En el debat sobre l’estat de la comunitat, la presidenta va situar fa uns dies la qüestió demogràfica en el centre del debat polític. El creixement poblacional –en la pràctica, un subterfugi per no apuntar directament a la immigració– ha passat a estar en el centre del debat, perquè una part de la classe política és especialista a crear problemes nous en lloc d’aportar solucions efectives als problemes que ja tenim. De fet, només recordaré que fa just un mes el govern autonòmic va quedar en evidència quan el Fòrum de la Societat Civil va destapar les dades del sondeig de l’Agència d’Estratègia Turística del mateix govern que apuntaven al fet que allò que en realitat molesta bona part de la ciutadania és la quantitat de turistes que tenim.

La pandèmia va impactar de ple en el turisme, que va reduir la seva activitat a zero, però un cop passada la crisi el va disparar fins a xifres mai vistes a Espanya. Fa anys que les empreses del sector, com els hotels i les aerolínies, aporten cada cop més al PIB estatal. Tot i que la tendència es manté, sembla que el vent de cua comença a debilitar-se, amb la nova realitat als Estats Units com la principal amenaça.

A finals dels anys 80 i començaments dels 90 del segle passat, la basquitis estava força estesa a Catalunya. La base social convergent envejava el grau d’autogovern assolit pels bascos en els pactes de la Transició, especialment el concert econòmic, i ja aleshores començava a tenir la sensació que als catalans se’ns havia pres el pèl. El sentiment era tan estès que Jordi Pujol –sempre atent a aquestes coses– es va preocupar de crear una narrativa per defugir la comparació i reforçar l’autoestima: el projecte i la personalitat de Catalunya no es basaven en el control dels impostos sinó en la llengua i les competències en educació. “Ells potser tenen el concert, però el país està trencat per la violència i han perdut la llengua”. La cohesió social i el progrés del català, deia el mantra, eren la prova que s’havia fet l’aposta correcta. 

La política comercial del president dels Estats Units, Donald Trump, ja té un impacte directe en l'economia mundial. "Les perspectives mundials es degraden cada vegada més", ha advertit aquest dimarts en el seu informe semestral l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE, el think tank de les economies més avançades). En un context "difícil i incert" per la guerra aranzelària nord-americana, l'organisme amb seu a París revisa lleugerament a la baixa el creixement del PIB espanyol per a aquest any, fins al 2,4%, dues dècimes menys del que preveia a principis d'any i gairebé un punt menys del que va créixer l'any passat (3,2%).

L'economia espanyola va tancar el primer trimestre del 2025 amb una lleugera frenada del seu creixement, tot i que es manté a nivells molt superiors a la mitjana europea. Així mateix, l'Estat ha registrat aquest abril una petita caiguda de la inflació que l'acosta encara més a les taxes considerades òptimes pel Banc Central Europeu (BCE).

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les perspectives de creixement de l'economia espanyola tot i la incertesa i la frenada de l'activitat econòmica a escala mundial provocades per la guerra comercial iniciada pels Estats Units. En aquest sentit, l'organisme internacional preveu una desacceleració de l'activitat econòmica a tot el planeta i en especial als EUA, que de moment no afectaria l'Estat.

Enmig de la tempesta comercial, el Fons Monetari Internacional (FMI) porta bones notícies a Espanya. L'organisme ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola per a aquest 2025 i situa el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) en el 2,5%, cosa que suposa dues dècimes més en comparació amb l'última estimació. Així, l'FMI s'alinea amb el govern espanyol pel que fa a la previsió de creixement per a enguany, però també amb l'Autoritat Fiscal (Airef), que aquest dijous ha dit que manté la seva estimació de creixement per a Espanya. El Banc d'Espanya ha estat l'únic organisme que ha confirmat que revisarà a la baixa el creixement del PIB per la guerra comercial. L'ens presidit per José Luis Escrivá preveia una alça de l'economia d'un 2,7% aquest 2025, una estimació més optimista que la de l'executiu espanyol.

Quan Espanya va tancar l'any de la pandèmia amb un dels dèficits públics (la diferència entre els ingressos i les despeses) més elevats de la Unió Europea, els dubtes sobre com s'encarrilaria la situació pesaven més que les certeses. Cinc anys després, es pot afirmar que aquells dubtes s'han començat a esvair. Entre l'exercici del 2020 i el del 2024, en termes absoluts l'Estat ha eixugat el saldo fiscal negatiu del conjunt de les administracions en gairebé 70.000 milions d'euros. Així, del dèficit d'un 9,9% del PIB registrat el 2020 s'ha passat a un dèficit d'un 2,8% del PIB el 2024. "És una mostra de l'eficàcia de l’acció econòmica i la política fiscal del govern espanyol", ha defensat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa aquest dijous.

