Dos tirotejos en menys de 12 hores han sacsejat la tranquil·litat de Terrassa aquest diumenge. Al matí, un home ha mort a trets a la sortida d'una discoteca, segons ha avançat El Caso i ha pogut confirmar l'ARA amb fonts policials. L'avís s'ha rebut pels voltants de dos quarts de set a l'exterior de la discoteca Chicago Latino, situada al carrer Tàrrega del polígon industrial de Can Petit. Segons ha pogut saber aquest diari, els ocupants d'un cotxe han obert foc contra la víctima i han fugit del polígon. Haurien disparat almenys cinc trets. Per la tipologia d'assassinat, tot apunta a una execució per venjança.

LaFact, la Factoria Cultural de Terrassa, arrencarà la nova temporada el 26 de gener amb 16 espectacles i més de 20 funcions. L'equipament cultural portarà a escena grans noms del ballet clàssic i neoclàssic, la dansa contemporània i el flamenc fins al 14 de desembre del 2025. Un dels noms destacats de la programació és el Béjart Ballet de Lausana, que a finals d'abril representarà algunes de les seves coreografies més icòniques, com Bye bye baby blackbird i Dibouk. Entre les formacions internacionals que passaran per Terrassa també hi ha Soul City de l'illa de la Reunió, que amb Le sol oblige fusionaran la dansa contemporània i l'art marcial kravmagà el 8 de febrer.

Entrevisto el cuiner Artur Martínez (Terrassa, 1976) un dijous al migdia, el dia que tant ell com l’equip dediquen a la investigació. Està content perquè just celebra cinc anys que va inaugurar el restaurant Aürt a dins de l’Hotel Hilton Diagonal Mar de Barcelona. Una curiositat: la majoria de l’equip és de Terrassa, perquè ja treballaven junts de fa anys, quan l’Artur tenia el restaurant Capritx, l'annex que va obrir al costat del bar dels pares.

Aquest dilluns arriba a judici un dels casos més surrealistes de tots els anys de Procés. Es tracta del cas del Xavi, un home de 53 anys que el 20 de juliol, en plena campanya de les eleccions generals, va ser atacat per un simpatitzant de Vox a Terrassa, que serà jutjat per un delicte d’amenaces amb arma blanca. L'ultra el va intentar apunyalar fins a quatre vegades després que el Xavi els digués “feixistes” quan passava per davant de la carpa que havien habilitat en ple de centre de la ciutat. La sorpresa va arribar quan l'agredit va ser multat per la policia municipal amb 2.000 euros per un delicte d'odi. El motiu? “Mostrar actituds contràries a la dignitat personal i comportaments discriminatoris, especialment de naturalesa xenòfoba, racista, sexista o homòfoba”.

El cuiner Marc Ribas desmenteix que hagi deixat de cuinar en un restaurant. El que ha fet és sortir de la societat del restaurant La Brutal de la ciutat de Girona, al setembre, però La Taverna del Ciri, a Terrassa està obert i, a més, té nous projectes com convertir-lo en menys taverna i més restaurant.

Aquest dimecres a primera hora de la tarda, a la botiga de queviures de l’Ulfad a Terrassa, un local estret i tan atapeït de productes que quasi barren el pas, no hi ha ni un client. "El meu marit fa molts anys que no va al Pakistan", diu una dona asseguda en una cadira prop del taulell amb l’ajuda d’un parent que parla l’anglès i una mica de castellà.  El seu marit no hi és i ella esquiva parlar d'un dels empleats de l'establiment, Ghulam Abbas, detingut aquest matí per ordre del jutjat d’instrucció número 3 de Terrassa que investiga la seva implicació amb l’assassinat de les dues filles, l’Arooj i l’Anisa (de 24 i 21 anys) al Pakistan el maig de l’any passat. L’home dormirà aquesta nit als calabossos a l’espera de passar a disposició del jutge un cop els investigadors hagin analitzat la documentació intervinguda en l’escorcoll al seu domicili.

