A diferència de la de la família reial espanyola, que ha tancat el 2024 en números vermells, la salut financera dels royal britànics està millor que mai, que és el mateix que dir com gairebé sempre. Així es desprèn de l'informe anual dels comptes del Crown Estate, el braç financer de la monarquia, que s'ha fet públic aquest dimarts. El benefici net anual tancat a març d'aquest 2025 ha sigut de 1.340 milions d'euros, similar a l'any anterior.

Fer regals és tot un maldecap. Primerament, perquè si no l'encertes sents que ets un mal amic que no té ni idea dels gustos i necessitats de la persona estimada a qui fas el regal. I, en segon lloc, perquè t'has de gastar uns diners que potser et fan més falta a tu que a la persona a qui fas el regal i fa força ràbia percebre que, a sobre, allò que tu has imaginat que li podia fer gràcia, acabarà oblidat en un calaix. És per això que una bona opció acaba sent regalar un xec que permeti que es comprin el que vulguin, cosa que si bé és trista des del punt de vista més romàntic acaba sent una bona pensada per a tothom: més fàcil per a tu i més pràctic per al receptor.

Un distingit historiador de l'art, Anthony Blunt, conservador dels quadres de la col·lecció reial britànica des del 1945, quan el va nomenar Jordi VI, fins a la seva jubilació, el 1972, va ser espia al servei de Moscou des dels anys trenta. La dada era coneguda per les autoritats britàniques, perquè ell mateix ho va confessar el 1964, quan ja feia dinou anys que treballava a l'epicentre de la cort.

El rei Carles III encara no fa net. Aquest migdia Buckingham Palace ha emès un comunicat oficial anunciant que el rei seguirà en tractament oncològic durant el 2025. Malgrat que la institució portaveu assegura que hi ha hagut una evolució positiva en la batalla contra el càncer i que la situació està controlada, serà indispensable que segueixi el tractament, com a mínim, durant els pròxims mesos.

Hi ha un gest icònic, parodiat i carregat de significat que està estretament vinculat a la reialesa: la royal wave, com els britànics anomenen el subtil moviment de canell amb el qual els membres de la reialesa saluden els seus conciutadans. Aquest gest engendrat a Buckingham Palace es va estendre a principis del segle XX a les diferents corts europees, consagrant-se com un moviment exclusiu dels fills de sang blava.

Arriba final d'any i el govern britànic passa comptes. En un exercici de transparència, el ministeri de Cultura, Mitjans i Esport ha fet públiques les despeses del 2023. Per al Regne Unit, aquell no va ser un any qualsevol. Després de 63 anys de regnat d'Elisabet II, el seu fill Carles li va prendre el relleu el dia el 6 de maig del 2023, en una cerimònia de la qual fins aquest dijous no se sabia el cost. La coronació de Carles III va costar als contribuents 72 milions de lliures (86,22 milions d'euros), segons les xifres oficials. Aquesta despesa pública, a més, ha estat desglossada: 21,7 milions de lliures en seguretat i 50,3 milions de lliures en els altres costos acumulats del departament. Rishi Sunak, el cap del govern britànic en el moment de la coronació de Carles III, ha defensat que la inversió va permetre "celebrar amb èxit el cap de setmana central de la coronació de Sa Majestat el rei Carles III, que va ser gaudida per molts milions de persones tant al Regne Unit com a tot el món".

A la dècada del 1980, la monarquia britànica va gaudir d'uns índexs de popularitat que semblaven assegurar la viabilitat de la institució a molt llarg termini. La clau de l'èxit reposava sobretot en la figura de Diana de Gal·les que, juntament amb el papa Joan Pau II, va ser la persona que va acaparar més espai mediàtic el darrer quart del segle XX. A mitjans de la dècada del 1990, en canvi, arran de la tumultuosa separació de Lady Di i el príncep Carles, la popularitat de la Corona britànica va davallar fins a extrems mai vistos. Resulta interessant constatar que el clímax d'aquella popularitat i la seva crisi més profunda poden ser explicats a partir del mateix concepte: el de visibilitat mediàtica. El diari The Sun i altres subproductes periodístics per l'estil van ser els responsables d'acabar generant corrents d'opinió antagònics referits a una mateixa institució. Val a dir, ni que sigui en forma d'apunt, que això ja ho havia predit l'agudíssim Walter Lippmann ni més ni menys que l’any 1922 a Public Opinion.

