El president de l’Equador, Daniel Noboa, ha renovat aquest diumenge el seu mandat en la segona volta de les eleccions al país amb gairebé el 56% del suport, davant la successora de Rafael Correa, Luisa González, que ha obtingut poc més del 44% dels vots i ha dit que no reconeix els resultats, al·legant frau electoral. La candidata progressista ha anunciat que demanarà al Consell Nacional Electoral (CNE) que es faci un recompte dels vots i que s’obrin les urnes: “L’Equador està vivint una dictadura”, ha dit des de la seu electoral, a Quito, i ha parlat del “frau més grotesc de la història”. La presidenta del CNE, Diana Atamaint, s’ha afanyat a confirmar els resultats que donaven Noboa per vencedor i ha dit que “la democràcia s’enforteix quan es respecta la veu del poble”.

De la plaça principal del centre històric de Ciutat de Guatemala, en surt una galeria comercial amb un terra de rajoles que fa un dibuix d’escaquer de color crema i negre. Entrar-hi sembla un viatge en el temps. Precisament aquí dins hi ha un restaurant que, si no es coneix, pot passar desapercebut: El Portal. Una casa de menjars senzills que s’amaga darrere una porta de fusta. Un cop a dins, una fotografia del Che Guevara ja situa aquest establiment en la història. Aquí el revolucionari argentí reclutava gent per assaltar Cuba. També en aquestes taules hi escrivia el premi Nobel de literatura guatemalenc Miguel Ángel Asturias, un prohom que tornarà a sortir més endavant. 

Les remeses des d'Espanya cap a l'estranger –les transferències de diners realitzades per treballadors– van suposar un 0,7% del PIB (uns 10.700 milions d'euros) l'any 2023, la qual cosa suposa 0,5 punts percentuals més que l'any 2000, amb l'Amèrica Llatina com el principal destí, amb el 60% del total, l'equivalent a uns 6.200 milions d'euros.

Fins a aquest dimarts, només un president dels Estats Units havia aconseguit un segon mandat no consecutiu. Grover Cleveland va ser elegit per primer cop el 1884, va perdre la reelecció el 1888 i després va tornar a guanyar el 1892. Va ser el 22è i el 24è president dels Estats Units. Trump passarà a la història com el 45è i el 47è. El seu retorn a la Casa Blanca el gener del 2025, combinat amb un Senat i una Cambra de Representants liderats per republicans, era una possibilitat temuda pels aliats internacionals i, alhora, esperada per alguns dels enemics dels Estats Units. Els primers hauran de serrar les dents; als segons els costarà amagar l’alegria.

El general Juan José Zúñiga, fins fa poques hores màxim comandant de l'exèrcit de Bolívia, s'enfronta ara a la possibilitat de passar fins a 20 anys a la presó per l'intent de cop d'estat d'aquest dimecres, que va ser ràpidament sufocat i que va acabar amb la detenció del líder colpista. Se l'acusa dels delictes d'alçament armat contra la seguretat i sobirania de l'estat, seducció de tropes i atemptat contra el president i altres dignataris, segons ha detallat el ministre de Justícia, Iván Lima.

Una nova onada de protestes va esclatar diumenge passat a l’orient de Cuba. Centenars de persones van sortir als carrers corejant dues consignes: “corriente y comida” –referida als prolongats talls de llum i a la manca d’aliments que viu l’illa– i una de més profunda i dolorosa, “Patria y vida”, la contraposició al lema nacional “Patria o muerte”, derivat d’un discurs que Fidel Castro va pronunciar al poc temps del triomf de la Revolució de 1959.

Almenys 16 persones han mort en l'ensorrament d'una mina d'or il·legal a Veneçuela. Les imatges del moment de l'esllavissada s'han fet virals, captades per un mòbil just en el moment que la terra comença a caure sobre els miners.

