Hi ha conceptes que malgrat haver estat encunyats fa quatre dies s'utilitzen com si disposessin d'un recorregut històric immemorial. Alguns arriben a ser tan exitosos que són emprats a tort i a dret i, en conseqüència, s'acaben desnaturalitzant. El concepte de negacionisme forma part d'aquestes paraules que van començar designant un fet ultraconcret però posteriorment van esdevenir una mena d'insult polivalent o una cosa encara pitjor, com veurem després. El 1987 l'historiador francès Henry Rousso va crear i desenvolupar la idea de négationnisme a l'assaig Le syndrome de Vichy amb el sentit que té actualment. El concepte feia referència específicament al corrent que en aquell moment negava la realitat de l'Holocaust i dels crims nazis en general, tant a França com en altres països europeus. Distingia el negacionisme d'allò que anomenava "revisionisme històric legítim", és a dir, una relectura fonamentada i crítica de la història basada en noves dades o perspectives. Què significa exactament aquesta distinció? Afirmar que el règim de Vichy comandat pel mariscal Pétain no va participar en la deportació de jueus francesos als camps d'extermini és un exercici extrem de negacionisme, perquè hi ha milers de proves documentals que així ho demostren. En canvi, replantejar-se la figura de François Mitterrand, o fins i tot de l'heroi de la resistència Jean Moulin, per exemple, a partir de documents i fotografies aparegudes en dates molt tardanes, a la dècada del 1980, representa una revisió històrica del paper real de França durant la Segona Guerra Mundial, no una forma de negacionisme encobert. Per cert, Rousso també és autor de l'exitosa expressió "un passé qui ne passe pas" ("un passat que no passa"). 

Dijous, el Senat va confirmar com a secretari de Salut dels Estats Units Robert F. Kennedy Jr., un negacionista de la ciència que alguna vegada ha afirmat que no hi ha cap vacuna que sigui segura i eficaç, que ha dit que la covid podria haver estat manipulada genèticament per no afectar jueus i xinesos, i que ha dedicat més de 100 pàgines del seu últim llibre a reviure la idea que el VIH no provoca la sida.

L'expresident de la Federació de Caça de les Balears i actual conseller de Medi Ambient, Medi Rural i Esports del Consell de Mallorca per Vox, Pedro Bestard, ha acusat l'antic govern insular de voler adoctrinar els joves i ha admès haver sustituit una activitat didàctica dedicada al canvi climàtic per una activitat sobre caça i medi rural.

Desenes de caps d’estat i de govern ja han passat per la Cimera del Clima de l’ONU, la COP27, que se celebra a Egipte fins al 18 de novembre per abordar l’emergència climàtica i com frenar-ne els efectes. Una cita rellevant per tractar un dels problemes més greus que pateix el planeta, segons els nombrosos informes científics que s’han anat publicant. Però Isabel Díaz Ayuso considera que és una qüestió que es pot relativitzar i que el canvi climàtic no és nou. “Des que existeix la Terra hi ha hagut canvi climàtic, hi ha hagut cicles”, ha deixat anar aquest dijous durant el ple de l’Assemblea de Madrid, en resposta a una pregunta de la portaveu d’Unides Podem, Alejandra Jacinto. De fet, Ayuso ha considerat que l’emergència climàtica respon a una “gran estafa” que respon a "lobies i empreses" que l'esquerra promou perquè "es facin fortes".

Maria Llompart, Silvia Zapata i Carmen Carretero estan a punt de "marcar un abans i un després a les Balears". Aquestes "tres amigues terraplanistes" de Menorca han organitzat la primera trobada centrada en aquesta temàtica de les Illes Balears i ja preveuen que es repeteixi cada any, apunta una d'elles, Maria Llompart. A un mes que es faci la trobada –programada per al 18 de setembre a les 18 h–, ja hi ha més de 100 persones inscrites a través del correu tierraplanamenorca@gmail.com.

La doctora Nadiya Popel es reincorporarà la setmana que ve a les Urgències de l'hospital Mateu Orfila de Maó després de ser suspesa de treball i sou durant quatre anys pel Govern balear, a conseqüència del seu ferm posicionament negacionista.

El Col·legi Oficial de Metges de les Balears (COMIB) està valorant, juntament amb els serveis jurídics, com actuar i quina passa fer davant "la suposada participació d'un metge suspès de la seva activitat, per ser negacionista, en un part registrat en una casa a Eivissa. "No ens quedarem de braços plegats", ha assegurat a Europa Press el vicepresident del COMIB, Carles Recasens, que ha avançat que "probablement" l'actuació del col·legi serà a través de la justícia.

Lluny de quedar-se en una anècdota, la retirada de la música de Neil Young de Spotify està arrossegant altres artistes. La cantautora nord-americana Joni Mitchell i el britànica Lloyd Cole han anunciat que també retiren la seva música de la plataforma veient que l’empresa manté el podcast de Joe Rogan, el més escoltat de la casa i del país sencer (amb 11 milions d’oients) i a qui van fitxar en exclusiva per 100 milions de dòlars el 2020. El britànic James Blunt ha dit que s’endurà les seves noves cançons a una altra plataforma si no canvien d’opinió.