Ser el germà petit de dues filles que excel·leixen en els estudis, tenen la mà trencada en les competicions esportives i, a més, una d'elles està destinada a ser la reina del Regne Unit et deixa, com a mínim, en un clar desavantatge. Aquesta ha estat la història d'autosuperació que James Middleton –el germà petit de Kate Middleton– explica al llibre Meet Ella: the dog who saved my life [Coneix l'Ella: la gossa que em va salvar la vida], que sortirà a la venda aquest dijous, 26 de setembre. El títol ja és força aclaridor sobre quins són els dos subjectes del llibre –a part d'ell mateix–. D'una banda, el paper de la seva gossa com a gairebé l'únic ésser que va donar-li suport emocional incondicional i, de l'altra, el seu camí per superar una depressió severa i la incomprensió familiar sobre com tractar la salut mental.

El vídeo publicat per Kensington Palace aquesta setmana per explicar que Kate Middleton ha acabat la quimioteràpia no té comparació amb cap altre comunicat reial mai vist, ni al Regne Unit ni a fora. Per bé que manté un to gens estrident pel que fa a les formes, cosa tradicional en el context monàrquic, en conjunt representa una fórmula completament exòtica. Especialment pel que implica en l'àmbit comunicacional. De fet, no cal comparar-lo amb altres monarquies o amb altres generacions de la mateixa monarquia per constatar que és una opció disruptiva. Només cal viatjar fins a principis d'any per veure com va gestionar públicament Middleton la seva malaltia aleshores per observar que hi ha hagut un canvi substancial en les decisions de palau sobre aquesta qüestió. Un canvi que ha anat de l'obscurantisme royal més tradicional a una opció completament impregnada per la cultura del reality i dels influencers.

Kate Middleton ha acabat el tractament de quimioteràpia. En un emocional i ensucrat vídeo, que farà les delícies de tots els devots de la monarquia britànica més enllà de la bona notícia que transmet, la princesa de Gal·les ha anunciat que ha enllestit una primera fase del tractament de la seva malaltia i que ara està centrada a "deslliurar-se del càncer". Amb tot, admet que tot i que ha acabat la quimioteràpia "el camí cap a la curació i la recuperació completa és llarg, i cal continuar-se prenent cada dia com vingui".

Només hi ha dues coses transparents en la monarquia britànica. Els comptes de la botiga de regals i objectes presumptament reials a tocar del palau de Buckingham –i de la resta de palaus– i l'assignació anual del govern a Carles III com a cap de la família. La resta és una "teranyina d'interessos molt difícil de desentranyar", diu Graham Smith, una de les veus republicanes del Regne Unit, sempre darrere de qualsevol protesta pública contra la institució, com la que es va viure en la prèvia de la cerimònia del King's Speech, el 17 de juliol passat, o com una de les més significades dels darrers anys, durant els actes de la coronació del monarca.

Per més que els pobres sempre ens imaginem que els lliuraments de premis són moments molt solemnes en els quals tot és molt formal i mesurat, la realitat és una altra. Sobretot quan els guardons els lliuren monarques. Això es nota molt en els premis Princesa d'Astúries, en els quals és molt evident que molts dels premiats són escriptors i cineastes del gust de Letícia, que utilitza la vetllada per parlar amb ells sobre coses que la nodreixen intel·lectualment, cosa que no li deu passar gaire en altres contextos en què li toca estar present… Estic segur que els deu demanar el mòbil i després hi conversa per WhatsApp amagada al WC de la Zarzuela quan li toca sopar amb les cunyades.

