El museu d'art censurat que promou el fundador de Mediapro Tatxo Benet obrirà les portes al setembre a la Casa Garriga Nogués de Barcelona. Tanmateix, el productor audiovisual no tirarà endavant el projecte en solitari: segons ha avançat La Razón i ha pogut confirmar l'ARA, el fons d'inversió que promou una seu de l'Hermitage a Barcelona, Varia Investment Cultural, ha entrat en l'accionariat del futur museu.

Després de fracassar amb el projecte per fer una seu del Museu Hermitage a la Nova Bocana del Port de Barcelona, el fons d’inversió Varia Investment Cultural busca noves oportunitats. Com ha avançat La Vanguardia i ha confirmar l’ARA, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha acordat aquest dijous obrir un procés de licitació pública perquè el fons d’inversió vol instal·lar un museu immersiu d’art físic i digital anomenat The Factory Museum a l’antiga fàbrica modernista Godó i Trias, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local i que té una superfície construïda de 7.257 metres quadrats. Segons els impulsors, el museu acolliria “exposicions immersives històriques i contemporànies, a més d’un centre d’investigació i espais destinats a artistes”.

No hi haurà una sucursal de l'Hermitage a Barcelona. Després de 10 anys, quatre emplaçaments, un director, diversos projectes arquitectònics i artístics, i la promesa de 50 milions d'inversió i 380 llocs de treball, els promotors de la franquícia han avançat a El País –i ha confirmat l'ARA– que tiren la tovallola i només seguiran el litigi als jutjats per aconseguir una indemnització. Després de l'oposició frontal de l'Ajuntament de Barcelona, han aturat totes les inversions, però esperen recuperar els 3 milions d'euros que afirmen que han invertit en l'última dècada, a més d'una indemnitació. Expliquen a El País que 23 capitals de província espanyoles han aixecat la mà per acollir aquesta franquícia. Les mateixes fonts han explicat a l'ARA que no faran més declaracions sobre el tema.

La judicialització de la disputa entre l'Ajuntament de Barcelona i els promotors de l'Hermitage és cada cop més agra: el consistori va interposar un recurs contenciós administratiu contra la concessió que el Port va donar al museu al maig, i ara els impulsors de la sucursal del museu rus han reaccionat amb un altre recurs igual per defensar "la legitimitat de la seva concessió al Port", com diu el comunicat que han fet públic aquest dimarts.

“Sense Messi, Catalunya s’ha acabat!”, s’exclamava la veïna del tercer segona, encara sota l’impacte emocional del comiat inesperat del jugador. Passat un temps prudencial, sense que res faci pensar que el país ha deixat d’existir –de fet, continuen els mateixos problemes de sempre, o més, ara que la due diligence ha revelat l'estat de coses al Barça–, pot ser pertinent continuar la reflexió sobre la Catalunya sense Messi encetada en aquestes mateixes pàgines. 

Jordi Martí (Barcelona, 1965) és un gat vell de la gestió cultural. Ara ha agafat el relleu de Joan Subirats al Palau de la Virreina, amb la qual cosa acumula més galons dins l’equip de govern d’Ada Colau: es manté com a responsable de Presidència i com a regidor d’Economia i Pressupostos.

Després de les últimes declaracions de la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, que donava per finiquitada l'aliança Hermitage-Liceu, els impulsors del projecte han fet un comunicat en què contradiuen la dirigent dels comuns. Asseguren que han "acollit amb entusiasme la possibilitat de treballar un projecte conjunt amb el Gran Teatre del Liceu" i que hi han treballat "amb els seus equips directius i tècnics" però que perquè "el projecte integri les dues realitats" cal "més flexibilitat dels espais disponibles"; és a dir, que el Port cedeixi el doble de l'espai inicial per fer una sala de concerts de 900 localitats. Segons l'Hermitage, el Liceu ha avalat l'opció però hi ha hagut "pressions fetes per tercers" que han impedit signar aquests treballs.

La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, ha denunciat aquest dimecres que l'Hermitage ja no haurà de presentar al Port un protocol de col·laboració amb el Liceu. Segons Sanz, els promotors del museu han demanat no haver de redactar aquest document en dos mesos i el Port ho ha acceptat. "Això demostra que potser no hi havia tant treball previ fet i era un últim recurs per aconseguir l'acceptació de l'Ajuntament. A la pràctica, veus que no hi ha aquesta voluntat real", ha dit Sanz després del consell d'administració del Port, tal com recull l'ACN. L'Ajuntament presentarà un recurs contra la decisió del Port del mes de maig d'aprovar la concessió de l'Hermitage condicionada a l'aval municipal.

Fer un museu és molt fàcil, sols cal una idea brillant i molts diners. Si tens aquests dos elements pots fer qualsevol cosa. En el cas dels museus també és recomanable tenir una col·lecció, però si vols anar per feina te la pots estalviar.

L'Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) es posiciona "rotundament en contra" del projecte de l'Hermitage a Barcelona. "No creiem que sigui el projecte que necessita ni la ciutat ni el país", diu el vocal de l'entitat, Damià Amorós, en una entrevista amb l'ACN. L'entitat dubta que l'equipament encaixi amb l'ecosistema museístic de la ciutat i critica "l'opacitat" que hi ha rere el projecte, perquè es desconeixen les col·leccions que s'exposarien, la "interacció" que tindria l'equipament amb els barcelonins i com afectaria els treballadors dels museus. "Ens desperta més pors que il·lusions", resumeix el president de l'AMC, Joan Vicens Tarré. Des de l'entitat asseguren que la situació econòmica del sector cultural "ja toca os".

