Una desena de persones han reconegut aquest dilluns a l’Audiència Provincial haver participat en l’enviament de partides de cocaïna i marihuana des del Perú fins a Mallorca ocultes en l’estructura de cadires de rodes. Els acusats han acceptat penes que oscil·len entre l’any i mig i els cinc anys de presó per diversos delictes de tràfic de drogues i pertinença a grup criminal.

Quan dijous el cardenal Robert Prevost va sortir al balcó de la basílica de Sant Pere com a 267è papa, Chiclayo, al nord del Perú, va esclatar d’alegria i d’incredulitat. Aquesta ciutat, la cinquena més gran del país amb una mica menys de 800.000 habitants, era poc coneguda fins a la setmana passada, quan molta gent ni tan sols n'havia sentit a parlar. Fa dies que a Chiclayo no es parla d’una altra cosa.

Va conèixer el papa Lleó XIV fa sis anys, l’any 2019. Es pot dir que són amics. I, fins i tot, és una de les persones que va comprovar el paper que havia tingut el nou pontífex en relació amb un cas d’abusos sexuals al Perú, després que diverses veus apuntessin que Robert Prevost havia encobert les denúncies d’abusos. "És fals, és un dels pocs bisbes del Perú que va estar al costat de les víctimes. Ho vaig comprovar i va ser claríssimament una difamació", explica en conversa amb l’ARA el prelat tortosí Jordi Bertomeu. Ell és un dels encarregats d’investigar els casos d’abusos sexuals dins l’Església. I així va ser l’any 2023, quan el papa Francesc va enviar Bertomeu i l’arquebisbe de Malta, Charles Scicluna, tots dos membres del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, a investigar el grup apostòlic d’origen peruà Sodalicio de Vida Cristiana, fundat pel laic Luis Fernando Figari, acusat de ser un depredador sexual i líder d’una organització que actuava com una secta. Aquest 2025 el Sodalicio va ser dissolt.

“Si em permeten, també, una paraula, una salutació [...] a la meva estimada diòcesi de Chiclayo, al Perú”, va dir en castellà Robert Prevost en el seu primer discurs com a pontífex, davant una multitud que l'ovacionada, emocionada, a la plaça de Sant Pere, “on un poble fidel ha acompanyat el seu bisbe, ha compartit la seva fe, i ha donat tant per seguir sent una Església fidel a Jesucrist”.

La companyia minera Poderosa ha confirmat aquest cap de setmana que 13 dels seus treballadors, que havien estat segrestats feia una setmana per bandes criminals, han estat assassinats. Aquest dilluns, familiars dels 13 miners morts han pogut finalment identificar els cadàvers, mentre creixen les protestes contra el govern peruà per haver perdut el control de la zona de Pataz, al nord-oest del país, en mans del crim organitzat. La mateixa empresa Poderosa, per a la qual treballava l'empresa R&R que havia contractat els homes, va confirmar que els seus treballadors segrestats havien estat "cruelment assassinats pels criminals aliats de la mineria il·legal".

L'expresident del Perú Alberto Fujimori, l'autòcrata que va liderar el país entre el 1990 i el 2000 i va ser condemnat per crims contra la humanitat, ha mort aquest dimecres als 86 anys. La seva filla Keiko Fujimori, també política i acusada de corrupció, ho ha anunciat a les xarxes socials, on ha explicat que la mort ha estat conseqüència del càncer que patia des de fa anys. Feia només unes hores que el seu metge personal, Alejandro Aguinaga, havia dit que l'expresident estava "lluitant per la seva vida".

El que és íntim i el que és col·lectiu xoquen a Reinas, notable pel·lícula de la cineasta suïssa-peruana Klaudia Reynicke. Al Perú convuls dels noranta, travessat pel terrorisme i la violència d'estat, dues germanes, l'adolescent Aurora i la petita Lucía, reconnecten amb el seu pare absent i bala perduda les setmanes prèvies a un viatge que les portarà, definitivament, molt lluny de Lima, on viuen amb la seva mare i la seva àvia (una imponent Susi Sánchez). Reynicke evita els llocs comuns del relat d’iniciació per construir un fresc històric i coral en què el protagonisme es reparteix democràticament entre els diversos membres d'aquesta família matriarcal i els seus satèl·lits. Entre ells destaca el Carlos, l'exmarit i pare irresponsable, “mitòman” i mentider compulsiu a qui encarna, amb un carisma i una fragilitat aclaparadors, Gonzalo Molina.