El BBVA preveu que el creixement de l'economia balear es freni el 2026, amb un increment de l'1,6%, per sota de l'1,8% que assolirà la mitjana espanyola. Enguany encara en mantindrà el ritme: si el 2024 el creixement va ser del 3,5%, el 2025 s'arribarà al 3,2%, segons l'informe Situació Illes Balears 2025 que BBVA Research ha presentat aquest dimecres. Pel que fa als motius de la desacceleració, l'entitat apunta al context internacional d'incertesa, tant econòmica com geopolítica, que podria afectar els mercats emissors.

L'economia espanyola va tancar el quart trimestre del 2024 amb un creixement molt superior al de les grans economies europees, una tendència que es manté des de fa gairebé dos anys, i va aportar la meitat del creixement registrat a la Unió Europea. El consum intern i la inversió van ser els dos grans impulsors de l'economia de l'Estat, que té com a punt flac el sector exterior, tot i les dades rècord de turisme.

L'Assemblea Sobiranista de Mallorca ha protestat davant el Parlament balear pel silenci amb què els representants polítics "acaten l'espoli fiscal de l'estat espanyol". El president de l'ASM, Joan Planes, ha denunciat "el terrible espoli fiscal que patim, sense equivalent a Europa, i la irresponsabilitat política dels partits presents al Parlament de les Illes."

Inversió privada i consum. Són dos dels elements principals sobre els quals se sustenta la previsió de creixement econòmic del govern espanyol per a aquest 2025. Després de conèixer que l'economia espanyola va millorar un 3,2% de mitjana el 2024 (un dels creixements més forts de la zona euro), l'executiu de Pedro Sánchez acaba d'actualitzar el quadre macroeconòmic amb una estimació a l'alça del producte interior brut (PIB) –que és l'indicador que mesura la mida d'una economia– tant aquest any com el que ve. En el cas del 2025 preveu que l'economia creixi un 2,6%, mentre que de cara al 2026 estima un rebot d'un 2,2%.

L'economia espanyola va créixer el 2024 un 3,2% de mitjana, cinc dècimes més que la mitjana del 2023, segons dades avançades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Així, es confirma que Espanya és el país que més creix entre les grans economies d'Europa, amb un creixement que multiplica per quatre la mitjana de la zona euro.

Les Balears són la comunitat que ha perdut més renda per càpita els darrers 20 anys, amb un diferencial negatiu de 18 punts entre 2000 i 2022. De fet, les Illes varen passar d'estar per damunt de la mitjana europea a situar-s'hi fins a un 11% per sota. Aquesta tendència coincideix amb un període d'un gran increment de turistes que, tal i com recollia el darrer setmanari de l'ARA Balears, han passat de 10 a gairebé 20 milions al llarg d'aquestes dues dècades.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha anunciat aquest divendres una millora de dues dècimes a la seva previsió de creixement de l'economia espanyola per al 2025, fins al 2,3%, dues dècimes més que l'última previsió, publicada a l'octubre. Així mateix, l'organisme internacional calcula que Espanya haurà tancat el 2024 amb un increment de l'activitat econòmica del 3,1%, també dues dècimes més que el pronòstic de la tardor.

A l’hora de fer el balanç econòmic de què han significat els darrers anys, tant per al conjunt d'Europa com per a Espanya, hem d’acceptar que han estat uns temps complexos, diversos i difícils de qualificar. Hem conegut una bona quantitat d’índexs sobre l'evolució de l'economia i hem viscut períodes de recessió, de recuperació, de creixement i d’inflació, sobretot en les cinc economies més grans d'Europa. En cadascuna hem pogut veure posicions governamentals i debats polítics que es poden qualificar de poc seriosos i de poca eficàcia. No penso entrar-hi.

Les Balears van ser la comunitat autònoma de l'Estat amb el creixement més gran del seu Producte Interior Brut (PIB) durant el 2023, amb un increment del 5,7%. L'Arxipèlag lidera aquest rànquing seguida de les Canàries i la Rioja, amb alces del 5,1% i del 4,2%, respectivament, segons les dades de la Comptabilitat Regional publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Fa uns dies ho va fer l'OCDE, el think tank de les economies més avançades, i aquest dimarts ha estat el Banc d'Espanya amb la publicació d'un nou informe sobre projeccions macroeconòmiques. L'organisme supervisor que ara presideix l'exministre socialista José Luis Escrivá ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola aquest 2024, però també el del 2025. De fet, la seva previsió és la més optimista pel que fa a l'alça del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) aquest any i ja el situa en el 3,1%, tres dècimes més en comparació amb la previsió elaborada al setembre i molt per sobre de la previsió del govern espanyol (2,7%). De cara al 2025, el Banc d'Espanya també revisa el creixement econòmic en tres dècimes i el situa en el 2,5%. Són previsions, però, damunt les quals planen riscos geopolítics: des de les polítiques aranzelàries que puguin desplegar els Estats Units, fins a l'evolució econòmica de dues potències com França i Alemanya.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, el think tank de les economies més avançades) ha elevat en dues dècimes la previsió de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2024, fins al 3%. La xifra és superior a la que projectava l'organisme en la seva darrera publicació al setembre i millora l'estimació del govern espanyol, que per ara situa la millora en el 2,7%.