Una societat precolombina de l'Amazònia va desenvolupar "un sistema d’enginyeria agrícola sofisticat que va permetre cultivar blat de moro durant tot l’any", segons ha descobert un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del departament de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i les Universitats d'Exeter, Nottingham, Oxford, Reading, Southampton i São Paulo, a més de col·laboradors bolivians. La investigació s'ha fet als Llanos de Moxos, a Bolívia, una zona de terres baixes al sud-oest de la conca de l'Amazones.

Bolívia, un país sense sortida al mar, que mesura dues vegades Espanya i que té 12,4 milions d’habitants, viu un dels moments més tensos dels darrers temps, amb una crisi multifactorial que està afectant el dia a dia de la població: una manca de combustible causada per l'escassedat de reserva de divises que, en paral·lel, dispara els preus dels productes bàsics, com els aliments i els medicaments. Tot plegat, amb un conflicte polític de fons que ha desfermat una crisi institucional: la fractura interna del partit governant, el Moviment Al Socialisme-Instrument Polític per a la Sobirania dels Pobles (MAS-IPSP), causada per l’enemistat entre el president del país, Luis Arce, i qui va ser el seu mentor i el primer president indígena de Bolívia, Evo Morales, que va governar del 2006 al 2019 i que pretén ser reelegit a les eleccions presidencials de l’any que ve. De fet, el mes passat Morales va acusar Arce d'estar al darrere d'un intent d'assassinar-lo.

«Cada cop que trepitjo aquesta ciutat, descobreixo coses noves. Camines cap al passat, camines cap al futur» explicava Teresa Gisbert a mitjans dels anys 80, quan els van encarregar a ella i a l’arquitecte Luis Prado Ríos el dossier per demanar que Potosí fos declarada Patrimoni Universal de la Humanitat. Candidatura que va ser acceptada, esclar. A Potosí, la història et cau a sobre, a cada passa. En cada detall de les seves precioses esglésies barroques, en els vells palaus i les cares dels quadres religiosos, amb un Jesús blanc i els àngels indis. I en la presència del Cerro rico, que va ser en el seu moment la mina més important del planeta. Tant, que encara avui molta gent ignora que Potosí és una ciutat, i no només una paraula per definir riquesa.

Després d’una tarda de tensió al centre de La Paz, quan diversos escamots militars van ocupar la plaça Murillo i van entrar de manera violenta a la seu del govern de Bolívia en un intent de cop d'estat que ràpidament es va dissoldre, el president Luis Arce ha estat objecte tant de lloances com de crítiques per part dels seus conciutadans. Mentre que dimecres al vespre, hora local, centenars de persones s’amuntegaven davant del Palau de Govern per aclamar el president i donar-li suport, sectors crítics amb Arce han continuat alimentant, sense proves, la teoria d’un muntatge i xou mediàtic: “Hi ha moltes coses que no quadren”, apunta William Flores, periodista bolivià, en conversa amb l’ARA: “En primer lloc, un cop d’estat no dura dues hores”. L’excomandant de l’exèrcit, Juan José Zúñiga, líder de la sublevació, va dir al ser detingut que el cop havia estat ordenat pel mateix Arce en un intent de millorar la seva imatge pública.

El general Juan José Zúñiga, fins fa poques hores màxim comandant de l'exèrcit de Bolívia, s'enfronta ara a la possibilitat de passar fins a 20 anys a la presó per l'intent de cop d'estat d'aquest dimecres, que va ser ràpidament sufocat i que va acabar amb la detenció del líder colpista. Se l'acusa dels delictes d'alçament armat contra la seguretat i sobirania de l'estat, seducció de tropes i atemptat contra el president i altres dignataris, segons ha detallat el ministre de Justícia, Iván Lima.

