Un dels rètols més vistos aquests dies a qualsevol cadena de televisió és el que anuncia les connexions en directe des d’Ucraïna. Mentre en les televisions públiques hi ha un interès per concretar el punt del país des del qual es parla, no només especificant el nom de la ciutat sinó també ubicant-la geogràficament al mapa perquè l’espectador se situï, a les televisions privades han caigut en la rutina de fer servir el terme Ucraïna com un comodí, un rètol genèric, per fer entrar qualsevol testimoni sense que importi realment el lloc des del qual ens està parlant. També s’ha incorporat, en molts casos, un secretisme a l’hora d’ubicar els testimonis que no es practica en altres cadenes. Periodísticament, és important especificar el lloc on es troben els testimonis per entendre l’evolució del conflicte. 

Les televisions privades no rebran finalment els 15 milions d’euros que els havia promès Pedro Sánchez. El president espanyol ha retirat aquest ajut de manera discreta: ha sigut Carles Puigdemont qui ha revelat la maniobra. Ho ha fet en una sèrie de piulades en què mostra la resposta de la Comissió Europea a una pregunta formulada com a eurodiputat a l’abril en què qüestionava destinar aquests diners a unes empreses que, malgrat la pandèmia, segueixen tenint beneficis.

Canvi de cares al programa de cites de Cuatro Mujeres, hombres y viceversa. Segons ha anunciat la cadena de Mediaset, a partir del setembre el presentador serà Jesús Vázquez, que substitueix Toñi Moreno. La decisió de canviar la presentadora respon a la necessitat de la cadena de revifar el format, que arrossega males dades d’audiència des que va saltar de Telecinco a Cuatro. Tot i que a la televisió convencional no obté grans xifres, Mediaset argumenta que Mujeres, hombres y viceversa és el contingut més consumit de la seva plataforma Mitele.

La setmana passa es produïa, en directe, a Espejo público, una escena que provocava estupefacció: Nacho Abad, el col·laborador habitual de Susanna Griso, penetrava sense autorització en el magatzem d’aliments d’Ifema, el recinte firal convertit en hospital. Ho feia sense mascareta i animat pels companys de plató, que el felicitaven i li feien broma dient-li “Más vale pedir perdón que pedir permiso". L’home anava tocant els productes per ensenyar-los a càmera. En un moment determinat, el col·laborador va estossegar a la seva pròpia mà i, a continuació, amb aquella mateixa mà, es va posar a arrossegar un carro metàl·lic de transport d’aliments que li barrava el pas. La situació va provocar, fins i tot, alguna rialleta nerviosa per part dels del programa perquè era evident que aquella conducta era absolutament negligent. Aquesta setmana, Nacho Abad continua a Ifema com un voltor. Mentrestant, a Telecinco, Ana Rosa té els redactors dispersats per la geografia espanyola col·locats a les portes de les residències geriàtriques que han tingut més morts, pendent que li expliquin tota mena de truculències que passen a dins. Per a aquest programa, tenir Eduardo Inda assegut a la taula és considerat un servei essencial. Al Ya es mediodía, la morbositat per les situacions sinistres, els conflictes al carrer i als supermercats és la tònica habitual. Com també la necessitat de recrear-se en tot allò que passa a les morgues, amb reporters esperant l’arribada de cotxes fúnebres. L’espectacle del coronavirus està donant un rèdit espectacular a nivell d’audiència a les cadenes privades. Atresmedia (La Sexta i Antena 3) en són les més beneficiades. La Sexta és la cadena que més ha crescut i García Ferreras està aconseguint xifres de rècord amb el seu relat alarmista. Antena 3 Noticias incrementa el seu lideratge informatiu, i és l’espai de notícies que dedica més temps a la crisi del coronavirus.

Es queixen aquests dies les televisions privades del greuge comparatiu que pateixen, perquè les plataformes en streaming poden emetre sense els límits i obligacions que elles han d’observar per llei. Són llàgrimes de cocodril i, a més, demagògiques.