ser el mes de novembre passat, quan l'artista colombià va complir el somni de l'infant, a qui va regalar una casa adaptada on viure amb la seva família. Aquesta vegada, però, l'ha hagut de mencionar per comunicar als seus seguidors la seva defunció. "Amb el cor fet miques us he d'informar per aquest mitjà que Bastian se'ns n'ha anat del pla terrenal", escriu al seu Instagram al costat d'una foto de tots dos on ell i el nen, assegut en una cadira de rodes, porten els cabells tenyits del mateix color.

El diagnòstic de càncer d'un fill petit cau com una llosa sobre tota la família. Per a pares i mares, és difícil i dolorós assumir que el seu nen o nena ha desenvolupat una malaltia tan greu de la nit al dia i que, probablement, mai rebran una explicació sobre el perquè. Els factors de risc o els estils de vida poc saludables juguen un paper moderat o inexistent en el desenvolupament d'aquest càncer, a diferència dels pacients adults, i malgrat que només es pugui associar a un 10% dels casos, l'estudi dels antecedents familiars i la predisposició genètica hi tenen un paper cada vegada més preponderant. La Mercè, diagnosticada d'un tumor al ronyó el 2008, quan tenia dos anys i mig, era la tercera persona a la família que patia càncer, juntament amb la seva àvia paterna i un altre nen. "Sempre ens preguntàvem si els casos podien tenir cap relació, si el càncer que tenia era hereditari, i no només per ella, sinó per a la resta d'infants de la família", explica la Marta, la mare. I així era: la Mercè compartia una alteració genètica, no hereditària, amb la seva àvia que els elevava el risc d'emmalaltir per càncer. La família va trigar onze anys a saber-ho, fins que el 2019 la consulta oncogenètica pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron va estudiar els gens d'avis i pares i va constatar que aquesta "branca" de l'arbre genealògic tenia un component genètic de risc.

S'està fent fosc tot i que només són les quatre de la tarda. Plou i l'escenari a peu de Collserola és una mica tristot. Res a veure amb la festa en petit comitè que se celebra a l'habitació del Mauri. Les seves rialles ressonen i es barregen amb els acords d'El Joan petit quan balla. El nen troba divertidíssim omplir la cara del voluntari que toca la guitarra amb gomets platejats. De fet, s'ha entestat a posar-los-hi a les parpelles mentre mou el cap al ritme de la música. Al cantant tant li fa: somriu i l'anima perquè canti. La mare, la Míriam, se'l mira amb un somriure que no pot dissimular sota la mascareta, i els acompanya tocant l'ukulele. Sap que el Mauri està gaudint de valent. Perquè un hospital no deixa de ser un hospital per molta música que soni, o per molts decorats nadalencs que es pengin a les parets. Però durant els minuts que passen a l'habitació cantant, la via que porta el Mauri per rebre la quimioteràpia passa a un segon pla.

Després d'extirpar-li el 98,4% del tumor cerebral que patia, el petit Oliver Romero, el nen que va arribar a Barcelona des de Mèxic per ser operat a l'Hospital Sant Joan de Déu, continuarà la seva recuperació amb un tractament de radioteràpia i amb quimioteràpia. La quimioteràpia l'hi aplicaran a Madrid en el marc d'un assaig clínic internacional, i un cop hagi acabat —té una durada de dos mesos—, en funció dels resultats, serà tractat durant sis setmanes amb radioteràpia de protons. El petit es recupera bé i els metges estan molt esperançats. El seu pare, Alejandro Romero, molt agraït, ha explicat que cada dia veuen millores: "Cada dia diu una paraula més, fa un gest més i ja ha començat també a fer algunes passes". No caminava des de l'octubre. Els metges calculen que podrà rebre l'alta en quatre o cinc dies.

Tal com estava previst, els metges de l'Hospital Sant Joan de Déu han operat aquest dijous el petit Oliver Romero, el nen que va arribar a Barcelona des de Mèxic per ser operat d'un tumor cerebral molt agressiu. Els neurocirurgians han aconseguit eliminar més del 90% del teixit cancerós, localitzat al tronc cerebral, en una intervenció que s'ha allargat més de deu hores, segons ha informat l'hospital en un comunicat. A l'operació, que ha començat a les vuit del matí, hi han intervingut quinze professionals. El nen, de dos anys i mig, es recupera ara a la unitat de cures intensives (UCI), on estarà ingressat uns dies, i s'espera que pugui passar a planta al cap de pocs dies més i fins que estigui recuperat. Mentrestant, i com marca el protocol, els metges faran l'estudi molecular del tumor per poder dissenyar el tractament oncològic més adequat a partir d'ara.

