L'atac d'Israel a l'Iran d'aquest divendres a la matinada no ha passat desapercebut ni per al petroli ni per a les borses, com és habitual cada cop que escala el conflicte al Pròxim Orient. El preu del barril de Brent s'ha arribat a disparar més d'un 10%, i els principals mercats europeus obrien la sessió d'aquest divendres registrant caigudes, que s'han consolidat al final de la sessió. Els mercats europeus han tancat caient al voltant de l'1%. Per contra, l'or ha tocat els màxims del mes perquè per als inversors és vist com un refugi.

Els nous aranzels globals de Donald Trump han entrat en vigor aquesta mitjanit a Washington, inclòs el 104% sobre els productes xinesos i el 20% als de la Unió Europea, i les borses viuen des de l'inici de la jornada pèrdues generalitzades tant a Europa com als mercats asiàtics. El president dels Estats Units ha celebrat l'inici oficial de la guerra comercial que ell mateix ha propiciat i, en un discurs davant del Comitè Nacional Republicà del Congrés, ha defensat que el seu pla de tarifes recíproques ja funciona. "Us ho dic, aquests països [els afectats per les noves tarifes] ens estan trucant per llepar-me el cul. Es moren per arribar a un pacte. Per favor, per favor, fem un pacte, faré el que sigui", ha assegurat que li diuen.

Tot i que els bancs han liderat la caiguda a la borsa després que Donald Trump anunciés els nous aranzels, el Banc d'Espanya no preveu que hi hagi un problema de liquiditat al sector financer espanyol ni europeu. "La ràtio de liquiditat [del sector financer] està en nivells màxims", ha recordat la directora general de supervisió del Banc d'Espanya, Mercedes Olano, durant la presentació aquest dimarts de la memòria de supervisió del 2024. "No preveiem un problema de liquiditat [al sector] a curt ni a mitjà termini", ha afegit. Les paraules de la responsable de supervisió de les entitats financeres suposen un cert alleujament després que les borses, entre elles l'Íbex-35, hagin viscut jornades negres per l'impacte que la guerra comercial pugui tenir sobre l'economia.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat la Xina amb aplicar un aranzel addicional del 50% si el país asiàtic no es fa enrere amb la seva represàlia comercial. La setmana passada, el president estatunidenc ja va anunciar un 34% de gravàmens per a les importacions xineses, que sumats als aranzels existents del 20% ja amenacen amb ser un impost entorn del 54% als productes provinents del gegant asiàtic. La resposta de la Xina havia estat respondre als nous aranzels amb un impost similar (el 34%) a les importacions estatunidenques.

La por s'ha instal·lat a les borses. Les caigudes experimentades pels índexs, que van començar el mateix dijous als EUA i que s'han estès per tot el planeta, revelen que ningú no s'esperava que el president dels EUA, Donald Trump, gosés jugar amb foc d'una manera que té poc a veure amb la racionalitat econòmica. L'endemà del delirant anunci sobre els aranzels per part del màxim mandatari de la primera potència mundial, els inversors, lluny de calmar-se, s'han posat encara més nerviosos. I veurem si dilluns continua una situació que, en el pitjor dels casos, esdevindria pànic.

Els principals mercats financers del món han patit fortes pèrdues després de la bateria d'aranzels anunciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, mentre que als Estats Units els mercats també han tancat amb caigudes generalitzades. El Dow Jones de Nova York ha retrocedit al voltant del 3,98%, L'S&P 500, que aplega les principals empreses del país, ha perdut un 4,84% i l'índex tecnològic Nasdaq un 5,97%. En el cas de les grans tecnològiques les pèrdues són més pronunciades: Apple ha tancat la jornada perdent un 9,25% i Amazon un 8,98%.

Els nous aranzels nord-americans a les importacions del Canadà, Mèxic i la Xina i les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, d'imposar-ne de nou als productes de la Unió Europea i altres països tenyeixen de vermell les borses d'Europa i l'Àsia aquest dilluns. A més, l'anunci de barreres comercials als Estats Units ha enfortit el dòlar respecte a la majoria de les monedes del món i ha encarit el petroli.

Reacció a la baixa dins d'una certa normalitat a Europa, però amb eufòria als Estats Units. Els principals índexs europeus, els primers que han obert aquest dimecres després que Donald Trump s'hagi proclamat guanyador d'unes eleccions que encara estan completant l'escrutini, han obert la sessió amb guanys, mentre que l'obertura a mig matí de la sessió als parquets nord-americans ha deixat màxims històrics

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha assegurat aquest divendres que la institució insular està treballant per eliminar les 13.000 places turístiques –tant hoteleres com de lloguer– que resten a la borsa d'allotjaments, segons ha informat Europa Press. La mesura està inclosa en la nova Llei de turisme, que bloqueja totes les places que falten per arribar al màxim establert en el Pla d'Intervenció en l'Àmbit Turístic (PIAT).

