El 2024, 3.195 persones varen demanar ajuda a Càritas per primera vegada. Els nous usuaris representen el 41% de les 7.783 persones que va atendre l'entitat l'any passat. Aquest increment d'assistència es relaciona amb el problema de l'habitatge, que es manté com a principal factor d'exclusió de les famílies.

Encara amb un balanç provisional de més de 200 morts i un nombre indeterminat de desapareguts per les inundacions més greus d'aquest segle a València, Castella-la Manxa i Andalusia, els supervivents han de continuar endavant. No és fàcil llevar-se i preguntar-se: "I ara què? Com fem front a les morts de familiars i amics o a les pèrdues materials de l'esforç d'anys". L'abast de la devastació, multiplicada per les imatges i vídeos distribuïts per tots els canals, ha fet que l'impacte vagi més enllà de les comarques afectades i clarament és una tragèdia comunitària que, com a tal, també necessitarà una cura global. És el que opina Ingeborg Porcar, responsable de la unitat de trauma, crisi i conflicte de Barcelona de la UAB (UTCCB), especialista en gestió de crisis, que assegura que seria un error pensar que l'impacte psicològic es redueix només als supervivents i els que han patit pèrdues. 

El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, anunciava una mesura que ens portarà la llei de famílies, una prestació per criança que, com ja va avançar Yolanda Díaz, es vol que arribi als 200 euros mensuals. La proposta ha generat cert enrenou, també entre les files de l’esquerra, principalment per l’adjectiu que l’acompanya: serà una ajuda universal. 

El Consell de Menorca destinarà un total de 8.500 euros a l'Associació Menorquina d'Apicultors amb l'objectiu de donar suport a les activitats que fa l'entitat, pel que fa a formació, assessorament, organització de concursos de mel i les despeses derivades de l'operativa diària de l'associació.

Marc Rios és psicòleg expert en teràpia de família i de parella, i en els pròxims dies publicarà el seu primer llibre, Sala d’esferes: la petjada del càncer (Ed. Metamorfosis). La motivació ve, principalment, de la seva experiència personal. “Quan tenia 16 anys diagnosticaren càncer a la meva padrina. El seu procés va ser lent i la manera d’afrontar-lo, progressiva”, afirma. En canvi, a punt d’acabar la carrera, va succeir el mateix amb la seva mare. “Després de cercar una diagnosi durant molt de temps, li trobaren una metàstasi, i en qüestió de vuit mesos es va morir. Vaig finalitzar el grau amb tot el dol del món”, incideix.

Eroski ha donat 40.000 euros a Projecte Home Balears per ajudar l'entitat a continuar ajudant totes les persones amb problemes d'addicció de l'Arxipèlag. Aquesta donació ha estat el resultat de la campanya solidària 'Vides a tot color' que l'empresa de supermercats ha dut a terme aquest estiu.

Uns dels aspectes bàsics de la convivència humana és la capacitat que tenim d’oferir la nostra ajuda tant a persones que coneixem com també a desconeguts sense esperar cap recompensa tangible immediata, més enllà del sentiment plaent d’haver fet el que ens sembla correcte. En són exemples els fets de donar sang, col·laborar econòmicament amb una ONG o simplement ajudar a portar les bosses a un veí quan el veiem massa carregat. Si no ens donéssim mai un cop de mà, i si no hi hagués una certa reciprocitat social a escala global pel que fa a les ajudes que donem i rebem, probablement la societat col·lapsaria.

L'arrencada d'aquest dietari va ser voluntariosa però també imprecisa. "Està molt bé, però hi ha coses que no queden lligades del tot", va ser una de les crítiques. L'arrencada del comboi, un dia després, ha estat similar a la de l'article. S'ha fet, que és el més important, però també amb els entrebancs de les primeres vegades, dels primers contactes.

La Federació Empresarial d'Hotelers de Mallorca ha llançat una campanya entre els seus associats per fer una recaptació de llits. La idea, segons ha explicat la secretària i membre de la junta directiva, Inès Batle, és crear una borsa per "oferir-la a les autoritats que correspongui".

Els i les joves solen ser un grup socialment qüestionat. Les seves necessitats de socialització grupal en ocasions impliquen que vagin contra la norma social establerta, de manera que es generen conflictes de convivència i estigmatització del col·lectiu. La pandèmia els ha portat, un cop més, a esdevenir diana de les crítiques: se’ls ha acusat d’incivisme i d’irresponsabilitat per no dur mascareta, per no mantenir la distància de seguretat o per fer trobades multitudinàries. Però, malgrat les controvèrsies, els joves són un col·lectiu amb una alta implicació social.

L’iranià Saeid Mollaei, agenollat i amb la mirada perduda, va trigar uns quants segons a reaccionar. El belga Matthias Casse acabava de donar la sorpresa, dimecres passat, derrotant-lo a les semifinals del Mundial de judo, en la categoria de menys de 81 kg. Mollaei, el número 1 mundial, es va aixecar mentre feia que no amb el cap i es mossegava els llavis. I quan l’àrbitre ho va indicar, es va posar en posició per saludar de manera ritual el belga. A les graderies es va començar a estendre un rumor. Mollaei s’havia deixat guanyar per no arribar a la final.

La primera i segona jornada de la Lliga de Campions i l'Europa League tindran caràcter humanitari. L'ECA, l'Associació de Clubs Europeus, ha decidit en una assemblea celebrada aquest dimarts que destinarà un euro per cada entrada venuda a ajudar els refugiats sirians que estan arribant a Europa fugint del conflicte que assola el seu país. En el cas del Barça, es tractarà del partit del 29 de setembre, contra el Bayer Leverkusen. Cada entrada que es vengui per aquest partit al Camp Nou suposarà un euro per destinar a fins humanitaris. L'ECA centralitzarà aquestes ajudes i les farà arribar a diferents organitzacions europees d'ajuda als refugiats. En total, s'espera que s'aconsegueixin gairebé 3 milions d'euros.

La zona més afectada pel supertifó 'Haiyan' necessita, sobretot, aigua, aliments, medicines i habitatge. Tres dies després del pas de la gran tempesta tropical ja hi ha 600.00 evacuats i 9,5 milions d'afectats a les Filipines. Les diferents ONG i organismes internacionals que treballen sobre el terreny han mobilitzat tots els efectius perquè puguin arribar als llocs més afectats. A banda, també han enviat nous equips d'emergència i material de xoc. De totes maneres el que demanen més són diners per fer arribar aliments i aigua potable a la gent que s'ha quedat sense res.