La cantant mallorquina Maria Jaume ha publicat aquest divendres Sant Domingo Forever (Halley Records), un homenatge al seu poble natal, Lloret de Vistalegre, i al seu patró, Sant Domingo: "Cada vegada trob a faltar més Mallorca", ha afirmat en una entrevista amb Europa Press. Es tracta del seu quart àlbum d'estudi i és el "més personal" i més conceptual fins ara, amb 15 cançons que mesclen pop i sons tradicionals amb la nit de festa major com a fil conductor, ha explicat la cantat.

Joves de Mallorca per la Llengua ha anunciat el cartell complet del concert de l’Acampallengua 2026, que tindrà lloc el dissabte 11 d’abril, en el marc de la quinzena edició de l’esdeveniment, que enguany torna a Manacor. El concert oferirà les actuacions de Nastallat, Maria Jaume, La Ludwig Band, Auxili i Plan-ET, en una nit que tornarà a convertir la música en català "en un espai de trobada, celebració i reivindicació col·lectiva".

Amb centenars de persones cantant “tourists go home” amb Maria Jaume i Fades, amb la projecció de l’anunci oficial de la candidatura de Palma a la Capital Europea de la Cultura i amb un parell de mencions al genocidi de Gaza. Amb aquest còctel ha començat oficialment la desena edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest a Ciutat –la quinzena des que va arrencar en format digital– en una gala que ha tingut lloc al pati de la Misericòrdia, on Rodrigo Sorogoyen ha recollit el premi Masters Of Cinema de mans de l’actor Luis Zahera. 

L'artista mallorquina Maria Jaume ha publicat un nou senzill, Mon Cheri Go Home, en col·laboració amb els també mallorquins Fades. La cançó, que ha sortit aquest dimecres a les 0.00 h, es tracta de la primera col·laboració entre els artistes illencs. El senzill ja es troba disponible a totes les plataformes i el videoclip, a Youtube. Amb un ritme mogut, amb una influència clara dels anys 2000, la cançó narra de manera divertida la història de desamor entre un turista francès i una jove mallorquina. Entre beats marcats, costumisme, "Jo no vull un amor de videotrucada de París a Lloret, gastam massa dades" i referències a la cultura popular es colen missatges reivindicatius, com el clàssic "Tourist, go home" i “si no m’entens en català, en català mon chéri, comment ça va? Crec que hauria d'acabar”. La cançó passeja, als versos, entre Barcelona i diferents localitats de Mallorca, com Valldemossa i Lloret, lloc de naixement de Jaume.

Quan Maria Jaume Martorell, que ara té 26 anys, va arribar a ca seva després d’haver sortit de la panxa de sa mare, el primer que va veure (i que per descomptat no recorda) va ser un dibuix del seu germà gran, Toni, que posava “Benvinguda germaneta”, a la façana d’on vivien. “Ens duim tres anys, gairebé quatre, i els primers records són només sensacions que no puc especificar, però record que em feia molt feliç tenir una germana”, explica el periodista Toni Jaume, de 29 anys.

Com la Millor Artista i la creadora del Millor Àlbum de Cançó d’Autor segons la votació popular i com la responsable del Millor Disc de l’Any de la Crítica. Així ha acabat la nit Maria Jaume, la gran triomfadora de la setena gala dels premis Enderrock de la Música Balear, que ha rebut el reconeixement tant del públic com dels professionals i es mostrava visiblement emocionada en recollir el tercer i darrer guardó.

"Ha vingut tot Déu o què? Hi ha penya banyant-se a la platja i tot. Mireu, mireu, la penya d'allà darrere arriba fins a Andorra", bromejava el cantant d'Oques Grasses, Josep Montero, cap a la mitjanit d'aquest divendres, assenyalant una massa de públic que s'estenia per tota la platja del Bogatell de Barcelona. No li faltava raó: milers i milers de persones, tantes que fins i tot feia mitja basarda, van acostar-se a l'escenari Mediterràniament d'Estrella Damm de la Mercè per acomiadar l'estiu amb eslògans com "que sigui èpic", "vull petar-ho" i "jo gossejo sola". Després del comiat de Zoo, Oques Grasses és l'únic grup català de la dècada del 2010 que es manté dalt de l'onada, que ha convençut les generacions que pugen al ritme de la música urbana sense deixar enrere els seguidors més avesats a les trompetes d'Un dia no sé com (2012) i You Poni (2016). I amb el concert de divendres la nit, per ara el més multitudinari de les festes de la Mercè, els osonencs van demostrar que no només no han perdut gens de pistonada, sinó que, de fet, són més populars que mai.

