L’Església catòlica domina l’escenografia com ningú. És fascinant com s’ha apropiat de les festes paganes, lligades al cicle natural de la vida. En el cas dels solsticis, moments de màxima declinació del Sol, amb un èxit desigual. Mentre el solstici d’hivern –commemorat a les saturnals romanes amb grans tiberis i regals– ha estat desplaçat pel Nadal cristià, el d’estiu és un dels pocs saraus que se li han resistit. Des de l’antiga Pèrsia s’atorga al foc un valor ritual i s’honora la terra per agrair la prosperitat.

L'arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, ha estat escollit aquest dimarts nou president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). De 70 anys, el substitut de Joan Josep Omella ha sigut triat per majoria absoluta (48 vots de 78) en una votació que situa durant els pròxims quatre anys un perfil marcadament conservador al capdavant de la institució. Crític amb el fet que es posi el focus de la pederàstia en l'Església –n'ha arribat a minimitzar l'abast– i amb polèmiques opinions contràries a l'avortament, l'eutanàsia, la llei trans o l'Agenda 2030, en la seva primera intervenció després de ser escollit ha advocat per una actitud "lleial, respectuosa i crítica" amb el govern espanyol.

1. Divendres, a RAC1, el president del Barça va dir que Real Madrid TV és una vergonya i que, si tinguessin “una mica de decència”, no farien el que fan. Laporta es refereix a la campanya sistemàtica de la televisió oficial del club de Florentino Pérez per pressionar els àrbitres abans dels partits. La decència i la seva ombra, que és la indecència, són termes subjectius. Depèn del punt de vista de qui interpreta els fets. Segons el DIEC, l’adjectiu decent significa “que obra dignament”. El mateix divendres, dos protagonistes de l’actualitat van tenir un comportament, al meu entendre, indecent: el president de la Conferència Episcopal Espanyola i el president de l’Aragó. Anem a pams. 

L'arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal plantarà el Parlament. Joan Josep Omella ha traslladat a la presidenta del Parlament, Anna Erra, que no compareixerà dilluns que ve a la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església, malgrat que hi està citat. Fonts parlamentàries han explicat a l'ACN i confirmat a l'ARA que ja els consta la declinació d'Omella, que el 15 de desembre va ser citat a la comissió en qualitat de testimoni per al 29 de gener. L'arquebisbe ha enviat una carta a Erra en què argumenta que, segons el Tribunal Constitucional (TC), no està obligat a presentar-se al Parlament. A més, Omella afegeix a la carta que el Defensor del Poble, el Congrés i un despatx d'advocats ja estan investigant la pederàstia a l'Església.

Ara que s’acosta Nadal és un bon moment per parlar dels representants de l’Església catòlica. Especialment del papa de Roma, encara que no fa massa festa. El Papa, en un gest excepcional, ha cridat vuitanta bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola per a una reunió al Vaticà. El Vaticà, com tantes altres empreses, no evita desplaçaments ni en plena crisi climàtica. I això que en el seu cas tenen altres maneres de comunicar-se. Com a mínim, la terrenal i la celestial. El Papa revolucionari s’ha excusat dient que es podria haver desplaçat ell però aleshores hauria estat una visita d’estat i la cosa es complicava. Si ets Papa, ets el cap de massa coses, trobo. Els representants de la Conferència Episcopal, una mica menys revolucionaris que el Papa, esperaven que en la reunió es toqués el tema de la pederàstia dins l’Església però en van poder sortir alleujats. Hi havia un tema molt més preocupant: la manca de vocacions. Així doncs, després que el Defensor del Poble elaborés un informe on es parlava de 440.000 víctimes d’abusos per part de l’Església, que les víctimes no se sentissin especialment defensades després de conèixer l’informe, i que el cardenal i president de la Conferència Episcopal, Joan Josep Omella, negués la xifra, el Papa ha deixat passar el tema perquè a l’empresa els costa trobar empleats joves i això és molt més urgent. Amb els anys que porten d’abusos i d’encobriments, entenc que no els ve d’aquí abordar-ho amb rapidesa.  

En una convocatòria insòlita, i tal com va anticipar dimarts el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Joan Josep Omella, el papa Francesc ha cridat els 80 bisbes de la cúpula espanyola de les diòcesis a una reunió al Vaticà el 28 de novembre. L'objectiu, sobre el paper, és abordar les conclusions d'una inspecció sobre els 45 seminaris de tot Espanya, una investigació extraordinària feta per ordre del pontífex fa dos anys, segons El País.

El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Joan Josep Omella, està plenament convençut que el canvi de mirada de la societat i la mateixa Església respecte a la pederàstia ha provocat canvis en el nombre total de casos que es continuen produint: "Els abusos han baixat dràsticament", ha dit. L’arquebisbe de Barcelona s'ha obert a indemnitzar les víctimes, a través d'un fons estatal, si s'hi inclouen tots els casos de pederàstia, també els de fora de l'àmbit religiós. Omella ha tornat a manifestar que no comparteix l’extrapolació de dades que l’opinió pública va fer de l’informe del defensor del poble, i que estima que hi ha més de 234.000 víctimes d’abusos sexuals a Espanya per part de sacerdots i religiosos. "No correspon a la veritat", ha reiterat Omella, que ha parlat "d’opacitat" en l’enquesta que va fer el defensor del poble i ha assegurat que les xifres són "mentida" perquè no es corresponen a la realitat: "Si seguim aquestes matemàtiques estaríem tots posats en aquesta dinàmica dels abusos".

