La primera línia de la península de Formentor ja no veurà cap nova edificació. Així ho preveu determinar l’Ajuntament de Pollença en el document que durà a finals d'aquest mes de gener al ple municipal per aprovar inicialment la modificació del planejament a l’emblemàtica zona. Aquest Pla general modificat substituirà el que estava vigent des del 1990 i marcarà el futur de la península. Una de les novetats més destacades és precisament aquesta, que en principi quedarà blindada la primera línia a construir nous xalets, una decisió pensada per frenar el creixement indiscriminat, preservar l’entorn natural i protegir el patrimoni paisatgístic. Aquesta mesura arriba després que el gener de l’any passat el ple aprovàs una moratòria urbanística que va suspendre noves llicències, amb l’objectiu de disposar del temps necessari per redactar un nou marc normatiu adequat a la realitat actual de la zona.

“En aquells temps naixíem a casa, així que en Martí va néixer al llit de mon pare i ma mare a Pollença”. Parla Miquel Àngel March, el tercer d’una família de quatre germans. El gran, i el protagonista d’aquestes línies, és Martí March, batle de Pollença i exconseller d’Educació durant els vuit anys de l’anterior Govern del Pacte. “Li agrada que el facin més jove, però va néixer el primer, l’any 1954. Després va venir en Felip, que va morir l’any 1991; llavors vaig néixer jo i, finalment, en Joan Carles, que és el petit”.

L'Ajuntament de Pollença ha imposat una multa de 5 milions d'euros (5.135.824) a l'empresa Inmobiliaria Formentor SA per haver executat les obres de construcció d'un edifici completament nou sense tenir-ne la llicència. En concret, la resolució firmada pel batle Martí March estableix que no es disposava "del preceptiu títol habilitant".

El PP pensa treure el màxim profit als dos posicionaments que divideixen el PSIB respecte del Decret de simplificació administrativa, que ha començat a tramitar-se com a projecte de llei. Mentre que un sector, encapçalat pel portaveu del partit al Parlament, Iago Negueruela, condemna que la norma permeti regularitzar milers de cases il·legals en sòl rústic, altres representants socialistes, com el batle de Pollença, Martí March, demanen que s'aprofiti la tramitació parlamentària per consolidar la llicència turística de prop d'un miler de cases irregulars.

Pollença va aprovar en el ple d'ahir instar el Parlament a modificar el decret llei de mesures de simplificació administrativa perquè permeti als propietaris d'habitatges fora d'ordenació en sòl rústic mantenir el lloguer vacacional una vegada legalitzats. La moció –presentada per Tots-Pi, PP i Unió Mollera Pollencina– vol que només els pisos i cases que mai no han tingut la llicència turística siguin els únics exclosos d'aquest model d'ingressos molt estès al municipi.

Diversos batles de Mallorca, i no en manquen d'esquerres, ja s'han mogut per demanar al Consell de Mallorca i al Govern que les cases il·legals que fan lloguer turístic no quedin fora de joc amb el decret llei de simplificació administrativa. Aquesta norma estableix clarament que totes les cases il·legals que aprofitin els tres anys establerts per regularitzar-se automàticament no podran tenir cap activitat turística.

La Junta de Govern municipal de Pollença ha aprovat la licitació dels 44 lots que integren l’explotació estiuenca del seu litoral. Aquests lots inclouen bars, quiosquets, serveis de para-sols i gandules –tot el que suposa el servei als banyistes durant l’estiu–, tot i que l'Ajuntament encara està pendent de resposta per part de Costes. “El gener ja vàrem demanar l’autorització i a la resposta es varen assenyalar algunes deficiències que ja hem esmenat. Com que són principalment aspectes formals, pensam que no hi haurà cap impediment per continuar amb el tràmit de licitació per assegurar que els serveis arribin a temps”, ha explicat el batle de Pollença, Martí March.

El ple municipal de l'Ajuntament de Pollença ha aprovat aquest dilluns una rebaixa salarial entre el batle i els regidors que suposarà un 10% d'estalvi de recursos públics respecte dels darrers quatre anys. En concret, l'equip de govern ha focalitzat aquesta rebaixa en els regidors que tindran dedicació exclusiva. El batle, que fins ara percebia 57.866 euros, en cobrarà 52.000, mentre que els regidors amb dedicació exclusiva passaran dels 50.224 que estaven cobrant a un salari de 45.000 euros bruts anuals.

Martí March serà investit batle de Pollença aquest dissabte, amb els vots favorables de MÉS. Els ecosobiranistes no entraran tot d'una a formar part de l'equip de Govern. La cap de la llista de MÉS, Joana Aina Campomar, assegura "que el vot per investir March com a batle és un gest de responsabilitat". "Nosaltres, però, no hem renunciat a tenir la batlia durant un temps determinat ni a gestionar determinades àrees. Tanmateix, durem a assemblea l'acord a què s'arribi durant les negociacions", ha manifestat Campomar. Mentrestant, fonts de l'entorn socialista asseguren que "els 800 vots amb què superen MÉS, segons els resultats electorals de dia 28 de maig, és un argument més que suficient per ostentar la batlia durant tot el mandat".

