El col·lectiu Caminando Fronteras ha alertat de la desaparició d'una altra pastera amb 25 persones a bord, que va sortir diumenge passat de les costes algerianes rumb a les Balears.

El Govern ha posat a disposició de Salvament Marítim tres embarcacions que se sumaran al dispositiu de cerca dels tres migrants que viatjaven en la pastera naufragada dimecres al sud de Mallorca i que varen desaparèixer durant la travessia. Aquest dijous migdia la Direcció General d'Emergències i Interior ha mantingut una reunió tècnica al Centre de Coordinació d'Emergències 112 per donar suport en la coordinació del dispositiu de cerca que dirigeix Salvament Marítim en col·laboració amb la Guàrdia Civil, com li havien sol·licitat.

Un home ha mort i un altre de 30 anys ha resultat ferit greu en el naufragi d'una pastera en la qual viatjaven 20 persones migrants. Els fets han tingut lloc aquest dimecres en aigües de Mallorca.

Salvats en una història de pel·lícula. Tres homes d'uns 40 anys van ser rescatats dimarts per la Guàrdia Costanera dels Estats Units després de naufragar i passar més d'una setmana aïllats a la petita illa deserta de Pikelot (Micronèsia), al Pacífic Occidental. L'alerta de la seva desaparició l'havia donat una familiar seva, però la clau perquè fossin localitzats va ser un "Help" (ajuda, en anglès) gegant que van escriure a la sorra de la platja amb branques de palmera.

Almenys 61 persones, entre les quals hi havia dones i criatures, van morir dissabte en un naufragi davant les costes de Líbia, ha informat l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). Al vaixell hi anaven 86 persones, segons el relat dels supervivents, que només han estat 25. L'embarcació havia salpat de la ciutat líbia de Zuwara, a l'oest del país, en la ruta migratòria del Mediterrani central, una de les més mortíferes del planeta. El naufragi es va produir amb mala mar i l'embarcació havia sortit la nit de dimecres a dijous.

Almenys 41 persones han mort en un nou naufragi d’una embarcació plena de migrants a la vora de la costa italiana, segons ha informat l'agència de notícies italiana ANSA. L’estimació es basa en les declaracions de quatre persones, tres homes i una dona originaris de Costa d’Ivori i de Guinea Conakry, que eren a l'embarcació i han estat rescatades pels guardacostes italians. Entre els passatgers de la nau, la gran majoria de nacionalitats de països de l’Àfrica subsahariana, hi hauria almenys un nadó. 

L'australià Timothy Lyndsay Shaddock, de 54 anys, i la seva gossa Bella van trepitjar aquest dimarts les costes mexicanes després d'una autèntica odissea en alta mar. Havien sortit en catamarà de La Paz (Mèxic) amb la intenció d'arribar a la Polinèsia francesa —un viatge de més de 6.000 quilòmetres i d'unes 8 hores en avió—, però una tempesta va avariar el vaixell i els va fer naufragar. El resultat: van passar tres mesos a la deriva i gairebé no ho poden explicar. "Vaig pensar que no aconseguiria sobreviure, de manera que moltes gràcies", va reaccionar després que fos rescatat per una embarcació tonyinaire a l'oceà Pacífic.

Aquest serà ara el nostre dia a dia? Acostumar-nos també a aquest terrible paisatge i continuar creient que vivim en el millor dels mons? Com més avanci la deshumanització que tracta com a deixalles altres éssers humans, més profunda serà l’esquerda en els pilars que sostenen el noble invent de la democràcia. 

El cadàver que es va trobar l'11 de juliol a la platja de Roda de Berà és d'una nena algeriana de només vuit mesos que viatjava en una pastera amb els seus pares. Havien sortit des de Cherchell, a Algèria, el 21 de març i van naufragar entre Dènia i les illes Balears, el punt on tenien previst arribar. A l'embarcació hi viatjaven 15 persones, entre les quals els pares de la criatura. Cap va sobreviure.

Cinc persones moren cada dia en un naufragi intentant arribar a les costes espanyoles. El tràgic balanç suma en els primers sis mesos d'aquest any un total de 951 víctimes mortals a les rutes canària, balear, la de l'estret de Gibraltar i la del mar d'Alborán, segons les dades de l'ONG Caminando Fronteras, que gràcies al control que fa de les sortides de les barcasses de la costa africana i les que arriben a destinació, pot monitoritzar quantes es queden a mig camí. D'aquestes víctimes, 49 eren criatures. Un altre cop, la ruta que surt del litoral del Sàhara Occidental i el Marroc rumb a les illes Canàries és la més letal, amb 778 persones mortes, quatre al dia, seguida per la que uneix Algèria amb les illes Balears, amb 102 víctimes fins al mes de juny.

La ruta migratòria que va des de l'Àfrica a les Canàries continua sent una de les més mortíferes: ara mateix hi ha cinc embarcacions desaparegudes en aigües atlàntiques des del juny. Segons l'activista pels drets humans Helena Maleno, en aquestes pasteres que van sortir des de la costa del Marroc cap a Espanya hi hauria unes 266 persones a bord. Una sisena llanxa va aparèixer dissabte empesa pels corrents marins amb quatre supervivents després de passar vuit dies a la deriva. L'embarcació havia sortit de la ciutat marroquina de Tan-Tan fa una setmana amb migrants de països com el Senegal, Gàmbia, Etiòpia, Sudan o Sri Lanka, i almenys 51 tripulants haurien mort en el naufragi. L'ONG Caminando Fronteras ha explicat que hi havia 11 dones, 3 menors i 37 homes.

