“Per fer xarxa”, “per buscar sexe”, “per sentir-me part del món gai” o “per conèixer gent del col·lectiu”. Amb 15 anys de vida, Grindr s’ha convertit en la plataforma de flirteig per excel·lència de la comunitat gai. Tot i els intents de l’empresa d’ampliar el negoci amb la resta del col·lectiu LGBTIQ, la majoria dels usuaris continuen sent homes que tenen sexe amb homes.

Fa uns anys, la Xina va prendre mesures enèrgiques contra els videojocs. Després va imposar límits a les transmissions en viu fetes per nens. Ara el govern xinès vol que passin menys temps utilitzant els seus telèfons intel·ligents. A primers d’agost, l’ens regulador d’internet del país va proposar algunes mesures que, si s’implementen tal com estan escrites, requeririen que els telèfons intel·ligents, les aplicacions i les botigues d’aplicacions integrin un "mode per a menors" en els seus productes. L’objectiu és restringir el temps que poden passar els nens en els telèfons i quin contingut poden llegir o mirar.

Aviat farà vuit anys que el parc mundial de telèfons mòbils avançats va quedar polaritzat entre els sistemes operatius Android de Google i iOS d’Apple, després que entre tots dos escombressin definitivament, per motius diversos, plataformes tan interessants com el webOS de Palm, el BlackBerry 10 de BlackBerry i el Windows Phone de Microsoft. Val a dir que els dos supervivents han anat incorporant amb el temps funcions de les tres plataformes desaparegudes, en part perquè molts dels seus enginyers han acabat treballant a Google o a Apple.

Les xarxes socials serveixen d’aparador virtual de les nostres vides i, com a aparador que són, alguns usuaris tendeixen a mostrar-hi una imatge esbiaixada de la seva realitat. Selfies perfectes, plans envejables, paisatges encisadors, cossos canònics i molta publicitat conformen un ecosistema digital basat en les aparences. Tanmateix, l’aplicació d’èxit del moment rebutja aquest món de postureig: es tracta de BeReal, la preferida de la generació Z, segons diuen, ja que assegura ser “tan real com la vida mateixa”. 

La pugna per controlar els relats és més vella que l'anar a peu, però la geopolítica al voltant de la desinformació és un serial farcit de subtrames. Arran de l’escàndol de Cambridge Analytica i la seva intromissió en les eleccions que van dur Trump a la Casa Blanca el 2016, la UE va urgir els estats membres a combatre la desinformació de manera coordinada. Quatre anys després l’estat espanyol adopta un procediment d’actuació contra la desinformació. La melodia principal és protegir les eleccions en tant que clímax de la democràcia i l’adversari a témer serien els bots estrangers. La finalitat manifesta és evitar la “ingerència estrangera en assumptes d’interès nacional, així com detectar campanyes promogudes des de l’exterior”. Em temo que l’objectiu latent aspira a preservar la sobirania sobre la construcció de la veritat pròpia, fronteres endins i lliures d’influències. De què en diem desinformació, doncs?

Google paga cada any al voltant de 400 milions d’euros a la fundació Mozilla a canvi que el navegador web Firefox d’aquesta última s’instal·li als dispositius dels usuaris preconfigurat per fer a Google –i no en un altre cercador– les cerques. L'acord actual entre les dues entitats estarà vigent fins al 2023, segons ZDnet, però s'ha anat renovant des del 2006 amb una única interrupció entre el 2014 i el 2017, període en què el cercador agraciat va ser el de Yahoo.

L'aposta per l'ús d'aplis per controlar els contactes de covid-19 no té el suport de les organitzacions de defensa dels drets humans. L'última a alertar del costat fosc d'aquestes aplicacions ha estat Human Rights Watch (HRW), que a través d'un informe ha posat en dubte que siguin realment útils per controlar l'avanç del virus. A més, l'organització recorda que si aquestes aplicacions no segueixen els estàndards de privacitat necessaris poden vulnerar els drets dels usuaris, tal com ja ha assenyalat diverses vegades la Comissió Europea.

Governs d'arreu del món estan posant en marxa aplicacions digitals per fer seguiment de l'expansió del coronavirus i controlar el progressiu desconfinament de les seves poblacions. La Comissió Europea ha recordat aquest dijous que, si bé són eines útils, cal que compleixin mesures de protecció de la privacitat dels usuaris. Per aquest motiu, la Comissió ha publicat una guia que estableix els requisits bàsics que haurien de complir aquestes aplicacions.

El govern dels Estats Units ha emès una llicència temporal de 90 dies per a la multinacional xinesa Huawei i les seves filials, que l'autoritza a mantenir les activitats necessàries per continuar operant les xarxes existents i donant suport als serveis de telefonia. La tecnològica xinesa va ser inclosa dijous passat en una llista negra d'empreses amb les quals les companyies nord-americanes tenen prohibit fer negocis sense permís del govern.

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEDP) ha iniciat actuacions prèvies d'investigació d'ofici a l'aplicació de la Lliga de Futbol Professional per una nova funció que demana el consentiment de l'usuari per activar el micròfon i el GPS del telèfon mòbil per detectar possibles fraus en l'emissió de partits de futbol. L'AEDP investiga si la nova funció implica alguna il·legalitat.

L’Ajuntament de Barcelona té publicades al seu nom 48 aplicacions mòbils a l’App Store, per a dispositius Apple, i 47 a la Play Store, per a terminals amb sistema Android. En canvi, l’Ajuntament de Nova York ofereix només 18 títols. El de Boston, sis. San Francisco, tot i ser la gran ciutat de referència de Silicon Valley, té dues aplicacions mòbils pròpies. Chicago i Londres, cap. Pot ser que totes aquestes aglomeracions urbanes atenguin pitjor per mòbil els seus residents i visitants que la capital catalana? En absolut. El que passa és que no ho fan amb aplicacions privatives que cal descarregar i instal·lar al telèfon, sinó mitjançant serveis accessibles amb el navegador web de qualsevol aparell, ja sigui un smartphone, una tauleta, un ordinador, una videoconsola o un televisor connectat.

Quantes vegades us heu demanat quina és la cançó que sona en aquell moment a la ràdio o pels altaveus del bar on esteu fent el vermut? No fa tant que per resoldre el dubte havíem de confiar en la nostra memòria o en la d’alguna persona que ens acompanyava. Ara en tenim prou traient el telèfon mòbil de la butxaca i fent servir una aplicació de reconeixement de música per saber en pocs segons el títol, l’intèrpret de la peça i, si volem, fins i tot comprar-la allà mateix.