Vivim un període de gran convulsió política. Veurem què passa a França i els Estats Units a les pròximes eleccions, però les alternatives extremistes van guanyant terreny. La inquietud de l’electorat té arrels diverses, però un factor comú és la inseguretat que provoquen el canvi tecnològic, el risc climàtic o la pressió del món emergent sobre el nivell de vida de les economies desenvolupades.

L’ordre liberal que hem conegut cau a trossos i els nostres temps s’assemblen cada cop més als del segle XIX: hi ha una combinació de mercats globals i cultures locals, creixen aspiracions socialistes al costat de moviments feixistes, Giorgia Meloni es fa viral a l'internet fluid amb vídeos on reclama una idea gens desconstruïda de patria, dio e famiglia. Com explica Boris Groys, aquesta societat s’assembla molt a la que Lenin va descriure al llibre Imperialisme, la fase superior del capitalisme, que faríem bé de traduir al català. Potser la continuïtat més suggeridora es troba en un clima cultural que creu més en les identitats que en l’universalisme: de la mateixa manera que moltes societats de la segona meitat del XIX estaven dominades per un discurs sobre “psicologies nacionals” que figurava que tenien valors incompatibles entre elles, avui a les identitats nacionals se n’hi sumen moltes altres com ara la raça o el gènere, que reprodueixen la mateixa lluita pel poder entre grups de bons i dolents. Ara com aleshores, la sensació de caos i competició cada cop més descarnada entre aquests grups desemboca en un dilema entre protecció i revolució. 

“Aconseguir l’autonomia estratègica al mateix temps que preservar una economia oberta és un objectiu clau de la Unió Europea”. Aquesta breu frase amaga més complicacions de les que pot semblar d’entrada. Forma part de les conclusions que van pactar ahir els caps d’estat i de govern de la UE i és una de les múltiples conseqüències del coronavirus. “Potser hem anat massa lluny amb la globalització”, deia al maig el comissari de mercat interior, el francès Thierry Breton. Un discurs en defensa de la sobirania econòmica i geopolítica europea amb especial accent francòfon que la Unió ha adoptat com a seu aquest curs. “L’autonomia estratègica és el primer objectiu de la nostra generació”, deia el president del Consell Europeu, Charles Michel, que parla en nom dels Vint-i-set.

Gary Cohn, el principal assessor econòmic del president nord-americà Donald Trump, deixarà la Casa Blanca en les pròximes setmanes, una més de la sèrie de renúncies d'alts càrrecs que estan minvant el nucli dur del govern de Washington.

Fidel al seu lema d''Amèrica primer', Donald Trump afirma que les "guerres comercials són bones i fàcils de guanyar" quan els Estats Units perd milers de milions de dòlars fent negocis a l'exterior. En un tuit, el president es reafirma així en què "la setmana que ve" aprovarà aranzels del 25% a les importacions d'acer i del 10% a les d'alumini d'alguns països, i que estaran en vigor "per un llarg període de temps".

El president de la Xina, Xi Jinping, va inaugurar ahir el Fòrum de Davos amb un discurs en defensa del lliure comerç i la globalització. Sense fer referència directa a Donald Trump i a les seves reiterades amenaces d’obrir una guerra comercial amb la Xina, el president xinès va fer un al·legat a favor de l’economia del lliure mercat, va alertar dels perills del proteccionisme i va assegurar que, en una guerra comercial, ningú hi guanyarà.