L'Oficina de Transferència del Coneixement (OTC) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va gestionar 10.129.062 euros el 2025 destinats a recerca i innovació, amb el que va disposar d'un 3,6% més de fons que l'any anterior. “L'evolució de l'oficina de transferència de la UIB és molt positiva: estam aconseguint més recursos, signant més contractes i desenvolupant més projectes”, ha resumit aquest dimarts en una roda de premsa la vicerectora d'Innovació i Transformació Digital de la Universitat, Lorenza Carrasco, que ha posat com a exemple d'aquesta aposta que l'oficina ha passat de tenir cinc persones a dotze.

La Policia Nacional investiga els propietaris de l'habitatge que es va esfondrar i va provocar la mort d'un jove de 18 anys a Manacor el mes de gener passat. Segons fonts policials, se'ls investiga com a presumptes autors d'un delicte d'homicidi imprudent a conseqüència de l'esfondrament mortal. Ha estat després d'haver-se descobert que es varen fer unes obres il·legals a l'habitatge fa un any i que els enderrocs s'emmagatzemaren a la terrassa, fet que podria haver estat una de les raons per les quals la teulada es va esfondrar.

L’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa) ha captat 1.042.775 euros en la convocatòria 2025 de l’Acció Estratègica en Salut de l’Institut de Salut Carlos III, una de les principals línies de finançament competitiu de la recerca biomèdica de l’Estat.

La Guàrdia Civil investiga una jove de 21 anys per circular a més de 180 km/h en un tram de l'autopista que uneix Palma amb Alcúdia limitat a 80 km/h. En nota de premsa, la Guàrdia Civil ha informat que l'Agrupació de Trànsit a les Balears investiga una jove conductora com a presumpta autora d'un delicte contra la seguretat viària, al circular a més del doble de la velocitat permesa en un tram de l'autopista Ma.-13 en el qual la velocitat màxima permesa és de 80 km/h.

Un equip d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) i de la iniciativa MedGardens de la Fundació Cleanwave han identificat noves tècniques per fomentar la recuperació de les praderies de posidònia.

El Grup d'Homicidis de la Policia Nacional està investigant la mort d'una al·lota de 15 anys que va ser trobada morta en el seu pis de Palma.

Tot i que les Illes Balears varen aconseguir acollir 18,7 milions de turistes l'any 2024 —un 4,9% més que l’any anterior, i un nou rècord històric—, continuen a la cua en inversió en recerca i desenvolupament (R+D), amb només un 0,48% del seu PIB destinat a aquest àmbit l'any 2023. Mentre a l'Estat, de mitjana, hi ha 7,3 investigadors per cada 1.000 habitants a les Balears només n'hi ha 3,4. Aquesta paradoxa evidencia un dels grans reptes del territori: sostenir un creixement econòmic liderat pel turisme mentre es manté una baixa aposta per la innovació i el coneixement, que són clau per a un desenvolupament a llarg termini.

L'autòpsia ha revelat que la dona trobada morta el dematí de diumenge passat als Pujols (Formentera) no va morir per causes violentes. La Guàrdia Civil, d'aquesta manera, ha descartat que pugui tractar-se d'un cas de violència masclista, tal com va assegurar la Delegació del govern contra la violència de gènere.

La presidenta del Congrés i expresidenta del Govern balear, Francina Armengol, ha insistit aquest dimarts al Senat que no coneixia el presumpte facilitador de la trama Koldo, Víctor de Aldama, i que la trobada que varen mantenir va ser en qualitat d'assessor de l'expresident d'Air Europa Pepe Hidalgo en el context de la pandèmia del covid. Armengol també ha negat que s'hagués enviat missatges amb ell. "Ni he mentit ni he ocultat informació", ha repetit en diverses ocasions Armengol en la segona compareixença –13 mesos després de la primera– davant la comissió d'investigació del Senat sobre totes les ramificacions del cas Koldo després que el portaveu de Vox, Ángel Pelayo, l'hagi acusada de mentir en el primer interrogatori. Armengol ha garantit al senador de Vox que no la trobaran en "cap embolic" de corrupció: "Tenc una tranquil·litat enorme". En aquest context, la presidenta del Congrés ha començat la intervenció explicant que en les seves compareixences anteriors en les diferents comissions d'investigació va contar "tot el que recordava" i "tot el que sabia".

La Guàrdia Civil d'Eivissa creu que els diversos cadàvers de migrants apareguts a les Illes Balears, lligats de peus i mans, pertanyen a persones que viatjaven en una pastera que va arribar a Alacant. Segons ha avançat el Diario de Mallorca i ha recollit Efe, en l'últim mes les embarcacions del cos armat han recuperat almenys cinc cossos, dos dels quals en aigües de Formentera. El primer va ser albirat el 18 de maig per una embarcació particular belga i va ser recuperat pel Servei Marítim; el segon, també a la mar, va ser localitzat a prop de l'illa. Els investigadors els han pres empremtes dactilars, si ha estat possible, com també mostres d'ADN. Les principals hipòtesis apunten, però, que les víctimes haurien mort assassinades per les màfies durant la travessia migratòria des d'Algèria.

Juan Cruz gaudia amb les històries d'Humphrey Bogart i tants altres dels que resolien casos amb la gavardina ajustada i una cigarreta encesa sota l'ala del barret Fedora. Matava els dies lliures de la seva feina vivint històries de detectius privats a través del cinema. Fins que la seva vida va canviar i va muntar l'agència Detectives Garbo amb seu a Palma.

