La Casa Blanca va anunciar diumenge que els Estats Units i la Xina suspendrien o aixecarien temporalment els aranzels d’importació que es van imposar mútuament a l’abril, i posteriorment tots dos països han anunciat una treva de 90 dies en la guerra comercial. Ara bé, tot i que l’anunci ofereix un alleujament que les empreses feia temps que esperaven i ha estimulat la confiança del mercat, els inversors farien bé de refrenar el seu entusiasme.

La guerra comercial incerta i imprevisible iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, ha viscut un nou episodi aquest dijous amb l'acord amb el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer. Amb el to triomfalista que el caracteritza, el cap del govern de la primera potència econòmica del món torna a tractar països que són tradicionalment socis com si fossin nens petits. És com si digués: "Si et portes bé et rebaixo els aranzels".

Brussel·les incrementa la pressió sobre Donald Trump. El president estatunidenc manté congelada una part dels aranzels que va anunciar contra la Unió Europea i ha deixat en l'aire què acabarà fent. Davant d'aquesta incertesa, el bloc europeu no vol quedar-se de braços plegats i la Comissió Europea ha presentat aquest dijous un nou llistat de productes estatunidencs als quals amenaça d'incrementar les taxes de duanes si Trump no reconsidera la seva estratègia comercial i tira pel dret en la guerra aranzelària.

Per als compradors de la generació Z als Estats Units, la guerra comercial del seu país amb la Xina ja no és només un titular. El 25 d'abril passat, Shein i Temu, els dos gegants xinesos més populars entre els joves, van anunciar que ajustarien preus als EUA. El cost d'alguns productes venuts per Shein es va disparar més d'un 150%. Temu ha afegit un "sobrecàrrec a la importació" que en alguns casos supera el preu del producte.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les perspectives de creixement de l'economia espanyola tot i la incertesa i la frenada de l'activitat econòmica a escala mundial provocades per la guerra comercial iniciada pels Estats Units. En aquest sentit, l'organisme internacional preveu una desacceleració de l'activitat econòmica a tot el planeta i en especial als EUA, que de moment no afectaria l'Estat.

Durant dècades, lobistes d'empreses dels EUA han pressionat perquè la Xina obrís les portes a bancs, companyies aeroespacials i cadenes de menjar ràpid. El fabricant d'avions Boeing, per exemple, va començar a rebre comandes del gegant asiàtic poc després d'una visita de Richard Nixon el 1972. Però ara, molts dels empresaris nord-americans al país veuen com el seu propi govern està desmantellant gran part de la feina feta.

Cinc dies després de l'anunci de Donald Trump de suspendre temporalment els aranzels a tothom excepte a la Xina, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha viatjat aquest dilluns a Washington per reunir-se amb autoritats nord-americanes, institucions multilaterals i representants empresarials. Entre tots ells, però, destaca el nom de Scott Bessent, actual secretari del Tresor dels Estats Units. Fonts del ministeri d'Economia expliquen que la trobada amb Bessent es produirà aquest dimarts en el marc de les "relacions habituals amb els seus homòlegs per enfortir els llaços amb un dels majors socis comercials". Una tesi que també ha defensat la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, en roda de premsa aquest dimarts: "És una visita que es fa sota el paraigua de la normalitat". Des de La Moncloa insisteixen en la necessitat de "reforçar les relacions comercials" amb els Estats Units

Després de setmanes d'incertesa sobre els aranzels imposats a una llarga llista de països —inclosos socis comercials i diplomàtics històrics—, el president dels Estats Units, Donald Trump, els va tornar a suspendre durant tres mesos amb una sola excepció: la Xina. L'administració nord-americana veu el país asiàtic com el gran enemic a batre i ha augmentat les tarifes als productes xinesos fins a un insòlit 145%, que Pequín ha respost amb un 125% de recàrrecs.

La guerra comercial entre les dues primeres potències mundials no afluixa, i de moment persisteixen en la política de l'ull per ull. La Xina ha anunciat aquest divendres que contraataca les pressions de Donald Trump elevant els aranzels fins al 125% als productes nord-americans i Washington continua aferrant-se a la decisió d'aplicar un 145% mentre demana "fe" als ciutadans estatunidencs en els plans del president. "Confieu en la seva agenda i fórmula econòmica. És una fórmula provada que funciona", ha dit aquest divendres en roda de premsa la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt.

La guerra d'aranzels que han provocat els Estats Units d'Amèrica ha generat preocupació i incertesa en molts de sectors econòmics de la Unió Europea. A les Balears, en principi, l'impacte serà limitat. Tan sols entre l'1,5 i el 2% de les exportacions de les Balears tenen com a destinació els EUA, segons dades del Govern balear referides al període 2017-2024, que en set anys han venut 312,2 milions d'euros de productes com la goma de garrofa, calçat i sabons, entre d'altres. Tot i això, la resposta de la UE a la guerra comercial nord-americana, que de moment ha estat suspesa durant 90 dies, afectarà tota mena de productes importats des dels Estats Units.

El món trontolla des del “dia de l’alliberament”, quan el president Donald Trump va anunciar la imposició dels aranzels més alts en més d'un segle. Els EUA apugen els impostos a les importacions de gairebé tots els països del món (tot i que ara Trump hagi ajornat aranzels “recíprocs” per a la majoria de països durant els pròxims 90 dies). Unes sabates fetes a Bangladesh i venudes als majoristes nord-americans per 20 dòlars els costaran com a mínim 27 dòlars. Una peça de maquinària que General Motors importa d’Europa per 200 dòlars no baixarà dels 240 dòlars. La primera reacció va ser que els mercats de tot el món es van desplomar i es va desfermar la por a una recessió global.

