El Memorial Democràtic va néixer el 2007 amb l'objectiu de preservar la memòria democràtica de Catalunya a través d'homenatges, exposicions, activitats i recerca. Al llarg dels anys ha tingut períodes de més o menys activitat, però també etapes en què s'ha anat buidant de continguts, de pressupost i de personal.

A mitjans de l’any 1938, en plena Guerra Civil, el famós hotel balneari de Montagut, al Ripollès, es va convertir en un hospital militar de guerra molt important. Hi van passar milers de soldats del bàndol republicà, ferits en combat o malalts. Molts, malauradament, no van sobreviure i, per donar sepultura als morts de la manera més digna possible, les autoritats del municipi i de l’hospital van decidir cavar un forat al nord-oest del cementiri de Ribes de Freser abans que arribessin les tropes franquistes. En total van enterrar-hi més de 90 cossos, que formen la fossa comuna documentada més gran dels Pirineus catalans. Eren combatents allistats a l’exèrcit de la República des de municipis d'arreu de Catalunya i també de la resta de l'Estat, que van morir a l'hospital per ferida de bala, impactes de metralla o malaltia.

El Memorial Democràtic va néixer el 2007 amb l'objectiu de preservar la memòria democràtica de Catalunya a través d'homenatges, exposicions, activitats i recerca. El primer director, nomenat pel tripartit, va ser Miquel Caminal, que va ser destituït pel govern de CiU el 2011. Aleshores el Memorial va navegar un any sense capità i el seu rumb va ser molt qüestionat. En poc temps es va anar buidant de continguts, de pressupost i de personal.

Nascut a Budapest l'any 1913, Robert Capa (nom real André Friedmann) va ser un dels millors fotoperiodistes de la història. Un professional fet a si mateix, fins a convertir-se en el corresponsal de guerra més famós del segle XX. Amb les seves càmeres va ser testimoni directe de la Guerra Civil Espanyola i del Desembarcament de Normandia, a la Segona Guerra Mundial. Capa va morir jove, als 41 anys, mentre cobria de nou la guerra, en aquella ocasió a Indoxina, quan va trepitjar una mina.

El periodista i escriptor Vicenç Villatoro, que va ser nomenat director del Memorial Democràtic el setembre de l'any passat, tot just ara fa un any, ha renunciat al càrrec. Villatoro deixa el Memorial per motius "estrictament personals, relacionats amb la voluntat de dedicar-se plenament a tasques periodístiques i de creació literària" i serà substituït per l'historiador Enric Pujol, que actualment dirigeix el Museu de l'Exili (MUME). El relleu es farà a principis d'octubre.

Amb motiu del Dia internacional de les persones desaparegudes, el Govern ha publicat deu cartes noves adreçades a víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. Estan escrites pels familiars, amics i persones interessades en la recuperació de la seva memòria. En l'actualitat, el Memorial de la Paraula alberga un total de 57 cartes.

"Nosaltres no volíem ser herois ni víctimes per mor de la teva desgraciada mort i de qualque manera hi esdevinguérem. Cap alt? Sempre! Quin mal feres? No pot ser d’altra manera". Això deia la carta que el renet d'Antoni Company Oliver, assassinat pel franquisme el 1937, va fer pública dins el projecte 'Memorial de la Paraula', impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica. Després de localitzar la víctima al cementeri de Porreres l'any 2021, Company va ser enterrat ahir, divendres, en un acte íntim, a voluntat de la seva família.

Fa dècades que moltes entitats batallen per recuperar part de la nostra memòria històrica però costa molt avançar. Aquest any, entre altres activitats, el Memorial Democràtic vol commemorar els 20 anys del manifest que diferents entitats van llegir l'abril del 2002 al Liceu i en què es reclamava l'existència d'una eina institucional per preservar i divulgar la memòria democràtica. Va ser l'embrió del Memorial, que es va crear cinc anys després, el novembre del 2007. "Més enllà de l'estricta commemoració, és un reconeixement a les entitats i una oportunitat per reflexionar amb aquestes entitats sobre com pot ser el seu futur, perquè les generacions que ho van viure en primera persona estan desapareixent", ha dit aquest dilluns durant la presentació de les línies estratègiques del Memorial el director de l'entitat, Vicenç Villatoro.

Vox Son Servera ha interposat una querella als jutjats de Manacor per la demolició de la Creu dels Caiguts del municipi. Davant aquest fet, la batlessa, Natàlia Troya, ha declarat que té "total tranquil·litat, ja que hem donat compliment a la Llei de memòria històrica, que obliga a eliminar tots els símbols i distincions franquistes a les Illes Balears".

