L’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa) ha captat 1.042.775 euros en la convocatòria 2025 de l’Acció Estratègica en Salut de l’Institut de Salut Carlos III, una de les principals línies de finançament competitiu de la recerca biomèdica de l’Estat.

100 euros l’any 2000 equivalen a 40 euros l’any 2025. Així començàvem La butxaca la setmana passada amb la hipòtesi que només amb la inversió som capaços de mantenir el poder adquisitiu i, per tant, fer front a la inflació. Molts perfils ens diran "No tinc ni idea d’invertir en borsa i hi ha risc" com a argument per descartar-la. Ara bé, ¿i si volem assolir risc en les nostres inversions? Caldrà escollir una part de renda fixa (deute d’empreses i estats) i una altra de renda variable (borsa).

No fer res amb els nostres diners només fa que els perdem. Encara que sembli estrany, veure sempre la mateixa quantitat de diners al nostre compte corrent ens fa més pobres. Per un sol motiu: els diners perden valor amb el temps per l’efecte de la inflació. Si no em creieu, fixeu-vos en la següent dada: 100 euros de l’any 2000 són equivalents a 40 euros de l'any 2025. En la mateixa línia, un estudi de Fotocasa indica que calen 8,4 anys de sou per comprar un pis a Catalunya, pràcticament el triple que fa trenta anys. Si no fem res, perdrem diners. L’única forma de contrarestar l’efecte de la inflació és a través de la inversió.

La inversió en el sector de la construcció a les Balears va arribar als 2.519 milions d'euros el 2024, un 21,5% més que el 2023 i amb perspectives de créixer el 2025, segons ha informat l'Associació de Constructors de les Balears i ha difós l'agència EFE. Però, mentre que la construcció augmenta, els habitatges per lloguer minven a Palma. La plataforma Idealista ha xifrat aquest descens en un 73% menys d'oferta des que va acabar la pandèmia de covid-19 (la caiguda a Espanya és del 56%). Palma és la tercera capital de província de l'Estat amb una baixada més accentuada dels pisos de lloguer, a la vegada que el preu ha augmentat un 53% (un 30% a l'Estat).

El Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) ha demanat a la Conselleria d'Educació augmentar la inversió educativa fins al 5% del PIB i prendre mesures per reduir la taxa d'abandonament escolar prematur, la més elevada de l'Estat i lluny dels objectius europeus. Són algunes de les conclusions de l'Informe del Sistema Educatiu de les Balears referent als anys 2022 i 2023, presentat per la presidenta de l'organisme, Pepita Costa, i representants del col·lectiu de docents i de les famílies. L'organisme posa en relleu que l'any 2022, amb una inversió de 1.188 milions d'euros, el 18,05% del pressupost total, les Balears es trobaven a la coa de les comunitats autònomes pel que fa a la inversió educativa. "La comunitat educativa fa anys que reclama augments, però mai no són suficients. Enguany no és diferent", ha subratllat Costa en una roda de premsa duita a terme a la Misericòrdia.

En parlar de polítiques culturals, la tendència a les Balears és fixar la mirada en la gestió de l’administració autonòmica i, sobretot, en els consells insulars. I és lògic: de tots ells depenen la majoria de les competències i són els òrgans que no només determinen els grans projectes, sinó també els que mouen els grans pressuposts. Així i tot, però, i malgrat que cadascun dels 67 consistoris de l’Arxipèlag té una idiosincràsia particular, entre tots ells destinen més de 82 milions d’euros anuals a l’àmbit de la cultura, segons les darreres dades del Ministeri de Cultura, uns doblers que inclouen tant el personal de les biblioteques com la programació de nombrosos teatres i centres culturals, així com tasques de conservació del patrimoni municipal, entre d’altres.

Un grup d'inversors de Singapur ha pres el control de l'hotel rural La Reserva Rotana, a Manacor, que s'havia posat a la venda per 20,5 milions d'euros (encara que no s'ha especificat el preu final de l'acord). S'espera que Rotana reobri el 2 de març, període a partir del qual també s'hi iniciaran les reformes necessàries.

Alemanya és l'economia més gran de la Unió Europea, però en els últims dos anys també és el malalt del continent. L'economia va tancar el 2023 amb un creixement negatiu i les previsions de Berlín també auguren un 2024 amb l'activitat sota mínims. Les raons són diverses, des de l'encariment de l'energia per la guerra a Ucraïna fins a les tensions comercials amb la Xina, però un element apareix sovint al debat públic: la manca d'inversió, sobretot pública, que arrossega el país des d'inicis del segle XXI.

