Els indicadors de desequilibris vinculats als preus reals de l’habitatge van créixer el 2024, cosa que vol dir que ha augmentat la sobrevaloració dels immobles. És una de les conclusions que es desprèn de l’últim Informe d’Estabilitat Financera que elabora dos cops l’any, a la primavera i a l'hivern, el Banc d’Espanya (BdE). L’organisme que ara pilota l'exministre socialista José Luis Escrivá apunta que l’augment de la demanda del crèdit hipotecari i una oferta més "rígida" al mercat residencial és el que ha conduït a aquest escenari d'increment dels preus de l'habitatge. Tot i suposar un risc, l’ens encara ho llegeix des de la prudència: "Els [indicadors de] desequilibris han crescut, però es mantenen en nivells moderats", ha apuntat el director general d'Estabilitat Financera, Daniel Pérez Cid, durant la presentació informativa del document aquest dimarts.

El Consell de Mallorca, en el ple extraordinari que s'ha duit a terme aquest dimecres, ha aprovat la modificació de crèdit de gairebé 19 milions d'euros per a Tirme amb els vots a favor del PP i Vox, en contra del PSIB i MÉS per Mallorca i l'abstenció del Pi. Segons ha defensat el conseller insular d'Hisenda i Funció Pública, Rafel Bosch, aquesta modificació es farà amb doblers del romanent de tresoreria, disposa dels informes tècnics pertinents i permetrà congelar la tarifa d'escombraries als ciutadans.

A poc a poc es van acostant les vacances, i podem tenir la temptació de gastar més que mai. Tot i semblar una frase feta, hi ha moltes famílies que s’endeuten per poder viatjar o millorar els seus viatges. En relació amb l’època prèvia a la pandèmia, aquest tipus de finançament s’ha duplicat i s’acostuma a trigar prop de cinc anys a amortitzar-los. En concret, un de cada deu préstecs personals té aquesta finalitat. Fent una simple cerca a Google, trobem opcions des dels bancs tradicionals fins a entitats especialitzades en crèdits.

Definitivament, el 2023 no va ser un mal any per a la banca espanyola. Més enllà d'uns guanys històrics, la seva rendibilitat –o estat de salut– es va disparar. Així ho constata, de nou, el Banc d'Espanya: la rendibilitat sobre el capital (ROE, per les seves sigles en anglès) es va situar en el 12,4%, molt per sobre de la rendibilitat registrada a finals del 2022, quan era del 9,86%, segons dades de l'organisme supervisor.

L'Ajuntament de Deià, amb Lluís Apesteguia al capdavant, va enviar una carta a tots els consistoris de Mallorca amb motiu del tancament de l'única sucursal bancària que hi ha al poble de la Serra. La carta proposava una reunió a tots aquells pobles amb el mateix problema o amb indicis clars d'acabar igual que Deià, és a dir, sense cap oficina bancària pels seus habitants. La reunió s'ha celebrat aquest dilluns amb representació de Costitx, Sóller, Mancor, Esporles, Sant Llorenç, Montuïri, Fornalutx, Bunyola i, per descomptat, Deià. Una de les conclusions més importants a la que s'ha arribat és que si l'Estat no dona una solució a aquest problema, es proposarà la creació d'una cooperativa de crèdit propulsada pels mateixos ajuntaments.

Quan s'ha complert un any de l'esclat de la pandèmia, i amb moltes empreses al límit de la resistència, el govern espanyol ha obert la porta a quitances dels crèdits ICO a empreses i autònoms, sempre que sigui de manera acordada entre el client i el banc. Hi ha un detall tècnic que explica l'oposició frontal dels bancs a les quitances: en cas que s'apliquin, d’acord amb la regulació europea, l’entitat haurà de provisionar tots els crèdits d'aquell client, fet que té un impacte directe sobre el compte de resultats dels bancs.

Els bancs tenen un nou maldecap. Si els baixos tipus d’interès els han limitat els marges de beneficis a l’hora de concedir préstecs, ara es troben amb nous competidors al mercat de crèdit al consum. És el cas de les aplicacions de pagaments, ja sigui online o en botigues físiques, que ofereixen el servei anomenat buy now pay later : traduït al català, compra-ho ara, paga-ho després.

La vicepresidenta tercera i ministra d’Afers Econòmics del govern espanyol, Nadia Calviño, va anunciar dissabte que l’executiu aprovarà l’allargament dels períodes de carència dels crèdits ICO al consell de ministres de dimarts. Aquests préstecs amb aval públic es van dissenyar perquè els bancs espanyols poguessin ajudar amb liquiditat el teixit empresarial i els autònoms davant la primera onada de la pandèmia.

