Primer: posar un nom a l’obelisc de la plaça del Cinc d’Oros. Barcelona és l’única ciutat amb un obelisc dedicat a res ni a ningú, orfe, despersonalitzat, extraterrestre. No crec que l’actual alcalde tingui inconvenient a dedicar-lo a la Llibertat, per exemple, però ho posaré en dubte atesa la seva fòbia al que ell anomena “quimeres conflictives”. Li poso urgència al tema simplement perquè els noms fan les coses (ells mateixos ho van fer amb l’aeroport del Prat). Caldria actuar també sobre els noms de General Mitre, Joan de Borbó, les Isabels i Cristines i borbonitats diverses, els forasters Dos de Maig o Bailèn i la insuportable absència de carrer o plaça per a Salvador Dalí.

L’endemà mateix que un tramvia de la línia 30 posés fi a la seva vida, a Gran Via - Bailèn, Antoni Gaudí va començar la seva carrera cap als altars. “A Barcelona ha mort un sant!” va publicar La Veu de Catalunya, i tots els diaris de l’època el van omplir de lloances del tipus "monjo únic d’un únic monestir" on residia amb “humilitat medieval”. Una gentada va acompanyar el seu taüt. Tot i que les formes recargolades del Modernisme fossin insofribles per als gustos noucentistes de l’època (“La genialitat de Gaudí l’ha exclòs del seu temps”, va escriure Francesc Folguera), els seus contemporanis eren conscients de la genialitat de l’obra gaudiniana. El gran Francesc Pujols va deixar dit a la Revista Nova: “Doneu-li paletes i manobres, pedra i ciment, i la bossa que sona si Barcelona és bona, i deixeu-lo fer, que ja sap de què se les heu”.

A poc a poc es van sabent nous detalls de com serà la torre de Jesucrist de la Sagrada Família. Aquest dijous s'ha fet públic que l'artista multimèdia italià Andrea Mastrovito (Bèrgam, 1978), establert a Nova York, ha guanyat el concurs per fer l’Anyell de Déu (Agnus Dei) que hi haurà al centre de la creu que coronarà la torre i que serà visible a través de les finestres del braç superior. Per a Mastrovito, "l’Anyell suspès entre la terra i el cel simbolitza la relació entre matèria i energia, entre el Fill i el Pare". "Inspirant-se en la cosmologia contemporània, incorpora la inscripció luminescent de Joan 1,29, transformant la seva proposta en una imatge de la Trinitat i de l’origen de tota realitat", afirmen fonts de la basílica de la Sagrada Família. Concretament, el que diu aquest versicle és: "L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà: —Mireu l’Anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!"

Els desitjos de Miquel Barceló s'han complert: el Patronat de la Sagrada Família li ha demanat que faci una proposta artística per a la realització de les escultures de la façana de la Glòria. Tal com ha fet públic la mateixa basílica, també ho han demanat a l'escultora basca Cristina Iglesias i al mexicà Javier Marín. Els artistes hauran de tenir les propostes enllestides a finals d'any. Aquestes propostes serviran perquè el Patronat pugui "seleccionar l’artista o els artistes que finalment duran a terme la seva execució". Barceló i Marín són artistes eminentment figuratius, mentre que Iglesias és coneguda per les seves escultures monumentals i inspirades en el món vegetal. Iglesias és també qui té més experiència en l'àmbit de l'art públic.

La Sagrada Família ha demanat llicència a l’Ajuntament de Barcelona per a iniciar la façana de la Glòria, i això m’ha animat a repescar algunes reflexions que havia fet fa molts anys sobre els entorns del monument.

La Sagrada Família continua fent passos per completar l'obra imaginada per Antoni Gaudí. A l'espera de resoldre el trencaclosques de la façana de la Glòria, la Junta Constructora ha anunciat aquest dijous que preveu tenir enllestida la torre de Jesús, el punt més alt de la basílica, el 2025. Per arribar als 172,5 metres d'alçada, durant l'any vinent es construirà la creu de quatre braços que ha de coronar la torre. Una figura de 17 metres d'alçada, 13,5 d'amplada i 100 tones de pes. Del centre d'aquesta creu, revestida de ceràmica blanca i amb finestres de vidre, en sortiran diversos focus de llum per il·luminar lleument el cel de Barcelona. Malgrat les grans dimensions de la creu, la seva aparença és lleugera. Això convertirà la Sagrada Família en l'edifici religiós més alt d'Europa.

