L'Esther Prat es va trencar diverses vèrtebres al caure l'any 2018. No va ser una caiguda gaire greu, però sí que ho van ser les conseqüències. Després de mesos fent-se proves per trobar la causa, li van detectar un càncer a la sang anomenat mieloma múltiple, que, entre altres senyals, fa que els ossos es fracturin amb facilitat. Explica que la teràpia per combatre la malaltia va ser molt dura: li van fer un trasplantament de medul·la òssia i sessions de quimioteràpia i, al llarg del tractament, va haver d'estar aïllada. Només podia veure la seva família a través d'un vidre. Finalment, van aconseguir controlar el càncer. Ara bé, la seva malaltia és incurable i serà una pacient crònica tota la vida. "He après a conviure amb la por", diu amb serenitat.

40.000 milions d'euros dels fons europeus en forma de préstec. Són els diners que a partir de l'estiu l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) té previst posar a disposició d'empreses, autònoms i famílies per cobrir inversions en transició ecològica, digitalització i tecnologia, turisme o, fins i tot, habitatge social. Es tracta d'una part important del total de préstecs vinculats a l'addenda del Pla de Recuperació i Transformació espanyol (83.000 milions d'euros de préstecs i 10.000 milions de transferències), que l'Estat va demanar l'octubre passat a la Comissió Europea. Aquest dimarts s'ha fet un pas més per poder desbloquejar-los.

Gairebé un any després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés les ajudes perquè els joves poguessin accedir a una hipoteca, la mesura fa un dels passos definitiu per veure la llum. Aquest dimarts, el consell de ministres ha aprovat les condicions concretes dels avals de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per accedir a una hipoteca. Ara, ICO i ministeri d'Habitatge hauran de firmar un conveni i després les entitats financeres interessades s'hi podran adherir per poder començar a comercialitzar les hipoteques que es puguin acollir a aquest programa.

Els tractaments actuals amb radioteràpia es planifiquen a partir d'una fotografia del tumor: els oncòlegs i els físics mèdics decideixen com serà la radiació per a aquell càncer determinat fent cas de les imatges de tomografia computeritzada (TAC) que li han fet al pacient abans de les sessions terapèutiques. Ara bé, el malalt i el tumor poden patir canvis importants entre el moment que es dissenya aquest pla i les següents sessions. El pacient pot aprimar-se, el càncer pot reduir el seu volum i, en el cas del tumor de bufeta, per exemple, la seva forma pot diferir en funció de l'orina que contingui. Tot plegat pot alterar el procés terapèutic i fer-lo menys eficaç. "Els acceleradors lineals, en canvi, permeten conèixer en temps real la situació específica del pacient i del tumor i adaptar la teràpia", explica Carles Muñoz, director de física mèdica, protecció radiològica i sistemes d’informació de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Aquest centre monogràfic del càncer ha inaugurat aquest divendres el primer equip d'aquestes característiques de Catalunya, i el segon de l'Estat, per millorar l'eficàcia de la radioteràpia.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha fet el primer pas per materialitzar alguns dels últims anuncis en matèria d'habitatge que ha fet el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en plena precampanya electoral. El consell de ministres ha aprovat i donat els detalls de la compra de terrenys avui en mans del ministeri de Defensa per construir-hi habitatges per a lloguer social. També ha desgranat les condicions de la línia de crèdit de l'ICO de fins a 4.000 milions d'euros dels fons europeus per rehabilitar i construir habitatges, que també hauran de destinar-se al lloguer assequible. I finalment s'ha concretat una mica més l'última mesura estrella: la possibilitat que l'ICO avali un 20% de la hipoteca dels joves i algunes famílies. Una mesura que genera recel entre algunes veus expertes, però també dins el mateix govern: Unides Podem, el soci minoritari, la rebutja.

Quan s'ha complert un any de l'esclat de la pandèmia, i amb moltes empreses al límit de la resistència, el govern espanyol ha obert la porta a quitances dels crèdits ICO a empreses i autònoms, sempre que sigui de manera acordada entre el client i el banc. Hi ha un detall tècnic que explica l'oposició frontal dels bancs a les quitances: en cas que s'apliquin, d’acord amb la regulació europea, l’entitat haurà de provisionar tots els crèdits d'aquell client, fet que té un impacte directe sobre el compte de resultats dels bancs.

L’Institut Català d’Oncologia (ICO), l'únic centre públic monogràfic en càncer a Catalunya i amb presència a tot el país, celebra 25 anys. Centre de referència per al 60% de la població adulta catalana, treballa amb un model en xarxa que permet que un ciutadà de Tortosa i un altre de Badalona tinguin accés a la mateixa cartera de serveis i tractaments. Des del principi va optar per un model organitzat en unitats funcionals en què el malalt és atès per totes les especialitats que tenen a veure amb la seva malaltia. Aquest dijous, Dia Mundial contra el Càncer, l'ICO dona el tret de sortida als actes de celebració del 25è aniversari. Parlem amb la seva directora general, Candela Calle, que ha ocupat el càrrec onze d'aquests vint-i-cinc anys.

La vicepresidenta tercera i ministra d’Afers Econòmics del govern espanyol, Nadia Calviño, va anunciar dissabte que l’executiu aprovarà l’allargament dels períodes de carència dels crèdits ICO al consell de ministres de dimarts. Aquests préstecs amb aval públic es van dissenyar perquè els bancs espanyols poguessin ajudar amb liquiditat el teixit empresarial i els autònoms davant la primera onada de la pandèmia.