Desenes de militars fortament armats han estat desplegats als carrers del Salvador, amb motiu de les eleccions d'aquest diumenge, en què Nayib Bukele aspira a un segon mandat burlant la Constitució. L'exèrcit i la policia han estat els dos pilars en què s'ha recolzat en la seva particular "guerra contra les bandes", per a la qual el Congrés va aprovar el març del 2022 un règim d'excepció que s'ha anat prorrogant mensualment, retallant les llibertats de la població. La seva política de seguretat s'ha traduït en 75.000 detencions i, malgrat que organismes nacionals i internacionals han denunciat violacions als drets humans, Bukele ha continuat inalterable amb la política de seguretat.

El president de l'Argentina, Javier Milei, ha enviat al Parlament del país un projecte de llei que declara "l'emergència pública" i que li permetrà prendre decisions sense necessitat de l'aval del legislatiu. L'anomenat projecte de llei de "bases i punts de partida per a la llibertat dels argentins" declara l'emergència pública i econòmica fins al 31 de desembre del 2025, termini que podrà ser prorrogat per l'executiu dos anys més, és a dir, fins al final del mandat de Milei.

Sergio Massa, el ministre d’Economia de l’actual govern argentí i candidat peronista a la presidència, ha guanyat la primera volta de les eleccions presidencials a l’Argentina. Quan gairebé la totalitat del país tenia assumida una victòria de l’anarcocapitalista Javier Milei, a qui les enquestes de les darreres setmanes col·locaven al capdavant dels tres candidats principals i deixaven en tercer lloc la conservadora Patricia Bullrich, el peronisme s'ha acabat imposant amb el 36,5% dels vots. Milei, que havia proclamat confiança per guanyar fins i tot en la primera volta, ha obtingut el 30% dels sufragis i s’enfrontarà a Massa en una segona volta el 19 de novembre. Bullrich ha quedat fora de la cursa amb un 23,8% de les paperetes.

L'Amazònia pateix una sequera històrica que està deixant episodis sense precedents. Més de 120 dofins han aparegut morts en els últims dies al llac Tefé, que sobresurt del riu Amazones. Els cadàvers han anat apareixent des del 23 de setembre, amb un pic de 70 cossos el 28 de setembre, un dia en què la temperatura de l'aigua va pujar als 39 ºC. Els biòlegs encara investiguen què va ser exactament el que va ocasionar la mort massiva d'aquests animals, però la combinació de factors extrems que han confluït en aquesta catàstrofe té una vinculació clara amb l'emergència climàtica.

Xile encara la recta final del seu segon procés constituent amb la tensió política disparada, una marcada polarització i un creixent desinterès de la ciutadania cap a la proposta de nova Constitució que s’està redactant des del març. El Consell Constitucional encarregat de treballar el text, a partir d’un esborrany escrit per un comitè de 24 experts designats pel Parlament, està controlat pels sectors conservadors, i la ultradreta del Partit Republicà té el nombre més alt d’escons, 22 de 50. “La dreta radical ha tingut un rol dominant perquè la distribució del poder és asimètrica i ha generat un clima de poc acord amb les forces governamentals”, explica a l’ARA el director de l’Escola d’Administració Pública de la Universitat Diego Portales, Rodrigo Espinoza.

L'statu quo de Guatemala no vol Bernardo Arévalo, que amb el seu partit polític –el Movimiento Semilla– va arrasar a la segona volta de les eleccions del 20 d'agost i que assumirà la presidència el 14 de gener. Arévalo va aconseguir 2,4 milions de vots, davant dels 1,5 milions de la seva rival, Sandra Torres, que continua sense reconèixer la seva derrota i que atribueix a un “frau”. La justícia està fent l'impossible per evitar que governi una formació socialdemòcrata liderada pel fill de l'expresident Juan José Arévalo (1945-1951), que ha promès “treure el país del pantà de la corrupció”.

L’Equador celebra aquest diumenge les eleccions presidencials i legislatives més anòmales des del retorn a la democràcia el 1979. L'assassinat del candidat a la presidència Fernando Villavicencio a Quito –el quart d'un representant polític en menys d'un mes–, ha commocionat profundament la societat, que viu la pitjor crisi de seguretat de la seva història recent. Els comicis se celebraran sota l’estat d’excepció decretat pel govern durant 60 dies, que ha comportat el desplegament de les forces armades a més del 60.000 policies del país i la suspensió de drets fonamentals com la inviolabilitat del domicili. 