"Sempre m'ha fet molta il·lusió seguir el seu llegat i continuar el camí que ell va iniciar", diu John Andrew Neeskens, fill de Johan Neeskens, també futbolista. Era inevitable que ho fos. "De petit, anàvem a fer xuts a unes porteries del Reial Club de Polo de Barcelona. Ell es posava de porter i si la pilota anava al pal, es picava el pit i començava a celebrar-ho. «El palo es mi amigo», deia. I jo m'enrabiava, perquè sempre vols fer-li un gol al teu pare. Ell va forjar la meva competitivitat. No es deixava guanyar mai i en res. La meva mare a vegades li deia que em deixés guanyar, però ell s'hi negava. «No, no, ha de guanyar per si sol»", recorda l'actual defensa del Terrassa, titular indiscutible en un equip que competeix a Segona Federació i que ambiciona retornar la ciutat al futbol professional.

Dreamers, a càrrec de la companyia italiana de dansa contemporània Aterballetto, va deixar una bona impressió en els espectadors que diumenge a la tarda es van reunir a LaFACT Cultural Terrassa, que arrenca la 40a Temporada BBVA de Dansa.

El restaurant Can Lluc de Cala Deià, que fa 42 anys que està obert, perilla, ja que la Demarcació de Costes de les Balears no ha dit si renovarà o no la concessió de la terrassa, segons ha apuntat Diario de Mallorca. Aquest permís caduca l'any que ve i els propietaris del negoci, juntament amb l'ajuntament del municipi, han presentat al·legacions perquè defensen que el xibiu no té cap impacte mediambiental. Jordi Oliver, copropietari de Can Lluc, ha lamentat: "Sembla un acudit, tant l'ajuntament com Medi Ambient han fet un informe favorable del negoci, sempre ha passat tothom i no hem molestat ningú".

Els responsables del festival TNT (Terrassa Noves Tendències) són valents. La directora, Marion Betriu, assegura que el present és "extremadament complex i devastat", i que és difícil no caure en el "pessimisme". Per això ha pensat la programació, que vol ser un revulsiu per a tots els públics, a través de "la paraula, la música, l'humor i la potència política dels artistes". Entre els plats forts de la quinzena edició –se celebrarà del 28 de setembre al 2 d'octubre–, hi haurà peces com la Montdedutor, que ensenyaran a ballar una nova dansa popular que han creat conjuntament amb un grup de joves del col·lectiu LGTBQI+ i la banda de música de Terrassa per fer "més inclusiva" la identitat cultural de Terrassa, com diu Betriu.

La primera edició del festival Límbic, la cita itinerant de cultura contemporània en català organitzada per Òmnium Cultural, va tancar ahir amb la participació d’unes 22.000 persones. El Límbic va oferir una cinquantena de demostracions de cultura contemporània celebrades a peu de carrer, gratuïtes i per a tots els públics. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va destacar que aquesta xifra d’assistents supera les expectatives de l’organització. "Aquesta primera edició demostra que el talent creatiu del país i la cultura en català estan molt vius, especialment entre el jovent”, va assegurar Antich.

Amb un fil de veu, la mirada fixa a terra i visiblement cansada, la Shaheen Azra, la mare de l’Arooj i l’Anisa Abbas –les joves de Terrassa de 24 i 21 anys assassinades al Pakistan perquè volien divorciar-se dels cosins amb qui havien estat forçades a casar-se fa un any– ha arreplegat forces i ha interromput el cònsol del Pakistan mentre parlava amb els mitjans per prendre la paraula: "Vull donar les gràcies. Gràcies per deixar-me tornar i gràcies a la policia pakistanesa, a les autoritats d'aquí i sobretot al consolat del Pakistan a Barcelona per ajudar-me", s’ha afanyat a dir amb l’ajuda d’una traductora. Unes passes més enrere, el seu fill més petit, de 13 anys, es mirava l’escena en silenci, darrera d’unes ulleres de sol força grans, que l’ajudaven a mantenir cert anonimat davant la munió de càmeres i flaixos que tenia al davant la família. 

Fa una setmana i un dia l’Arooj i l’Anisa Abbas, dues germanes de Terrassa, van arribar al Pakistan en avió. Van anar a una casa de la família a Gujrat, al Panjab, on també hi havia la mare, els seus germans i el seu oncle patern –i pare dels homes amb qui les havien compromès–. Van sopar tots junts i l’endemà alguns dels familiars les van assassinar perquè volien divorciar-se dels marits. La mare va intentar aturar els crims, però no se’n va sortir: va veure com disparaven davant seu un tret al cap de l’Anisa, de 21 anys, i després van tancar la dona a l’habitació del costat mentre mataven l’Arooj, de 24 anys. Van amenaçar de mort la mare dient-li que també li dispararien a ella, però els veïns, quan van sentir els primers trets, van avisar la policia pakistanesa, que al cap de pocs minuts ja era a la casa.