Enmig de la tempesta comercial, el Fons Monetari Internacional (FMI) porta bones notícies a Espanya. L'organisme ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola per a aquest 2025 i situa el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) en el 2,5%, cosa que suposa dues dècimes més en comparació amb l'última estimació. Així, l'FMI s'alinea amb el govern espanyol pel que fa a la previsió de creixement per a enguany, però també amb l'Autoritat Fiscal (Airef), que aquest dijous ha dit que manté la seva estimació de creixement per a Espanya. El Banc d'Espanya ha estat l'únic organisme que ha confirmat que revisarà a la baixa el creixement del PIB per la guerra comercial. L'ens presidit per José Luis Escrivá preveia una alça de l'economia d'un 2,7% aquest 2025, una estimació més optimista que la de l'executiu espanyol.

Els nous aranzels globals de Donald Trump han entrat en vigor aquesta mitjanit a Washington, inclòs el 104% sobre els productes xinesos i el 20% als de la Unió Europea, i les borses viuen des de l'inici de la jornada pèrdues generalitzades tant a Europa com als mercats asiàtics. El president dels Estats Units ha celebrat l'inici oficial de la guerra comercial que ell mateix ha propiciat i, en un discurs davant del Comitè Nacional Republicà del Congrés, ha defensat que el seu pla de tarifes recíproques ja funciona. "Us ho dic, aquests països [els afectats per les noves tarifes] ens estan trucant per llepar-me el cul. Es moren per arribar a un pacte. Per favor, per favor, fem un pacte, faré el que sigui", ha assegurat que li diuen.

El dia, les maneres i l'abast estan perfectament calculats. La Unió Europea vol deixar clar que pensa respondre a l'ofensiva aranzelària de Donald Trump i està disposada a contraatacar, però en cap cas vol passar-se de frenada i que es pugui interpretar que Brussel·les contribueix en l'escalada de la guerra comercial. Per això, els socis europeus han aprovat el mateix dia que estava previst que entressin en vigor els aranzels dels EUA i gairebé per unanimitat –només hi ha votat en contra Hongria– una llista concreta d'uns 1.600 productes estatunidencs als quals s'aplicaran drets de duana. I, a més, Brussel·les insisteix que manté la mà allargada a la Casa Blanca i remarca en un comunicat que els aranzels "es poden retirar en qualsevol moment" si s'asseu a negociar una solució acordada entre les dues grans potències occidentals.

Durant dècades, la fàbrica de cotxes més gran del món era el complex de Volkswagen a Wolfsburg, a Alemanya. Però BYD, el fabricant de vehicles elèctrics xinès, està construint dues fàbriques a la Xina, cadascuna amb capacitat per produir el doble de vehicles que Wolfsburg.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat la Xina amb aplicar un aranzel addicional del 50% si el país asiàtic no es fa enrere amb la seva represàlia comercial. La setmana passada, el president estatunidenc ja va anunciar un 34% de gravàmens per a les importacions xineses, que sumats als aranzels existents del 20% ja amenacen amb ser un impost entorn del 54% als productes provinents del gegant asiàtic. La resposta de la Xina havia estat respondre als nous aranzels amb un impost similar (el 34%) a les importacions estatunidenques.

Els Estats Units han estat durant anys l'àncora del lliure mercat, el punt del planeta des d'on s'ha accelerat la globalització. Ara, però, Donald Trump vol desentendre's de l'ordre econòmic a través d'un mur aranzelari. La taula d'aranzels que va exhibir dimecres el president és la culminació del seu rebuig del multilateralisme i l'equilibri d'aliances que fins ara requeia sobre les espatlles de Washington. Dinamitar les relacions comercials amb vells socis forma part de la cosmovisió del republicà, on només es respecten els forts. "Només els dèbils cauran", assegurava divendres Trump a Truth Social, mentre Wall Street continuava en caiguda lliure i batia un nou rècord en xifres negatives.

Estem en guerra. Guerra comercial planetària. I guerra literal a Ucraïna i Gaza. El clima s’enrareix a marxes forçades. Són guerres que ens impliquen a tots. La guerra és odiosa perquè genera odi: en lloc de veure persones veus enemics. Així és com l’ultranacionalista i ultraric Donald Trump es mira el món: se sent amenaçat pels pobres (la seva aporofòbia contra l'immigrant) i se sent amenaçat per la riquesa de les altres nacions. Un cop més, ha sortit a l’atac. El seu lideratge mundial no l’exerceix des d’un avantatjós paternalisme a mig camí entre la responsabilitat i el cinisme, pragmàtic i interessat, com havien fet els seus predecessors, sinó des d’una autoconfiança venjativa, des d’un orgull irat.

Fidel al seu estil, Donald Trump va convertir aquest dimecres en un xou televisiu el perillós anunci dels nous aranzels globals. Va declarar la guerra comercial al món proclamant el "dia de l'alliberament" dels EUA i va anunciar les noves taxes amb un cartell amb el nom de cada país com si es tractés dels resultats del concurs d'Eurovisió. I encara es va permetre bromes i comentaris sobre els governants estrangers mentre desgranava les noves tarifes que poc després sacsejarien les borses i cancelleries de tot el planeta. El surrealisme, però, no s'acabava aquí: a la llista completa de territoris afectats hi ha diversos detalls, a priori, difícilment explicables. En repassem alguns.