Els nous currículums educatius del curs 2025-2026 ja són una realitat. Entre altres mesures, s’augmenten les hores de Matemàtiques a Primària i a Secundària. A Primària, l'assignatura incrementa un 50% la seva càrrega lectiva: si abans s'impartien 16 hores setmanals, ara en seran 24. També augmenten les hores d'Educació Artística, segons ha informat el conseller d'Educació, Antoni Vera.

El Col·legi de Docents ha denunciat que l'elaboració de l'esborrany dels nous currículums escolars no ha tingut la participació real de la comunitat educativa. En un comunicat, el Col·legi ha criticat, davant l'anunci de la Conselleria d'Educació que "l'esborrany dels nous currículums escolars és el resultat d’una col·laboració estreta entre experts, la comunitat educativa i l’Administració", que el procés no ha tingut aquesta participació. Concretament, han apuntat que cap representant de les associacions signants —Col·legi Professional de Docents, Menorca EDU21, APDE (Associació Professional Docents Eivissa), i ADEIPIB03—ha format part del grup d’experts encarregats de redactar l’informe. També han lamentat que no han rebut cap notificació oficial ni han tingut accés als resultats de l'informe per fer-hi aportacions; que els esborranys del currículum han estat coneguts mitjançant la premsa, sense una comunicació directa prèvia, i que se'ls ha donat un termini de poc més d'una setmana per dur a terme aportacions, "un temps clarament insuficient per a un procés tan complex".

Les federacions de famílies de l'alumnat de les Illes Balears (FAPA Mallorca, FAPMA Menorca, FAPA Eivissa i COAPA Balears) han denunciat aquest dimecres que la Conselleria d'Educació no els hagi facilitat la participació en l'elaboració dels nous currículums.

Cop de timó de la Conselleria d’Educació per intentar remuntar els mals resultats dels alumnes de les Balears a les proves IAQSE, PISA i Timms. A partir del curs que ve, si tot segueix el seu procés, es reduiran dràsticament les hores de lliure disposició de les escoles de Primària, que passaran de nou a quatre setmanals a primer cicle, de vuit a tres al segon i de sis a una i mitja al tercer cicle. El temps que queda disponible es destinarà a incrementar principalment les hores de Matemàtiques, que passaran de cinc a vuit a primer cicle, de sis a vuit a segon i de cinc a vuit a tercer. En total, es passarà de 20 a 8,5 hores setmanals de lliure disposició, un temps que els centres ajusten segons les necessitats de l'alumnat. Educació recomana que es dediquin a l'Educació Física.

La Conselleria d'Educació ha presentat aquest dimarts en una mesa tècnica amb els sindicats noves instruccions d'avaluació per a primer i tercer d'ESO amb les flexibilitzacions perquè els docents tinguin temps per adaptar-se als canvis de la LOMLOE. El portaveu de l'STEI, Lluís Segura, assenyala la "bona voluntat de la Conselleria" per fer canvis, però remarca que, per ara, el que han presentat són modificacions tècniques "que arreglen poca cosa".

L'inici de curs amb els nous currículums LOMLOE continua generant enrenou. Després de les crítiques de bona part de la comunitat educativa per la rapidesa amb què s'ha d'aplicar la nova normativa, la Conselleria d'Educació prepara mesures per flexibilitzar-ne l'aplicació, dins els paràmetres que permet la llei estatal. Aquest divendres presentarà l'esborrany als sindicats i es preveu tractar-lo en una mesa sectorial la setmana vinent.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns els decrets dels currículums d'Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat de les Illes Balears, adaptats a la nova Llei d'educació LOMLOE. El pròxim curs 2022-2023 es començaran a aplicar a tots els cursos d'Educació Infantil i als cursos senars de Primària, ESO i Batxillerat, i el 2023-2024 s'incorporaran a la resta de cursos.

Uns 40.000 estudiants catalans s'enfrontaran aquesta setmana als exàmens de la selectivitat i, en funció de la nota que treguin, tindran la porta més o menys oberta per entrar a la carrera universitària que volen. És, per tant, una setmana de nervis davant d'un moment decisiu. A 6.000 quilòmetres de Catalunya, els estudiants de Nova York també han de fer cada any el SAT, un examen tipus test que consta de cinc proves (anglès, matemàtiques, història, història dels EUA i ciències) i que, com les PAU, és un filtre per entrar a la universitat. Però enguany hi ha un miler d'alumnes que han estat redimits de fer aquestes proves. La responsable de l'alliberament és Ann Cook, una professora d'història que va aconseguir fa 10 anys que els estudiants d'una quarantena d'instituts públics de Nova York no haguessin de fer els exàmens habituals per entrar a la universitat. "Hi ha altres maneres de mostrar què saben i què poden fer els alumnes", afirma a l'ARA Cook, que va estar de visita fa uns dies a Barcelona, convidada per la Fundació La Caixa i Catesco, per participar en la Conferència Mundial d'Educació Superior de la Unesco.