Rubia Naz és portaveu de l’Associació Pakmir, una entitat de Montcada i Reixac que treballa per la integració de les dones pakistaneses. En una conversa amb l’ARA, Naz assegura que els matrimonis forçats només passen a “un nucli conservador” i que les seves pràctiques culturals “se sobreposen a la religió i a la comunitat”. “També ens indigna a nosaltres”, lamenta Naz, que demana reforçar la prevenció, però també treure l’estigma, perquè “ara no es pensi que totes les noies pakistaneses es casaran de manera forçosa i que qualsevol viatge al Pakistan és un matrimoni forçat”.

L’Abdul explica que la policia es va presentar dues vegades a l'immoble i li va ensenyar la foto de les dues noies. “Esclar que les conec. Me les he creuat un munt de vegades a l'escala”, va contestar. Amb tot, feia dies que no les veia i ni tan sols sentia soroll al pis on vivien, com si no hi hagués ningú. L’Abdul és el veí de l’Arooj i l’Anisa Abbas, les joves de 24 i 21 anys assassinades al Pakistan perquè volien divorciar-se dels cosins amb qui havien estat forçades a casar-se fa un any. Les noies vivien amb els seus pares i els seus tres germans al carrer Historiador Cardús de Terrassa, en un bloc humil de quatre plantes sense ascensor i amb una llarga escala costeruda. A les bústies no apareix el nom de la família i aquest dimarts, si picaves a la porta de la casa, no obria ningú.

Són dos quarts d’onze del matí. Un jove travessa la Rambla de Terrassa amb un mosso d’esquadra a cada costat. Quan tots tres són al passeig central, se’ls acosta per darrere corrents un home encaputxat amb un extintor a les mans, els ruixa i la situació agafa desprevinguts els dos agents, però no el noi que custodiaven, que aprofita per posar-se a córrer. Un dels mossos de seguida va darrere seu i l’altre s’hi suma pocs segons després. El jove, de 22 anys, és un pres del centre penitenciari de Lledoners i aconsegueix escapar-se.

Òmnium Cultural tindrà el seu propi festival a partir d'aquest any. Es dirà Límbic, acollirà programació de creació contemporània i cada edició se celebrarà en un municipi diferent. La primera ciutat en acollir-lo serà Terrassa els dies 27 i 28 de maig. "És el primer festival itinerant de creació contemporània del país", destaca el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich. La iniciativa vol promoure la cultura del país –les propostes programades seran totes en català– i acostar-la als joves. Per això tots els espectacles i activitats seran gratuïts i es faran als carrers del centre de Terrassa i al parc de Vallparadís.

Sortim de LaFACT Cultural Terrassa amb la sensació d'irrealitat, d'hipnosi. Poesia, jazz, moviment, jocs de llums, cossos sinuosos, tècnica pura, tot es barreja en un cúmul de sensacions que t'atrapa. Així són les coreografies d'Alonzo King, un ballarí que ja fa quaranta anys va crear la seva pròpia companyia a Los Angeles, l’Alonzo King Lines Ballet, i des d'aleshores ha captivat el món amb un llenguatge propi basat en la dansa clàssica i les puntes, però jugant amb les formes geomètriques i una tècnica molt exigent que recorda una etapa de les obres de William Forsythe.

La nova producció del Programa d'Alt Rendiment en Dansa (PAR), Dancing Vivaldi, s'estrenarà el 30 d'octubre amb una gira que passarà per sis teatres catalans, segons informa l'ACN. Al muntatge, que compta amb la direcció musical de Pedro Pardo, els intèrprets ballaran al ritme de la música barroca de Purcell, Bach i Vivaldi.

“L’hem restaurat aquest any”, em diu la Sílvia Carbonell, directora del Museu Tèxtil de Terrassa. És un vestit preciós, blanc com la llet, sencer, fet d’un teixit de seda i tul, brodat amb lluentons i perles d’imitació, i amb cua.