Sucumbeixo a la temptació d’expressar parer sobre el projecte de l’Hermitage. Consti que en la meva opinió és un assumpte relativament menor i que no mereix ser tan destacat en el debat públic. Però així i tot em proporciona una excusa per descriure el quadre conceptual en què crec que el debat s’hauria d’emmarcar.

1. El dilema del Port amb el seu solar davant de l’Hotel Vela, conegut pel culebró de l’Hermitage, és com fer que un cul de sac al final de la platja de Sant Sebastià esdevingui un lloc transitat i molt actiu. L’oportunitat de col·locar-hi un equipament de grans dimensions podria regenerar, de pas, el Moll d’Espanya, on es van pansint el Maremagnum i el pobre Imax (li cau, literalment, la pell a tires). Revitalitzar aquest solar és una oportunitat que s’ha de reforçar amb el perllongament de la rambla de Mar fins a la Torre del Rellotge i el Moll dels Pescadors per, a la vegada, descongestionar els carrers de la Barceloneta.

1. El passat. Ja fa temps que pren volada a Barcelona un cert provincianisme cosmopolita que considera que qualsevol projecte és bo si ve de fora. Sempre amb el nombre de visitants com a criteri principal d’avaluació. Oblidem així que si la gent ha vingut massivament ha estat per la capacitat de Barcelona de visualitzar la seva condició de ciutat de proporcions humanes, actualitzant-la a partir del que Julien Gracq en diria la seva forma: el pla Cerdà.

El culebró de l'Hermitage, el Liceu, el Port i l'Ajuntament de Barcelona no tindrà un final fàcil. Ni pròxim. Aquest dilluns, en una roda de premsa, hi ha hagut la primera trobada pública entre el tinent d'alcaldia del consistori, Joan Subirats, i el director general del Liceu, Valentí Oviedo, després que l'Ajuntament topés amb el Port i tombés el projecte del museu rus i que els promotors amenacessin amb emprendre mesures legals contra el consistori. Tots dos han expressat les ganes que tiri endavant la inversió privada i el projecte cultural al port, però també han assenyalat que caldrà temps per dibuixar un nou projecte. Tot està obert, fins i tot el disputat solar. "Podem trobar una alternativa [per a l'Hermitage] en l'espai port", ha assegurat el regidor. "Si pot ser en aquest espai, hi treballarem a fons, i si ha de ser en un altre espai, també hi treballarem a fons", afirmava Oviedo.

Els impulsors del projecte de l'Hermitage han assegurat aquest dissabte que continuen treballant amb el Port de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu per presentar una proposta a l'Ajuntament de Barcelona que "permeti avançar en una aliança entre les dues entitats", i de conformitat amb l'acord adoptat pel consell d'administració de l'Autoritat Portuària de Barcelona de dimecres passat, rebutjat per l'Ajuntament. En un comunicat, l'Hermitage assegura que el projecte s'ha desenvolupat "en estricte compliment de la llei" i s'ha ajustat a tots els requeriments tècnics i jurídics. Els impulsors avisen que no renunciaran a "exercir les accions que siguin necessàries" per defensar els seus "drets" i "legítims interessos".

L'Ajuntament de Barcelona ha acordat en comissió de govern denegar el conveni amb el Port de Barcelona perquè es construeixi una franquícia del museu de l'Hermitage a la nova bocana. També es desestimen les al·legacions que els promotors del museu havien presentat a la decisió que l'Ajuntament ja havia pres l'any passat de no autoritzar el projecte. D'aquesta manera, queda sense efecte la decisió del consell d'administració del Port d'aquest dimecres passat que atorgava la concessió al museu de l'Hermitage, perquè segons el Pla de la Nova Bocana la concessió estava condicionada al vistiplau a l'Ajuntament, el qual no ha donat. "Ens han obligat a prendre aquesta decisió", ha afirmat la tinenta d'alcaldia Janet Sanz, representant de l'Ajuntament al consell d'administració del Port.

Les llargues converses sobre el nou Museu de l'Hermitage al port de Barcelona, que van començar el novembre del 2012, es poden desencallar en els pròxims dies. En un nou gir de guió, Port de Barcelona ha trobat un nou aliat per convèncer l'Ajuntament de Barcelona perquè es miri amb més bons ulls el desembarcament de la franquícia russa: el Gran Teatre del Liceu. Ho ha comunicat aquest dissabte al matí i ha insistit en el pedigrí que atorga el teatre inaugurat el 1847 i que faria possible "un centre cultural multidisciplinari i transversal, dotat d’un caràcter diferencial i amb un fort component local i arrelat a la ciutat". La nova proposta, segons Port de Barcelona, respon a les demandes de l’Ajuntament de Barcelona de fer "un projecte cultural innovador, més per al públic local i sostenible des del punt de vista de la mobilitat". La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, ha assegurat: "La col·laboració que promovem entre l’Hermitage i el Liceu està del tot alineada amb la intenció del Port de Barcelona de facilitar el desenvolupament d’un projecte cultural de gran interès per a la ciutat, un projecte enriquidor i generador de llocs de treball que manté el seu compromís d’inversió”.

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona ha exigit al govern municipal que "desbloquegi" les converses i negociacions amb el Port de Barcelona i els promotors del Museu de l'Hermitage abans que acabi l'any. Com informa l'ACN, també li demana que signi un conveni amb l'Autoritat Portuària per concretar la implantació del projecte, l'atorgament de la llicència d'obres corresponent i el conveni amb els promotors.

Els impulsors del projecte de l'Hermitage a Barcelona alerten que "esgotaran tots els tràmits legals" i exigiran "totes les responsabilitats legals a qui correspongui si el projecte finalment es denega per criteris polítics i no pels propis requisits que va imposar", diuen, l'Ajuntament de Barcelona. Així ho han explicat a l'ACN fonts dels impulsors de projecte.