Som al segon hivern pandèmic del segle XXI de l’era capitalista. Segueix morint gent que no s’ha vacunat; si ho haguessin fet, la majoria s’haurien salvat. Les falses creences són letals. La desconfiança en els poders, juntament amb l’allau contemporani d’informació desinformadora, ha creat el monstre del negacionisme conspiranoic: milions de persones neguen el saber científic i creuen ingènuament que ells se salvaran. Alguns potser són autoimmunes i se’n sortiran, molts altres no. Tots ells són víctimes d’un ressort psicològic prou conegut consistent a creure’s víctima de complots ocults. El resultat és que aquest victimisme universal està provocant moltes víctimes innecessàries. Quan la realitat et supera, quan no s’ajusta a les teves previsions, quan no entens què passa, quan tot és un desastre, són molts els que tiren pel dret i busquen explicacions fàcils, maniquees i màgiques, enemics identificables i malignes: les farmacèutiques! En termes polítics, se’n diu populisme; en termes pandèmics, negacionisme. Són dues cares d’una mateixa moneda. Són un autèntic càncer social i ideològic.

Negacionisme. L’obstinació del virus i de les seves mutacions ens ha tornat a tancar en petites bombolles, empesos per la necessitat vital d’abraçar i celebrar. Mentre els amics, les famílies i els missatges de WhatsApp s’omplen de nous positius, anem acumulant episodis de resistència física i anímica. 

L'antropòloga i enginyera Yayo Herrero (Madrid, 1965) acaba de publicar ‘Los cinco elementos’ (Arcadia), un llibre d’alfabetització ecològica i de justícia econòmica escrit amb la voluntat d’acompanyar els joves que estan “obligats a viure a la cornisa”.

Uns diuen que el virus no existeix i que la pandèmia és una conspiració per dominar la població. Altres, en canals de Telegram amb més d'un centenar de milers de seguidors, que fa dècades que les elits volien convertir un virus en “una arma biològica per netejar” el món i que les autoritats treuen profit de la "pandèmia" sotmetent la població amb les mascaretes, el toc de queda o les vacunes. Però els últims mesos, amb la campanya de vacunació massiva com a teló de fons, els missatges de persones que fins ara no havien tingut conductes escèptiques també s’han radicalitzat, sobretot amb les vacunes: creuen que provoquen greus efectes secundaris intencionadament o que ens controlaran el cervell “amb el 5G”. La majoria dels que defensen aquestes idees són negacionistes i antivacunes, però ara a causa de la situació excepcional que ha provocat el covid també hi ha població confosa o escèptica que les reprodueix, intencionadament o no. Tenen diferents ideologies i provenen de classes socials diverses, però tenen un element en comú: desconfien dels governs i de les fonts oficials.

Les vacunes són un dels èxits més grans de la història, però el fet que siguin una eina de medicina preventiva i s'administrin abans que hi hagi una malaltia per evitar-la (l'individu està sa) esdevé un argument per a la població més reticent i, sobretot, per als antivacunes. A més, com tots els fàrmacs, hi ha la possibilitat que els vacunats puguin patir algun esdeveniment advers i aquestes xifres de risc, que són anecdòtiques en comparació amb els beneficis que suposen, sovint són tretes de context i utilitzades amb una finalitat dissuasiva de la vacunació. De fet, els últims mesos han circulat a les xarxes socials multitud de missatges falsos contra les vacunes per frenar el covid-19.

La coproducció catalana Las niñas ha triomfat en la vuitena edició dels premis Feroz amb tres guardons: millor pel·lícula dramàtica i millor direcció i millor guió, per a Pilar Palomero. La boda de Rosa, d'Icíar Bollaín, que partia com a favorita, s'ha endut el Feroz a la millor pel·lícula de comèdia, i el film de la catalana Nuria Giménez My mexican bretzel, el premi especial de l'edició. Mario Casas ha estat premiat com a millor actor de pel·lícula per No matarás, i Patricia López Arnáiz, millor actriu per Ane. Antidisturbios i Vamos Juan han guanyat el premi a la millor sèrie dramàtica i de comèdia, respectivament. Eduard Fernández ha estat distingit com a millor actor de sèrie per 30 monedas ex aequo amb Hovik Keuchkerian, d'Antidisturbios.

La pandèmia de covid-19 ens està deixant imatges impensables fa tot just un any: UCIs saturades, sistemes sanitaris col·lapsats, increment de les defuncions, persones amb seqüeles físiques duradores i restriccions molt importants per controlar els contagis. Paral·lelament, també ens hem acostumat a veure negacionistes que desmenteixen, sovint amb vehemència, l’existència del virus o l’efectivitat de dur mascareta; persones que creuen fermament que el SARS-CoV-2, el virus responsable de la covid-19, és fruit d’una conspiració, o que la vacuna s’utilitzarà per exercir una mena de control sobre les nostres vides. No cal, però, arribar a aquests extrems. Només cal que comptem quantes persones trobem al carrer que no duen la mascareta ben posada, que no els cobreix completament el nas i la boca, malgrat haver-se’n comprovat l’eficàcia per disminuir els contagis.