La cançó La Marina sta morena dels Figa Flawas té més d'onze milions de reproduccions a Spotify. El grup Oques Grasses va ser capaç d'omplir el Palau Sant Jordi i aquest estiu ha sigut cap de cartell de festivals com el Cruïlla. Amb aquests arguments, és fàcil preveure que Figa Flawas i Oques Grasses protagonitzaran un dels concerts més multitudinaris de la Mercè: serà el divendres 20 de setembre a la platja del Bogatell, a l'escenari Mediterràniament d'Estrella Damm. I de franc, com tots els concerts de la festa major d'estiu de Barcelona.

En un moment en què els festivals i les festes majors han arraconat les sales de concerts com a centre neuràlgic de la música en viu, l'estiu s'ha convertit, si no ho era prou, en l'estació per excel·lència per anar a veure concerts. No només és una qüestió de bon temps i de la comoditat que ofereixen els espais oberts, sinó també de la necessitat de recuperar una vida cultural que ha perdut espai davant de l’actual ritme de vida, tan marcat pel temps que dediquem a la feina. En aquest sentit, els reis de la festa segueixen sent els festivals, gairebé tots estiuencs, que el 2022, l'últim any amb xifres contrastades, van concentrar fins a 2,1 milions d'espectadors.

Clara Viñals (Lleida, 1990) just acaba de tancar la gira acústica per acompanyar la reedició en vinil del primer disc de Renaldo & Clara, publicat ara fa deu anys. La mallorquina Maria Jaume (Lloret de Vistalegre, 1999) ha publicat enguany el seu segon disc, Nostàlgia airlines (Bankrobber, 2024), en què es confirma com una de les figures més importants del pop cantat en català, alhora que es treu l’estreta faixa de l’indie per abraçar el pop més descarat. També Viñals ha protagonitzat una transició amb molts paral·lelismes, a mesura que l’escena anava transformant-se, en part gràcies a elles.

Del folk de Fins a maig no revisc (2020) al pop de Voltes i voltes (2022). I ara la mallorquina Maria Jaume (Lloret de Vistalegre, 1999) hi afegeix ritmes per ballar en la nocturnitat d'un club o en una platja de matinada. Així és Nostàlgia airlines (Bankrobber, 2024), un disc cuinat amb Lluís Cabot (ex Da Souza) i amb col·laboracions de Julieta, Mar Grimalt, Renaldo & Clara i Pau Debon, el cantant d'Antònia Font. Maria Jaume, que aquest divendres actua a l'Auditori de Girona, hi aplega cançons tocades pel malestar emocional i social que provoca l'explotació turística. L'avala l'experiència de ser una mallorquina que viu a Barcelona.

“Hoteles, sol y playa / turista no se vaya / noranta mil piscines / i un gofre a ses Salines. / Això abans era un manantial / però l’aigua s’ha enverinat”. Aquesta és la tonada del tema Hoteles, sol y playa, un dels 11 que conformen el tercer disc de Maria Jaume, Nostàlgia Airlines, que tot just s’acaba de publicar. 

El seu segon disc, Retirada a temps, els ha situat al lloc on volien ser: un àlbum profund i seriós però amb energia i lloc per a les aclucades d’ull a tots aquells que n’han format part, que no són pocs. I és que si hi ha una cosa que destaquen els integrants de Reïna és que la seva manera d’entendre la música no es pot separar d’un concepte: la col·lectivitat. El passat cap de setmana presentaren aquest segon disc a Manacor, on tota aquesta xarxa de què formen part es va traslladar sobre l’escenari. N’hem parlat amb tres dels integrants, tots tres nascuts a Manacor a principis dels anys 2000: Carme Vives, Biel Riera i Adrià Mayordomo. 