A la façana del Naixement de la Sagrada Família, les escultures semblen estar dins d'un magma que encara no és sòlid del tot i les pot tornar a engolir en qualsevol moment, o semblen entrevistes enmig d'un bosc molt frondós. Dels diferents grups escultòrics que la formen s'ha dit que Antoni Gaudí (25 de juny del 1852-10 de juny del 1926) va plantejar un llibre en pedra de la infantesa de Crist. Al voltant de l'escena del mateix Naixement hi ha representades altres escenes destacades, com la Coronació de Maria, les noces de Josep i Maria, que no apareixen en cap evangeli canònic, només als apòcrifs; l'adoració dels pastors i el Reis d'Orient, la presentació de Jesús al temple, la fugida a Egipte i la matança dels Innocents.

L'Ajuntament de Barcelona s'ha posat com a objectiu resoldre en aquest mandat un dels debats més espinosos de la ciutat: el futur de l'escalinata del temple de la Sagrada Família. Per fer-ho, cal posar d'acord el temple i els veïns afectats, que, si es porta a terme el pla original de Gaudí, hauran d'abandonar els seus pisos. Aquest divendres, el president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, ha assegurat que es "buscarà la solució" adient perquè tots els veïns i veïnes que ho vulguin puguin quedar-se al barri.

El suís Mario Botta (Mendrisio, 1943) és un arquitecte consagrat arreu del món des dels anys 70 gràcies als seus edificis d'una geometria rotunda. És també l'únic arquitecte que ha rebut el premi Ratzinger de teologia. Mario Botta va ser a Barcelona convidat pel consolat d'Itàlia per presentar la versió italiana del llibre de la seva col·lega Chiara Curti, La Sagrada Família. Catedral de la llum (Triangle Books). "L'etiqueta d'arquitecte estrella és un eslògan buit, em fa mal, em sento ferit", adverteix Botta.

Per a la Sagrada Família el 2023 ha estat un bon any. I a cop d'ull es nota: veïns i vianants han d'esquivar els centenars de turistes que fan bullir els voltants de la basílica fent-se fotografies, esperant a la cua per entrar o per preguntar el preu de les entrades. També hi ha desenes de grups escolars als quals guies i professors intenten no perdre de vista entre la gentada, i altres turistes, tant si s'aturen com si no, mirant al cel per admirar la imponent obra magna d'Antoni Gaudí. Després de la pausa imposada per la pandèmia, que va fer baixar les xifres d'afluència, ara travessar el temple per fora i per dins torna a ser una cursa d'obstacles. En l'últim any la principal atracció turística de Catalunya ha atret 4,7 milions de visitants, un 22,5% més que el 2022. En xifres absolutes significa que hi ha hagut un milió de persones més visitant el temple, especialment nord-americans, que ja representen el 19% de tots els visitants; un percentatge superior al del 2022, quan només eren el 13,8%.

Un bust d'un home de dos metres i mig d’alçada i d’amplada, i el cap d’una àguila de gairebé tres metres d’alçada. Així són les figures que, a l'octubre, acompanyaran el lleó i el bou en la culminació de la coronació de les quatre torres dels evangelistes de la Sagrada Família. L'àguila, en representació de l'evangelista Joan, i la figura humana, en representació de Mateu, es podran veure completament al novembre.

Els arquitectes d'Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, tanquen el primer semestre de l'any amb els seus tradicionals tallers internacionals d'arquitectura i paisatge i de fotografia i audiovisuals. L'edició d'enguany és la 16a i els tallers tornen als nivells prepandèmics i a la presencialitat plena. Hi ha una vuitantena d'estudiants, una seixantena dels quals són al taller d'arquitectura i paisatge. "Hi ha una consciència renovada que es pot veure en la concentració dels participants i com es relacionen entre ells", afirma la impulsora cultural de RCR Bunka Fundació Privada, Andrea Buchner. Els estudiants provenen de vint-i-dos països: la meitat són llatinoamericans, un 25% europeus i l'altre 25% asiàtics. "Hi ha una col·laboració intercultural molt interessant i molt respectuosa", subratlla Buchner. Coincidint amb el taller d'estiu dels RCR repassem l'actualitat de l'estudi i el seu lloc somiat, La Vila.

Com es veu Barcelona a més de 130 metres?

1. Als Estats Units, Bruce Springsteen és gairebé un sant laic, i no només per als votants del Partit Demòcrata. Al llarg de la seva vida professional i personal no ha comès cap errada remarcable. És un bon músic i, pel que sembla, també un bon home. Se li poden fer ben pocs retrets. Les seves cançons parlen de la dignitat de la gent normal i corrent (parlo pel que he llegit: no en conec ni una, tret d'aquella de Born in the USA). Tot just aterrar a Barcelona, va ploure generosament: els sants laics, ja ho veuen, també fan miracles. Si la sequera persisteix, se l'hauria de retenir al territori fins que els pantans catalans estiguin com a mínim al 70% de la seva capacitat, al·legant força major o alguna altra excusa administrativa per l'estil.