El conseller d'Educació i Formació Professional en funcions, Martí March, ha anunciat aquest dijous que les Balears tenen actualment 16.870 professors, "el nombre més elevat de docents de la història de l'Arxipèlag". En roda de premsa, el conseller ha anunciat que amb els processos d'oposició d'enguany, s'arribarà al 8% d'interins, "un dels grans reptes de la legislatura", per reduir el 38% de 2015. A més, ha recordat que els pròxims diumenges 18 i 25 de juny s'inicien les oposicions docents de 2023, en les quals hi ha inscrits un total de 5.195 aspirants per a un total de 829 places.

El conseller d'Educació i Formació Professional en funcions, Martí March, ha considerat aquest dimarts en roda de premsa que el nou govern "hauria de tenir sensatesa i aprendre dels errors". En aquest sentit, ha apuntat que "despertar el conflicte lingüístic és llançar benzina a un tema delicat que ara no suposa cap problema als centres".

La Conselleria d'Educació va presentar el passat mes d'abril la nova convocatòria d'ajuts per a la creació de places públiques de 0-3 anys, corresponent als exercicis de 2023 a 2025. La convocatòria suposa un increment de dotació dels ajuts per plaça que passa dels 9.000 euros per plaça vigent, fins als 12.600. Les previsions amb les que treballava la Conselleria eren de 400 places. Si més no, una vegada acabat el termini de presentació, els ajuntaments i consells insulars han demanat 747. De fet, hi ha 15 municipis que han sol·licitat crear noves vacants a 16 centres, 9 dels quals són d'ampliació i 7, de nova creació.

Les Illes Balears són la seu aquest cap de setmana del I Congrés Estatal de Funció directiva, que tindrà lloc entre aquest divendres horabaixa i demà dissabte. A la inauguració de les jornades, organitzades pel Centre de Formació, Innovació i Investigació per a l'exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE), hi han assistit equips directius d'arreu d'Espanya, així com Martí March, conseller d'Educació i Universitat; la ministra d'Educació i Formació Professional, Pilar Alegría; la presidenta del Govern, Francina Armengol, i, com a convidat, el ministre d'Educació de Portugal, João Costa, a més d'altres autoritats. Tots ells han coincidit a assenyalar la necessitat de "professionalitzar la funció directiva i donar eines als directors perquè puguin exercir el seu lideratge educatiu". A més, han assegurat que tindran molt en compte les conclusions del congrés per tal de continuar millorant la política educativa, tant autonòmica com estatal.

MÉS per Mallorca s'ha sumat a les exigències del personal docent no universitari per forçar la Conselleria d'Educació a, entre altres qüestions, reduir la càrrega laboral del professorat o reconèixer la carrera professional. El líder del partit, Lluís Apesteguia, la número 2 a les llistes del Parlament i el diputat Joan Mas Collet s'han reunit aquest dimecres amb el sector i han mostrat el seu suport a les reivindicacions.

CCOO Ensenyament ha denunciat que la Conselleria d'Educació ha "ignorat" l'acord que van signar el 2015 on es prometien millores en les condicions laborals del personal docent. "Els docents necessiten fets, no paraules i promeses polítiques", han denunciat a través d'un comunicat. Aquesta arriba després que el conseller d'Educació demanàs als docents "confiança i respecte" per la feina que han fet i que faran.

L’actual conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, ha anunciat aquest dijous horabaixa la seva candidatura a la batlia de Pollença per a les eleccions de maig del 2023 amb el suport de l’assemblea local.

El conseller d'Educació, Martí March, ha reconegut "problemes" en l'aplicació dels criteris d'avaluació de la LOMLOE. "On hem tingut més dificultats és a Secundària, ja que en aquesta etapa els canvis són més difícils de dur a terme", ha manifestat el conseller en una entrevista a IB3 Notícies. En aquest sentit, ha assegurat que entén el malestar que hi ha dins els sectors educatius per l'aplicació de la nova llei: "Ens hauria agradat que la seva implantació es fes d'una manera més pausada i tranquil·la", ha exposat.

El Govern ha acceptat la inclusió en els pressupostos d'una esmena, de Més per Menorca, per incrementar els ajuts a l'alumnat de graus superiors de Formació Professional, en els casos que "es gaudeixi d'una beca Erasmus per fer pràctiques en un altre país". L'esmena preveu un import de 150.000 euros, amb un màxim de 400 euros per alumne, segons el text de la iniciativa.

La caserna General Luque d'Inca serà la nova seu del Museu de l'Educació de les Illes Balears, que fins ara es trobava a les dependències del Centre de Professorat del municipi. En concret, el museu s'ubicarà en el pavelló número 7, que ha estat reformat fa poc amb una inversió de 725.768 euros. Aquest dimarts la presidenta del Govern, Francina Armengol, i el conseller d'Educació, Martí March, han visitat les instal·lacions acompanyats del batle, Virgilio Moreno.

El portaveu parlamentari del PP, Antoni Costa, ha retret aquest dimecres, en la roda de premsa posterior a la junta de portaveus, que la presidenta del Govern, Francina Armengol, "ha atiat el foc" del conflicte de La Salle i "ha polititzat els fets amb l'objectiu d'aconseguir un grapat de vots". Costa ha dedicat tota la roda de premsa a parlar d'aquest fet, després que en la sessió de control d'aquest dimarts Armengol criticàs els populars pel seu "silenci eixordador, que és una irresponsabilitat enorme".