Aquesta setmana s’ha publicat l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’any 2023, una radiografia de com viu la ciutadania i com arriba a final de mes. I no és només un exercici informatiu, de saber com millora o empitjora el nostre benestar, sinó una de les eines més útils que tenim per dissenyar millors polítiques. Si els instruments públics que definim no s’adapten a les necessitats reals de la ciutadania, poc podran fer per millorar la seva qualitat de vida.

"És una ajuda per a les famílies més pobres i vulnerables però que se'ls acaba girant en contra. Una llei que, en realitat, no té gens en compte la pobresa". Així defineix l'ingrés mínim vital Jaime Muñoz, portaveu a Espanya del Moviment ADT Cuarto Mundo i que fa de portaveu de milers de famílies beneficiàries d'aquesta ajuda. Tot i que està concebuda com un ingrés econòmic mínim per mantenir una vida digna, les seves incompatibilitats i la burocràcia converteixen aquesta prestació en un "malson" per a moltes de les famílies que la perceben.

L'ingrés mínim vital (IMV) està arribant als més vulnerables, però és una prestació que s'ha "estancat". Així ho conclou l'Autoritat Fiscal (Airef) en la seva segona opinió sobre la prestació publicada aquest dimecres. L'organisme independent que dirigeix Cristina Herrero assenyala que el nombre de beneficiaris de l'IMV es manté en 284.000 llars, és a dir, en el 35% de les llars que podrien rebre'l (800.000 és l'objectiu que es va marcar el ministeri de la Seguretat Social, dirigit per José Luis Escrivá). A més, l'Airef torna a detectar que hi ha un gran nombre de famílies que tindrien dret a la prestació, però que no la sol·liciten (és el que en anglès s'anomena non-take-up): 470.000 famílies (58%). Tot plegat, doncs, dibuixa un escenari molt similar al de fa un any, quan l'Airef va presentar la primera opinió sobre aquesta prestació aprovada en plena pandèmia de coronavirus, el juny del 2020.

El nombre de persones beneficiàries de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) a les Balears va arribar fins a les 19.770 quan va acabar 2022, cosa que suposa un 8% més de perceptors que el mes d'octubre.

El nombre de beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) a Balears ha crescut un 34% els dos darrers mesos, segons les dades que ha fet públiques aquest dilluns el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. La cobertura d'aquest subsidi arriba a 18.311 persones a les Illes, més de 8.000 de les quals són menors d'edat.

Escollida el 2017 degana del Col·legi de Treball de Catalunya, Conchita Peña lamenta que els professionals socials han quedat invisibilitzats durant la pandèmia, malgrat que han estat personal bàsic i s'han dedicat a tramitar les ajudes socials per combatre la cruesa econòmica de la crisi. Defensa que el seu col·lectiu fa molt més que treballar per la pobresa. A més, és coordinadora del Pla Social i Sanitari del Consorci Sanitari de Barcelona, format per la Generalitat i l'Ajuntament. 

L'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) fa una passa més enllà en la protecció de les persones més vulnerables i crea un ajut mensual d'entre 135 i 607 euros que es podrà combinar amb l'Ingrés Mínim Vital (IMV) de l'Estat i la Renda Social Garantida (Resoga) de la Conselleria d'Afers Socials del Govern. Es tracta de l'Ajuda d'Urgència Social per al Suport als Processos d'Inserció. Així ho han explicat aquest divendres dematí la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i la consellera de Drets Socials i presidenta de l'IMAS, Sofia Alonso.

El 23 de maig de l’any passat, Pedro Sánchez es col·locava davant la càmera per fer una compareixença que començava a ser habitual. La d’aquell dissabte era per explicar que ja es veia el final del túnel. Parlava d’una pandèmia que es tornaria a complicar després de l’estiu i que encara no havia fet surar totes les seves conseqüències, però que ja deixava entreveure importants ferides econòmiques. Era en aquest context que el president del govern espanyol anunciava la imminent aprovació de l’ingrés mínim vital (IMV), una ajuda que, segons va dir, podia “emparar 4 de cada 5 persones en situació de pobresa severa” i que beneficiaria “prop de 850.000 llars”. Un any més tard, l’import ha arribat només a un terç d’aquesta previsió i amb prou feines a una de cada deu persones en situació de pobresa extrema.

Enmig d'una pandèmia sense precedents, el govern d’un país decideix posar en marxa un sistema que garanteixi el 70% del sous dels assalariats, ajudes per a aquells que treballen per compte propi i un mecanisme de renda mínima per a les famílies que estan patint més aquesta crisi. Un pla sens dubte necessari, i que, en el nostre cas, enforteix un estat del benestar amb molt poques vies per protegir els més vulnerables. Però abans d’aplaudir les mesures aprovades cal veure com funcionen a la pràctica. Hem de contestar una pregunta tan senzilla com la de si aquests ajuts arriben a qui realment els necessita. I aquesta setmana hem vist molts exemples que aquest no és el cas.

“M’he apuntat a les ajudes, i res”, comenta resignada la Miriam. Ella és treballadora de la llar i des del 15 de juny la seva sol·licitud per rebre l’ingrés mínim vital (IMV) s’està “estudiant”, explica. Quan el govern espanyol va declarar l’estat d’alarma, la família de la casa on treballava la va acomiadar i els seus ingressos van desaparèixer d’un dia per l’altre. Fruit d’aquesta situació va demanar el subsidi extraordinari per a les treballadores de la llar, aprovat pel govern l’1 d’abril: “Encara no l’he cobrat”, lamenta. La manca d’ingressos la va portar a deixar de pagar el lloguer, tot i que ja des d’abans de la pandèmia arribar a final de mes ja era una carrera plena d’obstacles. “Estava molt mal pagada, estava guanyant 600 euros al mes”, diu. Al juny, la van fer fora del pis per impagament i ara una amiga l’acull a casa seva, tant a ella com al seu fill de nou anys. Davant aquesta situació, la Miriam va demanar l’ingrés mínim vital a través de la Fundació Marina de Madrid, que acompanya i assessora població en risc d’exclusió social, tot i que primer ho va intentar fer ella però “no entenia el procediment”, explica. Ara torna a treballar puntualment, però només veu una sortida factible si l’Estat l’ajuda.