Espanya va deixar en mans del Marroc el rescat d'una barcassa amb una seixantena de persones a bord que va naufragar dimecres passat a la ruta canària, la més mortífera de les vies migratòries de tot el món. Els nàufrags van estar esperant ajuda al voltant de 12 hores, però l'un per l'altre, i tot i que l'embarcació era en una zona de rescat espanyola (SAR), ni el govern espanyol ni el marroquí no van fer res abans que fos massa tard. La llanxa pneumàtica es va enfonsar amb el tràgic balanç de 37 morts (tècnicament desapareguts perquè només s'han pogut rescatar els cossos d'una nena i d'un adult) i 24 supervivents.

Són les nou del matí passades i en una de les sales del ministeri de Migracions i Asil grec, prop del Pireu, tres homes (dos egipcis i un sirià) esperen que els cridin per fer-se les proves d'ADN que el grup d'identificació de víctimes de desastres hi porta a terme. Forma part del protocol que s'ha establert per poder identificar els 81 cossos que de moment s'han recuperat de la tragèdia de dimecres passat, quan un pesquer amb 750 persones a bord es va enfonsar davant la costa grega. No parlen anglès i entre ells intercanvien algunes paraules en àrab. Tampoc volen parlar amb la premsa.

Vaixells i avions del Canadà i els Estats Units busquen a contrarellotge el submergible que portava turistes a les restes del Titanic, que es va perdre dilluns. Hi viatgen el pilot i cinc passatgers i l'aparell té oxigen només per 96 hores. No queda clar, però, si ha sortit a la superfície i no pot comunicar-se. La recerca es fa en una zona a 1.500 quilòmetres de la costa i s'estan utilitzant també sonars per escanejar el fons del mar, a gairebé 4.000 metres, segons ha informat l'almirall John Mauger, dels guardacostes estatunidencs.

"La majoria han dormit perquè estaven molt cansats, però alguns han tingut crisis d'angoixa i pànic i els hem hagut d'atendre. Qui ho ha necessitat, ha estat traslladat a l'hospital", explica Aikaterini Tsara, una infermera de la Creu Roja grega, que atén els supervivents del naufragi que va tenir lloc dimecres a la matinada davant la costa de Pilos, al Peloponès. La tragèdia és la pitjor d'aquesta mena que ha viscut Grècia. Hi ha 106 supervivents –entre els quals s'han identificat uns quants menors d'edat no acompanyats– i de moment s'han recuperat 78 cossos.

Les autoritats gregues han detingut vuit egipcis acusats de ser traficants de migrants com a responsables de la tragèdia que aquest dimecres es va endur la vida d'almenys 79 persones en un nou naufragi al Mediterrani, segons informa la premsa grega. Segons la cadena pública ERT, que cita supervivents, l'embarcació havia sortit d'Egipte i després va fer una parada a Líbia, per continuar la ruta fins a Itàlia, però va bolcar al mar Jònic, amb centenars de migrants a bord. Cap d'ells portava armilla salvavides. Almenys 104 persones han estat rescatades amb vida, de les quals una vuitantena estan en un pavelló de la ciutat de Kalamata, a la costa grega.

La tragèdia ha tingut lloc aquesta matinada de dimecres davant de la costa de Pilos, al mar Jònic, en aigües internacionals. Un vaixell de pescadors amb immigrants procedent de Tobruk, a Líbia, que suposadament es dirigia cap a Itàlia, ha naufragat amb desenes de persones a bord. De moment, hi ha confirmats 79 morts i 104 supervivents, que han estat traslladats a Kalamata, la segona ciutat del Peloponès, al sud de la península.

L'empresa nord-americana Heinz, mundialment coneguda per les seves salses, va trobar un filó publicitari en la increïble història d'Elvis Francois, el nàufrag que va sobreviure durant 24 dies a la deriva amb un pot de quètxup, all en pols i pastilles de caldo. La companyia va llançar a mitjan febrer una campanya per localitzar l'home, de 47 anys i originari de Dominica. "Heinz vol celebrar el seu retorn segur a casa i ajudar -lo a comprar un vaixell nou", va dir la companyia en un post a Instagram, on va demanar ajuda als usuaris amb el hashtag #FindTheKetchupBoatGuy (trobem l'home del vaixell del quètxup, en anglès). "Estem enviant aquest missatge a la deriva al mar d'internet, perquè si algú ens pot ajudar a trobar-lo, ets tu", afegia. I fa dos dies la crida hauria sorgit efecte: "Hem trobat l'Elvis".

L'extraordinària història d'Elvis Francois arrenca els últims dies del 2022 i ara, gairebé un mes després, encara no s'acaba de creure que la pugui explicar. "No sé com estic viu, però ho estic", admet. El seu nom fa uns dies que omple titulars de tot el món, però també podria ser el protagonista d'una novel·la d'aventures, que narraria com va sobreviure durant 24 dies en un veler a la deriva al Carib, sense coneixements de navegació i amb els únics recursos d'un pot de quètxup, all en pols, pastilles de caldo i un mirall, que es convertiria en un element clau per al seu rescat. "Va ser tota una experiència", afirma.