El Govern iniciarà dilluns les excavacions per localitzar la fossa comuna del cementeri municipal d’Inca. El pla d'actuació se centra a trobar Joan Mut Jaume, única víctima de la qual es té constància que està enterrada allà, tot i que no es descarta la presència d’altres individus inhumats a causa d'assassinats per la repressió franquista.

L’Associació Catalana d’Expresos del Franquisme, que es finança amb les quotes dels socis, és una de les entitats que aquest any renunciaran a la subvenció del Memorial Democràtic: els donaven només 170 euros i n’havien demanat 3.000. “La precarietat de les subvencions és un problema que s’arrossega des de fa temps i és de fons. Nosaltres tenim la sort que Comissions Obreres ens ha acollit al seu local, perquè si haguéssim de pagar lloguer ja ni existiríem, hauríem desaparegut”, diu Carles Vallejo, que va formar part de la lluita antifranquista, va patir tortures a la comissària de Via Laietana i actualment presideix l’Associació Catalana d’Expresos del Franquisme. “Som un servei públic. Anem a les escoles, als instituts, fem projectes, llibres, revistes i engeguem campanyes com la recollida de firmes per reivindicar que la memòria democràtica formi part del currículum escolar. Ho fem de manera voluntària, a vegades posant diners de la nostra butxaca”, denuncia. Per això han decidit renunciar a aquesta ajuda tan raquítica, segons ha pogut saber l'ARA.

El periodista i escriptor Vicenç Villatoro és el director del Memorial Democràtic des d'aquest setembre, quan va substituir Jordi Font, que des del 2019 estava al capdavant de la institució. Creat el 2007, el centre té l'objectiu de preservar la memòria democràtica de Catalunya a través d'homenatges, exposicions, activitats i recerca. El primer director del Memorial, nomenat pel tripartit, va ser Miquel Caminal, que va ser destituït pel govern de CiU el 2011. Aleshores el Memorial va navegar un any sense capità i el seu rumb va ser molt qüestionat. Amb poc temps, el Memorial es va anar buidant de continguts, de pressupost i de personal. També va anar canviant de conselleria de referència (Interior, Relacions Institucionals, Exteriors, Justícia) i de seu: l'última proposta de Ciuró és que es traslladi a la comissaria de Via Laietana.

És molt difícil saber què va passar exactament a Salomó (Tarragonès) el 19 de gener del 1939, quan l'exèrcit franquista, liderat per Fernando Barrón, va ocupar el poble després d'esclafar els últims escamots resistents. Aquell dia hi va haver trets i corredisses, i les víctimes, algunes d'elles soldats que havien plantat cara als nacionals al llarg de tres dies, van quedar abandonades pels carrers. La Guerra Civil ja es donava per perduda i molts combatents republicans creien que aviat serien casa, entre ells Josep Bellet i Ramon Carné, que tenien 20 anys. El pare de Carné esperava frisós poder tornar a abraçar el fill gran, que li havia escrit que ja era de camí. Però ni Bellet ni Carné van poder arribar mai a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) perquè els van disparar a Salomó. Els veïns d'aquest poble d'uns 500 habitants, esquitxat d'oliveres i vinyes i bressolat pel riu Gaià, els van enterrar, amb altres soldats, en una fossa comuna a tocar del mur del cementiri. Les famílies de Bellet i Carné porten onze anys batallant per poder recuperar els cossos dels dos joves i estan a punt d'aconseguir-ho. Els arqueòlegs van començar a excavar la fossa el 21 d'octubre, i el 8 de novembre van localitzar-ne les primeres restes. Aquest dimecres ja havien trobat 14 homes.

Per a les víctimes del franquisme la justícia espanyola ha estat sempre un mur infranquejable. S'han intentat moltes estratègies però mai s'ha aconseguit que cap jutjat acceptés revisar ni una sola sentència franquista ni tampoc que s'investigués cap exjutge, expolicia o exministre espanyol (l’única excepció és el cas Ruano). La llista és llarga: des del 2015, ajuntaments de tot l'Estat han interposat 13 querelles per crims contra la humanitat i 36 víctimes de tortura i familiars d’assassinats pel règim de Franco han intentat portar davant d'un jutge els seus torturadors i botxins. Tots els casos han estat arxivats. “Tan sols vull que Billy el Niño s’assegui davant d'un jutge, amb unes garanties que jo no vaig tenir, i reconegui tot el que em va fer”, explicava el novembre del 2018 José María Chato Galante, un dels firmants de la querella argentina. No ha pogut ser. Galante va morir el març del 2020 i el seu torturador ho va fer tres mesos després. El temps juga en contra de les víctimes i a favor dels imputats. I, mentre la justícia espanyola els tanca la porta, els últims testimonis de la dictadura recorren a la justícia argentina o a Estrasburg.

