La xifra de periodistes i reporters assassinats en les últimes dues dècades és esfereïdora. Segons Reporters Sense Fronteres, entre 2006 i 2023 van ser més de 1.600, és a dir, una mitjana d'uns vuitanta cada any. World Press Photo els ret un homenatge dins l'exposició anual, que es pot veure al CCCB a partir d'aquest divendres i fins al quinze de desembre. Aquest tribut consisteix en una instal·lació que recorda un altar amb una armilla protectora i un casc, envoltats d'unes teles blanques penjades amb els noms de les víctimes escrits. "Volem que la gent s'emporti el missatge molt clarament: si no hi ha llibertat de premsa i llibertat d'expressió, no hi ha democràcia", adverteix Sílvia Omedes, directora de l'entitat que porta el World Press Photo a Barcelona, la Fundació Photographic Social Vision.

L'agost del 2016, el fotògraf César Dezfuli (Madrid, 1991) va pujar a un vaixell alemany de rescat humanitari que seguia la ruta entre Líbia i Itàlia. Aquell any, 181.436 migrants van intentar travessar el Mediterrani i més de 4.500 hi van morir. Dezfuli volia aportar alguna cosa diferent. "No volia una fotografia d'una massa anònima", explica al CCCB, on aquest divendres s'inaugura el World Press Photo 2023, que es podrà veure fins al 17 de desembre. Va decidir fer-los fotografies individuals i apuntar-ne el nom, l'edat i el país d'origen. Va ser l'inici d'un projecte que ja fa set anys que dura. Dezfuli ha intentat reconstruir les seves vides. N'ha localitzat 105 i n'ha visitat 65: Passengers, guanyadora del World Press Photo 2023 en la categoria de Format Obert de la regió d'Europa, explica les seves històries personals.

La desforestació de la selva amazònica ha marcat la trajectòria del reporter brasiler Lalo de Almedia. Va començar a documentar-la arran de la construcció de la central hidroelèctrica de Belo Monte, la més gran del país, fa una dècada per al diari Folha de S.Paulo i ara ha guanyat el premi World Press Photo a projectes de llarga durada. Lalo de Almeida és a Barcelona amb motiu de la tradicional exposició del guardó al CCCB, que estarà oberta fins a l'11 de desembre. Uns dies després de la victòria de Lula da Silva a les eleccions brasileres, De Almeida està esperançat i al mateix temps és conscient del repte col·lectiu enorme que suposa aturar la destrucció de la regió de bosc tropical més gran del planeta: “És important entendre que la destrucció de l’Amazones no va començar amb Bolsonaro, sinó amb l’arribada dels primers colons portuguesos –diu De Almeida–. La construcció d’aquesta central va començar durant l’anterior mandat del PT, el partit del govern de Lula. Això és un senyal que no només cal canviar de govern, sinó també la visió que els mateixos brasilers tenen de l’Amazones”.

Vestits de color vermell penjant a la vorera d'una carretera. Aquesta imatge al·legòrica amb la qual es ret homenatge als nens indígenes que van morir a l'Escola Residencial Índia Kamloops, al Canadà, ha estat considerada la fotografia de l'any per World Press Photo. L'obra de la canadenca Amber Bracken, publicada pel New York Times, il·lustra la tragèdia dels milers de nens que van passar per aquesta institució colonial creada per forçar l'assimilació cultural de la població indígena del país i que va tancar l'any 1978. La fotografia es va publicar el juny del 2021 com a part d'un reportatge que explicava la descoberta de les restes de 215 cadàvers en una fossa comuna.

Arrenquen propostes com el World Press Photo i el FlamenGi, Festival Flamenc de Girona. Si el cap de setmana pinta amb pluges, la cultura et donarà aixopluc.