El rebrot del covid-19 ha posat en alerta molts empresaris i autònoms que la primavera passada van recórrer a les línies de préstec amb l’aval de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per millorar la tresoreria i garantir la liquiditat. La nova onada de la pandèmia fa que moltes empreses no tornin a facturar i veuen difícil començar a tornar els crèdits la primavera que ve, com està previst. Davant aquesta incertesa, la vicepresidenta del govern espanyol i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va obrir aquest dijous la possibilitat d’allargar el període de carència (fins a la primavera del 2022) per no ofegar els empresaris.

Espanya és la quarta economia europea i una de les que ha vist trontollar més violentament la seva estabilitat financera per la crisi derivada de la pandèmia de covid-19. Una de les formes que té el govern d'ajudar el malparat teixit empresarial és a través de la concessió d'avals públics en forma de crèdit, però l'Estat no està dedicant-hi els mateixos recursos que els països del seu entorn: només ho ha fet per l'equivalent al 8% del seu PIB, mentre estats com Itàlia o Alemanya han generat crèdits per valor, pràcticament, del 25% del seu PIB. La dada s'ha conegut el mateix dia que la secretaria d'estat de Turisme informava que les empreses d'oci, cultura i turisme són les que han fet més peticions d'avals d'aquest tipus per acabar rebent 14.400 milions d'euros en crèdits avalats.

La “reactivació econòmica” sembla que comença, o això va voler mostrar ahir a la Moncloa el govern espanyol. D’entrada, el consell de ministres extraordinari recollia via reial decret llei noves mesures per fer front a la crisi econòmica derivada del covid-19. Però la impressió que executiu i patronal van de bracet no s’assoleix ni amb les noves polítiques aprovades.

El quart tram ja és aquí, però malgrat les astronòmiques xifres que envolten els crèdits avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) els dubtes no s’esvaeixen. El govern espanyol ja ultima la nova ronda de garanties en els préstecs perquè empreses i autònoms facin front a la situació derivada de l’epidèmia. Aquesta nova tongada s’anunciarà dimarts després del consell de ministres i, segons va avançar ahir la titular d’Hisenda i portaveu del govern, María Jesús Montero, la meitat dels avals seran per a pimes i treballadors per compte propi.

El Santander ha estat el banc més agressiu a l'hora de col·locar crèdits amb avals de l'ICO, la mesura estrella del govern espanyol per sostenir l'economia durant la pandèmia del covid-19.

“Es van agilitzant, tot i que la primera línia encara no s’ha esgotat. S’està tramitant”. “Ja sembla que va corrent tot una mica més”. “Estem patint per formalitzar-ho tot, hi ha un embús”. Són frases de portaveus d’entitats bancàries per explicar les dificultats amb què s’estan trobant els bancs i els clients que demanen els anhelats préstecs per poder formalitzar l’operació.

“Als que estan pringats no els finançarem”. La cruesa de la frase reflecteix a la perfecció el problema del sistema de crèdits amb avals públics que ha escollit el govern espanyol per sostenir l’economia durant la crisi del covid-19. La frase és d’un director d’oficina bancària i anava dirigida a un empresari que li demanava per què era tan difícil aconseguir un crèdit tot i que l’Estat (a través de l’ICO) avala fins al 80% de l’import. Al final va rebre el crèdit, però va haver de moure’s entre diferents entitats per a aconseguir-lo.

L'aerolínia British Airways (BA), que forma part del grup aeronàutic IAG, s'enfronta a una multa de 183 milions de lliures (més de 200 milions d'euros) per violació de dades dels passatgers el 2018.

El càncer té una tendència creixent i representa la primera causa de mortalitat en els homes i la segona en les dones. A Catalunya, s’estima que una de cada tres dones i dues de cada tres homes tindran càncer al llarg de la seva la vida. En el càncer es troben afectats els mecanismes genètics de control del creixement cel·lular, però no són els gens els que determinen el nostre risc de càncer. És conseqüència, principalment, de l’exposició a factors relacionats amb el nostre estil de vida. Entre un 20% i un 25% dels tumors en la població europea podrien estar associats a la dieta. Diversos factors com el consum de tabac; el consum excessiu d’alcohol; una alimentació no saludable; l’obesitat; la falta d’activitat física; agents biològics com ara virus i bacteris, i l’exposició al sol i a cancerígens químics en el lloc de treball, en l’aire que respirem o en aliments s’associen causalment a una àmplia varietat de tumors. La majoria dels tumors obeeixen a múltiples causes que interaccionen entre si. Investigacions recents mostren que seguir una dieta de tipus mediterrània, consumir moderament alcohol, no fumar, no presentar obesitat i fer activitat física regularment, possibilita reduir un 30% el risc de tenir un càncer de còlon i recte, un 25% de càncer de mama i en més del 40% un càncer d’estómac. Com podem comprovar, la majoria d’aquests factors són en gran part modificables i evitables, per això el càncer és en gran part prevenible, mitjançant un estil de vida i un ambient saludable. Per això cal preguntar-se per què les institucions públiques no fan prou per prevenir el càncer.

A la Mari Mar Vilaplana li van diagnosticar càncer de mama fa poc més de sis mesos, arran de la primera mamografia gratuïta que dóna l'Institut Català d'Oncologia (ICO) a partir dels 50 anys. Quan li van explicar que hi ha un mètode que redueix el tractament de set setmanes a quatre dies ni s'ho va pensar. Es tracta de la braquiteràpia, una tècnica que focalitza la radiació a la zona exacta del tumor, escurça la durada del tractament i redueix la toxicitat a la pell. Així ho ha conclòs un estudi realitzat per 16 centres hospitalaris d'arreu d'Europa -entre ells l'ICO-, que també ha demostrat que té la mateixa taxa de curació que els altres tractaments (un 90% als 5 anys).