Rafael Viñolas Garcia, nascut a Vilafranca del Penedès, el 17 d’abril de 1910 i mort el 14 d’octubre de 1943 a Hartheim (Mauthausen). Salvador Zanuy Márquez, nascut a Barcelona el 26 de gener de 1908 i mort a Gusen (Mauthausen) el 3 de novembre de 1941. Maria del Carme Gardell, nascuda el 6 de maig de 1891 a Setcases i morta a Ravensbrück el 15 d’abril de 1945. Abans que els nazis la tanquessin al camp de concentració, Gardell va passar per tres presons i va ser enviada al camp nazi des de l’estació de Compiègne el 31 de gener de 1944.

L'historiador Jordi Font serà el nou director del Memorial Democràtic. Font dirigia des del 2008 el Museu Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera. Des del MUME, al llarg de tots aquests anys, ha estat el responsable de diverses investigacions, estudis i exposicions relacionades amb la memòria i l'exili i també a l'entorn del filòsof Walter Benjamin.

El periodista Plàcid Garcia-Planas deixarà l’1 de gener la direcció del Memorial Democràtic per tornar a incorporar-se a la secció d’internacional de La Vanguardia. De moment no se sap qui el substituirà. El periodista es va fer càrrec de la direcció del Memorial el març del 2016 i ha intentat al llarg d’aquests dos anys i deu mesos oferir noves mirades de la memòria. Un dels últims actes que va organitzar va ser el concert La Nova Cançó inèdita. Lletres censurades a la llum. Amb les veus de Pau Alabajos, Arnau Aymerich, Cesk Freixas, Meritxell Gené, Gemma Humet, Jordi Montañez i Marc Ràmia van reaparèixer cançons de Lluís Llach, Quico Pi de la Serra, Raimon i Maria del Carme Girau, entre d’altres, que havien sigut censurades per Franco.

Han passat 80 anys des de la Guerra Civil però encara no sabem quantes víctimes va deixar. El Centre d’Història Contemporània de Catalunya porta més de tres dècades elaborant una relació dels morts a Catalunya -catalans i no catalans, d’un bàndol i de l’altre- i, de moment, té registrades 55.170 morts o desapareguts. S’estima que quan s’acabi l’estudi la xifra podria arribar a 80.000. Però si entenem per víctima tothom que va patir les conseqüències del conflicte -soldats que van sobreviure però van quedar traumatitzats o mutilats, vídues en condicions econòmiques paupèrrimes, orfes, malalts per culpa de la fam i les epidèmies, refugiats sense casa, exiliats de per vida, persones amb el patrimoni perdut per sempre- la xifra podria multiplicar-se diverses vegades. De totes aquestes pèrdues parla Víctimes 1939-1945 al Memorial Democràtic, exposició que es pot veure fins al març. El Museu Memorial de l’Exili (MUME) mostra sobretot l’exili. Autoritzats per a sortir. L’èxode del 36 explica la fugida, l’estiu del 1936, de les persones vinculades, sobretot, a la burgesia més benestant, a l’Església i a la dreta catalana. L’exposició, que es pot veure fins al 3 de febrer, destaca com les autoritats catalanes van facilitar la seva sortida del país.

Ni esquerres ni dretes, almenys històricament, han facilitat gaire les coses perquè les dones poguessin votar. Aquesta és la tesi de l’historiador Josep Lluís Martín, que ha comissionat amb Sylvia Roig l’exposició Trangressores / Transgresoras,que es pot veure al Memorial Democràtic fins al gener. L’exposició repassa la biografia de 16 dones que van lluitar pel vot i pels drets de les dones les primeres dècades del segle passat tant a l’estat espanyol com a l’Uruguai. “El mite general és que la República va concedir sense problemes el vot a la dona, però no va ser així. A les eleccions municipals del 1931 les dones no hi van poder participar, i tampoc ho van poder fer a les eleccions generals que es van celebrar al juny perquè les esquerres no van voler”, diu Martín.