El bitcoin està en màxims i els mitjans de comunicació en tornen a parlar. La combinació de tots dos factors porten a una lògica comuna: precaució. Per contra, l’inversor –sobretot el petit i novell– està en una situació d’eufòria que fa que compri actius en màxims. En el món de les finances tenim una màxima: compra barat i ven car. Doncs bé, quan hi ha emocions pel mig, sembla que mai veiem què és car i què no hem de comprar.

El denominat risc polític –la noció que unes eleccions poden tenir un impacte significatiu als mercats financers– va ser durant molt de temps una preocupació dels inversors en mercats emergents. Als països rics, en canvi, paraven més atenció als banquers centrals que als polítics. Però avui en dia les coses són una mica diferents. En els dies previs a les presidencials nord-americanes del 5 de novembre, els preus dels actius es movia d'acord amb les mitjanes de les enquestes. Wall Street xiulava al so del Trump trade, la idea que el nou president serà bo per als mercats.

L'Ajuntament d'Alaró gestionarà aquest 2024 uns pressuposts de 5,9 milions d'euros. A la darrera sessió plenària es varen aprovar els nous comptes amb el vot favorable de l'equip de govern popular, l'abstenció de MÉS i el vot en contra del grup socialista. Els nous pressupostos suposen una baixada d'un 12% respecte de l'any anterior, motivada per la gran quantitat d'ajuts que l'Ajuntament d'Alaró ha aconseguit en anteriors pressuposts per a inversions en infraestructures del municipi i que ara s'estan executant. La principal d'aquestes infraestructures és el centre de dia en construcció i per a la qual es va rebre del Govern una important subvenció.

En les últimes setmanes hem parlat de la inversió en borsa, en renda fixa i els dipòsits, però d'opcions encara en queden moltes. Una de molt arriscada i poc aconsellada per a l'inversor novell és la inversió en start-ups o empreses emergents.

Quan parlem d’inversió acostumem a pensar en la renda variable o el que es coneix col·loquialment com la borsa. Ara bé, hi ha moltes altres opcions, com podria ser la renda fixa que, explicat de forma senzilla, seria prestar els nostres diners a estats o empreses. La rendibilitat que s’obté en aquest cas són els interessos que ens paguen a canvi.

La productivitat és un concepte que està en boca de tots els economistes, però que deixa freda la majoria de la gent. Malgrat això, és un dels elements que millor expliquen l'evolució econòmica de Catalunya i Espanya els últims anys, des de la desindustrialització dels anys 90 fins a la bombolla immobiliària dels 2000 i la crisi del 2008. És un element indispensable per entendre per què tenim els problemes que tenim.

El Consell de Menorca invertirà 113.000 euros en la millora de les instal·lacions esportives de Sant Lluís. La iniciativa forma part d'un conveni signat entre el departament d'Esports de la màxima institució i l'ajuntament d'aquesta localitat.

La conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic d’enguany comença d’aquí pocs dies a Dubai. Ho farà després d’un mes d’octubre que ha batut rècords de temperatura a nivell planetari. Segons les Nacions Unides, per limitar l’escalfament global als 1,5 graus dels Acords de París les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) haurien de reduir-se un 42% abans de 2030. Tanmateix, al ritme actual les emissions incrementaran un 9%. És obvi, doncs, que els Acords de París no es compliran i, previsiblement, l’escalfament del planeta continuarà. Aturar o mitigar el canvi climàtic és un dels principals reptes de la humanitat i no som capaços d’aconseguir-ho. Què és el que estem fent malament?

L'Ajuntament de Ciutadella ha anunciat que destinarà 173.592 euros al projecte de reforma integral de les divisions de les quadres per a bens i porcs de l'escorxador municipal. L'actual edifici número dos de la instal·lació presenta unes deficiències importants i, a més, les quadres no compleixen la Llei de benestar animal. En aquest sentit, la reforma se centra en la redistribució d'aquestes quadres i en actuacions al mateix edifici, que presenta unes mancances rellevants.

"Hi ha un gran interès inversor per fer coses en l'àmbit urbanístic", ha advertit aquest dimarts el nou regidor d'Urbanisme, Habitatge i Projectes Estratègics de Cort, Óscar Fidalgo, en la seva primera roda de premsa al càrrec. Acompanyat pel nou gerent d'Urbanisme, l'arquitecte Bartolomé Abad, i la responsable de Projectes Estratègics, la diplomada en Empresarials Marta Amer, Fidalgo ha assenyalat que "aquest interès és bona notícia, després del canvi de govern".

El nou fons d'inversió per a start-ups dels fundadors de Glovo, Oscar Pierre i Sacha Michaud, comença a agafar forma. Es tracta de Yellow Fund, una gestora de fons que aspira a amassar un total de 50 milions per invertir en noves iniciatives, i que comptarà amb una figura clau a l'equip: Adam Lasri, un exdirectiu d'Atomico, un dels principals fons de l'ecosistema emprenedor a Europa.