Una persona jove pot arribar a tenir 200.000 cèl·lules mare, que són les encarregades que cada dia es produeixin milers de milions de glòbuls vermells, blancs i plaquetes que, després, corren per la nostra sang. A mesura que envellim, però, el sistema sanguini es deteriora: es perden cèl·lules mare i s'altera la generació de noves cèl·lules. Per aquest motiu, l'envelliment és un dels principals factors de risc d'un gran ventall de malalties, entre les quals el càncer o l'Alzheimer.

“Me n’havia d’anar de viatge i se’m va aturar el cor”. És el cas d’Aina Ramis, una pacient de 57 anys que conviu fa més de dues dècades amb l’amiloïdosi transtiretina, coneguda com a malaltia d’Andrade. Des del moment en què els metges li van diagnosticar a la seva mare, els familiars directes varen viure amb el neguit de saber si n’eren portadors i si podien desenvolupar la patologia. Així va ser en el seu cas. Avui dia ha perdut visió i duu un marcapassos. Els doctors Juan González, Eugenia Cisneros i Inés Losada, coordinadors de la Unitat Multidisciplinar d’Amiloïdosi per Transtiretina de l’hospital de Son Llàtzer, expliquen que en els darrers 23 anys a les Balears s’han identificat 308 portadors de les mutacions d’Andrade. Aproximadament la meitat en tenen símptomes i la resta, no. La prevalença més gran és a Mallorca. De fet, prop del 33% dels casos de l’Estat són a aquesta illa, on la malaltia és endèmica.

Ana Crespo (Santa Cruz de Tenerife, 1948) és, des del 2024, presidenta de la Reial Acadèmia de les Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya. És la primera dona en el càrrec des que es va crear la institució, ara fa 177 anys. 

El govern espanyol mou fitxa per captar investigadors de reconegut prestigi d'arreu del món, especialment els que ara treballen als Estats Units. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts una convocatòria dotada amb fins a 45 milions d'euros dins del programa ATRAE, llançat per primer cop fa tres anys, amb l'objectiu d'atreure talent estranger. La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha subratllat que el focus està posat en els investigadors "menyspreats" per l'administració de Donald Trump, que està retallant el finançament de projectes i censurant determinades línies d'investigació relacionades amb la perspectiva de gènere, la diversitat i la crisi climàtica, entre d'altres.

Què faries si poguessis allargar la vida de la teva mascota? La start-up estatunidenca Loyal vol llançar una pastilla per fer-ho possible abans que acabi aquest any, segons la mateixa companyia. De fet, la setmana passada va fer un pas més per aconseguir-ho: l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA) va certificar l'eficàcia d'un dels seus fàrmacs, la pastilla LOY-002. Es tracta d'un tractament diari destinat a prolongar la vida saludable dels gossos de més de 10 anys. Ara bé, no seria apte per a tots: només seria viable per als que pesessin menys de 6,35 kg.

Els investigadors Rafel Jaume Amengual i Joan-René Mérou Mestre, de l'Institut de Computació Aplicada i Codi Comunitari (IAC3) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han realitzat una estada de recerca de tres mesos a l'observatori d'ones gravitacionals de la col·laboració científica LIGO a Livingston (Louisiana, EUA) durant la qual han participat en tasques relacionades amb la millora de la sensibilitat de l’observatori per detectar els senyals de les ones gravitacionals.

La sensació és ben coneguda i l'experimentem cada dia: ens posem davant del plat a taula, comencem a menjar i, en un moment donat, ens aturem perquè ens sentim tips. I sovint, com experimentem cada Nadal, saltar-nos aquest senyal de sacietat del cos penalitza, ja que acostuma a comportar digestions feixugues i empatxos poc plaents. Però, com sap el cervell, l'òrgan que regula el comportament, quan l'organisme té prou nutrients i no necessita ingerir més aliments? Sembla que científics de la Universitat de Colúmbia, als Estats Units, han trobat la resposta.

L'Esther Prat es va trencar diverses vèrtebres al caure l'any 2018. No va ser una caiguda gaire greu, però sí que ho van ser les conseqüències. Després de mesos fent-se proves per trobar la causa, li van detectar un càncer a la sang anomenat mieloma múltiple, que, entre altres senyals, fa que els ossos es fracturin amb facilitat. Explica que la teràpia per combatre la malaltia va ser molt dura: li van fer un trasplantament de medul·la òssia i sessions de quimioteràpia i, al llarg del tractament, va haver d'estar aïllada. Només podia veure la seva família a través d'un vidre. Finalment, van aconseguir controlar el càncer. Ara bé, la seva malaltia és incurable i serà una pacient crònica tota la vida. "He après a conviure amb la por", diu amb serenitat.

Una jutgessa de Catarroja centralitzarà totes les investigacions per la gestió de la DANA que a finals d'octubre va deixar 224 víctimes mortals al País Valencià, i per la qual tres persones continuen desaparegudes. La titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja, la magistrada Nuria Ruiz, ja s'encarregava d'una causa en la qual investiga 75 morts en l'entorn del seu municipi, la instrucció més antiga sobre aquests fets que continua oberta i també la que afecta més víctimes. Ara, la jutgessa s'ha ofert a fer-se càrrec de les denúncies o querelles que es presentin en altres jutjats per unificar la investigació.