Han passat dos anys des del cop d'estat que va expulsar del poder la Nobel de la pau de Myanmar Aung San Suu Kyi, i la situació dins del país és el d'una autèntica guerra civil. La junta militar que va assumir el govern l'1 de febrer del 2021 ha estès a diverses zones del país els mètodes de terror que havia fet servir fa uns anys –llavors sota el govern de Suu Kyi– contra la minoria ètnica dels rohingyes, que els van forçar a fugir massivament del país. Avions de combat militars bombardegen pobles sencers i cremen les cases. A la seva lluita de dècades contra els grups ètnics armats d'algunes regions s'hi afegeix ara el combat contra les Forces de Defensa del Poble (PDF, en les sigles en anglès) que van sorgir després del cop d'estat per tractar de derrocar la dictadura militar. Són principalment estudiants universitaris que van agafar les armes i que s'enfronten amb mètodes de guerrilla contra el poderós exèrcit birmà (Tatmadaw), però que, segons diverses fonts, ja controlen algunes zones del centre del país.

L'exlíder birmana Aung San Suu Kyi ha estat condemnada a cinc anys més de presó en una nova sentència de la junta birmana, al poder des del cop d'estat del febrer del 2021. Aquest últim veredicte, que arriba després d'un nou procés totalment opac, se suma a diverses condemnes anteriors que, en total, sumen 11 anys de presó per a la Nobel de la pau, que en té 76. El tribunal l'ha declarat culpable del primer dels onze càrrecs de corrupció presentats en contra seva per la junta militar, que la podrien acabar condemnant a dècades entre reixes i impedir-li, així, qualsevol possibilitat de tornar a la política.

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), el principal òrgan judicial de les Nacions Unides, ha començat avui una vista sobre les acusacions de genocidi contra la minoria rohingya a Birmània. La junta militar birmana, al poder després del cop d'estat de l'any passat, representarà el país davant l'alt tribunal, fet que ha rebut crítiques de juristes i organitzacions de defensa dels drets humans, perquè suposa concedir-los reconeixement internacional.

Els birmans volen deixar els carrers buits aquest 1 de febrer. En el primer aniversari del cop d'estat militar, i després d'un any de brutal repressió contra les manifestacions massives que reclamaven el retorn de la democràcia, busquen noves formes de protesta i han convocat una vaga silenciosa: entre les 10 del matí i les 4 de la tarda tothom s'ha de quedar a casa i no obrir cap negoci. Ja ho van fer el 10 de desembre i va ser un èxit, però aquesta vegada corren un gran risc: la junta militar ha amenaçat amb cadena perpètua tothom qui hi participi.

La junta militar birmana, que governa el país des del cop d'estat del febrer del 2021, ha condemnat aquest dilluns a quatre anys de presó Aung San Suu Kyi, exlíder civil i premi Nobel de la pau. Una condemna que se suma als dos anys de presó a què ja va ser sentenciada el desembre passat.

Un tribunal de Birmània ha condemnat aquest dilluns Aung San Suu Kyi, la líder destituïda pel cop d'estat del febrer passat, a dos anys de presó per incitació a aldarulls i incompliment dels protocols de covid-19. Inicialment la condemna era de quatre anys, però hores més tard la televisió estatal ha anunciat un indult parcial del cap de la junta militar colpista que ha deixat reduit la pena a dos anys.

Dos gegants del sector energètic, la petroliera francesa Total i la nord-americana Chevron, han decidit tallar vincles econòmics amb la junta militar que governa a Birmània des del cop d'estat de l'1 de febrer passat. Tal com li demanaven les organitzacions de defensa dels drets humans, les dues grans multinacionals sumen pressió a les sancions impulsades per governs com el dels Estats Units o la Unió Europea contra el poder econòmic del Tatmadaw, com es coneix l'exèrcit birmà, propietari majoritari dels dos principals conglomerats empresarials del país. Les dues companyies han decidit frenar qualsevol pagament de dividends a l'estat birmà per les explotacions petrolieres que hi tenen perquè no vagin a parar a mans de la junta militar. No obstant això, mantindran les seves explotacions operatives al país per seguir subministrant-hi energia.

Després de quatre setmanes de protestes, aquest diumenge l'exèrcit de Birmània ha obert foc contra manifestants en diverses ciutats i ha matat almenys 18 persones, segons les Nacions Unides, en la repressió més greu fins ara per acabar amb les protestes multitudinàries que han omplert els carrers cada dia des del cop d'estat de l'1 de febrer, que va derrocar el govern civil liderat per Aung San Suu Kyi. Les manifestacions i el moviment de desobediència civil han desafiat un exèrcit conegut per la seva brutalitat després d'haver aixafat els moviments democràtics el 1988 i el 2007. A les xarxes socials s'han difós vídeos i fotografies de cadàvers al carrer i de manifestants entre gasos lacrimògens.

Fa 12 dies seguits que els birmans surten als carrers a protestar contra el cop d'estat militar de l'1 de febrer, però les d'aquest dimecres han sigut les manifestacions més multitudinàries fins ara. Hi ha dos motius que han portat els ciutadans a protestar més que mai: el presumpte judici a què sotmetien avui mateix la popular líder civil, Aung San Suu Kyi, i la roda de premsa que van oferir ahir dimarts els militars, la primera des que van assumir el poder, i en què es van limitar a tornar a anunciar que convocaran eleccions –sense especificar quan– i a defensar la suposada legalitat del seu cop. També van assegurar que la gran majoria de la població donava suport al nou govern militar. La gran mobilització d'avui, però, torna a posar en dubte la veracitat d'aquesta afirmació.

