Miqui Puig (l’Ametlla del Vallès, 1968) va ser el líder de Los Sencillos, una banda que va triomfar als anys 90, sobretot amb Bonito es, un tema que a dia d’avui encara es balla. Però què passa quan això s’acaba, tu continues fent cançons i el gruix del teu públic s’ha evaporat? Miqui Puig, discjòquei i realitzador de Pista de fusta, un programa diari de l’emissora iCat, ha escrit un llibre profund sobre la fama, la música, l’amor i tot un catàleg de pors i addiccions que l’han acompanyat. Es titula –diria que enganyosament– Yo no quería ser Miqui Puig.

I ara... un concert circular. Miqui Puig (l'Ametlla del Vallès, 1968), perseverant de mena, no perd el coratge. Continua explicant-se a través de les cançons, com les del disc Miqui Puig canta vol. 7 (Primavera Labels, 2022), manté actualitzada la connexió amb la pista de ball, com demostra en les sessions de DJ, i sobretot conserva una inquietud artística que l'ha dut a tirar endavant projectes especials, com "el concert circular" que farà aquest dijous 30 de març a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm (20 h) de Barcelona.

La cançó d’amor és gairebé tan antiga com l’amor i la pena. Ja és esplendorosa a l’Antic Testament: “Els mars profunds no podran apagar l’amor, / ni ofegar-lo les fonts dels oceans. / I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, / només obtindria menyspreu”, pregona el Càntic dels Càntics. 23 segles després, Rosalía expressa el mateix a Juro que. Res no podrà amb la força dels amants. "Si em fas triar entre tu i la riquesa, em quedo amb tu", que cantaven Los Chunguitos. Buscar la cançó d’amor perfecta és entendre que gairebé tot ja és entre els fruits saborosos del Càntic dels Càntics: la joia, el desig, l’anhel, el neguit, la carnalitat, l’èxtasi i un reguitzell de jocs metafòrics que viatgen a través dels segles, dels trobadors al lied i fins ara mateix, quan Bad Gyal, perfumada d’oli de coco, lloa el vigor de l’amant.

'Va ser una festa' podria ser l'eslògan que definís la sisena edició del Vida Festival de Vilanova i la Geltrú. Per dos motius: perquè ho va ser, una festa, i perquè aquesta va ser l'última frase que va entonar el cantant de Madness abans d'acomiadar-se. Ho poden corroborar els 32.500 assistents que s'han apropat aquest cap de setmana a la Masia d'en Cabanyes, una xifra rècord que marca "un màxim" per als organitzadors del Vida. És la primera vegada que el festival topa amb problemes –cancel·lació d'un nom important i ruixats de pluja puntuals– però pràcticament ni s'han notat, per l'encert en la proposta artística i el més que consolidat emplaçament. "Ens preocupava que la baixa de Beirut afectés el festival, però no hi ha hagut ni una sola persona que hagi retornat l'entrada", explica Dani Poveda, el seu director, que pensa que l'èxit del Vida és, precisament, "l'assistència massiva d'un públic fidel".