Queda menys d’un mes perquè el nou disc de Reïna, Retirada a temps, surti a la llum i els manacorins n’acaben de fer un nou avançament, el tema Dolent, que –segons diuen– és un dels seus preferits d’aquest àlbum, que publicaran el pròxim 6 d’octubre. “És una de les primeres que vàrem fer, quan encara treballàvem sense tenir clar que teníem la intenció de fer un disc”, explica Biel Riera, baixista de Reïna. “I quan la vàrem tenir vàrem quedar convençuts de fer el disc; ens va ajudar a definir cap on volíem anar amb el que féssim a partir d’aquell moment”, afegeix. D’això en fa més d’un any i mig, temps que han dedicat a pair, revisar i reformular un projecte musical que guanyà, el 2020, el concurs Sona9 i que un any després s’expandí amb la publicació del seu àlbum de debut, Arts marcials. 

Una de les fites cinematogràfiques per a tota persona mínimament romàntica nascuda a finals dels anys 80 i principis dels 90, la més que memorable (500) days of summer, començava amb una advertència. “Aquesta és una història d’un al·lot que coneix una al·lota”, hi deien, “però hauríeu de saber que aquesta no és, en cap cas, una història d’amor”. És possible que un enunciat similar fos adient pel nou senzill de la mallorquina Maria Jaume, Lo que romp es coret: basta el primer mig minut per adonar-se que aquesta és una cançó de dues persones que haurien de deixar una relació però que no és, en cap cas, una cançó de desamor. 

El disc Fins a maig no revisc (2020) va ser un dels debuts més engrescadors dels últims anys. Era la carta de presentació de la mallorquina Maria Jaume (Lloret de Vistalegre, 1999), primer revelació i després una de les veus més sòlides de la música en català. Gairebé dos anys més tard, hi torna amb Voltes i voltes (BankRobber, 2022), un àlbum en què el folk ha cedit espai al pop i les lletres han guanyat sofisticació i ganes de jugar amb els contrastos. Maria Jaume el presenta en directe en una gira que passa aquest dissabte per Manresa i que té parades a festivals com l'Embassa't de Sabadell, el Límbic de Terrassa i el Primavera Sound. A més a més, farà de telonera d'Antònia Font a València.

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

He descobert el Colmado Mignon, l’últim projecte de la fotògrafa Maria Dias. Es tracta d’una petita botiga al barri de Sant Antoni de Barcelona on trobareu objectes de decoració antics i de segona mà, algunes peces de roba i un racó amb llibres i revistes amb especial dedicació a la fotografia. Un lloc on la bonicor està assegurada.

]]>

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

No he pogut parar de pensar en el vestit de Zendaya a la gala dels Oscar. Firmat per Valentino i format per una camisa crop top i una faldilla de lluentons, confirma que la jove actriu d’Euphoria, Dune i Spiderman sap combinar elegància amb una estètica jove i desenfadada. Diuen que Pierpaolo Piccioli, director creatiu de la marca, parla d’ella com d’una nova “icona” generacional.

]]>

La quarta edició de Barnasants torna a les Balears a partir del 18 de març a l'Auditori de Porreres amb múltiples propostes musicals, entre les quals hi haurà un total de 20 estrenes, tres produccions pròpies i una quarantena de concerts. Els noms que conformen aquesta nova edició del certamen són múltiples i de gran nivell, com, per exemple, Maria Jaume, Pau Riba, Xarim Aresté, Anna Ferrer, Maria del Mar Bonet, Miquel Serra i Oliva Trencada.

]]>

Antònia Font estrenarà senzill aquest divendres, Una daixona de pols, i ben aviat s'anunciarà quan sortirà l'esperat disc de la banda. Era desembre quan varen començar a fer salivar els seus seguidors amb la presentació del primer avançament, Un minut estroboscòpica; ara, van alimentant les ganes de tots del disc amb càpsules audiosvisuals de quan el van gravar. Però el d'Antònia Font no és l'únic disc que s'espera per a enguany. De fet, ben aviant comencen a arribar algunes novetats. Aquesta és la selecció de l'ARA Balears.

]]>