El partit d’esquerres Perú Lliure ha presentat aquest dissabte una moció de censura contra la presidenta Dina Boluarte, exmembre de l’organització, després que la policia escorcollés la seva residència i el palau de govern en una investigació per enriquiment il·lícit. La moció ha obtingut el suport de 26 dels 130 diputats del país.  

L'explicació és senzilla: no hi ha llimones i se n'ha disparat el preu. Es tracta ara mateix d'una qüestió d'estat i ha estat protagonista de converses i hores de televisió al Perú. També ha estat objecte de bromes i mems a les xarxes socials. En vídeos publicats a TikTok, es pot veure com comerciants han posat cartells amb el lema irònic "Acceptem llimones com a forma de pagament". Altres usuaris de xarxes socials han considerat que la “llimona està forjant el seu regnat com la nova divisa peruana”.

Un equip de paleontòlegs ha descobert els ossos fossilitzats d'una de les balenes més estranyes de la història. El Perucetus colossus (així han anomenat l’animal) va viure fa uns 39 milions d’anys i podria haver pesat unes 200 tones, tant com una balena blava, fins ara amb diferència l’animal conegut més pesant del planeta. Mentre que les balenes blaves són bussejadors elegants i neden ràpidament, el Perucetus era una bèstia molt diferent. Els investigadors sospiten que es movia a la deriva per aigües costaneres poc profundes com un manatí, impulsant el seu cos semblant a una salsitxa amb una cua en forma de paleta.

"No vingueu a Hawaii", és la crida viral que fan molts hawaians a les xarxes, i que fins i tot ha esquitxat alguns dels tòtems de l'star system nord-americà, com Oprah Winfrey, que té una luxosa mansió a les illes, o Mindy Kailing, l'actriu que visita sovint l'illa, tal com mostra al seu Instagram. Tot i ser el principal sector econòmic de les illes, el turisme de masses amenaça de destruir el paradís que tothom somnia visitar. Hawaii té més espècies en perill per quilòmetre quadrat que cap altre lloc del món, i, els últims anys, vídeos de turistes tocant foques monja, una espècie amenaçada i protegida, o endinsant-se per rutes prohibides de l'illa, han indignat els habitants de l'arxipèlag i han alimentat el sentiment antituristes, escalat per la greu gentrificació que expulsa els nadius perquè s'han disparat els preus de l'habitatge i dels aliments.

Sis persones han perdut la vida durant l'última onada de protestes antigovernamentals d'aquest dijous al Perú, cosa que ha elevat el nombre de víctimes mortals a 59 des que a primers de desembre fos destituït, sota acusacions de promoure un cop d'estat, el president Pedro Castillo. La d'ahir havia estat batejada com la "jornada de la presa de Lima" per part dels organitzadors. No va ser tan multitudinària com alguns esperaven, però la gravetat dels incidents mostra que la tensió continua creixent i que, de moment, no té aturador.

La Fiscalia de la Nació del Perú ha obert una investigació preliminar contra la nova presidenta, Dina Boluarte, per la repressió policial violenta de les protestes ciutadanes de l'últim mes. La fiscal general, Patricia Benavides, acusaria Boluarte i altres membres de l'executiu de presumptes delictes de "genocidi, homicidi qualificat i lesions greus". Les manifestacions van començar el passat 7 de desembre, després de la destitució i detenció del llavors president, Pedro Castillo, a qui s'acusa d'intent de cop d'estat per voler dissoldre el Congrés i governar per decret. Hores després, Boluarte, que era vicepresidenta, va assumir la presidència.

La nova presidenta de Perú, Dina Boularte, és la sisena en ocupar el càrrec des de 2016. El seu antecessor, Pedro Castillo, detingut el 7 de desembre acusat de rebel·lió després d’intentar dissoldre el Congrés, va designar cinc gabinets diferents (i més de 80 ministres) en un any i mig al poder. Investigat en sis casos penals, la destitució de la setmana passada era el tercer intent de la Cambra que afrontava. Aquest divendres, un jutge del Tribunal Suprem dictava 18 mesos de presó preventiva per a l’exmandatari, acceptant així la petició de la fiscalia, que alertava del risc de fuga. Mentrestant es mantenen les mobilitzacions al carrer en contra del govern de la nova presidenta peruana i ja han mort 17 manifestants.

