No és una casualitat que el premi a la construcció europea amb el qual ha acabat la Reunió Anual del Cercle d'Economia, que ha celebrat a Barcelona la seva edició número 40, hagi estat per a Roxana Mînzatu, vicepresidenta executiva i comissària europea de Drets Socials, Habilitats, Ocupació de Qualitat i Preparació. És la representant de l'organisme que s'ocupa del programa Erasmus, i ha estat reconeguda amb un discurs del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch.

Quan a finals dels anys 70 del segle passat Espanya va recuperar la democràcia, una cançó va esdevenir un himne: "Habla, pueblo, habla" [Parla, poble, parla]. Encoratjava la participació dels ciutadans a les urnes per avalar la llei de reforma política després de 40 anys de dictadura. Doncs bé, el president Pedro Sánchez, en la seva intervenció a la inauguració de la 40a Reunió Anual del Cercle d'Economia a Barcelona, sembla haver recuperat aquest esperit.

El 16 d’octubre del 1958, Jaume Vicens Vives, el gran intel·lectual del moment a Catalunya i a Espanya, va pronunciar al Cercle d’Economia una conferència que amb el temps esdevindria mítica i seria una de les fites fundacionals de la institució: El capitán de industria en los últimos cien años. El missatge del discurs de Vicens Vives era tan senzill com potent: si durant el segle XIX la burgesia catalana –Bonaplata i altres, els grans capitans d’indústria– havia jugat un paper clau en el desenvolupament de la Revolució Industrial a Espanya, aquesta mateixa burgesia tenia també molt a dir en la modernització de Catalunya i d’Espanya a mitjans del segle XX, malgrat que el desastre de la Guerra Civil i les cotilles de tot tipus –polítiques i econòmiques– que imposava el règim poguessin semblar una barrera infranquejable.

Fa unes setmanes, a la seu del Foment del Treball Nacional, es va presentar el llibre que el Cercle d’Economia ha dedicat a un dels seus fundadors i soci número 1, l’empresari Joan Mas Cantí, personatge decisiu en l’articulació política d’un sector important de la burgesia del país. Amb una envejable vitalitat als 94 anys, Mas Cantí va assistir complagut a una mena de funeral en vida, on va rebre els elogis que sens dubte s’ha guanyat amb escreix i que de ben poc li serviran el dia del seu comiat. Home de centre, provinent d’una família d’industrials de dretes, llest i pragmàtic, Mas Cantí va provar de fer-se seves totes les etiquetes, menys la de “separatista”: es va declarar catalanista, nacionalista, sobiranista i unionista (“de la Unió Europea”, va precisar), així com liberal, conservador i progressista (“l’empresa és el progrés”, va subratllar). Ingredients tots ells servits amb moderació: com va explicar al final de l’acte l’advocat Carlos Cuatrecasas, un dia que l’esperaven a una reunió més o menys clandestina i en Mas Cantí no arribava, en Fabián Estapé va ironitzar: “El deuen haver detingut per moderat”.

Europa va prou bé, o com a mínim va millor que la resta del món. Així es desprèn de les dues ponències sobre la situació econòmica global de la jornada de dimarts al Cercle d'Economia, que han apuntat sobretot a una reducció imminent de la inflació que evitarà que l'economia europea entri en recessió, mentre que tant la Xina com els Estats Units desperten més dubtes entre els experts.

L'emprenedoria ha posat punt final al primer dia de la reunió del Cercle d'Economia culminant la jornada postelectoral amb un afalac a Barcelona però també un avís: "La ciutat pot créixer perquè és el cor del sud d'Europa, però necessita acords, polítiques públiques intel·ligents". Així ho ha sentenciat Natalia Olson, exassessora d'innovació i competitivitat del president Obama, en la taula rodona batejada amb la pregunta "Què necessita Barcelona per consolidar-se com un hub tecnològic i emprenedor a escala europea?"

