La festa de celebració de l'Eurocopa aconseguida per la selecció espanyola de futbol després de derrotar Anglaterra a la final segueix portant cua. La UEFA ha mogut fitxa i ha obert una investigació a dos jugadors del combinat espanyol, Morata i Rodri, pels càntics de "Gibraltar és espanyol" que van entonar davant dels aficionats durant l'acte principal de la celebració, que es va portar a terme dilluns a la plaça Cibeles de Madrid.

Al món del futbol també hi ha espai per al drama i les xafarderies. Sira Martínez, filla de Luis Enrique, exentrenador del FC Barcelona i de la selecció espanyola, ha trobat de nou l'amor a la roja. Martínez, de 24 anys, va mantenir una relació durant any i mig amb Ferran Torres, davanter de la selecció, que es va acabar després del Mundial de Qatar 2022, quan el seu pare encara era l'entrenador de l'equip. Però els últims mesos han crescut els rumors sobre una nova relació amb un altre futbolista de l'equip, Robin Le Normand, que tot i haver nascut a França juga amb Espanya perquè té la doble nacionalitat.

Diumenge vinent el somni de molts anglesos es farà realitat. L'equip de Gareth Southgate –criticat fins a la victòria contra els Països Baixos– està destinat a posar punt final a una traumàtica espera de 58 anys: els que van des de la victòria a la final del Mundial del 1966, al vell Wembley contra l'Alemanya Federal (amb gol fantasma inclòs: la pilota mai va entrar), i el futur triomf a Berlín. Per què n'estic tan segur? Perquè Carles III ho ha ordenat. I un país (Anglaterra) que ha conquerit el món for King and Country no pot menystenir les paraules de sa graciosa majestat.

Qui havia de dir a la selecció espanyola que completaria una fase de grups impecable a l'Eurocopa. Tres partits, tres victòries, cinc gols a favor i cap en contra. Classificada matemàticament com a primera de grup al final de la segona jornada, amb el creuament garantit contra una tercera classificada als vuitens i passant per sobre de rivals de renom com Croàcia i Itàlia, que quedaven condemnats a jugar-se la classificació entre ells en un últim partit agònic que finalment va caure a favor dels italians, que van empatar al minut 97 amb un gol que els garantia el segon lloc del grup.

L'Eurocopa està millorant el benestar emocional dels seguidors del Barça. De moment. Encara no s'ha lesionat cap futbolista blaugrana, Lamine Yamal s'està confirmant com un jugador que pot marcar un abans i un després i Pedri està mostrant un nivell que no es veia des d'abans del seu desesperant reguitzell de lesions. El canari va repetir l'obra del dia de Croàcia en els 70 minuts que va estar al terreny de joc i va guiar la selecció espanyola cap al triomf (1-0) i la classificació matemàtica als vuitens de final de l'Eurocopa com a primera de grup davant d'una Itàlia que només va aportar arguments defensius i que es va acabar autosentenciant en el segon temps amb un gol en pròpia porteria.

La selecció espanyola afrontava l'Eurocopa amb sensacions contradictòries, navegant entre l'optimisme i l'escepticisme. Aterrava a Alemanya amb una llista plena de bons jugadors però amb els dubtes de si podrien competir realment com un equip contra les grans seleccions. Croàcia era el primer rival i l'estrena no haruia pogut ser millor per als interessos de la roja. Una victòria contundent i convincent (3-0) per a un combinat que ni tan sols va necessitar fer el partit del segle per endur-se els tres punts. Morata, Fabián Ruiz i Carvajal posaven els punts sobre les is abans del descans. Un cop d'autoritat.