El govern del Perú ha declarat aquest dimecres l'estat d'emergència a tot el país durant 30 dies. Això significa a la pràctica que queden suspesos els drets de reunió, la inviolabilitat del domicili privat i la llibertat de trànsit a tot el país. La mesura s'ha dictat davant les intenses protestes que continuen arreu del país per reclamar l'alliberament del president Pedro Castillo –que va ser destituït i detingut tot just fa una setmana– a més de la convocatòria d'eleccions avançades, i la dimissió de la nova presidenta, Dina Boluarte. L'estat d'emergència també permet desplegar l'exèrcit per ajudar la policia a contenir les protestes, que fins ara han deixat set víctimes mortals, la majoria adolescents.

La presidenta interina del Perú, Dina Boluarte, ha declarat aquest dilluns l'estat d'emergència "a les zones d'alta conflictivitat social". Al país han crescut les protestes després de la destitució i detenció del president Pedro Castillo, en què han mort dos manifestants. Es tracta de dos joves, de 15 i 18 anys, que participaven en una protesta a la ciutat d'Andahuaylas, a la regió sudandina d'Apurímac, per reclamar l'avançament d'eleccions i la renúncia de Boluarte. Per intentar aplacar les protestes, Boluarte ha anunciat també que enviarà al Congrés un projecte de llei per avançar les eleccions generals a l'abril del 2024.

Terratrèmol polític al Perú. El president, Pedro Castillo, que va assumir el poder el juliol passat, ha anunciat aquest dimecres el tancament del Congrés i la formació d'un govern d'excepció. La decisió, del tot inesperada, ha tingut lloc hores abans que es debatés al Parlament una moció de censura en contra seva. Però la maniobra, denunciada per l'oposició com un "cop d'estat", ha resultat fallida i prop de les tres de la tarda, hora local (gairebé les nou del vespre, hora catalana), la televisió peruana informava que Castillo havia estat detingut i estava sota custòdia a la prefectura de Lima.

La cuina de l’Amazones del restaurant peruà Central, situat a Barranco (Lima), és la segona millor del món. El cuiner Virgilio Martínez, del restaurant Central, confessava dilluns a la nit la seva alegria per la seva posició en el rànquing a la gala organitzada per la revista anglesa Restaurant a l'edifici Old Billingsgate Market, que va aplegar cuiners i professionals d'arreu del món. Justament, el matí de la gala, al Congrés de Gastronomia organitzat per Estrella Damm al restaurant Carrousel London, a Charlotte Street, el Central explicava la filosofia que els ha portat a convertir en comestible la planta sencera del cacau. "No som pioners a treballar amb les varietats locals peruanes, perquè ho estan fent actualment molts mestres xocolaters també, però sí que ho som a voler reaprofitar-ho tot, inclosa la closca i la fulla de l'arbre", deien la cuinera Pía León i Malena Martínez, totes dues del restaurant Central.

Los Órganos és una població del Perú que viu del turisme i de la pesca. El Desembarcador Pesquer Artesanal té en l’actualitat una flota propera a les cent barques. Arribo al moll per sol·licitar una sortida amb els pescadors, que els porta unes cinc milles mar endins a la recerca del lluç. M’atén José de la Cruz Pasos Antón, conegut com el Che -m’explica que és perquè quan era jove s’assemblava al Che Guevara, però després de conèixer-lo quedo convençuda que és per la seva fusta de líder nascut per defensar les causes justes-. Em presento, m’accepta. “Sortim a dos quarts de tres de la matinada”. M’indica el lloc de trobada i ens acomiadem fins a l’endemà.

L’aeroport que rebrà els turistes internacionals directament a la regió del Machu Picchu, al departament de Cusco (Perú), se situa en un poblat amb cases de fang. Es diu Chinchero. És a més de 3.700 metres sobre el nivell del mar i té uns 10.500 habitants, per a la majoria dels quals l’espanyol és la segona llengua (la primera és el quítxua). La seva economia es basa en l’agricultura i el turisme, perquè és un dels poblats més icònics de la Vall Sagrada dels Inques gràcies al seu parc arqueològic.