La mallorquina Samantha Hudson torna a Mallorca un any després del seu pas per l'escenari Flexas del Mallorca Live Festival 2023. Actuarà a la sala Es Gremi (Gremi de Porgadors, 16) el proper dissabte 10 de febrer a les 22 h. L'artista acaba de publicar un àlbum nou, AOVE Black Label, i ha fet història en guanyar el premi MTV EMA a millor artista espanyola.

Va ser una solució d'urgència per a l'estiu de l'any passat, i segueix endavant perquè l'emergència no ha passat. Intentar fer menys dramàtica la travessia del desert de les sales de concerts era un dels propòsits de Sala Barcelona, un cicle de concerts al pati d'armes del castell de Montjuïc organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc). La iniciativa va tenir una rèplica a escala nacional amb el suport de la Generalitat, el Sala.Cat, i aquest dimecres l'Asacc ha presentat una nova edició d'estiu del Sala Barcelona amb una programació repartida entre una vintena de sales de concert de la ciutat, al juliol, i el castell de Montjuïc, a l'agost. Tot plegat, una cinquantena de concerts amb entrades d'entre 10 i 18 euros.

L’últim concert a la Sala Razzmatazz de Barcelona va ser el 9 de març del 2020. Fa més d’un any. “Va ser un concert de Louis Tomlinson, un exmembre de One Direction. Va ser molt divertit, i també molt complex de muntar”, recorda Lluís Torrents, codirector i gerent de Razzmatazz. Torrents s’emociona explicant les peculiaritats d’aquell concert, “de fenomen teen”, amb les entrades exhaurides i públic dormint al carrer dies abans. “Teníem la gent de seguretat treballant tota la nit anterior, perquè els nanos poguessin entrar per anar al lavabo; també els donaven aigua. Va ser un concert de molta feina, però molt xulo. És bo que els nens visquin l’experiència de la música en directe”, diu Torrents. Tot i el sold out, el concert va ser deficitari per a la sala: “Amb el lloguer que cobrem al promotor no cobrim les despeses de producció que suposa obrir la sala. La majoria vivim de les barres, i aquell dia no vam arribar a facturar ni 1.500 euros, perquè eren nens i nenes i entre cinc es beuen una cocacola”. 

Albert Pla és dalt de l'escenari de La Mirona de Salt. Toca el micròfon repetidament, però no se sent res. A la sala Vol, els Za! salten amunt i avall... Tampoc no se sent res. El mateix passa a Luz de Gas, on Manel Fuentes passa per l'escenari angoixat per l'absència de so. I així en la seixantena de sales de concerts d'arreu de l'estat que han fet vídeos per acompanyar campanya L'últim concert?, pensada per cridar l'atenció sobre la delicada situació de l'ecosistema de la música en directe arran de la pandèmia de coronavirus. Cada sala ha fet un vídeo, i tots es poden veure en aquest enllaç. És el crit en silenci de les sales de concerts, només trencat pel músic Josele Santiago picant insistentment la persiana abaixada del Sidecar.

Tant el tancament de les sales de concerts com una possible reobertura amb aforaments restringits tenen un efecte catastròfic en un ecosistema musical més i més vulnerable com més mesos passen sense activitat plena: en reben les conseqüències locals, personal de sala, tècnics, músics, promotors... Per això sales d’arreu de l’estat promouen el 18 de novembre L’últim concert?, una campanya per demanar solucions que evitin la destrucció d’aquest teixit cultural. Tot seguit, testimonis de la magnitud de la devastació.

L'efecte de la pandèmia és demolidor en molts sectors econòmics. Un dels més afectats és el de les sales de concerts privades, que des del març gairebé no han pogut reprendre l'activitat i que ja fa temps que reclamen a les administracions mesures urgents per evitar el tancament definitiu de molts espais. A més, la segona onada coronavírica no dibuixa un horitzó optimista, tot al contrari. Per això mateix, per "denunciar la situació extrema del sector", les sales de concerts de tot l'Estat impulsen un concert simultani en streaming el 18 de novembre a les 20 h. Serà un clam contra "el que podria ser l'últim concert". Ho asseguren en un manifest, entre els signants del qual hi ha l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc).

“Està en joc la supervivència de les sales de concerts”, diu Carmen Zapata, gerent de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc). No és la primera vegada que ho diu en els últims mesos, però sí que espera que sigui una de les últimes. És gairebé un prec que reflecteix el desgast acumulat davant una situació rocambolesca que manté amb la persiana abaixada bona part de les sales del país: de grans espais com Razzmatazz a locals amb aforaments mitjans com Salamandra i a d’altres de més petits com Jamboree i Lo Submarino. L’horitzó no és precisament esperançador, perquè si no poden reprendre l’activitat moltes hauran de deixar-ho estar. En una enquesta interna de l’Asacc, la majoria de sales confirmen que no sobreviuran més enllà de desembre. Com s’ha arribat a aquesta situació i què cal per evitar-ho?

Tres organitzacions –Pimec, la Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (FECALON) i l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC)– han reclamat aquest divendres un pla de rescat del sector per salvar els 37.000 llocs de treball que en depenen. "Les autoritats no han mostrat cap sensibilitat envers un sector que dona feina a 37.000 persones a Catalunya, deu cops més que la fàbrica de Nissan", han assegurat les tres entitats en un comunicat conjunt. De fet, alerten que el sector "podria desaparèixer el 2021" perquè moltes de les empreses, la majoria pimes, no han ingressat ni un euro des del mes de març. Les organitzacions es queixen de les "constants restriccions d'aforament i horari" i que des del 17 de juliol han hagut de tancar.