Durant la inauguració d'una exposició seva als Estats Units, l'artista i escriptora Camila Cañeque (1984-2024) no va entrar dins la sala i, en comptes d'això, es va quedar tota la nit dins el cotxe gravant-se amb una càmera. En el vídeo que va sorgir d'aquesta espera, Cañeque mira per la finestra sense cap objectiu aparent, com es pot veure a La Capella en la seva primera exposició antològica pòstuma, Infinita/Unfinished. Poètica del cansament.

L'anòxia és la disminució o manca d’oxigen respirable en les cèl·lules o els teixits d’un organisme. L'excés de fertilitzants agrícoles i els residus ramaders mal gestionats van degradar l'aigua del Mar Menor el 2021 fins al punt que els peixos i els crustacis que hi vivien van morir per anòxia. Ara l'artista Fito Conesa (Cartagena, 1980) tracta el problema de l'anòxia com un punt de partida de l'òpera en tres actes Anòxia. Un preludi constant, l'obra que ha inaugurat aquest dimarts el festival Loop al Centre d'art Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat. "L'aigua és una. Un petit problema en un punt acaba afectant tot l'ecosistema aquàtic. Els episodis d'anòxia del Mar Menor es reproduiran en altres punts", adverteix Fito Conesa.

La 21a edició del festival Loop arrenca aquest dimarts i se celebrarà fins al dia 24 en prop de seixanta museus, galeries i centres culturals barcelonins amb una extensa programació d'exposicions, projeccions i performances molt extensa marcada per la consciència social. Hi participaran 116 artistes i 38 comissaris. El festival l'inaugurarà aquest dimarts, al centre Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, l'òpera en tres actes de Fito Conesa Anòxia. Un preludi constant, guanyadora de la novena edició del Premi de Videocreació dels Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya. El programa també inclou la primera col·laboració de Loop amb Manifesta 15 Barcelona, que permetrà la projecció el 16 de novembre a l'antiga seu de l'Editorial Gustavo Gili del vuitè treball cinematogràfic de Bárbara Wagner i Benjamin de Burca, One hundred steps.

Arriben els mesos forts del videoart a Barcelona. Aquest dimarts Fito Conesa i Siddarth Gautam Singh inauguren el Festival Loop al Born amb la performance Ménagerie. La nova edició de la Fira Loop se celebrarà entre els dies 15 i 17 a l'hotel Almanac Barcelona. En un món infestat d'imatges la capacitat del videoart per donar una mirada punyent i immediata de la realitat està superant les condicions específiques del seu mercat.

El temps és el protagonista de la nova edició del Festival Loop de videoart. Prop de vint institucions d'arreu de Barcelona, d'una total d'uns setanta espais, acolliran propostes sobre qüestions com la representació del temps i les implicacions socials i polítiques de com s'organitza. Aquests són els 10 vídeos imprescindibles.

La trajectòria de Cecilia Bengolea (Buenos Aires, 1979) va començar en el món de la dansa i va eixamplar el seu radi d’acció a les arts plàstiques i el vídeo. Va ser quan va decidir sortir del teatre i anar a ballar on la dansa té un “valor social”, com diu la mateixa artista amb motiu de la seva primera exposició individual a la galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27), inclosa també dins la programació del festival Loop. “Vaig començar la meva recerca fa molt de temps. Quan tenia disset anys i vivia a l’Argentina estudiava les danses arcaiques de Sud-amèrica i l'Àsia. A Europa vaig estar més involucrada en creacions escèniques i vaig voler tornar a veure la dansa com una eina de transformació social i personal”, explica.

La desigualtat de gènere i la divisió sexual del treball tenen l'origen en una desigualtat alimentària: l’antropòloga francesa Priscille Touraille manté que es remunta a la prehistòria i que estaria basada en el fet que els homes s’apoderaven dels trossos més grans de carn, cosa que els acabaria donant més potència física. Aquesta teoria ha obert un camp de recerca molt fèrtil a l’artista andalusa María Alcaide, tal com es pot veure a l’exposició que li dedica La Capella, titulada Carne de mi carne, una de les més de seixanta mostres que es poden veure en diferents espais de Barcelona dins la 19a edició del festival de videoart Loop, que comença aquest dimarts. La família d’Alcaide té una empresa càrnia i ella explora amb els seus treballs com “les imatges del medi rural ens són imposades”, diu Alcaide, i com el seu germà s’enfronta a la “decadència” del sector en una localitat de Huelva pròxima a un dels bressols per excel·lència del pernil, Jabugo. “Intento narrar des del meu propi cos quines són les desigualtats de gènere que visc com a dona jove provinent d’un entorn rural”, explica l’artista. “També hi ha una reflexió sobre com es construeixen les imatges i com les dones ens hi posicionem: sempre som un cos fragmentat, un cos objecte”, afegeix.

Mentre que la pandèmia ha comportat la cancel·lació de fires d'art a tot el món, Loop resisteix. La fira internacional de videoart de Barcelona no es resigna a perdre la part presencial, i en lloc de celebrar-se com cada any en un hotel, enguany desembarca al Museu d'Història de Catalunya amb una exposició que inclou 16 dels 29 vídeos d'aquesta edició. És inevitable pensar que els espais estan massa buits i que es perden el caliu de les habitacions de l'hotel i les trobades amb artistes i galeristes, però el públic pot gaudir des d'aquest dimarts fins dijous d'una exposició contundent sobre temes d'actualitat com la crisi mediambiental, el cos i les cures, la relació de l'home amb la natura i la independència problemàtica d'algunes repúbliques autoproclamades als països caucàsics. "El mitjà del vídeo facilita la migració a una fira exclusivament online, però vam pensar que Loop era molt més que la promoció del videoart, és l'oportunitat de treballar en equip, un punt de trobada", diu Carlos Duran, galerista i codirector de la plataforma Loop juntament amb el seu col·lega Emilio Álvarez.