La "tristesa" és el sentiment majoritari de la població birmana, quatre dies després del cop d'estat que ha fet tornar el país al malson d'una dictadura militar que va durar mig segle i que no es va acabar fins al 2011. Ho explica per videotrucada des de Rangun Toe Zaw Latt, delegat a la ciutat de la Veu Democràtica de Birmània (DVB), un mitjà independent que fa quatre dies que no pot emetre. "Els birmans senten que els militars els han robat el futur, els han robat casa seva", explica el periodista, que admet que també hi ha "indignació" al carrer, però que sobretot és "tristesa".

La policia birmana ha presentat càrrecs aquest dimecres contra la que fins dilluns era la líder de facto del país, Aung San Suu Kyi, que continua sota custòdia de l'exèrcit en un indret desconegut. Se l'acusa d'haver importat il·legalment equipament de comunicacions perquè en l'escorcoll a casa seva –després de detenir-la dilluns durant el cop d'estat militar– es van trobar suposadament sis walkie-talkies que haurien estat importats il·legalment i utilitzats sense permís, segons la declaració policial.

La cap del govern de Birmània, Aung San Suu Kyi, ha estat detinguda aquest dilluns a la matinada, juntament amb altres líders polítics, en un cop d'estat perpetrat per l'exèrcit. La històrica opositora del règim militar birmà va arribar al poder l'any 2016, després d'una victòria electoral que va ser interpretada com el trencament definitiu amb la fosca etapa anterior. Però la seva controvertida gestió, sobretot en el cas de la crisi dels rohingyes, ha deixat molt tocat el seu prestigi internacional.

L’exèrcit de Birmània, que va ocupar el poder d’aquest país asiàtic des del 1962 fins al 2011, ha protagonitzat la matinada de dilluns un cop d’estat contra l’executiu d’Aung San Suu Kyi. La líder birmana ha sigut detinguda i substituïda pel general Min Aung Hlaing, que ha declarat l’estat d’emergència com a mínim durant un any, fins que es facin unes altres eleccions. Tant a Naypidaw –la capital política–o Yangón –la capital econòmica– com en altres grans ciutats, camions de militars controlen des d’ahir al matí els carrers. En un primer moment, es va tallar internet, tampoc funcionaven la majoria de telèfons mòbils, l’aeroport internacional havia quedat tancat –amb els vols suspesos– i els bancs i caixers automàtics estaven fora de servei. Al voltant dels supermercats s’havien format llargues cues de gent, que s’intentava proveir d’aliments davant la incertesa dels pròxims dies.

La cap del govern de Birmània, Aung San Suu Kyi, podrà mantenir-se cinc anys més en el càrrec després de l'aclaparadora victòria del seu partit a les eleccions generals celebrades diumenge. Aquest divendres, l'organisme que regula el procés electoral ha anunciat que el seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), havia aconseguit més del 80% dels escons adjudicats fins ara: 368 de 434.

La premi Nobel de la pau i líder brimana Aung San Suu Kyi ha defensat aquest dimecres davant el Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia l'actuació de l'exèrcit de Birmània contra la minoria musulmana rohingya de les acusacions de genocidi. En qualitat de consellera d'Estat, l'exopositora que va guanyar les eleccions del 2015 en un règim en què els militars continuen tenint la clau del poder, ha assegurat que al seu país "no és toleren les violacions dels drets humans".

Paradoxes de la història, un símbol de l'activisme pels drets humans compareix aquest dimarts davant del Tribunal de l'Haia per defensar un exèrcit acusat de genocidi. La premi Nobel de la pau i cap de govern de Birmània, Aung San Suu Kyi, representa el seu país al Tribunal Internacional de Justícia, que aquest dimarts ha començat a jutjar el genocidi dels rohingyes. De fet, Suu Kyi defensarà els mateixos militars que la van tenir empresonada durant 15 anys quan era opositora. No serà fins demà dimecres, però, quan declari. "Tots els genocidis de la història tenen les seves pròpies causes amb un context polític únic, però això no passa de la nit al dia, sinó que està precedit d'una història de desconfiança i propaganda que deshumanitza els altres", ha afirmat a l'inici de la sessió d'aquest dimarts Abubacarr Tambadou, ministre de Justícia de Gàmbia, el país que ha presentat la denúncia.

Després de mesos i mesos de silenci, l’agost passat les Nacions Unides van admetre que l’onada de violència a mans de l’exèrcit de Birmània contra la població rohingya iniciada l’agost del 2017 presentava tots els ingredients per qualificar-se de genocidi. Abans, els governs dels Estats Units, França, el Regne Unit o Austràlia ja havien condemnat les massacres de l’exèrcit birmà i havien exigit a la líder del país i premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi -com a mínim còmplice de tot aquest horror- que aturés el que van anomenar “una neteja ètnica de manual”.

La immigració és el punt d'unió entre el populista primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i la líder 'de facto' de Birmània, Aung San Suu Kyi, a qui ja no li posen la catifa vermella en prestigiosos auditoris arran del seu silenci davant de les massacres amb la minoria musulmana dels rohingyes.

S'han acabat l'admiració i els somriures de complicitat entre el Canadà i la líder de Birmània, Aung San Suu Kyi, que fa tan sols un any era rebuda amb tots els honors pel primer ministre, Justin Trudeau. El Congrés ha aprovat retirar la ciutadania honorària que se li va concedir el 2007 per la seva complicitat en la repressió contra la minoria musulmana dels rohingyes.

La líder 'de facto' del govern de Birmània i Nobel de la pau Aung San Suu Kyi ha trencat aquest dijous el seu silenci sobre la massacre de la minoria musulmana dels rohingyes al seu país, que l'ONU ha classificat ja en la categoria de genocidi, i s'ha limitat a dir que "es podria haver gestionat millor". Alhora, ha justificat també la condemna de 7 anys de presó per a dos periodistes que investigaven la persecució contra els rohingyes.