Només dos anys després de la seva sortida al mercat, Vicio ja és una marca més que coneguda en el món del menjar a domicili, principalment per les seves hamburgueses i els seus cofundadors: el guanyador de Masterchef 7, Aleix Puig, i l'empresari Oriol de Pablo. El creixement exponencial d'aquesta start-up de food delivery ha cridat l'atenció de famosos, influencers i esportistes reconeguts arreu del món, i ha aconseguit tancar una ronda de finançament de 17 milions d'euros liderada pel fons internacional Iris Ventures, i també amb la participació de noms coneguts com Leo Messi i Antoine Griezmann, a través dels vehicles inversors Barlon Capital, gestionats per l'inversor Javier Rubió.

“La compra a la teva porta, en minuts”, “El que necessitis, des de casa”, “No moguis un dit, fes servir el teu polze”... Els reclams són infinits i impossibles d’esquivar. Són a tot arreu. Tant a les xarxes socials i les marquesines dels autobusos com a les caixes de les motos i bicicletes d’una nova fornada de riders, ara amb contracte per llei. Tots els eslògans van en la mateixa direcció: encara que només et facin falta quatre plàtans, mitja dotzena d’ous i un pot de detergent per fer una rentadora d’última hora, pots tenir la cistella de la compra a casa en menys d’un quart d’hora. En quinze minuts podries preparar una tassa de te o fer una sessió d’estiraments, mentre algú es dedica a escollir els productes que has triat a l’aplicació, un altre els posa ordenadament a la bossa i un tercer surt disparat a portar-te’ls.

El mes de febrer, de les seves cinc cuines -tres a Barcelona i dues a Madrid- en van sortir unes 72.900 hamburgueses. Si comptem que aquests punts de producció en cadena de menjar ràpid estan oberts onze hores al dia els set dies de la setmana, Vicio va servir el mes passat una hamburguesa cada 15 segons. Però la gran majoria dels seus clients no es van asseure en cap taula dels locals, encara que hi ha l’opció. L’hamburguesa i les patates els arriben a casa en una bossa de Glovo que canvia el groc pel negre.

Per començar, un tàrtar de salmó salvatge amb esferificacions de romaní; com a principal, un contundent arròs de bacallà amb carxofes i pebrots rostits, i de postres, una caixa depetit fous amb gustos que van des del cardamom fins al te verd. Amb un petit canvi: l’escenari d’aquest menú sofisticat ja no és un restaurant amb estrella Michelin, sinó que pot ser el menjador de qualsevol llar. La pandèmia també ha obligat els restaurants de l’alta gastronomia a repensar el seu negoci i, en alguns casos, a sumar-se a una modalitat que semblava impensable per a les seves elaboracions. El delivery s’ha instaurat aquest últim any en temples de la cuina catalana com el Disfrutar, que des del maig ofereix algunes opcions per endur-se a casa un tast del seu restaurant. “Fa un any ningú pensava que entraríem en aquest món de la manera que ho hem fet”, explica Mateu Casañas, xef d’aquest establiment amb dues estrelles Michelin.

S i fa uns anys l’estampa d’una persona passejant un cafè en un envàs de cartró o demanant el sopar a domicili era només cosa de les pel·lícules nord-americanes, avui ja és una imatge habitual a casa nostra. El portal d’estadístiques alemany Statista valora el mercat global del menjar per emportar-se en 115.000 milions d’euros i n’estima un increment anual del 7,5% durant els pròxims cinc anys. A Espanya les vendes del sector van passar de 921 milions l’any 2015 a 1.377 el 2019, un 49% més segons dades de la consultora The NPD Group. Amb la crisi sanitària generada pel covid, s’estima que entre el març i el juny de l’any passat els repartiments a domicili van créixer un 50% i que les altes de nous restaurants en aplicacions de delivery van augmentar un 200%. 

Si fa uns anys l’estampa d’una persona passejant un cafè en un envàs de cartró o demanant el sopar a domicili era només cosa de les pel·lícules nord-americanes, avui ja és una imatge habitual a casa nostra. El portal d’estadístiques alemany Statista valora el mercat global del menjar per emportar-se en 115.000 milions d’euros i n’estima un increment anual del 7,5% durant els pròxims cinc anys. A Espanya les vendes del sector van passar de 921 milions l’any 2015 a 1.377 el 2019, un 49% més segons dades de la consultora The NPD Group. Amb la crisi sanitària generada pel covid, s’estima que entre el març i el juny de l’any passat els repartiments a domicili van créixer un 50% i que les altes de nous restaurants en aplicacions de delivery van augmentar un 200%. 

Diumenge a la nit és el moment preferit per demanar menjar a domicili. L’oferta és àmplia i variada, sobretot en menjar ràpid -pizzes, hamburgueses, kebabs, poke bowls -, encara que cada dia hi ha més plats elaborats, alguns signats per cuiners de prestigi. El que molts consumidors desconeixen és on es cuina el que els arriba a casa. La majoria de comandes són a restaurants, però no sempre es fan a les seves instal·lacions. Altres plats són d’establiments tancats des de l’inici de la pandèmia o que, directament, mai han tingut un espai físic. Aquest fenomen és possible per la proliferació de les dark kitchens, o ghost kitchens, cuines fantasma, com se les anomena als Estats Units, país d’origen d’aquesta pràctica.