Sense temps per perdre. El relleu de poder al Regne Unit és immediat. A les cinc de la matinada d'aquest divendres el Partit Laborista aconseguia superar el llindar de la majoria absoluta (326 escons; n'ha obtingut 412, a falta de conèixer el resultat de dos districtes), i set hores i mitja després, Keir Starmer, acompanyat de la seva dona, Victoria, entrava a Downing Street després d'haver rebut l'encàrrec del rei Carles III de formar nou executiu, i d'haver-se convertit així en el premier número 58 de la història del país.

Keir Starmer, de 61 anys, premier britànic electe arran de l'aclaparadora victòria laborista en les eleccions generals celebrades aquest dijous al Regne Unit, està boig per l'Arsenal. És un gunner de tota la vida i un amant del futbol, esport que practica setmanalment. Almenys, fins ara. Però el primer míting de campanya després de la convocatòria avançada dels comicis, el 23 de maig, no el va fer a l'Emirates Stadium, ocupant la banqueta de Mikel Arteta, sinó sobre la gespa del camp del Gillingham Football Club, un modest equip del comtat de Kent, al sud-est del país, que juga a la quarta categoria anglesa. Ni que fos d'esquitllada, Starmer no volia un inici de cursa que el vinculés amb l'elit dels grans clubs de la Premier.

Fa un any, el multimilionari Rishi Sunak, exministre del Tresor del Regne Unit, es va plantar davant de la porta del 10 de Downing Street per advertir als britànics que el país s'enfrontava a una "profunda crisi econòmica", i que la seva missió principal com a nou premier era estabilitzar la situació, afectada llavors per una inflació del 10,7%. Per fer-ho, va dir, prendria "decisions difícils". En altres termes, apujaria impostos, o no en retallaria, un anatema per a qualsevol dirigent conservador.

El derrotat del setembre és l’inesperat guanyador d’octubre. Ha sigut una llarga carrera, més llarga del que pensava, però l'entrenament que practica cada dia durant vint minuts, a les sis del matí i sempre damunt d'una bicicleta estàtica Peloton que val quasi 2.000 euros, li ha donat la resistència necessària per triomfar en el que ha sigut una cursa de fons. Avui ha travessat la meta. I demà entrarà a Downing Street com a primer ministre. Per quant de temps? Com a molt, fins a les eleccions de finals del 2024, si no és que s'avancen o els seus propis correligionaris se'l carreguen abans d'hora.

Rishi Sunak s'ha convertit aquest migdia en el 57è primer ministre del Regne Unit. El comitè 1922, que aplega els diputats de segona fila tories i que vetlla pel procés electoral de successió de la dimissionària Liz Truss, acaba d'anunciar a Londres que l'exministre d'Economia de Boris Johnson, l'home que en va precipitar la caiguda, és l'únic aspirant al càrrec que ha superat àmpliament (191) el nombre de nominacions requerides (100) per poder situar-se a la línia de sortida. En conseqüència, d'acord amb les regles del partit, esdevé automàticament líder i premier. Les bases li van negar la victòria al setembre i ara les bases no tindran cap poder de decisió.

I de sobte, menys d'una hora després que Liz Truss anunciés que renunciava, la premsa britànica –el Telegraph i el Times– ha començat a posar damunt de la taula el nom de Boris Johnson. De vacances a la República Dominicana, el Times ha informat que torna d'urgència aquesta nit al Regne Unit perquè està en joc un afer d'"interès nacional", diu el diari del grup Murdoch. Aliats propers a la seva figura, apunten que BoJo està disposat "a sacrificar-se pel país".

La interminable soap opera en què des del referèndum del Brexit (2016) s'ha convertit la política britànica viurà, les pròximes hores, un altre episodi per als addictes al drama. En un context del tot incendiari –amb una societat esclafada per la inflació i per unes errades del govern que han doblat les quotes hipotecàries a milions de famílies de la nit al dia–, la primera ministra, Liz Truss, es juga el ser o no ser i continuar al càrrec, almenys fins al 31 d'octubre, en la compareixença d'aquest dimecres a migdia a l'habitual sessió setmanal de control del Parlament.

Alguns comentaristes i exmilitants del Partit Conservador britànic ho han comparat amb el possible retorn de Silvio Berlusconi, que concorre una altra vegada a les eleccions generals del 25 de setembre a Itàlia. Però, en el cas de Boris Johnson, més aviat cal parlar del seu admirat Winston Churchill, que després de perdre les eleccions del juliol del 1945 va guanyar les del 1951.

"El màxim lideratge, polític i administratiu, és responsable d'aquesta cultura". La frase es refereix al consum d'alcohol i a les festes il·legals a Downing Street durant els confinaments dels anys 2020 i 2021, i apareix a la pàgina 36 de l'informe de la funcionària Sue Gray sobre l'escàndol del Partygate, publicat just aquest dimecres a Londres.

