El mallorquí Gaspar Rosselló Nicolau (1950-2025), professor, gestor universitari i figura destacada del món acadèmic amb una trajectòria profundament vinculada a la Universitat de Barcelona (UB), ha mort en un accident a Pollença (Mallorca), segons han informat des d'aquest centre universitari.

El 1942, la Universitat de Barcelona (UB) necessitava obres d'art per decorar les seves sales. Hi havia una manera d'obtenir-ne sense desembutxacar diners: el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (SDPAN). Quan va esclatar la Guerra Civil, el juliol del 1936, la Generalitat va intentar protegir el patrimoni. Per preservar-lo de les bombes, va confiscar i traslladar desenes de milers d'obres a diferents dipòsits de Barcelona, Olot, Manresa, Vic, Girona, Poblet, Viladrau... Quan els franquistes van guanyar la guerra, els republicans els van lliurar voluntàriament les peces procedents de col·leccions privades i públiques, d'esglésies, parròquies i monestirs. Tot plegat va passar a mans de l'SDPAN, que a partir del 1939 va començar a tornar-lo als seus propietaris. Però moltes devolucions no van culminar mai.

"Les matemàtiques són molt creatives, contenen una gran bellesa", assegura amb un somriure franc Xavier Ros-Oton (Barcelona, 1988). Res a veure, insisteix, amb el que de petits aprenem a l'escola: càlcul, càlcul, càlcul, equacions, fórmules, algoritmes que no saps per a què serveixen... Per això a ell, tot i que li anaven molt bé des de nen i tenia una mare professora precisament d'aquesta assignatura, el cert és que no l'atreien gaire.

Hi havia certa expectació a les portes de l'impressionant paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) pocs minuts abans que s'investissin doctors honoris causa el cineasta Juan Antonio Bayona, els artistes Lita Cabellut i Jaume Plensa i l'actriu i directora Núria Espert, que finalment no ha pogut assistir a l'acte per motius de salut. "Potser és més alegre perquè normalment són químics i físics i avui són artistes", assegurava una dona del públic. La UB ha reconegut amb el títol d'honoris causa altres artistes com Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat i Jordi Savall, però potser no és el més habitual. La Leire i la Sara eren de les poques estudiants que assistien a la solemne cerimònia. Totes dues són grans admiradores de Bayona (Barcelona, 1975). "Ens agrada molt i ja el vam venir a escoltar quan va venir a fer una xerrada l'any passat. És molt proper", diu la Sara.

És la por que tenen moltes persones quan arriba el moment de ficar-se a l'aigua. Una angoixa per si sota els peus hi apareix alguna ombra difícil d'identificar o per si, de cop, entre les onades emergeix una aleta fosca sospitosa. Però el temor de viure una escena de pel·lícula de Spielberg en què un tauró t'esguerra les vacances idíl·liques en un poblet costaner cada cop té menys sentit, almenys al mar Mediterrani i, per tant, a les costes catalanes.

Les mobilitzacions universitàries en suport al poble palestí arriben a Barcelona. Després que unes 500 persones protestessin aquest dilluns al claustre de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), coincidint amb l'inici de l'operació israeliana sobre Rafah, desenes d'estudiants han decidit acampar-hi. "Volem estendre l'exemple que estem veient als Estats Units o a França", explica a l'ARA Pablo Castillo, el portaveu del Comitè Estudiantil de Solidaritat amb el Poble Palestí. "Considerem que des de la joventut no ens podem quedar al marge d'aquesta barbàrie", afegeix.

La polèmica a la Universitat de Barcelona (UB) pels presumptes missatges sexuals que l'ara exvicerector Jordi Matas hauria enviat a una alumna fa vuit anys sembla que ha propiciat canvis interns a la universitat. Després que Matas renunciés al càrrec per "preservar la institució" i poder "endegar sense limitacions institucionals les accions legals que creu oportunes per defensar la seva honorabilitat", aquesta setmana la UB ha modificat el seu codi ètic per evitar que es repeteixin episodis similars.