Bones notícies per a la família reial britànica. O, almenys, per a una part de la família. Just un mes després de l'última aparició en públic de Carles III, que va tenir lloc el passat 31 de març als terrenys del castell de Windsor, el palau de Buckingham ha anunciat aquest divendres a la tarda que el monarca "tornarà a les seves funcions públiques" dimarts vinent. Hi tornarà en companyia de la reina Camil·la, un cop ha completat el que el palau, en el mateix comunicat, ha qualificat de "període de tractament i recuperació". Tot fa pensar, per tant, que Carles ha superat la malaltia. O, si més no, que està en el camí de superar-la i que ha respost bé a la medicació.

Des que divendres a la tarda el món va saber que Kate Middleton pateix un tipus de càncer no identificat públicament, la monarquia britànica és molt més forta que no pas abans de la dramàtica revelació de la princesa de Gal·les, de 42 anys. Pensar que la institució està afeblida per la seva malaltia i, especialment, pel càncer que pateix el rei, Carles III, i, en conseqüència, per la disminució del nombre de working royals disponibles per representar la Corona –la princesa Anna, el príncep Eduard, l'hereu Guillem i la reina Camil·la–, és desconèixer la història del Regne Unit i dels Windsor.

S’han acabat les setmanes d’especulació sobre el misteri al voltant de Kate Middleton. La llarga espera per a la resposta ha implicat rumors, mems i una frivolització informativa potenciada per la famosa foto retocada per la mateixa princesa de Gal·les. Divendres a la tarda la publicació del vídeo de Kate Middleton canviava radicalment el to de l’últim enigma de la família reial britànica.

Kate Middleton també té càncer. Ho acaba d'anunciar aquest divendres a la tarda el Palau de Kensington, a través d'un vídeo en què ho comentava ella mateixa, amb posat seré i mostrant-se optimista. Es posa fi així a totes les teories de la conspiració que s'havien suscitat des de la seva desaparició de la vida pública, arran de la intervenció quirúrgica abdominal a què es va sotmetre a mitjans de gener. Finalment, la transparència s'ha imposat per acabar amb la bola de neu de rumors, que s'havia fet imparable.

Nou capítol en el culebró que envolta el misteri sobre l'estat de salut i ubicació de Kate Middleton. Enmig d'un mar de teories de la conspiració i de fotografies i vídeos que miren d'aplacar-les sense èxit, el Daily Mirror ha publicat que l'hospital on la princesa de Gal·les va ser intervinguda investiga si el seu personal ha intentat accedir als seus registres mèdics privats.

En relació amb la desaparició de Kate Middleton, comentàvem en aquesta humil pàgina dominical fa dues setmanes que semblava difícil gestionar-ho tot tan malament. Però aquella impressió que teníem era falsa perquè, un cop més, estàvem subestimant el poder dels Windsor de reaccionar a les crisis que ells mateixos es provoquen de manera fatídica: fent-les encara més grosses. Oblidàvem que són capaços d'abocar a una profunda espiral de desgràcia tot allò que els envolta, inclosos ells mateixos.

Publicació de fotografies falses, notes de premsa ambigües i desaparició pública de Kate Middleton des del 25 de desembre. Tot l'ambient d'incògnita que envolta la princesa de Gal·les ha generat una gran preocupació pel seu estat de salut. Al gener es va anunciar que s'havia sotmès a una operació abdominal, però després de la inconsistència de les versions oficials des de Kensington Palace, són molts els que dubten que els motius mèdics siguin la causa principal de l'absència de Middleton. Una de les hipòtesis defensades per una part de l'opinió pública i algunes capçaleres és que la tendència dels triangles amorosos, vista ja en altres monarquies europees, podria haver arribat també a la corona britànica.

A l'altra banda de l'Atlàntic també tentinegen les passions intrafamiliars. Aquest dimarts una jutgessa de Florida ha posat punt final a la batalla familiar que ha acabat als tribunals, després que el novembre Samantha Markle denunciés la seva germana, Meghan Markle, per difamació. La jutgessa ha estat clara: no hi ha cap delicte en cap dels tres episodis en els quals la germana de l'actriu es va sentir perjudicada per haver-se fet públics aspectes personals que danyaven la seva reputació.