Ahir dilluns la difusió per part d'ITV News de quatre fotos, inèdites fins aleshores, d'una de les moltes festes celebrades a Downing Street, en aquest cas durant el segon confinament del 2020, en què es veu el primer ministre britànic, Boris Johnson, brindar al voltant d'una taula plena d'ampolles d'alcohol, van tornar a agitar el fantasma del Partygate. I aquest vespre el programa Panorama, de la BBC2, ha reblat el mateix clau amb noves revelacions, que han obert encara més vies d'aigua en les paraules de Johnson davant del Parlament, segons les quals mai no es van trencar les regles a la seva residència oficial.

Boris Johnson ha sortit pràcticament indemne de l'escàndol del Partygate. El primer ministre britànic no serà multat per segona vegada per la Policia Metropolitana de Londres a causa de les festes il·legals a Downing Street. Ho ha confirmat aquest dijous la seva oficina després que els màxims responsables de Scotland Yard anunciessin que han conclòs la investigació. En un comunicat, la policia assegura que en total ha emès 126 sancions. Boris Johnson; la seva dona, Carrie Johnson, i el ministre d'Economia, Rishi Sunak, van ser multats en la primera tongada, a primers d'abril, per haver assistit a la festa d'aniversari del premier a la sala de reunions del govern el 19 de juny del 2020.

Es tracta d’un “escàndol veritablement britànic”, manllevant el títol del llibre i la minisèrie basats en l’Afer Thorpe, la dimissió del líder del Partit Liberal el 1976 a causa del que es va acabar jutjant com l’intent d’assassinat del seu examant, Norman Scott, amb qui havia mantingut una relació a principis dels seixanta.

Crisi política amb tints de comèdia d'humor, britànic, esclar: de Monty Python, Mr. Bean o Benny Hill. ¿Downing Street i Whitehall convertits en una mena de club nocturn del Soho de Londres? Les notícies de les festes amb alcohol a l'oficina del primer ministre i altres departaments del govern se succeeixen una per una sense temps per pair-les. ¿És la fi política de Boris Johnson?

Només és qüestió de temps. De dies o d'unes poques setmanes més que no pas de mesos. La revelació que aquest divendres fa el Daily Telegraph sobre dues festes més a Downing Street la mateixa nit que la reina d'Anglaterra vetllava el cadàver del seu marit, serà, presumiblement, la gota que farà vessar el got de la paciència del Partit Conservador britànic amb el primer ministre, Boris Johnson.

Llàgrimes de cocodril. Mea culpa. Amb la boca petita, Boris Johnson s'ha disculpat aquest migdia, des de la tribuna del Parlament britànic, per "haver assistit al que creia que era un esdeveniment de feina", tot i que havia sigut convocat expressament com una festa al jardí de Downing Street, a la qual es convidava el personal de la seva oficina a "aprofitar el bon temps" i "dur-hi la pròpia beguda".

Negre sobre blanc. Un e-mail enviat el 20 de maig de l'any 2020 pel secretari privat de Boris Johnson, durant el primer període del confinament, ha posat al descobert que, almenys unes quaranta persones, inclosos crucialment el primer ministre i la seva dona, aleshores promesa, Carrie Symonds, van prendre part en una festa al jardí de Downing Street quan el contacte social al Regne Unit entre membres de dues bombolles diferents estava limitat a dues persones fins i tot a l'exterior.

Abans s'agafa un mentider que un coix. I, aquest cop, el mentider es diu Boris Johnson. El primer ministre del Regne Unit està aquest dimecres sota una intensa pressió, no només de l'oposició, sinó també de destacats membres del seu partit, arran de la filtració d'una gravació de la seva excap de premsa, Allegra Stratton, en què feia referència a la celebració d'una festa de Nadal a Downing Street el 18 de desembre de l'any passat, quan Londres estava en ple confinament i s'havien prohibit tota mena de reunions socials excepte entre les persones que formaven una bombolla de convivència.

El malvat de caricatura del govern de Boris Johnson abandona Downing Street. L'home possiblement més influent de la política britànica des de l'època de Margaret Thatcher, Dominic Cummings, un dels grans artífexs del Brexit juntament amb el xenòfob i euroescèptic Nigel Farage, ja és fora del govern. Després que ell mateix anunciés divendres al matí que deixaria oficialment el seu càrrec com a màxim estrateg polític del premier abans de Nadal, Boris Johnson el va fer fora al vespre.

Crisi política i familiar i també lluita de faccions al número 10 de Downing Street. El fins ara director de comunicacions de Boris Johnson, Lee Cain, ha presentat la dimissió aquest dimecres a la nit hores després que la BBC hagués filtrat que la promesa del primer ministre, i mare del seu sisè fill, Carrie Symonds, s'oposava a la seva designació com a nou cap de gabinet del premier, un nomenament que s'havia de formalitzar els dies vinents.

Primera greu crisi de govern de Boris Johnson, quan tot just es compleixen dos mesos de la seva victòria electoral. El ministre d'Economia britànic, Sajid Javid, considerat el segon càrrec més important de l'executiu, ha presentat la dimissió aquest dijous al migdia de manera inesperada, després de patir una emboscada en què Johnson li ha plantejat una proposta inacceptable. Una hora després, en un intent de tancar una via d'aigua molt seriosa, Rishi Sunak, fins ara secretari en cap del Tresor, ha sigut nomenat nou ministre d'Economia, en substitució de qui fins ara era el seu cap.