“Es van agilitzant, tot i que la primera línia encara no s’ha esgotat. S’està tramitant”. “Ja sembla que va corrent tot una mica més”. “Estem patint per formalitzar-ho tot, hi ha un embús”. Són frases de portaveus d’entitats bancàries per explicar les dificultats amb què s’estan trobant els bancs i els clients que demanen els anhelats préstecs per poder formalitzar l’operació.

Fa gairebé una setmana que el govern espanyol va anunciar un multimilionari pla d’avals públics perquè autònoms i empreses puguin finançar-se tot i la dramàtica caiguda de l’activitat econòmica per culpa de la crisi sanitària del Covid-19. Tot i la pompa amb la qual es va fer l’anunci, els dies han anat passant i poca cosa més se sap d’aquests crèdits, que hauran de concedir els bancs però que en part estaran garantits per l’Estat. Aquesta falta de concreció ha desesperat milers d’empreses, que ja els han sol·licitat i segueixen esperant a rebre els diners que necessiten.

¿Surt a compte pagar amb targeta quan viatgem a l’estranger o és millor pagar amb efectiu? La sensació que els bancs aprofiten els pagaments a l’estranger i els canvis de divisa per cobrar comissions addicionals és real, tot i que per als viatgers habituals hi ha tres entitats -BBVA, Santander i Bankia- que ofereixen targetes especials amb condicions més favorables.

El Banc Central Europeu ha anunciat l'obertura d'una de les denominades 'barres lliures' de diner barat per a la banca. Aquesta iniciativa, coneguda tècnicament per les sigles TLTRO, suposa obrir l'aixeta del crèdit a les entitats financeres perquè es puguin finançar en condicions molt barates. A més, el regulador monetari manté estables els tipus d'interès fins a finals d'any. Les raons que justifiquen aquestes mesures expansives són l'alentiment del creixement econòmic a la zona euro i les incerteses de l'economia global, segons el president del BCE, Mario Draghi

Mango, la primera empresa de moda a Catalunya, ha arribat a un acord amb els bancs creditors Santander, Sabadell, CaixaBank, BBVA, Bankia, Ibercaja i Erste Bank per refinançar el seu deute de 415 milions d'euros fins a l'any 2023. L'operació, que ja s'ha formalitzat, és de 500 milions d'euros i permet a la companyia allargar fins a l'any 2023 el calendari de venciment del deute previst per al 2019 i 2020.

L'Audiència de Barcelona ha anul·lat un crèdit de Cofidis a un veí de Cerdanyola per considerar que el tipus d'interès era desproporcionadament alt i, per tant, entra dins dels supòsits de la llei de repressió de la usura del 1908. La sentència, de la secció 16 de l'Audiència, revoca la de primera instància del jutjat número 7 de Cerdanyola, que condemnava l'usuari a pagar 4.790 euros a l'entitat de crèdits ràpids al consum pels interessos generats per un préstec de 5.568 euros concedit l'any 2006.

Hi va haver una època, abans de la crisi, en què els crèdits al consum, com les hipoteques, es van convertir en una extensió del poder de compra de les famílies. El context hi acompanyava: la bonança semblava no tenir fi, l’ocupació passava pel seu millor moment i hi havia plena confiança (o desig) que no canviés res. Aquest tipus de préstecs, que no requereixen la necessitat de posar cap garantia (com un pis), però que estan gravats amb tipus d’interès alts, estaven a l’ordre del dia per comprar des d’un cotxe a un petit electrodomèstic. A les portes de la recessió representaven el 9% de la renda bruta disponible de les llars. Poc després l’economia va entrar en el forat negre.

"La política monetària sempre té efectes col·laterals", ha recordat aquest dimecres el president de Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi. L'economista italià ho ha afirmat en el marc de la primera Conferència d'Estabilitat Financera organitzada pel Banc d'Espanya per explicar que un dels riscos dels canvis en els tipus d'interès –dels quals s'encarrega el BCE en el cas de l'euro– es dona quan afecta els "incentius dels bancs per suportar riscos". Per al president del BCE una de les seves principals preocupacions hores d'ara és impedir que els bancs tornin a concedir crèdits amb massa risc.

El Govern grec presentarà finalment dijous la sol·licitud de pròrroga del "crèdit" als socis de l'eurozona i no aquest dimecres, com estava previst inicialment, segons han confirmat a EFE fonts de l'Executiu. La sol·licitud s'ha ajornat per "raons de temps", han afegit les fonts.

El deute de les llars espanyoles amb les entitats financeres es va reduir al març 2.504 milions d'euros respecte al febrer, la qual cosa representa un descens del 0,39%, fins a 774.697.000 d'euros, el nivell més baix des del novembre del 2006.

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha signat amb La Caixa una pòlissa de crèdit amb l’objectiu de poder avançar a les federacions esportives catalanes, en forma de bestretes, fins al 50% del pressupost de l’any 2014.