Deu anys després de proclamar-se campió de la Lliga de Campions amb el Barça, Luis Enrique intentarà repetir la fita amb el París Saint-Germain. Els francesos no van fallar contra l’Arsenal a la segona semifinal i se citaran contra l’Inter a l’Allianz de Múnic el primer de juny en una final inèdita. De fet, el PSG arriba tot just a la seva segona final, després de perdre contra el Bayern de Hansi Flick el 2020, l’any de la pandèmia. Coses de la vida, el PSG podria tocar el cel el primer any sense Kylian Mbappé.

Aquests dies corren un documental i un llibre amb històries de dues persones que no tenen res a veure, excepte que estan unides per un mateix i dolorós accident biogràfic com és la mort d’un fill. Ho expliquen Luis Enrique a Movistar (No tenéis ni **** idea) i Francesc Torralba a No hi ha paraules (Ara Llibres).

Al món del futbol també hi ha espai per al drama i les xafarderies. Sira Martínez, filla de Luis Enrique, exentrenador del FC Barcelona i de la selecció espanyola, ha trobat de nou l'amor a la roja. Martínez, de 24 anys, va mantenir una relació durant any i mig amb Ferran Torres, davanter de la selecció, que es va acabar després del Mundial de Qatar 2022, quan el seu pare encara era l'entrenador de l'equip. Però els últims mesos han crescut els rumors sobre una nova relació amb un altre futbolista de l'equip, Robin Le Normand, que tot i haver nascut a França juga amb Espanya perquè té la doble nacionalitat.

Els camins de Xavi Hernández i Luis Enrique es creuen per tercera vegada. Primer van coincidir com a futbolistes al vestidor del Barça quan l'egarenc era un rookie al primer equip i l'asturià esgotava la seva carrera com a jugador en actiu. El 2014, era Xavi qui es preparava per al seu últim any de blaugrana quan Luis Enrique agafava les regnes de la banqueta del Camp Nou. Ara tornen a trobar-se, tot i que més espaiats: un com a entrenador culer i l'altre al París Saint-Germain.

L'any 2021, en un concert al Palau de la Música amb motiu de l'onzè aniversari de l'ARA, el cantautor Joan Dausà va cantar per sorpresa Xana, una composició dedicada a la filla de l'entrenador de futbol Luis Enrique, que va morir quan només tenia 9 anys l'agost del 2019. Des de llavors, però, no s'havia sabut res més dels versos: ni la cantava en els seus concerts ni l'havia produïda. Fins ahir a la nit, quan Dausà va publicar per primer cop la cançó amb motiu de l'inici del projecte Fundació Xana, que vol ajudar nens i nenes que estan patint malalties greus.

El currículum de María Antonia Toña Lizarraga (Pamplona, 1962) fa patxoca. És llicenciada en medicina i cirurgia a la Universitat de Navarra i està especialitzada en medicina de l'educació física i l'esport i en nutrició i ciències dels aliments a la Universitat de Barcelona. Fa trenta anys que es dedica a la docència, la seva gran passió, tot i que la darrera dècada també va estar vinculada al FC Barcelona al capdavant de l'àrea de nutrició. Va entrar al Barça el 2011 de la mà del doctor Ramon Segura, el seu gran mentor, i al juny va decidir donar aquesta etapa per tancada perquè vol centrar-se a investigar sobre la fisiologia i la nutrició des d'una visió "més integral", que relaciona cos i ment. Continua vinculada, això sí, a la selecció espanyola absoluta de futbol.

La inesperada decisió de Luis Rubiales de no dimitir com a president de la RFEF malgrat el petó no consentit a Jennifer Hermoso i el cúmul d'actituds masclistes que va tenir durant la celebració del títol del Mundial han provocat la reacció en cadena del món del futbol, que havia estat majoritàriament callat fins a la celebració de l'assemblea extraordinària, per mostrar-li el seu suport a la víctima i demanar la dimissió de Rubiales -excepte en alguns casos com el Barça i la Federació Catalana de Futbol (FCF). I, poc després de les 19 h, la mateixa Hermoso ha emès un comunicat mitjançant FutPro, el seu sindicat, per explicar que "en cap moment" va "consentir el petó de Rubiales", com havia afirmat ell durant el discurs de l'assemblea. "I en cap moment vaig intentar alçar-lo", ha afegit.

