Diuen que a l’Espanya del segle XV hi havia l’expressió “ser més ric que un Fúcar”, en referència a la família Fugger i que dona una idea de com d’implantat en la cultura popular estava el poder financer d’aquesta dinastia centreeuropea. La realitat és que els Fugger eren molt rics, fins al punt que un dels seus membres, Jakob Fugger, és considerat per alguns estudiosos com l’home més ric de la història. Per si n'hi havia algun dubte, un dels apel·latius d’aquest Fugger era el ric.

L'art de l'època del Renaixement a Catalunya sovint queda eclipsat per l'esplendor del Gòtic. Per posar-lo més a l'abast del públic, l'historiador de l'art Joan Bellsolell Martínez publica el llibre Renaixement i renaixements. L’art a la Catalunya del segle XVI (Farell Editors). "L'esperit de la Renaixença va fer molt mal –afirma Bellsolell–. "Entre el segle XV i el Modernisme van passar quatre segles, i els fets històrics tampoc hi ajuden. Al segle XV tens una Guerra Civil que destrueix el país, i la recuperació es va produir al llarg del XVI, però va ser molt lenta, i va coincidir amb la pèrdua de l'autogovern". I un altre problema és la destrucció d'art d'època moderna durant la Guerra Civil espanyola. "Gairebé es va cremar tot. Se'n va destruir el 90%", lamenta l'autor. "El Renaixement és italià, el que tenim aquí són episodis renaixentistes que poden ser excel·lents", assegura l'autor.

Quan es pensa en el Renaixement, venen al cap El naixement de Venus de Botticelli, La Bacanal de Ticià, les pietats de Miquel Àngel, els versos de Petrarca dedicats a Laura o els noms de grans mecenes com els Mèdici. Tots ells van fer possible un nou estil i una nova manera de concebre la bellesa. Tanmateix, Jill Burke, catedràtica de cultures visuals i materials del Renaixement de la Universitat d'Edimburg, no intenta entendre ni analitzar les obres d'art, sinó que es pregunta quin efecte van tenir en les dones de l’època. Al llibre Cómo ser una mujer del Renacimiento. Mujeres, poder y el nacimiento del mito de la belleza (Crítica) fins i tot dona algunes receptes per a qui vulgui provar cosmètica renaixentista.

La subhasta d'aquest dijous de la casa barcelonina Suite s'ha celebrat enmig d'un debat encès per l'atribució de Joan de Borgonya d'una Nativitat que sortia a la venda amb una estimació d'entre 180.000 euros i 200.000 euros, i que no ha trobat comprador. Dos professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Girona (UdG) van qüestionar l'atribució al pintor renaixentista Joan de Borgonya, que havia fet l'historiador de l'art i professor de la Universitat de Lleida Alberto Velasco, antic conservador del Museu de Lleida. La pintura és un compartiment d'un retaule desconegut fins ara. Per a Velasco, la Nativitat és "una de les pintures de més qualitat" de Joan de Borgonya, com diu a l'informe que ha redactat per a la casa de subhastes i que influeix de manera determinant en el preu de sortida de l'obra, ja que Joan de Borgonya està considerat com un dels pintors més significatius a Catalunya al segle XVI. "És una de les descobertes més rellevants de la pintura de l'època del Renaixement a la Corona d'Aragó dels últims anys", subratlla.

La ciutat de Palma durant la primera meitat del segle XVI disposa d’un recinte emmurallat medieval envellit. Europa i la Mediterrània adverteixen el naixent poder turc, raó per procedir a l’actualització de les murades amb nous criteris de defensa de les ciutats.

M iquel Àngel, ja ancià, va treballar durant vuit anys en aquesta escultura, una imponent pietat de més de dos metres d’alçada que va fer emergir amb el seu cisell d’un enorme bloc de marbre i que pretenia que presidís la seva tomba. Però un dia de cop i volta va agafar un martell i, sense vacil·lar, va arremetre contra l’obra: el Crist va quedar greument mutilat, sense braços ni cama, igual que Maria Magdalena.

En època de Brexit, res millor per comprendre les connexions històriques entre les illes britàniques i el continent que tenir present un temps en què Anglaterra va mirar l’Europa de més a la vora i va quedar-ne enlluernada. És una de les paradoxes que, més enllà del plaer estètic aclaparador que pot arribar a transmetre, s’extreu de la visita a l’exposició Carles I. Rei i col·leccionista. Inaugurada a la Royal Academy de Londres, l’excepcionalitat de bona part de les poc més de 140 obres que s’hi apleguen constitueix un immillorable punt d’arrencada de l’any de celebracions del 250è aniversari de la institució.

Les circumstàncies en què es va procedir a la venda de la col·lecció de Carles I no permeten tenir una constància exacta del catàleg que va arribar a acumular el monarca. Se sap, però, que incloïa més de 1.500 pintures, 500 escultures i molts altres centenars de peces, com miniatures i tapissos, alguns dels quals, excepcionals, també es poden veure a l’exposició de la Royal Academy. La venda que va promoure la nova república d’Oliver Cromwell va contribuir a recaptar 185.000 lliures per al nou estat, una suma del tot sorprenent per a l’època. Tenint en compte la inflació històrica, el canvi actual que The National Archives atorga a la quantitat abans esmentada és de gairebé 14 milions de lliures, poc menys de 16 milions d’euros. No s’hi afegeix, però, cap plusvàlua de cotització artística a les peces, cosa que podria arribar a multiplicar el preu per cent o fins i tot dues-centes vegades en alguns casos.