Les notes dels estudiants de secundària dels Estats Units han millorat els últims anys. Però, en lloc de convertir-se en un motiu d'orgull per al país, s'ha convertit en un maldecap per a la comunitat educativa. Els mateixos estudis que indiquen aquest augment d'A (excel·lent) davant de B (notable) també assenyalen un empitjorament del rendiment acadèmic; amb menys esforç els alumnes aconsegueixen treure millors notes. És el que molts experts han batejat com a grade inflation (inflació de notes) i des de la pandèmia no ha deixat de disparar-se.

El curs escolar s’acaba i el neguit arriba a moltes famílies davant les males notes que porten els fills a casa. Ni el menor se sent orgullós dels suspesos ni tampoc als progenitors els agrada haver de reconduir la situació, sovint, amb conseqüències. Un professor de reforç o menys hores de mòbil són algunes de les represàlies que s’apliquen a infants i adolescents per uns resultats que poden respondre a motius diversos: mals hàbits, problemes a la família, a l’escola, desmotivació o, fins i tot, un trastorn. Esbrinar què s’amaga darrere d’aquests deficients ha de ser, segons els experts, una prioritat per a la família; i parlar-ne amb escolta i l'acompanyament, també un requisit indispensable.

Les millors notes de la Selectivitat 2022 a les Illes Balears han superat enguany el 9,7 i la majoria (deu d'onze) les han tret alumnes que han cursat la modalitat de Ciències. Segons ha explicat la Universitat de les Illes Balears (UIB) en un comunicat, les dues qualificacions més altes les han tret alumnes eivissencs.

Eduard Vallory i Subirà (Barcelona, 1971) és, a part del conegut impulsor de l’aliança Escola Nova 21, doctor en ciències polítiques, màster en ciències socials, diplomat en alta direcció d’empreses i llicenciat en filosofia i periodisme. Però res feia pronosticar que assoliria aquesta tirallonga de títols acadèmics, perquè es va passar la infància i l'adolescència anant als exàmens de setembre, repetint cursos i arribant a la universitat amb 22 anys. O sigui que la seva va ser una història de fracàs escolar seguida d’un espectacular èxit vital. D’aquesta desconnexió entre escola i vida va el llibre que Vallory acaba de publicar, Aprendre (Columna), en què aflora un dolor íntim i acomplexant que l’ha acompanyat fins a l’edat adulta. És un llibre escrit amb l’esperança de fer net, i perquè molta gent que es va sentir humiliada a l’escola vegi que no està sola i que l’escola canviï perquè, més enllà de suspendre el nen que no aprèn, es pregunti per què no aprèn.

És una queixa recurrent de les universitats que des de fa anys el nivell dels alumnes que hi arriben ha anat baixant progressivament. No només pel que fa a coneixements, sinó també a cultura general i a maduresa intel·lectual. El problema no es pot atribuir només al batxillerat o a l'ESO, ni segurament tampoc és únicament culpa de l'escola. Però alguna responsabilitat hi deu haver en el sistema educatiu obligatori. Tampoc tot té a veure, ni de bon tros, amb els exàmens i el sistema d'aprovats i suspesos. Les notes no ho són tot, esclar. Però igualment seria absurd menystenir la seva influència i importància. Les formes d'avaluació, siguin més clàssiques o menys, fan la seva funció. D'alguna manera i en algun moment s'ha de decidir qui està preparat per seguir endavant amb estudis universitaris o un altre tipus d'estudis superiors. L'esforç ha de tenir algun tipus de premi.