 “Estem sentint el clamor del poble. Perquè des de fa molts anys una elit s’ha fet càrrec del país. Propietaris de l’estat, vàndals, són a les diferents estructures de l’estat, destrossant la pàtria. Les forces armades pretenen reestructurar la democràcia”, declarava ahir a la nit Juan José Zúñiga, ara excomandant de l’exèrcit de Bolívia, després d’ordenar a les seves tropesocupar el Palau Quemado, seu del poder executiu a la plaça Murillo, al centre de La Paz. Zúñiga, que ja ha estat arrestat, també demanava l’alliberament de “tots els presos polítics”, és a dir, els detinguts per l’alçament militar que va tenir lloc el 2019 contra el president Evo Morales per un suposat frau electoral: 21 dies de protestes que van acabar amb 32 morts, més de 700 ferits i la renúncia i l’exili de Morales a Mèxic. La llavors senadora Jeanine Áñez es va autoproclamar presidenta interina, amb una Bíblia a la mà: “Déu ha tornat al Palau Quemado”, va proclamar. Posteriorment el Tribunal Superior de Justícia la va condemnar a 10 anys de presó per haver assumit la presidència de manera “irregular” després de la sortida de Morales.

Soldats i tancs de l'exèrcit bolivià es van desplegar ahir a la capital del país, La Paz, en un intent de cop d'estat que va durar poc més de dues hores. El comandant general de l'exèrcit, Juan José Zúñiga, va amenaçar de prendre el control de la seu del govern bolivià l'endemà de la seva destitució. L'intent de cop va arribar fins a les portes del Palau Quemado, la seu de l'executiu, on un tanc va envestir les portes i un grup d'agents de la policia militar van accedir a l'edifici. Zúñiga també va entrar al Palau, on es va enfrontar cara a cara amb el president del país, Luis Arce, que li va ordenar que "replegués" tots els soldats.

Espanya deportarà en avió 65 dels 69 ciutadans bolivians que no van poder desembarcar al port de Barcelona des d'un creuer d'MSC el 2 d'abril per no tenir un visat vàlid, segons han confirmat a l'ARA fonts de la delegació del govern espanyol. Només una família, tres germans –dos menors d'edat i una major– i la filla d'aquesta última, podran quedar-se, ja que els pares resideixen a Girona i un d'ells té nacionalitat espanyola. Està previst que la resta de passatgers del creuer que van ser retinguts per no tenir la documentació en regla siguin deportats aquest dijous en un vol pagat per la companya MSC Cruceros a Bolívia.

Un creuer amb uns 1.500 passatgers està retingut al port de Barcelona des de fa dos dies perquè a bord hi van 69 ciutadans bolivians, dels quals 14 són menors d'edat, que no disposen d'un visat vàlid per ingressar a l'espai europeu Schengen. La Policia Nacional diu que els documents són falsos. "Em tracten com si fos una delinqüent quan he sigut estafada", denuncia a l'ARA la Carmina (nom fictici) en conversa telefònica. Té 28 anys i viatja amb un fill de vuit, i explica que des de dimarts a la mitjanit la tripulació del vaixell ha tancat el grup a les seves cabines i els ha prohibit sortir-ne i deambular per les instal·lacions. Fins i tot el menjar els hi porten el menjar

El guàrdia de duanes no volia deixar passar ciutadans peruans. “No, no faig broma. Si arriba un peruà no passa”, deia el jove uniformat, ben abrigat, observant el meu passaport. La nit anterior el Perú havia derrotat Xile a les semifinals de la Copa Amèrica de futbol. I els policies xilens no havien paït la derrota. “Nosaltres no som així, nosaltres deixem passar a tothom”, deia fent befa un camioner bolivià. I jo anava rient, amb una ganyota, quan només volia dormir per fer-me passar el mal de cap. A 4.480 metres d’altura, el pas fronterer d’Hito Cajón, entre Xile i Bolívia, és una de les fronteres més altes del planeta. Una línia per separar sembla absurda, aquí dalt. Però si l’oficina xilena era moderna, la boliviana era modesta.

L’èxode veneçolà fa temps que pressiona les fronteres llatinoamericanes, però ara la crisi econòmica global del covid-19 ha posat en alerta els principals països de destinació, assolats també pels efectes del virus. Un dels punts calents actuals és la frontera entre el nord de Xile i Bolívia. Colchane, un poblat d’uns 1.500 habitants d’origen aimara i que amb prou feines compta amb serveis bàsics les 24 hores, s’ha convertit en la porta d’entrada de milers de persones procedents, majoritàriament, de Veneçuela i, en menys proporció, de Colòmbia. Hi arriben després de setmanes o mesos de viatge i d’una travessa de més de 5.000 quilòmetres per quatre països: Colòmbia, el Perú, Bolívia i Xile. Molts paguen a traficants per creuar l’altiplà bolivià, desafien temperatures extremes, gana, set i el mal d’altura. 