La Mesa Sectorial d'Educació –que agrupa la Conselleria i els sindicats– ha tractat aquest matí l'esborrany dels nous currículums d'Educació Infantil i Primària, que s'adapten a la nova llei espanyola. De fet, la LOMLOE estableix que per al curs 2022-2023 ja s'ha d'aplicar la nova arquitectura curricular a Educació Infantil i en els cursos senars de Primària, ESO, Batxillerat i cicles formatius de grau bàsic. Actualment, la Conselleria ja ha publicat tots els esborranys de currículums d'Infantil a Batxillerat.

La FAPA demanarà a la Conselleria d'Educació que no canviï els llibres de text el curs 2022-2023, "a l'espera de consolidar" els canvis curriculars i metodològics que implicarà la nova llei educativa espanyola, LOMLOE. Així ho varen acordar en la seva assemblea anual, dissabte passat, de manera presencial després de dos anys d'encontres telemàtics.

L'Associació Professional de Docents d'Eivissa (APDE) ha criticat la Conselleria d'Educació perquè no han pogut participar en la redacció dels nous currículums per a Educació Infantil i Primària, segons ha informat Europa Press. Han considerat que aquests fets demostren el "menyspreu" de l'Administració cap al col·lectiu. Cal recordar que en els nous currículums hi treballa un equip de tècnics d'Educació, amb més d'una cinquantena de docents de totes les etapes educatives.

“Estam davant un canvi molt profund de tot allò que s’ensenya i volem que s’aprengui als centres”. Així va presentar divendres el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, els nous currículums que es començaran a implementar al setembre i s’adapten a la nova llei educativa espanyola (LOMLOE). El 50% dels continguts els ha d’elaborar cada comunitat autònoma i a les Balears més de cinquanta docents han treballat en el disseny i adaptació a la realitat illenca. El curs que ve s’implantaran a tots els cursos d’Educació Infantil i als cursos senars de Primària, l’ESO, Batxillerat i Formació Professional. El 2023-2024 s’incorporaran a la resta de cursos.

La Conselleria d'Educació recuperarà l'assignatura d'Història i Cultura de les Illes Balears, que s'implementarà com a optativa a primer de Batxillerat. La Llei Wert (LOMQE) va eliminar la matèria a la Secundària impulsada durant el Govern de Francesc Antich, amb Damià Pons com a conseller d'Educació. La Direcció General de Planificació i Centres va confirmar la recuperació de l'optativa en el ple del Consell Escolar de les Illes Balears, que va tenir lloc aquest dimarts.

La transició cap al que anomenen “societat postcovid” portarà canvis en les nostres vides que demanaran alguns nous perfils humans. Per parlar d’això, agafo el currículum com a imatge i reflex del que penso que cal fer. Però abans, una precisió: no adjudiquem a la pandèmia el protagonisme del canvi d’època; segurament el virus n’haurà estat un accelerador involuntari, però el que marca el sentit dels canvis són tres tendències profundes que continuaran vives després d’ell. Es tracta de la globalització, la digitalització i la sostenibilitat. Les tres ens obliguen a revisar les nostres relacions amb els altres humans i amb el planeta, i ens demanen actituds i competències diferents.

El cràter obert pel cas Cifuentes continua engolint dirigents polítics, incapaços d’acreditar que han fet mèrits per aconseguir els seus títols acadèmics. Cada cop més, els currículums dels representants públics estan en el punt de mira, i les diferents polèmiques han evidenciat la falta de mecanismes de control de les institucions. Ningú comprova el currículum dels polítics. En el cas català, ni al Parlament ni al Govern hi ha cap mecanisme per certificar que les dades que apareixen en els expedients facilitats són verídiques. Tampoc els partits compten amb cap sistema de control intern del currículum dels seus diputats. Consultats per l’ARA, només Ciutadans assegura que demana als seus càrrecs que aportin la seva titulació. Però aquest zel no ha evitat que també la Universitat Autònoma de Barcelona hagi hagut de sortir a desmentir que el líder de Cs, Albert Rivera, ara estigui cursant un doctorat.