L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella (Cretes, 1946), ha estat notícia aquesta setmana pel fet que li digués al papa Francesc que havia de llegir en castellà el text a la benedicció de la Moreneta a Girona. Per tancar la polèmica, Omella ha dit que el text el va enviar la confraria de Montserrat seguint les indicacions del Vaticà i que va instar el pontífex a saludar els feligresos amb un "bon dia" en català. Després, però, va embolicar la troca menystenint la variant del català de la Franja titllant-la de chapurriau.

El 7 d'octubre el papa Francesc va rebre els participants del pelegrinatge de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat a Roma: els bisbes de Catalunya, l'abat i 800 pelegrins de Montserrat. En aquesta audiència va beneir la imatge de la Moreneta que es venera a la catedral de Girona. Quan començava a llegir el text, el Papa es va sorprendre que el text fos en castellà. "«Dios de ternura», en castellano, sí", li va dir Joan Josep Omella. Llavors el Papa li va preguntar: "No tiene que ser en catalán?" "Nooo", li respon el cardenal. I aleshores el Papa va continuar en castellà l'oració: "Dios de ternura y misericordia...". Aquestes imatges realitzades per la Santa Seu i penjades al Facebook de l'abadia de Montserrat són les que ara han aixecat polseguera.

L'Església catòlica espanyola s'ha posat en mans d'un despatx d'advocats de Madrid per fer una auditoria dels abusos a menors comesos en l'àmbit eclesiàstic. Una auditoria que ha de ser "un complement" de les investigacions que promoguin les autoritats polítiques, segons ha anunciat el president del bufet que la durà a terme durant els pròxims 12 mesos, Javier Cremades: "No venim a suplir, sinó a complementar". Cremades, que ha presentat la iniciativa al costat del cardenal i president de la Conferència Episcopal, Joan Josep Omella, ha volgut posar les cartes sobre de la taula des d'un començament, explicitant les seves creences personals, però assegurant que això no interferirà en l'auditoria ni hi haurà "manipulació". "Soc catòlic, membre de l'Opus Dei –ha reconegut– i per això estic convençut que l’Església ha d’anar fins al final. No hi ha conflicte".

La polèmica per la celebració d'una missa amb 600 assistents, aquest dissabte, a la Sagrada Família encara fumeja. L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, s'ha confessat avui "molt sorprès" per la repercussió que s'ha donat a l'acte de beatificació però ha demanat "perdó" a la gent que s'hagi sentit ferida: "Hem intentat seguir les normes per a una missa que estava prevista des de feia temps". Omella ha admès a Catalunya Ràdio que "probablement no" es va prendre la temperatura als assistents, tot i que ha afegit que ell no ho va veure perquè no era a la zona dels accessos. Tot i així assegura que es van respectar totes les mesures, com el límit d'aforament, i que no van demanar permís perquè no ho fan cap dia per fer missa. "Tenim la normativa del 30% per a les celebracions eucarístiques", ha apuntat, i ha dit que van invitar per carta tots els membres de l'Ajuntament i del Govern: "Ho sabien".

Diuen que és un príncep de l’Església; però, des dels punts de vista de l’empatia, de la fraternitat humana i de la caritat cristiana, a mi em sembla un dòcil vassall del poder temporal; un gris funcionari, vaja.

Li faig saber que fa poc més d’una setmana el meu pare, Domènec Turull Marquès, ens va deixar. Avui, 1 d’octubre de 2020, dia en què també ens ha deixat el pare Hilari Raguer, li vull dir amb tot el dolor que estem vivint, però amb tota la senzillesa i humilitat de què soc capaç, que no entenc res. Ja fa sobretot tres anys que com a cristiana no entenc res.

Hi ha una tradició de secular oposició entre el que Albert Manent anomenava l’Església de tradició toledana i la de tradició tarraconense. Òbviament les diferències entre aquests dos estereotips tenen a veure amb el fet nacional, però també amb una concepció evangelitzadora més impositiva o de batalla contra una més prepositiva o dialogant. Amb el cardenal Omella es vol trencar aquest esquema. Per primera vegada un bisbe de Catalunya presideix la Conferència Episcopal Espanyola.

Al migdia de la jornada de l'1 d'octubre del 2017, quan tothom està commocionat per les imatges de les càrregues policials contra votants a Catalunya, el vicepresident, Oriol Junqueras, es desplaça a la seu de l'arquebisbat de Barcelona per parlar amb el seu titular, Joan Josep Omella. El vicepresident cuida la relació amb l'Església i tots dos tenen una relació fluida. Junqueras i Omella, tal com s'explica al llibre-crònica del Procés Tota la veritat (Ara Llibres), aborden la conveniència que l'Església faci de mitjancera per frenar la violència i per explorar una solució els pròxims dies.

Pocs minuts després de ser nomenat president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, natural de Queretes (Matarranya) i de 73 anys, esbossava aquest dimarts un somriure mentre feia tota una declaració d'intencions que pot marcar una nova línia a l'església espanyola. "En un bon diàleg, tots hi podem col·laborar", ha respost quan li han preguntat per la taula de negociació entre el govern espanyol i la Generalitat.

El jutjat d'instrucció número 10 de Barcelona ha arxivat la causa contra el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que estava sent investigat per un suposat delicte de falsificació de documents privats en una trama en què hi havia implicat un sacerdot apartat i per la qual va declarar al juliol davant la jutge. Qui va interposar la querella és Miguel Ángel Barco, un antic capellà a qui l'any 2017 van retirar "l'estat clerical" després que el Vaticà l'acusés i considerés provat que havia mantingut relacions amb una dona i tenia un fill.