Fins al 2020, el fotoperiodista neerlandès Jasper Doest estava acostumat a parar poc per casa. La seva feina l'havia portat a retratar els flamencs del Carib, els macacos japonesos domesticats pel turisme, el pas migratori de les cigonyes per la península Ibèrica i els ossos polars de l'Àrtic. Però l'any passat va irrompre la pandèmia i Doest, com la gran majoria de la població d'arreu del món, es va veure obligat a quedar-se a la llar familiar, a la ciutat neerlandesa de Vlaardingen. Especialitzat en fotografiar fauna salvatge, Doest havia aparcat la càmera fins que un parell de coloms van aparèixer al balcó del pis on viu amb la seva dona i la seva filla. "Ens visitaven cada dia per recordar-nos que els éssers humans no estem sols en aquest planeta", diu el fotògraf, que va immortalitzar-los en una sèrie d'imatges en què els animals protagonitzen les situacions més surrealistes: sobre un tocadiscos, amb el cap dins d'una paperina i dins d'una cassola (amb el foc apagat).

Visitar la tradicional exposició del premi World Press Photo al CCCB és encara més corprenedor en plena pandèmia, perquè durant aquests mesos el contacte entre persones que es pot veure en moltes de les imatges s’ha tornat impensable. Com en la Fotografia de l’Any, del japonès Yasuyoshi Chiba, en què es pot veure un jove recitant un poema en una manifestació a favor d’un govern civil a Khartum (Sudan), mentre altres manifestants l’il·luminen amb el mòbil i coregen consignes. “Enguany és l’any de les protestes”, diu la responsable d’exposicions del World Press Photo, Babette Warendorf, i tot seguit subratlla el missatge d’”esperança” que llança la fotografia guanyadora.

Abans de guanyar el World Press Photo amb Nena plorant a la frontera, John Moore va viure a Mèxic i diversos llocs de Centreamèrica. Tot i que la migració és un dels seus interessos principals, la repercussió de la imatge el va agafar per sorpresa. “No sabia que tindria tant impacte, tot i que sabia que era important”, afirma.

L’exposició anual del premi World Press Photo al CCCB és com un cop de puny. La d’enguany, que obre les portes avui, tornar a ser-ho, i les imatges exposades també revelen com els reporters treuen a la llum de manera més subtil els aspectes més inquietants i dolorosos de la vida en llocs menys habituals a les cròniques de les seccions d’internacional. Els grans problemes són més a prop del que es pot pensar, com és el cas de la foto guanyadora, Nena plorant a la frontera, de John Moore, i un dels treballs de la secció de narrativa audiovisual dedicat al Brasil de Bolsonaro. També passa en el reportatge d’Olivia Harris sobre el referèndum de l’avortament a Irlanda, que es va poder veure a l’última edició del festival DOCfield; en el de Philip Montgomery sobre la pandèmia nord-americana dels opiacis, i en el retrat de la reportera egípcia Heba Khamis, que va immortalitzar una parella alemanya formada per un home de 71 anys i un altre de 21, un immigrant que no és gai però que es va veure abocat a prostituir-se i que accepta la relació com una manera de viure més protegit.

Al Camerun i en altres països de l’Àfrica central i occidental és habitual que a les adolescents els planxin els pits. És un procediment dolorós i es basa en la creença que endarrereix la maduració i és una prevenció contra les violacions. A la Michelle, una noia de deu anys, és la seva mare qui li fa massatges perquè no li creixin els pits. La fotògrafa egípcia Heba Khamis va guanyar un dels premis del World Press Photo, i a partir d’avui el públic barceloní pot descobrir aquesta i altres històries en la tradicional mostra del guardó al CCCB.

El fotoperiodista veneçolà Ronaldo Schemidt ha sigut distingit amb el premi World Press Photo per una imatge que retrata un manifestant de l'oposició que crema accidentalment durant uns disturbis a Caracas, el maig del 2017. La instantània recull el moment en què José Víctor Salazar, de 28 anys, corre envoltat per les flames després de rebre un raig de benzina provinent d'una moto de la Guàrdia Nacional Bolivariana, que va ser capturada i incendiada pels manifestants amb un còctel Molotov.

La nena i el nen que apareixen a la imatge que encapçala aquest article són dos germans nigerians i tenen 11 i 10 anys. El reporter Santi Palacios els va fotografiar el juliol de l’any passat a bord d’una barca de l’ONG Proactiva Open Arms en aigües líbies quan van ser rescatats després de navegar en una embarcació pneumàtica sobrecarregada. Com diu el director d’exposicions digitals de World Press Photo, Paul Ruseler, l’exposició amb les imatges guanyadores que obre les portes avui al CCCB reflecteix un any “molt turbulent” i “molt violent”.

