El consum de les llars continuarà sent el motor principal de l’economia espanyola en l’horitzó del mitjà i llarg termini. De fet, ja ho ha estat en molts cicles econòmics –és un dels pilars fonamentals per a un creixement robust i sostenible–. Tot i la seva recuperació des que es va sortir de la pandèmia de la covid-19, el comportament del consum mitjà per llar és més "modest" del que es preveia, sobretot durant la primera meitat de l'any, tenint en compte l'evolució d'altres variables macroeconòmiques, com són els nivells d'ocupació o la renda de la qual disposen les famílies.

Sembla que els plans per reduir el consum de gas i electricitat a Espanya donen fruits. Des de l'agost fins al 31 d'octubre, Espanya ha reduït entre un 15% i un 19% el consum del combustible fòssil i la demanda d'energia elèctrica ha caigut un 5,7%. Són dos descensos en comparació amb el consum mitjà dels darrers cinc anys, tal com va establir la Comissió Europea amb els estats membres en el marc del compromís per reduir la demanda energètica davant un hivern marcat per la guerra a Ucraïna i la crisi energètica consegüent.

Els supermercats han identificat un canvi en els hàbits de consum dels clients arran de l’augment de preus dels productes, tant a les Balears com al conjunt de l’Estat. Els darrers mesos, els consumidors han tendit a fer compres més petites però repetides al llarg del mes, en lloc de fer-ne una de mensual grossa. Fonts del sector afirmen que és un sistema per “controlar millor la despesa”. Hi ha hagut un “augment de la freqüència d’actes de compra i, en conseqüència, tiquets més petits”. Triar productes de marca blanca o reduir el consum de la carn i el peix, i de productes de major qualitat, són altres exemples que evidencien els nous costums. Omplir el rebost costarà 830 euros més enguany que el 2021, indica l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

El Nadal és una època de dinars i sopars i, tot i les restriccions imposades per prevenir la pandèmia, això suposa molts plats de menjar. Com que sovint en sobra, hi ha una part important d'aquest menjar que acaba a les escombraries, com ja passa la resta de l'any. De fet, l'any 2020 tres de cada quatre llars espanyoles van llençar menjar i beguda a les escombraries: segons les últimes dades publicades pel ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, es van llençar 31 quilos/litres per persona, xifra que suposa un total de 1.364 milions de quilos/litres d’aliments.

Les noies a l'Estat consumeixen alcohol de manera excessiva més sovint que els nois: un 38% i un 30%, respectivament. Aquest "consum intens" implica beure cinc o més begudes en una sola ocasió. A Espanya, la diferència de consum segons el gènere és significativa: les noies consumeixen més alcohol que els nois. Tot i que els estudiants espanyols no divergeixen gaire de la tendència europea respecte al consum d'alcohol, sí que ho fan en l'ús d’internet. Els joves estan connectats a les xarxes entre quatre i cinc hores diàries, per sobre de la mitjana europea, que acostuma a estar-hi entre dues i tres hores al dia.