“La direcció esportiva de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha traslladat al president Luis Rubiales un informe en el qual es determina que ha de començar un nou projecte per a la selecció espanyola, amb l’objectiu de continuar amb el creixement aconseguit en els últims anys gràcies a la feina feta per Luis Enrique i els seus col·laboradors”. Dos dies després de l’eliminació a mans del Marroc als vuitens de final del Mundial, la RFEF anunciava així, amb un comunicat emès al migdia, que s’acabava l’etapa del tècnic asturià al capdavant de la selecció espanyola. Van ser Rubiales i el director esportiu, José Francisco Molina, qui van transmetre a l’entrenador la decisió adoptada de no renovar-li el contracte, que expira a final d’aquest any. 

Espanya arrufava el nas quan veia que el partit contra el Marroc es veia abocat a la tanda de penals. No guardava un bon record dels últims precedents. Ja li va passar al Mundial de Rússia, quan va caure contra l’amfitriona als penals. I li va passar a l’Eurocopa disputada el 2021, contra Itàlia. Aquest cop el rival era el Marroc. I al moment decisiu li ha acabat passant el mateix. L’equip africà n'ha marcat tres. El combinat espanyol, ni un. I, esclar, ha quedat eliminat.

Espanya i Alemanya van empatar en la segona jornada del Mundial. Un punt per a cadascú que va deixar relativament satisfetes les dues seleccions pel marcador, tot i que amb sensacions ben diferents. El punt suposava per a la roja un pas endavant gairebé definitiu per ser als vuitens de final, i com a primera de grup, tot i que va tenir Alemanya contra les cordes durant molts minuts. En canvi, la mannschaft sap que, si guanya l'últim partit, continua tenint bones opcions de classificar-se per a la següent ronda. La intensitat, els nervis i el VAR van ser protagonistes en un matx de primer nivell on Morata i Füllkrug van ser els golejadors.

El Mundial de Qatar passarà a la història pels milions gastats en estadis moderníssims que, un cop passada la cita, quedaran infrautilitzats, així com per la mort de milers de treballadors precaris i per les dubtoses garanties democràtiques del país organitzador. Però també serà recordat per ser el primer campionat de la història que es disputarà a mitja temporada, amb els jugadors a ple ritme competitiu. Fins a 32 seleccions —13 d’europees, 8 d’americanes, 5 d’africanes, 5 d’asiàtiques i 1 d’oceànica— centraran les mirades de tot el planeta en quatre setmanes que duraran quatre anys.

El Mundial de Qatar ha aplegat alguns dels arquitectes més prestigiosos per construir vuit estadis de cinc estrelles que en molts casos veuran la seva capacitat reduïda després de la cita per adaptar-se a nous usos. Estadis de luxe convertits de pas en un homenatge a la cultural local, unint tradició i modernitat.

La gran novetat a la llista de convocats d'Espanya per al Mundial és Ansu Fati. Després de pensar-s'ho fins a l'últim instant, Luis Enrique Martínez ha confiat finalment en l'olfacte de l'atacant del Barça, que torna a una convocatòria de la roja per la porta gran. Disputarà ni més ni menys que un campionat del món després de més de dos anys sense ser internacional absolut i deixarà a casa seva, amb un pam de nas, davanters que també garanteixen gol i que potser estan més en forma que ell, com ara Borja Iglesias (Betis) o Iago Aspas (Celta de Vigo). 

El vestidor de la selecció espanyola de futbol no pot més. La situació és insostenible i quinze futbolistes han demanat formalment a la Federació que no se les cridi de cara a la propera convocatòria. Mentre que la Federació, a través d'un comunicat, les ha acusat de renunciar en bloc a l'equip estatal, les internacionals demanen que no se les cridi perquè la situació generada "està afectant de forma important" el seu estat emocional i, per tant, la seva salut. "Les jugadores lamentem, en primer lloc, que la RFEF hagi fet pública, de forma parcial i interessada, una comunicació privada, amb la informació que afecta la nostra salut –que és part de la nostra intimitat–, emesa en resposta a la petició de la mateixa Federació de conèixer quines de nosaltres volíem no ser convocades. Comunicació de la qual, per cert, no hem rebut resposta", argumenten en un comunicat publicat aquesta tarda.

