El cas Castor no té culpables. L'Audiència de Castelló ha absolt Recaredo del Potro, l'expresident d'Escal UGS, i José Luis Martínez Dalmau, l'exconseller delegat de la companyia, del delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, del qual també està acusada la mateixa empresa, pels 519 sismes provocats per la plataforma de gas el setembre del 2013. Els tres magistrats de la secció primera que encapçala el togat Esteban Solaz han dictat la sentència que considera que "no existeix constància probatòria" sobre en quina mesura "les injeccions van afectar el medi ambient produint els sismes de més magnitud" i que tampoc "hi ha constància que causessin danys personals ni materials en els ciutadans de les poblacions pròximes al magatzem de gas Castor".

Vist per a sentència el judici del cas Castor. En l'última sessió de la vista per l'actuació del magatzem de gas submarí, la fiscal de Medi Ambient, Dolores Ofrecio, ha assegurat que els responsables de l'empresa van "menystenir" el risc sísmic de la plataforma i van "minimitzar" l'abast dels terratrèmols. Així, la representant del ministeri fiscal s'ha refermat en la petició d'una pena de sis anys de presó per a Recaredo del Potro, l'expresident d'Escal UGS, i José Luis Martínez Dalmau, l'ex conseller delegat de la companyia, per un delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, del qual també està acusada la mateixa companyia, propietat en un 66,67% d'ACS, l'empresa que encapçala el magnat Florentino Pérez.

No es tractava de terratrèmols sinó de “microsismes” i una injecció de gas és incapaç de fracturar una falla per si sola. Aquests són els dos principals arguments que han adduït en la seva defensa els dos acusats del cas Castor, l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i l'ex conseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, a l’Audiència de Castelló en l'inici del judici pels 519 sismes provocats per la plataforma de gas el setembre del 2013.

El Tribunal Suprem ha decidit que l'Estat ha de pagar 1.350 milions d'euros al Santander, CaixaBank i Bankia pel cas del magatzem de gas Castor, davant el litoral de Vinaròs, que mai va entrar en funcionament. Els bancs havien avançat a Escal –l'empresa controlada per Florentino Pérez– la indemnització establerta per la no entrada en funcionament del magatzem, que després el Tribunal Constitucional va declarar nul·la.

La fiscalia s'ha oposat als recursos presentats per l'empresa Escal UGS SL, de la qual és propietària en un 66,67% ACS, la companyia que presideix Florentino Pérez, i pels directius Recaredo del Potro, expresident d'Escal UGS i José Luis Martínez Dalmau, exconseller delegat, per evitar ser jutjats per un presumpte delicte ambiental per seguir amb la injecció de gas en el magatzem Castor malgrat ser advertits d'un augment de la sismicitat en la zona. En l'escrit de resposta als acusats, al qual ha tingut accés l'agència ACN, el ministeri públic reitera que l'actuació dels principals directius de l'empresa i de la companyia durant les injeccions de gas al magatzem submarí en la primera meitat de setembre del 2013 no va ser "ràpida, eficaç i transparent".

La Fiscalia del Tribunal de Comptes ha desestimat investigar si la indemnització del govern espanyol del PP als antics gestors del projecte Castor (Escal UGS) va suposar irregularitats comptables. El grup format per X-Net, l'Observatori del Deute en la Globalització i l'Institut de Drets Humans de Catalunya havia demanat a l'organisme que investigués els acords del consell de ministres del 3 d'octubre del 2013 que van permetre aquest pagament exprés de 1.351 milions d'euros a l'empresa controlada pel grup ACS de Florentino Pérez per renunciar a la concessió.

El govern espanyol vol que els consumidors de gas continuïn assumint el cost del manteniment del projecte Castor el proper any tot i les sentències del Tribunal Constitucional i del Suprem que anul·len i reverteixen els pagaments anteriors.

La factura que haurà de pagar l’Estat pel cas del fallit magatzem de gas Castor, que es va construir davant les costes de Vinaròs, augmenta. Una nova sentència del Tribunal Suprem, a la qual ha tingut accés l’ARA, eleva en 100 milions d’euros els diners que l’Estat haurà de tornar als usuaris per aquesta infraestructura que en el seu dia va ser adjudicada a Escal, una empresa participada majoritàriament per ACS, la constructora controlada per Florentino Pérez. El Suprem ja va dictar una sentència, a començaments de mes, que condemnava l’Estat, arran d’un recurs presentat per la patronal Cecot, a tornar als usuaris quasi 18 milions d’euros pel manteniment del Castor. Ara, en la nova sentència per un recurs presentat per la Generalitat, es reconeix que s’han de tornar 100 milions d’euros més.

Els promotors de la querella criminal pel cas Castor han presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) perquè investigui la trama política al voltant del projecte. És el següent pas després que l'Audiència Nacional desestimés fins a dos cops la querella criminal, presentada per la Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització, la plataforma X-Net i l'Institut Català de Drets Humans. El promotors ja van avançar al setembre que recorrerien al TC per esgotar totes les vies legals a Espanya i picar a la porta de la justícia europea si és necessari.

La justícia espanyola no investigarà els impulsors del projecte Castor, el magatzem de gas que hauria pogut provocar un terratrèmol de fins a 6,8 graus davant de les costes de les Terres de l’Ebre i que ha costat centenars de milions d’euros a les butxaques dels ciutadans de l’Estat. L’Audiència Nacional ha decidit avui desestimar per segon cop la querella criminal interposada a principis d’any contra Florentino Pérez, el president de la constructora ACS i accionista majoritari d’Escal UGS –que gestionava el Castor– i contra un total de cinc exministres del PP i el PSOE que van impulsar i gestionar el projecte fracassat. Es tractava dels socialistes Joan Clos, Miguel Sebastián (Indústria), Magdalena Álvarez (Foment) i Elena Espinosa (Medi ambient); i per part dels populars, l’exministre d’Indústria José Manuel Soria.

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha desestimat i arxivat la querella interposada contra els exministres Joan Clos, Miguel Sebastián, José Manuel Soria, Magdalena Álvarez i Elena Espinosa i contra empresaris com el president d'ACS, Florentino Pérez, entre d'altres, en relació amb el projecte Castor, en entendre que els fets denunciats no són constitutius d'infracció penal.

El jutjat d'instrucció número 4 de Vinaròs ha donat un any més per investigar el cas del magatzem de gas Castor tot i que l'Advocacia de l'Estat ho ha intentat impedir, segons informa l'ACN. El jutjat l'ha declarat "causa complexa" perquè la instrucció judicial pugui ser de 18 mesos enlloc de només mig any. La reforma de la llei d'enjudiciament criminal va limitar des del desembre les investigacions judicials a tan sols sis mesos, a no ser que fossin especialment complicades.

La defensora del poble europeu, Emilly O'Reilly, ha comunicat al Síndic de Greuges, Rafael Ribó que ha fet arribar al secretari general de la Comissió Europea l'Informe del Síndic de Greuges sobre el projecte Castor. Aquesta era una de les recomanacions incloses en l'Informe per utilitzar totes les eines legals a l'abast i aconseguir suspendre el reial decret llei que estableix la indemnització de la plataforma.

Florentino Pérez ja ha cobrat els diners del Castor. Són 1.350 milions que li van entregar dimarts passat els tres bancs als quals l'Estat va demanar un crèdit per pagar-li la indemnització per la renúncia a la concessió del magatzem de gas situat davant d'Alcanar i Vinaròs.