L'expresidenta interina de Bolívia Jeanine Áñez ha sigut detinguda aquest dissabte a la matinada acusada d'haver participat en el "cop d'estat" que va forçar la dimissió de l'aleshores president del país, Evo Morales, el novembre del 2019. Divendres a la nit la Fiscalia havia emès una ordre de detenció contra ella pels càrrecs de sedició i terrorisme.

"Els salvatges tornem a ser al govern, hem recuperat el poder", ha cridat l'expresident de Bolívia, Evo Morales, davant una multitud que l'aclamava a Chimoré, la localitat cocalera des d'on fa justament un any (l'11 de novembre del 2019) va agafar un avió per exiliar-se de Bolívia.

Evo Morales ja torna a ser a Bolívia. L'expresident ha tornat a trepitjar el seu país aquest dilluns a les 9 h (les 15 h, a Catalunya) després de gairebé un any d'exili, i just l'endemà que el nou president sorgit de les eleccions del mes passat, Luis Arce, prengués possessió del càrrec.

El candidat del Moviment al Socialisme (MAS), Luis Arce, serà amb tota probabilitat el nou president de Bolívia, després d'haver-se imposat a les eleccions celebrades aquest diumenge. Tot i que els resultats oficials no s'esperen fins d'aquí uns dies, els sondejos a peu d'urna atorguen una victòria clara al candidat del partit de l'expresident Evo Morales (refugiat a l'Argentina des de finals de l'any passat), amb un 52,4% dels sufragis per un 31,5% del seu principal rival, Carlos Mesa, que ja havia presidit el país entre el 2003 i el 2005 i que concorria com a candidat de la coalició Comunidad Ciudadana. El fet que Arce superi el 50% dels vots farà innecessària una segona volta i el convertirà automàticament en president electe.

Bolívia sencera aguanta la respiració. Un any després de les eleccions fallides del 20 d'octubre passat, enterbolides per les acusacions de frau electoral que van desembocar en la renúncia forçada per l'exèrcit de l'expresident Evo Morales, els ciutadans han tornat avui a les urnes per escollir un nou govern i posar fi a la incertesa dels últims mesos.

Evo Morales i Rafael Correa han vist com tribunals de Bolívia i de l'Equador els han vetat per a la cursa electoral. En poques hores de diferència la justícia dels respectius països ha inhabilitat els dos expresidents, que viuen a l'exili i tenen obertes causes penals per delictes diferents.

El govern interí de Bolívia, presidit per Jeanine Áñez, ha presentat una nova denúncia contra l'expresident Evo Morales, aquesta vegada per "estupre [mantenir relacions sexuals amb una menor, incloent-hi els casos en què sigui de manera consentida] i tràfic de persones", després que hagi sortit a la llum una relació del mandatari amb una noia que era menor d'edat. Així ho ha anunciat el viceministre interí de Transparència, Guido Melgar, en virtut d'unes imatges d'una dona identificada com a N.M., que havia acompanyat a Morales quan ella era menor i ell president en diferents viatges i actes. La jove, que actualment té 19 anys, en tenia 14 quan va començar a acompanyar el llavors màxim dirigent del país, segons ha reportat l'agència Efe.

Des de l'exili argentí, Evo Morales ha rebut l'acusació formal de presumptes delictes de terrorisme i finançament d'activitats terroristes. La Comissió de Fiscals Anticorrupció ha emès una ordre de detenció contra l'expresident bolivià investigat per suposadament haver incitat a la violència i al conflicte social els mesos posteriors a l'anul·lació de les eleccions que el van fer dimitir després de gairebé quinze anys al poder acusat de maquillar els resultats en la primera volta.

Va ser l'elecció més disputada en dècades: Evo Morales, el primer president indígena de Bolívia, es postulava per a un quart mandat, enfrontat a una oposició que el veia com un líder autoritari i reticent a renunciar al poder.