El cas dels presumptes missatges sexuals que el fins ara vicerector de la Universitat de Barcelona (UB), Jordi Matas, hauria enviat a una alumna ha acabat amb la renúncia del principal implicat. En un comunicat oficial la UB ha anunciat que, "davant la necessitat de preservar la institució", Matas ha presentat la renúncia a les seves responsabilitats de gestió "per tal de poder endegar sense limitacions institucionals les accions legals que creu oportunes per defensar la seva honorabilitat". La decisió del fins ara vicerector ha arribat després que aquest dilluns Eldiario.es destapés un episodi en què Matas hauria anat darrere una alumna a qui havia de tutoritzar el treball final de grau i li hauria arribat a enviar missatges pujats de to. Els fets van passar entre el 2016 i el 2017 i en aquell moment l'estudiant va denunciar la situació a la Unitat d'Igualtat de la UB, que va tancar el cas únicament amb una reprimenda verbal contra el catedràtic.

El rànquing de Xangai, una de les classificacions més prestigioses de qualitat universitària al món, situa la Universitat de Barcelona (UB) com la millor de l’Estat, juntament amb la Universitat de Granada. Aquest any, però, la llista expulsa el centre barceloní d’entre les 200 millors universitats del món, un selecte grup on va aconseguir colar-se en les edicions del 2021 i el 2022. De fet, totes les universitats estatals i catalanes han quedat fora del medaller: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Pompeu Fabra (UPF) comparteixen posició en el rang 301-400 –juntament amb l'Autónoma de Madrid (UAM), la Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat de Valencia (UV)–, mentre que la Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Lleida cauen en el bloc dels 701-800. 

Aquest matí s'han conegut les dades del rànquing que cada any elabora la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) i que classifica 80 de les 86 universitats de l'Estat en funció d'una trentena de variables que tenen a veure amb l'ensenyament, la investigació, la transferència de coneixement i l'orientació internacional. Englobant totes les àrees analitzades, l'informe conclou que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és la millor de l'Estat, tal com ja ho va ser l'any passat, seguida de la Universitat de Navarra i la Carlos III de Madrid.

Quan les dones embarassades canten al nadó que esperen o escolten música amb altaveus cada dia durant el període de gestació, els bebès neixen amb més capacitat per a la codificació neuronal dels sons del llenguatge. És una de les principals conclusions d’un estudi que ha dirigit el catedràtic Carles Escera, cap del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (Brainlab) de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD). Aquesta conclusió no fa més que confirmar els efectes positius de la música en el desenvolupament de les persones, en aquest cas, ja des d’abans de néixer.

Llegir contes en veu alta és una de les estones compartides més gratificants entre pares i fills. La lectura en veu alta és molt freqüent en les famílies amb infants de 0 a 3 anys i es manté entre els quatre i els sis anys (o més enllà). És una estona per fer vincle, per transmetre el plaer per la lectura i per deixar de banda el mòbil i les presses del dia.

La Universitat de Barcelona (UB) no vol que la investigadora Margarita Díaz-Andreu continuï a la universitat. L'arqueòloga Margarita Díaz-Andreu, que, des del gener del 2012, formava part de la UB, va ser denunciada el juny del 2022, segons la UB, per una estudiant de doctorat. L'estudiant al·legava que tenia ansietat per l'assetjament laboral de Díaz-Andreu. "Aquesta és l'única denúncia formal que ens costa i vam actuar amb celeritat –asseguren fonts de la UB–. Al setembre, ja s'havia traslladat l'expedient perquè l'estudiant pogués continuar la tesi a la UAB. Fins a finals d'abril, però, que és quan s'acaba el període d'al·legacions, no podrem dir que a Díaz-Andreu se l'ha apartat definitivament", assegura el departament de premsa de la UB.