"Va ser un somni per a tots", explica l'exjugador Toni Pinilla mentre reviu l'or olímpic en futbol de fa just 30 anys. La selecció espanyola es va proclamar campiona el 8 d'agost del 1992 en un Camp Nou ple de pancartes d'arreu de Catalunya i Espanya, fins i tot una dels Ultra Sur, i davant gairebé 100.000 ànimes. Però el camí cap al podi va començar dos mesos abans, amb llargues i intenses concentracions a la petita localitat de Cervera de Pisuerga (Palència). Hi van passar més de 60 jugadors, perquè el seleccionador Vicente Miera acabés triant els 20 escollits. Durant aquells dies es va casar una filla de Miera: va arribar al casament a les 7 de la tarda i en va marxar a la 1 de la nit amb el seu Mercedes blau, pensant en la seva filla i en la selecció.

La selecció espanyola s'ha estrenat a l'Eurocopa amb una victòria contundent davant Finlàndia (4-1). Amb un futbol que beu de les futbolistes del Barça, que conformen gran part de la plantilla, el conjunt dirigit per Jorge Vilda ha encetat el seu camí cap a la corona europea sota l'atenta mirada d'Alexia Putellas, lesionada de gravetat, des de la grada.

Ja sé que hauria de parlar de Melendo, del dia de la marmota o de la visita del Betis (aquest club amb una afició taaaaan simpàtica i divertida que un dia celebra com li claven els tacs a Aleix Vidal i un altre li llança un pal a Joan Jordan). Però m’agraden els jardins i aquesta setmana en tenim un de ben florit: el retorn de la selecció espanyola a Catalunya 18 anys després. I l’amfitrió d’aquest retorn és l’Espanyol.

Luis Enrique aixecava els punys al cel a la Cartuja quan l’àrbitra xiulava el final del partit entre Espanya i Suècia. L’entrenador asturià, sempre a l’ull de l’huracà, havia tornat a donar un cop d’autoritat classificant la roja per al Mundial de Qatar 2022. Malgrat que a l’equip li valia l’empat, Espanya va garantir-se el bitllet directe, sense passar per la repesca, per la porta gran, guanyant el partit amb un gol d’Álvaro Morata al tram final del matx (1-0).

Quan es va decidir implementar el videoarbitratge (VAR) al futbol, des del col·lectiu arbitral i també des de les institucions que regulen aquest esport es va justificar que seria una eina "que posaria fi a les polèmiques". Unes quantes temporades després s'observa que, lluny d'acabar-se les discussions, resulta que n'hi ha moltes més que abans. L'últim exemple és el de la final de la Lliga de les Nacions, en què la selecció francesa va derrotar l'espanyola (1-2) en una acció que ha aixecat molta polseguera, sobretot a Espanya: un exemple més que la norma pot acabar beneficiant l'infractor.

Luis Enrique potser és el seleccionador espanyol que més simpatia genera a Barcelona i menys a Madrid. Amb una convocatòria d’autor, tan criticada com plena de jugadors joves i, de nou, sense cap representant del Reial Madrid, el seu equip va derrotar i eliminar ahir la vigent campiona d’Europa, Itàlia, en les semifinals de la Lliga de les Nacions de la UEFA (1-2). Pablo Martín Páez Gavira, més conegut com a Gavi, es va convertir en el debutant més jove de la selecció espanyola amb 17 anys i 62 dies -per davant de Zubieta, 17 anys i 284 dies, i d’Ansu Fati, 17 anys i 308 dies- i ho va fer estrenant-se com a titular i firmant una gran actuació. El jove i hàbil interior andalús, amb el seu bon futbol, va donar la raó a Luis Enrique i, de pas, va acabar amb els nombrosos crítics que té el tècnic asturià a la capital de l’Estat.