Els organitzadors del Loop, un dels festivals de videoart de referència a Europa, no es resignen a ser només una cita virtual per les restriccions del covid: en paral·lel a l'edició online del festival (del 17 al 26 de novembre), com que no es poden instal·lar a les habitacions d'un hotel, com fan cada any al centre de Barcelona, organitzaran una edició presencial al lloc on habitualment es poden veure les seves obres: les sales d'un museu. El Museu d'Història de Catalunya acollirà del 17 al 19 de novembre una selecció de les peces seleccionades.

El món viu temps molt convulsos, socialment, políticament i ecològicament. Mentre que la tasca dels polítics sovint no és suficient, els artistes, com alguns dels que participen a la nova edició de la fira de videoart Loop a l’hotel Almanac Barcelona, proposen tornar a les arrels i confiar en formes de coneixement ancestrals i impregnades de màgia. A la galeria José de la Fuente, la holandesa Mathilde ter Heijne hi presenta un vídeo amb dos rituals celebrats a la llum de la lluna plena, un dels quals inclou la realització de peces de ceràmica de manera ancestral. “L’artista planteja la idea de recuperar la tradició de crear uns objectes que comporten alguna cosa més que el pur objecte i que tenen qualitats màgiques”, afirmen a la galeria. Aquest origen relacionat amb la ceràmica també es troba en el treball de la peruana Claudia Martínez Garay (Galeria Grimm). Va fer una versió 3D de l’escultura d’un presoner mochica a punt de ser sacrificat per presentar-lo com si fos un paisatge ple d’unes muntanyes suaus i precioses, i mentrestant es pot escoltar un monòleg imaginari del presoner que li serveix per reflexionar sobre la seva pròpia identitat.

L’escriptora nord-americana Ursula K. Le Guin va convertir la concessió del National Book Award del 2014 en un al·legat per salvar el futur de la humanitat: en el seu discurs va dir que arribaven “temps durs” i que calien escriptors que imaginessin “alternatives al món en què vivim”, per generar “escenaris d’esperança”. L’eco d’aquestes paraules roman sis anys després i ha fet que la directora artística de la nova edició del festival de videoart Loop, Carolina Ciuti, hagi centrat la programació en el cosmos. El festival presentarà més de 90 exposicions i activitats amb 300 artistes entre el 12 i el 24 de novembre en diferents espais de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Tota aquesta activitat, sorgida de la plataforma dirigida pels galeristes Emilio Álvarez i Carlos Duran, porta per títol Even outer space i servirà per escalfar els motors de la nova edició de la fira Loop, que se celebrarà del 19 al 21 de novembre. “És necessari mirar l’Univers no per plantejar-nos una sortida utòpica de la dimensió terrestre, sinó per adquirir les eines per imaginar altres possibles formes de viure a la Terra -afirma Ciuti-. Cal parlar de l’espai perquè és real i perquè ens pot donar eines per entendre millor el nostre entorn més immediat i la nostra quotidianitat”.

Més de 60 sales de Barcelona, entre galeries, museus i altres espais, exposen peces de videoart dins el festival Loop, previ a la fira que se celebrarà del 22 al 25 de novembre. Destaquem deu propostes que s'escampen per la ciutat

En les últimes edicions dels premis Turner i Marcel Duchamp, els més prestigiosos del món de l’art, no hi havia pintura ni escultura: gairebé tots els finalistes eren obres de vídeo. El canvi de paradigma en la creació artística també ha obligat a redefinir la figura del creador, que per treballar en vídeo ha de dominar les noves tecnologies, negociar pressupostos, preparar càstings... El videoartista, per força, abandona la seguretat solitària de l’estudi i es converteix en productor per trobar finançament per al seu projecte. Però en una societat abocada a la producció constant de continguts, qui no és productor? I quin valor cultural té la producció d’una obra de videoart? El Festival Loop de Barcelona reflexionarà sobre aquestes i altres qüestions a través de Produir, produir, produï(t), la mostra central d’una edició que arrenca el 12 de novembre.

‘Video rewind’: els inicis del videoart

Seria inimaginable que els quadres més icònics del món estiguessin tancats a les reserves dels museus. I encara seria més insòlit que no es poguessin ni tan sols investigar ni consultar en arxius. Això és justament el que passa amb el videoart, una disciplina que va néixer als anys 60 i es va expandir les dècades següents però que, tant per la ràpida evolució del format com per la dificultat tecnològica de les instal·lacions, i fins i tot per la falta de suport institucional inicial, ha quedat ocult per a les generacions següents. El Loop, un festival de videoart pioner, ha decidit posar-hi remei. En la quinzena edició es dedicarà a redescobrir i homenatjar els pioners del videoart i restaurarà “unes peces de vídeo que no són tan conegudes com ho haurien de ser”, defensa Carolina Ciuti, coordinadora del festival que dirigeixen Emilio Álvarez i Carlos Durán.