Simplificant molt, el cos humà és el resultat d’una combinació de molècules. Per entendre com funcionen els nostres òrgans, com emmalaltim i com podem curar-nos, cal conèixer aquestes partícules de la manera més íntima possible: àtom a àtom. Però és una tasca molt complexa, perquè de molècules n’hi ha de molts tipus, algunes més complexes que altres, i no són entitats rígides, sinó que es mouen i interaccionen amb les altres. I encara avui, després d’anys de recerca, hi ha moltes incògnites sense resoldre. Aquesta és l’aproximació que ha fet aquest dijous Miquel Pons, químic i director del Grup de Recerca de Ressonància Magnètica Nuclear de Biomolècules de la Universitat de Barcelona (UB), per inaugurar una infraestructura “pionera, única i d’avantguarda” que permetrà “parlar i comunicar-se amb els àtoms”: el primer aparell de ressonància magnètica nuclear de molt alt camp. 

Quan es parla de violència sexual sempre hi ha el dubte de quina és la xifra negra o oculta, la que es desconeix. Per això el ministeri de l’Interior va encarregar al Grup d’Estudis Avançats en Violència (GEAV) de la Universitat de Barcelona (UB) una investigació per calcular quantes persones pateixen violència sexual a Espanya: és la primera vegada que es fa a l’Estat. El GEAV ha agafat les diverses dades que es recullen d’aquest tema –sobretot les oficials i les enquestes de victimització– per intentar saber el nombre real de víctimes i d’agressors. El catedràtic de psicologia de la UB i membre del GEAV Antonio Andrés Pueyo explica que una de cada 45 dones té risc de patir violència sexual a Espanya. En el cas dels menors d’edat, són un de cada 60.

L'economista Josep Maria Gay de Liébana ha mort aquest divendres a l'edat de 68 anys, segons ha anunciat TV3 i ha confirmat a l'ARA la Universitat de Barcelona. Gay de Liébana era un dels economistes més mediàtics d'Espanya gràcies a les seves aparicions als mitjans de comunicació. El 2018 va anunciar que patia un càncer avançat.

Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa; Tobías Martínez, conseller delegat de Cellnex; Isak Andic, creador de Mango, i Joan Font, propietari de Bon Preu, són alguns del directius de les cent empreses més importants que operen a Catalunya. Però quin va ser el camí pel que fa a formació que van agafar per arribar on són ara? L’ARA ha fet una selecció d’una vintena d’aquests directius i ha buscat quina va ser la primera diplomatura o llicenciatura (l’equivalent a l’actual grau) que van cursar i on van estudiar. Dels 22 seleccionats, 15 (68%) van optar per universitats públiques, quatre per privades i els tres restants no tenen estudis universitaris.

Ningú estava preparat per a tot el que estem vivint. S'acumulen les normes per fer front al covid-19. Fins i tot se'ns diu com hem de saludar-nos. El virus ha fet que la malaltia i la mort estiguin més presents que mai. Hi hagut molt d'aïllament, confusió i soroll. Per fer front a tanta convulsió, dos festivals proposen distanciar-se, pensar, reflexionar i debatre sobre com volem viure. Els dies 18 i 19 de novembre torna la setena edició del Barcelona Pensa, que organitza el departament de filosofia de la Universitat de Barcelona i que proposa 15 activitats virtuals i obertes a tothom amb l'objectiu d'apropar la filosofia a tot tipus de públic. Fins al 20 de desembre, la segona edició del Festival Clàssics, impulsat per La Casa dels Clàssics, que presideix Raül Garrigasait i aixopluga la cooperativa Som, convida sota el lema "Reset" a repensar el món amb l'ajuda dels clàssics.

Vigilar les aigües residuals per anticipar un futur rebrot del coronavirus. Aquest és el projecte que encapçala Albert Bosch, doctor en biologia i director del grup de Virus Entèrics de la Universitat de Barcelona. La comunitat científica treballa amb la idea que a la tardor o a l'hivern hi pugui haver un rebrot del covid-19 i qualsevol eina ajuda a detectar-lo o minimitzar l'impacte.