Com a gran admirador i fan del fenomen del mercato, us porto una bona nova: està a punt d’obrir-se un dels basars de fitxatges més divertits en dècades. Per moltes raons: Luis Enrique, acostumat a manar molt i a manar sol, passarà la dalla al PSG i ni Mbappé ni Neymar ni absolutament ningú tenen la continuïtat garantida. Al contrari. L’odiadíssim equip francoqatarià, enemic de totes les causes justes, té barra lliure per gastar i promet donar espectacle. La situació s’assembla molt a la del Chelsea, campió d’Europa fa només tres anys i ara en profunda renovació després d’haver acumulat una elefantíaca plantilla plena d’estrelles que ara no serveixen per al nou projecte i que hauran de sortir amb descompte. 

Espanya i Alemanya van empatar en la segona jornada del Mundial. Un punt per a cadascú que va deixar relativament satisfetes les dues seleccions pel marcador, tot i que amb sensacions ben diferents. El punt suposava per a la roja un pas endavant gairebé definitiu per ser als vuitens de final, i com a primera de grup, tot i que va tenir Alemanya contra les cordes durant molts minuts. En canvi, la mannschaft sap que, si guanya l'últim partit, continua tenint bones opcions de classificar-se per a la següent ronda. La intensitat, els nervis i el VAR van ser protagonistes en un matx de primer nivell on Morata i Füllkrug van ser els golejadors.

Més enllà del partit del dia, que ha enfrontat l'Argentina i Mèxic amb victòria per als de Leo Messi, la setena jornada del Mundial de la vergonya ha deixat la classificació de França, les llàgrimes d'un Lewandowski que per fi s'ha estrenat en una Copa del Món com a golejador, i la sorprenent revelació de Luis Enrique a la prèvia del partit d'Espanya contra Alemanya.

Durant aquesta Copa del Món Espanya jugarà en funció de la proposta de cada rival. Costa Rica no va suposar cap resistència davant d'un equip excel·lent en totes les línies. La formació amb la qual Luis Enrique se sent més còmode és el 4-3-3, com ja va demostrar en el debut de la roja. Ara, la selecció té la prova de foc de la fase de grups: Alemanya. Per al tècnic, decidit a ser un enigma, no hi ha ningú intocable. Aquest, segons diferents antecedents, podria ser el seu onze.

La gran novetat a la llista de convocats d'Espanya per al Mundial és Ansu Fati. Després de pensar-s'ho fins a l'últim instant, Luis Enrique Martínez ha confiat finalment en l'olfacte de l'atacant del Barça, que torna a una convocatòria de la roja per la porta gran. Disputarà ni més ni menys que un campionat del món després de més de dos anys sense ser internacional absolut i deixarà a casa seva, amb un pam de nas, davanters que també garanteixen gol i que potser estan més en forma que ell, com ara Borja Iglesias (Betis) o Iago Aspas (Celta de Vigo). 

Espanya arribarà al Mundial després de treure’s un pes de sobre. A dos mesos del debut a Qatar, l’equip de Luis Enrique va classificar-se per a la fase final de la Lliga de les Nacions, després de guanyar a Portugal en l'última jornada del seu grup gràcies a un gol de Morata en els últims minuts. L’equip espanyol necessitava un triomf per classificar-se per a una fase final que jugaran l'estiu del 2023 juntament amb els Països Baixos, Croàcia i Itàlia. Espanya, gràcies a la llum del jove Nico Williams a la segona part, va evitar la desfeta, però malgrat tot arribarà al Mundial amb un munt de deures per fer, a totes les línies. En defensa, segueix amb molts dubtes i sense els titulars clars. I en atac, malgrat la qualitat dels jugadors en l'àmbit individual, segueix necessitant un munt de feina per xutar a porteria. De fet, els portuguesos van acostar-se més cops al gol en un partit en què Espanya va sentir-se sempre incòmode. Un duel, per cert, on cap blaugrana va lesionar-se. És notícia, últimament.

Quan el seleccionador espanyol Luis Enrique parla del grup de jugadors que dirigeix, sovint ho fa referint-s'hi com a "els meus". És una manera de fer que casa amb el tarannà de l'asturià i que ajuda a convertir en una pinya un grup de futbolistes que durant bona part de la temporada juguen en clubs diferents. El seleccionador espanyol és el primer que surt a defensar-los davant la premsa. Abans de la passada Eurocopa, ho va haver de fer sovint davant les crítiques que rebia Álvaro Morata. Fa només uns dies ho ha fet amb el blaugrana Eric Garcia: "És un jugador meravellós. Ell sap que si veiés dos o tres jugadors millors que ell, els faria passar per davant seu. Però no és així i estic satisfet amb el seu rendiment. L'Eric és un dels meus".