L’efecte contagi és un dels principis més temuts dins del sistema bancari. Des de la fallida del Silicon Valley Bank el 10 de març s’està mesurant la pressió de tots els índexs borsaris, amb especial atenció als bancs. Deu dies després del terratrèmol bancari, l'Íbex-35 ha perdut un 4,86% del seu valor, mentre que les companyies catalanes que cotitzen al selectiu espanyol s'hi han deixat al voltant de 5.000 milions d’euros.

Les borses europees han patit aquest dilluns una nova jornada de pèrdues, amb una forta davallada a les primeres hores del dia que s'ha anat suavitzant a mesura que passaven les hores. L’anunci de possibles sancions al sector petrolier rus per part dels EUA ha sigut el detonant de les pèrdues.

Les sancions a Rússia que han anunciat aquest cap de setmana el G-7 i la Unió Europea han impactat aquest dilluns a les borses europees i a la dels Estats Units. L'Íbex-35 obria la jornada amb pèrdues del 2,13%, una caiguda que s'ha anat suavitzant al llarg del dia fins a tancar amb una baixada gairebé simbòlica del 0,09% i 8.479,2 punts. Les caigudes més importants les ha concentrat el sector bancari amb el Banc Sabadell perdent més d'un 5%, el Santander amb un 4,30% o CaixaBank amb un 2,91%.

El preu del gas s'ha disparat un 60% al mercat de futurs aquest dijous arran de l'atac rus a Ucraïna. Així mateix, el petroli Brent, de referència a Europa, també s'ha encarit, en aquest cas un 6,5%, i ha superat els 103 dòlars per barril, mentre que el gruix de les borses europees ha obert amb pèrdues.

La farmacèutica Pfizer, famosa per haver inventat la Viagra fa dues dècades, ha elevat aquest dilluns els ànims de les borses de tot el món tan aviat com ha anunciat que la seva vacuna contra el covid-19 funciona en el 90% dels casos. Els mercats ja respiraven amb optimisme en la primera sessió, des que es va saber que Joe Biden ja és el president electe dels Estats Units, però l’anunci de Pfizer ha sigut una bomba amb unes conseqüències espectaculars: l’Íbex-35 ha viscut la seva pujada més forta en una dècada (+8,6%) i la resta de borses del món han experimentat increments amb pocs precedents.

Wall Street ha obert amb guanys la sessió malgrat la incertesa sobre els resultats de les eleccions presidencials als Estats Units. Poc després de l'obertura de la borsa de Nova York, l'índex Dow Jones Industrial pujava un 1,23%, el selectiu S&P 500 un 1,74% i el tecnològic Nasdaq un 2,67%.

Fa cinc anys que va sortir a borsa. Des de llavors i fins al 2018, els resultats a final d’any sempre han anat avall: des dels 48 milions guanyats el 2015 fins a les pèrdues de 15 milions de fa dos anys. El 2019 l’empresa va aconseguir retallar aquesta xifra en sis milions, però va acabar l’any perdent-ne nou igualment. I, tot i així, sembla impossible treure-la del podi de les que porten més creixement acumulat a la borsa. Aquest 2020 arriba a un 50%. Cellnex està imparable.

La borsa espanyola ha obert aquest dimarts amb guanys d'un 1,39%, fins als 7.815,60 punts, després que en la sessió de dilluns caigués un 7,96%, la baixada més gran des del referèndum del Brexit, el juny del 2016. No obstant, al final de la jornada ha tancat amb unes pèrdues del 3,21% fins als 7.461,50 punts. Tan sols vuit valors del selectiu han aconseguit tancar sense números vermells. Tot plegat pel pànic davant d'una recessió a nivell mundial pel coronavirus i per la caiguda del cru.

Què ha passat als mercats?

A les borses fa temps existia la sensació que en qualsevol moment deixaria de sonar la música que ha permès als mercats viure una era de creixement sense precedents. Als EUA fa molt que s'havien superat els rècords històrics als seus principals índexs borsaris. Però ara tot ha canviat i ha arribat un terrabastall que ningú anticipava. A Espanya, per exemple, l'Íbex-35, ha perdut una quarta part del seu valor en tres setmanes.

]]>

La por al Covid-19 no només s’ha estès entre els diferents esdeveniments econòmics amb la cancel·lació de congressos com el Saló de l'Automòbil de Ginebra, sinó que també s’ha apoderat de les borses europees i mundials. L’Íbex-35 va tancar ahir la seva pitjor setmana des del maig del 2010 acumulant una caiguda de l’11,8%. Però la baixada de la jornada d’ahir va ser inferior al 2,9% i va quedar per sota dels 9.000 punts (8.723).

]]>

La por per l'arribada del coronavirus a Europa s'ha escampat de manera definitiva als mercats. La mort de set persones a Itàlia, i el seu impacte en l'economia del país, han deixat aquest dilluns l'Íbex-35 sumit en la pitjor caiguda des del terratrèmol que va suposar el Brexit el juny del 2016. La borsa espanyola ha obert la setmana a la baixa, amb unes pèrdues a l'inici de la sessió del 2,5% que s'han disparat fins al 4% al tancament de la jornada.

]]>