¿L'Equador hauria de continuar perforant un dels racons amb més biodiversitat de l'Amazònia? ¿O és millor deixar aquest petroli sota terra? Diumenge, el poble equatorià ho decidirà en una consulta popular vinculant, producte d'una dècada de lluita liderada per activistes joves. El món enfronta crisis ecològiques paral·leles: la del canvi climàtic i la del col·lapse dels ecosistemes. I aquesta votació determinarà a què estan disposats a renunciar els ciutadans d'un país per protegir el medi ambient.

Un anarcocapitalista podria ser el pròxim president de l'Argentina. El líder de la coalició La Libertad Avanza, Javier Milei, ha guanyat contra tot pronòstic les eleccions primàries d'aquest diumenge i es perfila com a favorit a les generals del pròxim octubre. Els crits de “¡Libertad, libertad, libertad!” dels seus seguidors deixen clar l'afartament amb la política tradicional que ha elevat aquest economista i outsider de la política que ara posa rumb a la Casa Rosada. Però quina ideologia hi ha al darrere? Què és l'anarcocapitalisme i per què és extrema dreta?

En el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, les tribus amazòniques han tingut aquest dimecres una celebració agredolça. La IV cimera de l'Organització del Tractat de Cooperació de l'Amazones (OTCA), que reuneix des d'ahir dimarts els líders dels vuit estats que formen part del bioma amazònic a la ciutat brasilera de Belém, esperava tancar un acord històric per aturar la desforestació a l'Amazònia el 2030. Però al final els vuit governs no s'han pogut posar d'acord i l'anomenada Declaració de Belém només es compromet a combatre la destrucció de l'Amazònia però deixa llibertat a cada estat per fixar objectius temporals concrets. La declaració tampoc no fixa cap termini per acabar amb la mineria il·legal d'or, tot i que els vuit països es posen d'acord en cooperar per combatre els crims mediambientals.

La pandèmia del covid i la guerra d'Ucraïna ha evidenciat les dependències tòxiques de la Unió Europea respecte a Rússia, principalment en matèria energètica, i a la Xina, sobretot pel que fa a les terres rares, i l'ha empès a buscar aliats alternatius que siguin més fiables que el règim de Vladímir Putin o el gegant asiàtic. En aquesta recerca cap a una major autonomia estratègica, els Vint-i-set veuen l'Amèrica Llatina com una oportunitat d'or.

La capital de l’Uruguai, Montevideo, ha entrat en estat d’emergència hídrica. Ho va decretar el 19 de juny el president del país, Luis Lacalle Pou, davant el gradual i agònic buidatge de la presa Paso Severino, que abasteix els gairebé dos milions de persones que viuen a la ciutat i rodalia. Després de mesos sense pluja, la reserva està en nivells mínims, i es buidarà en les pròximes hores. Les llars es quedaran sense aigua potable. L’endemà de declarar l’estat d’emergència, el govern iniciava la construcció d’un nou embassament i canonades que haurien d’ajudar a esmorteir el cop. El president ha estat acusat de reaccionar-hi tard, perquè fa setmanes que la qüestió de l’aigua a la zona sud del país s’ha convertit en un problema quotidià per a la ciutadania.

Diuen que la petita Lesly Mucutuy s'avorreix al seu llit d'hospital i té moltes ganes de jugar. Al cap i a la fi, és una nena de només 13 anys, malgrat que el seu gran coratge i la seva excepcional expertesa en els secrets de la selva l'hagin convertida en l'heroïna de tot Colòmbia. La Lesly és qui va fer sobreviure els seus tres germans petits, de 9, 5 i 1 any, durant 40 dies perduts a l'Amazònia colombiana. Els quatre es recuperen ara en un hospital militar de Bogotà, on van arribar desnodrits i exhaustos dissabte. Els havien trobat el dia anterior en un lloc remot de la jungla, setmanes després que l'avioneta en la qual viatjaven –amb la seva mare, un líder indígena i un pilot– s'estavellés el dia 1 de maig. Només les criatures van sobreviure.