Les fotografies són mudes, però aquesta congela per a la posteritat un crit: el que va proferir el policia suspès Mevlüt Mert després d’abatre a trets l’ambaixador rus a Ankara. La imatge la va capturar el fotoperiodista turc Burhan Ozbilici, que treballa a l’agència Associated Press des de fa 28 anys, i li ha valgut el primer premi del World Press Photo, el certamen més prestigiós dels dedicats al reporterisme gràfic.

El Visa Pour l'Image de Perpinyà ha anunciat que no exhibirà enguany les fotografies guanyadores del World Press Photo. La decisió arriba després de setmanes de polèmica al voltant d'unes fotografies premiades en la categoria de 'Problemàtiques contemporànies'. Diversos fotoperiodistes van criticar el premi perquè sospitaven que darrera les imatges hi havia muntatges. La sèrie també va provocar l'ira de Paul Magnette –alcalde de la ciutat que retraten les fotos, Charleroi–, que va acusar l'autor de deformar la realitat i insultar els veïns.

El debat sobre el retoc excessiu de les fotografies és cada vegada més present també al fotoperiodisme. Un 20% de les fotografies que van arribar a les fases finals de l'últim World Press Photo es van desqualificar perquè les havien retocades massa, segons explica 'The New York Times' en un article que aborda el debat sobre els límits en l'edició de les imatges. Justament avui Photoshop, el programa més conegut per retocar i editar imatges, fa 25 anys. La versió 1.0 es va llançar el 19 de febrer de 1990 i es va anar convertint en un estàndard del sector, encara que Adobe va crear-ne un derivat fa uns anys, el Lightroom, enfocat exclusivament a l'edició de fotografies i molt pensat per als fotògrafs professionals.

L'organització World Press Photo ha confirmat "la integritat" de la fotografia guardonada aquest any com a millor imatge del 2012 després que aquest dimarts s'obrís una investigació per comprovar si havia estat manipulada. El blog 'Extreme Tech' assegurava que la foto del suec Paul Hansen era resultat de la barreja de tres imatges. És per això que l'organització va demanar a dos experts independents que fessin "una investigació forense de la fotografia", els quals han acabat confirmant la seva autenticitat.

El World Press Photo 2012 ha arribat finalment a Barcelona i aquest any ho ha fet amb un fotògraf català com a guanyador de la màxima categoria del concurs, Samuel Aranda (Santa Coloma de Gramenet, 1979). Sota el lema 'Material sensible', l'exposició del CCCB aplega les 156 fotografies guanyadores del prestigiós premi internacional. Aranda, que ha guanyat amb una fotografia presa a una mare i un fill durant les revoltes del Iemen, ha criticat el tracte del fotoperiodisme en mitjans espanyols i ha explicat que va presentar la fotografia guanyadora a una capçalera catalana i li van dir que "no tenia res d'especial". El fotoperiodista ha presentat també l'exposició '#després de la primavera'.

La Bibi Aisha, de 18 anys, va fugir de la casa del seu marit, perquè aquest la maltractava i abusava d'ella des que tenia 14 anys. Com a càstig els veïns li van tallar les orelles i el nas. Ara viu a Nova York on espera una operació que li ha de reconstruir la cara. La seva imatge, captada per la fotògrafa sud-africana Jodi Bieber, és la guanyadora del World Press Photo, i es podrà veure al CCCB a partir de dimecres, 23 de novembre. "Si el jurat ha escollit aquest imatge i no una altra, entre les 100.000 que hem rebut" –explica Erik de Kruijf, cap de projectes del World Press Photo– "és per la importància que hem volgut donar a les dones i perquè no ha estat retratada com una víctima, sinó com una dona amb dignitat".

Noves exposicions, i nous espais. Les exposicions dedicades a Claudio Magris, Josep Brangulí, Francesc Torres i a les cartes fílmiques que s'han intercanviat diversos cineastes i el festival Kosmòpolis seran els plats fort del 2011 al CCCB. I a més d'inaugurar el teatre CCCB el 16 de març, les escales mecàniques de l'edifici del Pati de les Dones seran substituïdes per ascensors. Respecte a les exposicions i les altres activitats, el pressupost presenta una reducció d'un 4,5 % respecte el 2010.