El Tribunal Suprem no investigarà l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, per la suposada trama russa del Procés. L'últim intent del jutge Aguirre de derivar al màxim òrgan jurisdiccional espanyol la causa sobre la presumpta ingerència del Kremlin en la política catalana ha descarrilat després que els magistrats hagin arxivat les actuacions que els va enviar l'instructor. La raó? L'Audiència de Barcelona ja va arxivar la causa i va deixar sense efectes les actuacions d'Aguirre des de l'estiu del 2024. Això inclou la remissió de part de la causa al Suprem per part de l'instructor respecte als dos investigats que tenen condició d'aforats, per ser diputats al Parlament: Carles Puigdemont i Francesc de Dalmases. "Aquesta sala no té jurisdicció per supervisar o controlar la correcció d'aquesta decisió [de l'Audiència de Barcelona] que ha estat adoptada per l'òrgan judicial competent per conèixer de totes les decisions recurribles de l'instructor i que ha adquirit fermesa", apunten els magistrats de la sala penal del Suprem a la resolució, consultada per l'ARA. Per tot plegat, la petició d'Aguirre queda en no res.

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com el seu advocat, Gonzalo Boye, i el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, han presentat aquest dimarts una querella pels delictes de prevaricació i malversació contra el magistrat Joaquín Aguirre, el jutge que instrueix el cas Volhov. Tot plegat després que Aguirre mogués fitxa de nou i obrís una peça separada del cas Volhov i hi impliqués Puigdemont, Boye i Alay, a més d'una desena d'ex alts càrrecs de la Generalitat i col·laboradors de l'expresident, entre els quals l'expresident Artur Mas, imputant-los un delicte d'alta traïció, supòsit que no inclou la llei d'amnistia. En l'escrit de 39 pàgines presentat davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual ha tingut accés l'ARA, els demandants demanen apartar cautelarment el magistrat de la investigació.

"Es tractaria de la influència directa de Rússia en la independència de Catalunya, donant suport al procés d'independència amb la finalitat que Rússia desestabilitzés, en primer lloc, la democràcia espanyola i obrís la porta a la infiltració en totes les democràcies liberals". Amb aquesta frase el jutge Joaquín Aguirre resumeix la trama russa del Procés, la teoria que esgrimeix per mantenir investigades diverses persones de l'entorn de Carles Puigdemont. Però no ho fa en la seva última interlocutòria amb què allarga sis mesos més la instrucció, sinó en declaracions a la televisió pública alemanya de l'informatiu Tagesschau. Una intervenció que fonts de les defenses avancen que servirà per intentar recusar-lo.

La Fiscalia investigarà si la filtració als mitjans de comunicació de converses privades gravades en el marc de l'operació Volhov és delicte. Almenys n'investigarà una, la que afecta el líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que va ser gravada per la Guàrdia Civil i filtrada posteriorment malgrat que no tenia res a veure amb la causa judicial oberta. Rufián va presentar una denúncia aquest dilluns per una vulneració de la seva intimitat i aquest dimarts, segons fonts del ministeri fiscal citades per Efe, la Fiscalia de Barcelona ha ordenat obrir diligències.

ERC ha fet aquest dilluns el primer moviment judicial contra l'operació Volhov. El líder dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, ha presentat una denúncia davant la Fiscalia en la qual demana que cessi la filtració als mitjans de les gravacions telefòniques que la Guàrdia Civil ha fet en el marc d'aquest cas. Argumenta que no tenen res a veure amb els fets investigats i que, per tant, no haurien d'haver sortit mai a la llum pública. "Les converses publicades no tenen cap relació amb l'objecte de cap procediment judicial. Són clarament converses explotades amb una finalitat de desprestigi i de pugna política", exposa en l'escrit que ha presentat.

Per terra, mar i aire. Un cop més, hem comprovat com la barra lliure per vulnerar drets fonamentals no té cap límit quan es tracta de perseguir els adversaris i el fi sempre justifica els mitjans. Aquesta és la pràctica que hem tornat a veure amb la famosa operació Volhov, inspirada per l’equip de guionistes habituals, comandats pel tinent coronel Daniel Baena, i validada per un jutjat d’instrucció.

(A Sean Connery, 'in memoriam')

L'operació Volhov continua portant cua, malgrat que tots els detinguts fossin posats divendres passat en llibertat sense mesures cautelars. Aquest dilluns JxCat i ERC han coincidit a dir que es tracta d'un cas d'"espionatge polític" i han demanat explicacions al govern espanyol. El detonant ha sigut una notícia publicada per El Confidencial on s'explica una reunió d'estratègia política entre diversos membres d'ERC, entre els quals el líder dels republicans a Madrid Gabriel Rufián, i l'exconseller Xavier Vendrell, un dels detinguts dimecres passat.

Avui fa tres anys que el president d'ERC, Oriol Junqueras, va entrar a la presó. Ho va fer un 2 de novembre del 2017 amb altres consellers del govern de Carles Puigdemont, que uns dies abans havien estat cessats pel 155. Malgrat que la seva situació no ha variat en aquest temps i segueix empresonat, el líder republicà ha tornat a fer aquest dilluns una defensa encesa de l'estratègia del seu partit: el diàleg amb l'Estat per mirar de trobar una sortida al conflicte polític. "La nostra responsabilitat és no renunciar mai a dialogar amb tothom", ha dit en una entrevista a RAC1. Per a ell, ni la recent operació Volhov de la Guàrdia Civil, que ha suposat la detenció de membres del seu partit, és un motiu per repensar aquest rumb.

En llibertat i sense mesures cautelars. Després del rebombori causat per l’operació Volhov dimecres, en què la Guàrdia Civil va detenir 21 persones i va portar a terme una trentena d’escorcolls en el marc d’una investigació sobre el finançament del Procés, el magistrat va decidir deixar en llibertat provisional els principals detinguts -nou persones que han passat dues nits sota custòdia judicial- i la Fiscalia ni tan sols va demanar cap mena de mesura cautelar contra ells. Ahir van passar com estava previst a disposició del jutge i tots els investigats es van acollir al dret a no declarar.

Molts van reviure dimecres a Catalunya el record del 20-S. L’amplíssim desplegament de la Guàrdia Civil -21 detencions i 31 escorcolls, entre els quals a algunes dependències del Govern i a empreses com Events, a Igualada- va fer recordar aquells dies previs al referèndum en què l’institut armat pentinava el país buscant urnes i paperetes. El macrooperatiu policial -aquest cop de la mà del jutjat número 1 de Barcelona, en lloc del 13- no va ser, però, l’únic vincle amb l’1-O d’una investigació judicial que amaga, en el rerefons, un cop contra algunes de les peces clau de la sala de màquines del referèndum.

L'ambaixada russa a Espanya ja havia deixat clar ahir en un comunicat carregat d'ironia quina era l'opinió del país respecte a les elucubracions incloses en l'operació Volhov. Però per si no n'hi havia prou, aquest dijous ha sigut la portaveu del ministeri d'Exteriors qui s'hi ha referit en roda de premsa: "Excedeix l'absurditat", ha opinat Maria Zakhàrova, en declaracions recollides per l'Agència Efe.