Gavi no és només caràcter. Gavi també és futbol. I molt. Així es va encarregar de recordar-ho Luis Enrique després de l'empat de la selecció espanyola contra la República Txeca, en què l'entrenador asturià no va dubtar en desfer-se, un cop més, en elogis cap al migcampista blaugrana. Gavi va superar un company seu, Ansu Fati, com a golejador més jove de la història de la selecció espanyola al marcar. Ho va fer amb 17 anys i 304 dies. Ansu va marcar la seva primera diana amb el combinat estatal amb 17 anys i 311 dies, contra Ucraïna, també en un partit de la UEFA Nations League. "El millor de Gavi és el pack complet. Té gol, com ja vaig dir fa temps. Té empenta, raça i qualitat. Si hi havia un jugador convençut al terreny de joc, era ell. No només pel que fa sense pilota, sinó pel que fa amb ella, que és millor. Ja ho veureu", va elogiar el seleccionador espanyol.

Luis Enrique és un personatge fascinant i el seu poder d’atracció va a més: ha aconseguit la còmica proesa que els nacionalistes espanyols vulguin veure Espanya derrotada i que els nacionalistes catalans sentin una insòlita crida per la roja.

Luis Enrique potser és el seleccionador espanyol que més simpatia genera a Barcelona i menys a Madrid. Amb una convocatòria d’autor, tan criticada com plena de jugadors joves i, de nou, sense cap representant del Reial Madrid, el seu equip va derrotar i eliminar ahir la vigent campiona d’Europa, Itàlia, en les semifinals de la Lliga de les Nacions de la UEFA (1-2). Pablo Martín Páez Gavira, més conegut com a Gavi, es va convertir en el debutant més jove de la selecció espanyola amb 17 anys i 62 dies -per davant de Zubieta, 17 anys i 284 dies, i d’Ansu Fati, 17 anys i 308 dies- i ho va fer estrenant-se com a titular i firmant una gran actuació. El jove i hàbil interior andalús, amb el seu bon futbol, va donar la raó a Luis Enrique i, de pas, va acabar amb els nombrosos crítics que té el tècnic asturià a la capital de l’Estat.

Després de 66 partits d’eliminatòries per ser a la fase final d'un Mundial sense perdre, Espanya ha caigut a Suècia, on no ha guanyat mai en partit oficial (2-1). En el primer partit de la selecció dirigida per Luis Enrique després de l'Eurocopa, l'equip estatal ha marcat primer gràcies al valencianista Carlos Soler (5'), però en 60 segons el jugador de la Reial Societat Alexander Isak ja havia empatat. A la segona part, un gol de Claesson ha permès als escandinaus fer-se amb el liderat del grup amb tres partits jugats. Suècia ha guanyat els tres partits, superant Espanya, segona amb 7 punts després d'haver jugat quatre partits.

El juliol de 1994, després que Espanya perdés 2 a 1 amb Itàlia al Mundial dels Estats Units, vaig sentir amb impotència com els ulls se m’humitejaven. Tenia 12 anys. Probablement, en aquesta edat, hauria hagut de saber controlar els sentiments, perquè el futbol no deixa de ser la més important d’entre les coses menys importants, però no va ser possible. Va ser l’últim cop que vaig sentir ràbia per una derrota d’Espanya. Després, van venir força anys en què volia que la selecció espanyola perdés. Sense complexos, obertament, emparat per un entorn social on hi havia poca simpatia per la rojigualda.

L'Espanya de Luis Enrique no jugarà la final de l'Eurocopa. La proposta de l'extècnic blaugrana, de llarg la més agraïda de tot el torneig, es queda a les portes de lluitar per la glòria continental. Tot i originar més xuts que cap altra, ja va necessitar els penals per eliminar Suïssa als quarts de final. I a les semifinals contra una Itàlia molt conservadora, va merèixer més que l'1-1 amb què van acabar els 120 minuts de partit i pròrroga. Tanmateix, va tenir menys encert des dels 11 metres que davant els helvètics. Morata, autor de l'únic gol dels espanyols al temps reglamentari, va fallar el llançament clau davant de Donnarumma i va servir la rúbrica a Jorginho, que no va errar el cinquè intent dels azzurri, triomfadors a Londres malgrat haver anat a remolc amb la pilota en joc.