Esteve Camps (Barcelona, 1947) és des de fa 11 anys president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família. Ha hagut d’afrontar el tram final d’unes obres que havien d’acabar el 2026, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí, però que la pandèmia va obligar a allargar.

Aquest dissabte, Carla Turró conversa amb el president delegat de la junta constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps.

Antoni Gaudí afirmava que la vista és "el sentit de la glòria, perquè la glòria és la visió de Déu". També que és "el sentit de la llum, de l'espai, de la plasticitat". Tot i l'interès que han suscitat totes les seves obres, ara l'arquitecta italiana establerta a Barcelona Chiara Curti ha aprofundit en aquesta idea de la llum. Al llibre La Sagrada Família. Catedral de la llum (Triangle Books) revela, amb la col·laboració imprescindible del fotògraf Pere Vivas, una visió inèdita d'una de les obres més populars de Gaudí.

Enfilat a més de 130 metres del terra (i correctament assegurat), un operari manipula cordes a les ales de l'escultura del lleó que ja corona la torre de Marc de la Sagrada Família. Aquests últims dies, part dels treballs a la basílica s'estan centrant a desmuntar les bastides que encara protegien les dues primeres torres dels evangelistes ja acabades, la de Marc, amb el lleó a dalt de tot, i la de Lluc, coronada pel bou. Les dues figures del tetramorf, fetes de marbre blanc i formigó, ja acompanyen l'estrella que avui fa tot just un any es va il·luminar per primera vegada a dalt de tot de la torre de la Mare de Déu, que, a l'espera d'acabar la de Jesús, és encara el punt més alt de la Sagrada Família (138 metres). Les dues noves torres, de 135 metres, s'il·luminaran per primer cop el 16 de desembre (un consell per a tothom que vulgui contemplar-les bé és situar-se al xamfrà de l'avinguda Gaudí amb Provença). Però aquesta vegada no hi haurà cap celebració solemne per presentar en societat els nous elements, s'aprofitarà la sortida del tradicional concert de Nadal per fer-los brillar per primera vegada.

Un llençol lligat amb diferents peces de roba i unes sabates blanques tipus croc. Són l'últim rastre, abandonat als peus d'un arbre, de l'home que aquesta nit s'ha suïcidat en un parc públic de Barcelona. La policia ha trobat el seu cos, penjat d'un arbre, a la plaça Pablo Neruda, a poc més de 400 metres de la Sagrada Família. Eren dos quarts de vuit del matí i la ciutat vivia en aquest punt, a l'encreuament dels carrers Marina i Aragó, la circulació frenètica de l'hora punta. Faltava poca estona perquè els autocars comencessin a descarregar turistes a només uns metres d'aquí per caminar en grup fins a la Sagrada Família. I perquè els operaris que treballen en les obres del tramvia a la Diagonal comencessin a posar en marxa la maquinària. Ells han vist tot just arribar que algú havia decidit treure's la vida en un dels punts amb més bullici de la ciutat, en una zona de la plaça que queda per sota del nivell del carrer. La policia, que no té dubtes que ha estat un suïcidi, ja estava desplegada a la zona. Segons els testimonis amb què ha parlat l'ARA, tenia entre 30 i 40 anys.

Enric Pla Montferrer (Lluçà, 1969) ens rep a casa seva, a Alpens (Osona, a tocar del Berguedà i el Ripollès). La porta del carrer està coronada per un drac d’acer Corten que ell mateix ha dissenyat, i un cop oberta franqueja el pas al jardí, on hi té plantades escultures de gran format. Allà mateix hi ha el forn on escalfa el ferro que modela amb la força i la traça d’un mestre artesà forjador i escultor. Tothom li diu Enric, però l’artista signa Montferrer, en homenatge a la mare. Des del 2016, Montferrer és el coordinador dels projectes de forja de la Sagrada Família: d’aquest taller d’Alpens van sortir els famosos estels que per Nadal van coronar la torre de la Mare de Déu. Aquesta és una entrevista molt visual, amb constants referències als materials, els processos i les obres d’art que en resulten, de manera que veure’n la versió en vídeo a l'Ara.cat és especialment recomanat. Hi sentiran l’expressió d’un artista que no va parar fins a unir el seu nom al de Gaudí i la seva ànima al foc i al ferro.