El Cercle d'Economia ha reobert aquest divendres el debat sobre la política fiscal a l'eurozona. De fet, la disciplina fiscal imposada als estats membres de la zona euro ha estat un tema controvertit des de fa temps. Els objectius numèrics establerts per garantir uns nivells de deute sostenibles i evitar que els estats membres gastessin més del que podien permetre’s han estat criticats per inflexibles i perquè no tenen en compte les circumstàncies particulars de cada país.

Toc d'atenció del Cercle d'Economia al PP. En una nota d'opinió feta pública aquest dijous, l'organització empresarial considera "lamentable des de qualsevol angle" que el partit d'Alberto Núñez Feijóo trenqués les negociacions per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) quan l'acord ja estava pràcticament tancat. "Un partit que apel·la contínuament als valors constitucionals no pot incomplir, amb aquest bloqueig sistemàtic, els deures que la Constitució mateixa li imposa", argumenta el Cercle, que sosté que per molt que es pugui estar en contra de la reforma del Codi Penal que suprimeix el delicte de sedició, i entenent que el canvi pugui ser "difícil d'entendre per a una part de la societat", això "no s'ha de barrejar amb el mandat constitucional de renovar el CGPJ". De fet, en el text el Cercle defensa que els canvis al Codi Penal poden servir per "ajudar a canalitzar el conflicte territorial i a retornar-lo a l'àmbit de la negociació política", tot i que apunta també que preferiria que s'abordés "un procés legislatiu més reflexiu, en el marc del qual es tipifiquin adequadament els delictes i es ponderin les penes que hi cal aplicar".

El Cercle d'Economia de Mallorca ha conclòs que les Balears es troben en fase de desacceleració, ja que el setembre més de la meitat dels indicadors analitzats varen perdre impuls respecte del mateix mes de l'any anterior.

Abans de tornar-se a equivocar fent les coses com sempre, hi ha un moment d’optimisme en què el gènere humà es convenç que “aquest cop serà diferent”. És una frase comodí que acostuma a tenir tant d’èxit com la de “no és el que sembla” i que conté uns instants d’esperança en què és possible pensar en un nord enllà desvetllat i feliç.

De dimecres a divendres s’ha celebrat la XXXVI Reunió Cercle d’Economia. Ha sigut un èxit i un bon indicador que l’economia, i amb ella la confiança dels sectors empresarials, s’està recuperant. També que la marxa gradual cap a la distensió política avança, i potser s’accelera. Ha fet goig que hi passessin el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, i el primer ministre d’Itàlia, Mario Draghi. Aquest últim ha recollit el I Premi Cercle d’Economia a la Construcció Europea. Un premi que comença, doncs, amb molt bon peu. Felicitacions al Cercle: la combinació d’una història que neix com un far en la nit del franquisme i d’una realitat present curulla de talent fa de les seves reunions un fòrum ineludible a Espanya, i es comença a intuir que també ho pot arribar a ser a Europa.

Dimecres va ser Javier Faus, president del Cercle d’Economia, i ahir a primera hora del matí el vicepresident de l’entitat, Jordi Gual, va insistir en la mateixa idea. En paral·lel, tot i algun matís posterior, s’hi va afegir el president de la CEOE, Antonio Garamendi. I poca estona després va ser el torn del president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. Els indults que el govern espanyol preveu concedir als presos polítics en els pròxims dies van quedar beneïts per les patronals espanyola i catalana. Un suport important per al president espanyol, Pedro Sánchez, per defensar-se davant l’ofensiva de la triple dreta. El líder del PP, Pablo Casado, de fet, es va quedar sol ahir a les jornades del Cercle d’Economia rebutjant la mesura. 

El pla de recuperació ha de servir per impulsar la industrialització. Aquesta afirmació l'han subscrit aquest dijous la ministra de Treball, Yolanda Díaz; el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, i el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, en les jornades del Cercle d'Economia que se celebren a Barcelona. La ministra i els agents socials han mostrat la mateixa bona sintonia en l'impuls d'aquest sector per millorar la productivitat laboral i vèncer l'actual precarietat que pateixen especialment els joves i els més grans de 55 anys.

