Diuen que la política s’atura durant l’estiu, però aquest agost hem estrenat un nou govern a la Generalitat de Catalunya que posa fi a mesos d’innecessària incertesa social. El president Illa ha anunciat el seu executiu i sabem que Mónica Martínez Bravo serà la nova consellera de Drets Socials i Inclusió. És per això que aprofito aquestes línies per donar-li la benvinguda. El seu perfil econòmic i acadèmic, especialitzat en l’àmbit de la pobresa i en les desigualtats, pot ser molt positiu per al sector. Al mateix temps, vull donar les gràcies al conseller sortint, Carles Campuzano, per la bona feina que ell i el seu equip han fet en aquests dos anys i mig.

“La sexualitat és per a mi el més meravellós del món. Una necessitat física, una cosa tan enorme que el cel, si existeix, ha de ser un orgasme continuat amb música de Beethoven de fons”. La cita, igual que la resta d’aquest reportatge, no podrà ser identificada. Se sap que pertany a una de les 32 dones majors participants en la investigació que l'Associació Andiara –en col·laboració amb IB-Dona– ha desenvolupat sobre l'expressió sexual en les residències geriàtriques de les Balears.

Una pujada del sou del 41,25% en un termini de quatre anys. Aquesta és la principal mesura que conté el primer conveni col·lectiu de les residències i centres de dia privats de les Illes Balears que han signat aquest dimarts la patronal i els sindicats, i en el qual també ha intervingut el Govern. Aproximadament, unes 4.000 persones es podran beneficiar d'aquest document, la majoria de les quals són gericultores. Tant els sindicats, com la patronal i les conselleries de Model Econòmic i Afers Socials han destacat que aquesta millora en les condicions laborals no només revertiran positivament en els empleats, sinó també en els usuaris de les residències.

L'Ajuntament d'Alaior oficialitzarà en els pròxims dies l'adjudicació del servei del geriàtric, de centre de dia, i del repartiment de menjar a domicili a persones grans i dependents, a l'empresa Hestia. Ho farà per un període de 4 anys més un altre opcional.

"Sóc en Joan Oller Badia. Vaig néixer i visc a Barcelona. Sóc vidu des del 18 d’abril passat, a conseqüència de la pandèmia. La meva estimada esposa, la finada Maria Rosa, i jo teníem la mateixa edat: 85 anys".

Dilluns es convertia en notícia el vídeo gravat per dues auxiliars maltractadores d’una residència geriàtrica de Terrassa on vexaven una àvia: una la insultava i l’amenaçava mentre l’altra sostenia la càmera i no parava de riure's d’aquella situació. La mateixa que gravava el vídeo el va penjar a les xarxes, on hi té un compte amb molts seguidors i hi desenvolupa el presumpte rol d’influencer. Aquest fet demostra l’estultícia d’aquestes treballadores, que ni tan sols percebien que la seva conducta era denunciable. El vídeo que van gravar per obtenir popularitat a les xarxes connecta amb els continguts propis de l’inframon de les suposades estrelletes d’Instagram i TikTok, caracteritzat per la immaduresa, la superficialitat i la banalització basades en una concepció maniquea de l’existència: tot ha de fer riure o ha de fer plorar. No van escollir bé.