La delegada d'Aspanob a Menorca, Joana Torres, ha assegurat que actualment hi ha tres casos de càncer infantil diagnosticats a l'illa des del 2021. En concret, dos casos es varen registrar durant el 2021, mentre que el darrer ja s'ha diagnosticat aquest 2022. Torres explica que la mitjana de casos s'ha equilibrat: "Tenim una mitjana d'entre tres i quatre casos cada any", i ha reivindicat la importància d'apostar per la investigació per augmentar la ràtio de supervivència: "Tot i que hi ha un 80% de supervivència i sembla molt, volem el 99%. És vital donar suport a la investigació, i, per tant, que les diferents administracions inverteixin doblers en aquesta finalitat".

L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha posat en marxa un programa d'hospitalització domiciliària per a pacients pediàtrics amb càncer que neix amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels pacients oncològics, reduir els efectes psicològics a llarg termini d’una hospitalització prolongada i millorar la conciliació familiar, així com la socialització de l'infant. 

El Gabriel i el Martí són bessons i tenien quinze mesos quan van començar a anar a l’escola bressol. Era el setembre del 2018 i poques setmanes després van venir els constipats i els mocs, res fora del normal en nens petits. Però un d’ells, el Gabriel, va començar a fer pics de febre de 40 graus cada dos o tres dies. Semblava una infecció d'orella comuna, però passaven les setmanes i el nen no millorava. La seva mare, l’Almira, el va portar a l'hospital i allà va començar un malson per a la família que ara, per sort, sembla molt llunyà. El nadó patia leucèmia. Gairebé no tenia neutròfils, les primeres cèl·lules immunitàries que reaccionen quan entren al cos bacteris o virus, i això va posar en alerta el servei d'oncologia pediàtrica. Amb tot, calia confirmar els resultats amb una punció medul·lar. El càncer infantil és molt poc freqüent i cap informe era concloent. El nadó feia dues setmanes que estava ingressat sense que millorés el seu estat de salut i finalment van descobrir que havia contret un virus comú per culpa del dèficit gairebé total de defenses que li provocava el càncer de la sang.

La setmana passada es va presentar als Cinemes Girona de Barcelona la guia per a docents Tenir un/a alumne/a amb càncer a l’aula, que ha editat l’AFANOC i que recull el seu coneixement i experiència pràctica. L'acte va comptar, entre d'altres, amb la presència del conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray; de la presidenta de l'AFANOC, Maite Montañés Blanco, i d'Anna Velasco Martínez, en representació del Consorci d'Educació de Barcelona.

Hi ha portes que fins ara estaven tancades per a l'oncologia pediàtrica. "Els més petits són els grans oblidats de la indústria farmacèutica", afirma el coordinador del programa de cirurgia oncològica de l'Hospital Sant Joan de Déu, Lucas Krauel. Després de l'extirpació d'un tumor, i fins a quatre setmanes després d'aquesta cirurgia com a mínim, als pacients no se'ls pot administrar cap altra teràpia. Fins ara. Després d'onze anys treballant-hi, l'start-up biotecnològica Cebiotex, un projecte nascut de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Sant Joan de Déu, ha aconseguit una nova clau per obrir aquesta porta: reben el nom de biomembranes antitumorals CEB-01 i són una teràpia no invasiva per al càncer infantil i altres malalties minoritàries.

"El germà mitjà em va arribar a dir que tant de bo hagués tingut ell el càncer", explica la Mercedes, mare de tres nens. El seu primer fill va ser diagnosticat de tan petit que gairebé no recorda totes les sessions de quimioteràpia per les quals va passar. Els germans tampoc sabien ben bé què estava passant, però en percebien les conseqüències: "Em deien que els havia abandonat –recorda–, la vida els canvia d'un dia a l'altre i no entenen el perquè".

Investigadors de l'Institut Josep Carreras i la Universitat de Cantàbria han descobert un biomarcador crucial per al pronòstic d'una de les leucèmies infantils amb pitjor pronòstic: la leucèmia limfoblàstica aguda pro B del lactant amb translocació. A partir d'un estudi publicat a la revista 'Haematologica', un grup de científics catalans i càntabres han pogut detectar que els pacients que expressen el gen AF4-MLL tenen més possibilitats de supervivència (62,4%) que els que no el tenen (11,7%). La troballa suposa un avenç important en l'elecció del tractament més efectiu i intens per al pacient.

L’Hospital Sant Joan de Déu portava recaptats la setmana passada prop de 3,5 milions d’euros dels 30 que necessita per construir un dels centres per la lluita contra el càncer infantil més grans del món. Costa molt. Per això, Leo Messi, la fundació del qual col·labora en el projecte, no va dubtar a pintar-se la cara amb dues franges imaginàries després del primer gol contra el Sevilla, la imatge icònica d’aquesta campanya per dotar Barcelona d’un nou centre mèdic de referència. Fa uns dies un dels nois que van participar en el vídeo per promocionar la campanya Per als valents. Havia compartit, sempre amb un somriure i una mirada d’admiració, rodatge amb l’argentí.