El covid-19 ha sigut un test que ha posat a prova el sistema sanitari i, davant totes les mancances que ha fet aflorar, calen solucions. Aquesta és la conclusió del Cercle d'Economia, que veu imprescindible posar al centre el sistema sanitari per fer front a la crisi del coronavirus i superar-la amb prosperitat. Per fer-ho, demanen augmentar en 12.240 milions d'euros la inversió en salut per tal que la despesa pública d'Espanya en aquest àmbit iguali l'europea: actualment l'estat espanyol està en un 8,9% del PIB i la mitjana europea està en el 9,9%.

El Cercle d’Economia està immers en una crisi que ha esclatat aquesta setmana però que, en realitat, s’ha anat coent lentament els últims anys. La sorpresa ha saltat quan persones de pes al Cercle van retreure a l’actual president, Javier Faus, tant algunes de les decisions que estava prenent com la manera de gestionar la institució, tradicionalment presidida per la diplomàcia. L’aflorament d’aquesta crisi és inèdit i segurament s’explica per un xoc generacional.

Terratrèmol sense precedents al Cercle d’Economia, el cenacle de la burgesia catalana on des de fa més de seixanta anys poques vegades s’ha escapat en públic una paraula més alta que l’altra. Fins ara. La institució viu una revolta interna contra el seu president, Javier Faus, que va ser nomenat no fa ni un any. El seu predecessor al càrrec, Juan José Brugera, li ha demanat un canvi de rumb després de constatar el malestar que la gestió de Faus ha provocat a dins de la institució.

Pedro Sánchez va clausurar ahir la 35a edició de les jornades del Cercle d’Economia a Sitges amb perfil baix i una clara voluntat de no generar titulars que poguessin comprometre les aliances postelectorals del PSOE. El discurs del president espanyol en funcions no només va defugir el debat sobre eventuals pactes a l’Estat, les autonomies i els municipis, sinó que només es va referir veladament al Procés i va ignorar l’oferta que vint-i-quatre hores abans havia fet el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en el mateix escenari: reprendre el diàleg amb la Moncloa i tornar al consens de la Declaració de Pedralbes.

La participació de Quim Torra en les Jornades del Cercle d’Economia, a l’Hotel Meliá de Sitges, va ser un dels primers actes públics que va fer com a president de la Generalitat després que el Govern en ple prengués possessió el 2 de juny del 2018. Ahir, un any després, el cap de l’executiu va tornar al mateix fòrum -en la 35a edició- per fer balanç dels seus primers 365 dies al capdavant de l’executiu. I ho va fer davant d’un públic que el va rebre amb fredor i mostrant des del principi la seva preferència per trobar un encaix per a Catalunya dins l’Estat.

El vicepresident primer de la Comissió Europea, l'holandès Frans Timmermans, ha assegurat aquest dissabte que "els polítics espanyols són prou capaços de fer-se càrrec del conflicte amb Catalunya ells sols". Timmermans ha mantingut la línia de les institucions europees i ha insistit que, tot i que a ell li agradaria que hi hagués "més diàleg", la Comissió Europea considera que el conflicte entre Catalunya i Espanya és una "qüestió interna d'Espanya".

L'analista polític nord-americà Robert D. Kaplan ha afirmat aquest divendres que la moció de censura a Espanya "no és inestabilitat, és simplement democràcia en funcionament". "Tothom parla de la caiguda del govern espanyol. Per a mi, això no és inestabilitat, és simplement democràcia en funcionament. Realment, no hi ha res d'inestable en aquesta qüestió. L'economia d'Espanya està creixent", ha dit en la conferència La tornada de la geopolítica a la Reunió del Cercle d'Economia que se celebra a Sitges.