Les morts de dones durant l'embaràs o el part han caigut un 40% aquest últim segle, però tot i això les xifres encara són esfereïdores. El 2023, 260.000 dones van perdre la vida a tot el món durant l'embaràs, el part o el postpart immediat. És una mort maternal cada dos minuts de mitjana, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que tem que les xifres tornin a elevar-se per les retallades en cooperació sanitària internacional que estan fent diferents països, encapçalats aquest any pels Estats Units.

L'augment de les temperatures a causa del canvi climàtic s'associa a greus conseqüències per a la salut física i mental de les persones. El 2023 va ser l'any més càlid registrat en el conjunt del planeta, amb onades de calor que van tenir un impacte directe en la mortalitat dels països europeus. Ara, un estudi publicat a la revista The Lancet adverteix que les morts per calor es triplicaran a Europa a finals de segle, una situació que serà especialment greu a Espanya, Itàlia, Grècia i diverses zones de França.

Les Balears han registrat 14 morts atribuïbles a l'alta temperatura, segons estimacions de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII). L'entitat, amb el sistema de monitoratge de la mortalitat diària per totes les causes (MoMo), ha detectat a Espanya un total de 1.308 defuncions atribuïbles a la calor. Resulta que la setmana que va encetar el mes d'agost (del 29 de juliol al 5 d'agost), l'Estat va comptabilitzar 608 morts per calor, gairebé el doble que la setmana anterior (22-29 de juliol), quan se'n van registrar 335, la pitjor setmana de l'any.

Les Balears han registrat un total de 7.296 naixements entre gener i octubre de 2023, la qual cosa suposa un 3,14% menys que en el mateix període de l'any anterior i fins a un 9,32% menys enfront del mateix acumulat de 2019, any previ a la pandèmia, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Cada vegada som més conscients dels efectes que el canvi climàtic té sobre la nostra salut. Un dia se'l relaciona amb l'agreujament dels virus que poden afectar els humans i l'endemà amb la contaminació i una rebaixa de l'esperança de vida similar al tabaquisme. Ara un estudi ha determinat que l'escalfament global podria augmentar la mortalitat entre els pacients ingressats per malalties respiratòries durant l'estiu.

Parlem de síndrome de mort sobtada sempre que hi ha una mort de forma inesperada en persones prèviament i aparent sanes o bé que desconeixien patir alguna malaltia. Si ens referim específicament a les dels lactants, són aquelles morts que es donen entre el primer mes i els dos anys de vida. Els estudis determinen que als països occidentals la prevalença de la mort sobtada és de cinc casos per cada 100.000 nadons nascuts vius.

Les relacions socials són un element essencial del benestar de les persones. Fa temps que se sap que tenen un paper fonamental en el manteniment de la salut. De manera paral·lela, també se sap que els sentiments d’aïllament social i de solitud influeixen negativament no només en la vida mental i en la sensació subjectiva de benestar, sinó també en molts aspectes fisiològics que afavoreixen el desenvolupament de malalties orgàniques.

La mortalitat els mesos d'estiu de 2022 va augmentar un 26% a les Balears respecte del 2019, i se situaren entre els territoris amb major increment, segons dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Segons les mateixes dades, en el conjunt del 2022 respecte de l'any anterior a la pandèmia de coronavirus, la mortalitat es va incrementar un 16,6%.

Aquest 2022 varen morir a les Balears 1.494 persones més de les que esperables, segons les darreres dades publicades pel sistema de monitorització de la mortalitat diària per totes les causes (MoMo), recollides per Europa Press. D'aquestes, 73 són atribuïbles sa les altes temperatures registrades durant l'estiu.

Hem perdut anys de vida. L'equació és simple: quan la mortalitat augmenta molt, la nostra esperança de vida disminueix. I això és el que ha provocat la pandèmia després de milions de morts arreu del món en un període força breu de temps. Ara bé, l'impacte del virus en la retallada de l'expectativa de vida ha estat desigual en funció dels països i, a més, el covid no pot explicar per si sol tots els canvis que ha anat experimentant internacionalment aquest indicador, que proporciona la mitjana d'anys que s'espera que continuï vivint una persona. Un estudi publicat aquest dilluns a la revista Nature intenta demostrar que, després d'un primer any de pandèmia (el 2020) mortífer, el 2021 bona part dels països de l'oest d'Europa (amb esperances de vida elevades abans del covid) han pogut frenar aquesta pèrdua. Fins i tot països com Suïssa, França i Bèlgica –i una mica més lluny, Espanya– han aconseguit remuntar l'indicador. En canvi, la població d'Europa de l'Est i dels Estats Units encara ara pateix dèficits "sostinguts i substancials" en l'esperança de vida que, molt probablement, s'allargaran en el temps.

Amb 58 anys, Gaspar Noé (Buenos Aires, 1963) s’ha fet gran, o almenys prou gran per començar a pensar en la mort i dedicar-li la seva pel·lícula més tendra. En una pantalla partida en dos, Vortex aborda la decadència d’un matrimoni ancià: una càmera segueix la dona (Françoise Lebrun), amb demència i desorientada; l’altra s’està amb el marit (Dario Argento), amb problemes de cor. El poder destructiu del temps s’acarnissa amb els dos personatges, observats sense filtres sentimentals però amb una humanitat sorprenent en l’autor de Clímax i Irreversible.

El nombre de morts causades per disfuncions de l'aparell respiratori augmentaren un 68,5% a Espanya (en total, 139.880) el 2020 respecte de les registrades el 2019. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi d'investigadors membres de la SEPAR (Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica) i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Malalties Respiratòries (CIBERES), en què ha participat Laura Moreno Bueno, alumna de sisè curs del grau de Medicina de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Les morts atribuïbles a la pandèmia que va declarar-se al món avui fa tot just dos anys podrien ser moltes més que els 5,9 milions de què parlen les xifres oficials entre el gener del 2020 i el desembre del 2021. Un estudi publicat a la revista científica The Lancet defensa ara que el còmput real de sobremortalitat podria arribar a ser tres cops més elevat i situar-se en els 18,2 milions de defuncions. L'informe ha recopilat dades de morts per totes les causes per setmana i mes dels anys del covid i de fins onze anys abans. A partir d'aquesta informació, ha fet un model per poder estimar l'excés de morts global durant la pandèmia.

Durant l’any 2021, 23 aus han mort a les Illes Balears després de caure dins l’aigua, la meitat de les quals eren rapinyaires. Per evitar aquesta mortalitat, la Conselleria de Medi Ambient i Territori i la Fundació Natura Parc animen els propietaris de basses de reg i safareigs a instal·lar-hi plataformes salvaocells per evitar que la fauna hi perdi la vida. "Aquestes zones són un reclam per a les aus, que s’hi acosten per beure i refrescar-se. Alguns animals, i especialment els ocells esgotats o ferits, no poden sortir de l’aigua i moren ofegats", apunten des del departament del Govern.

El coronavirus va provocar 557 morts l'any 2020, que representaren el 6,5% del total de defuncions registrades a les Illes Balears, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), publicades aquest dimecres. En total, varen morir a la Comunitat Autònoma 8.608 persones.

Una tesi de la UIB ha tombat la creença que tothom té les mateixes possibilitats de morir o emmalaltir i que el nivell de vida, el barri on vius i el teu estatus socials són intranscendents a l'hora de patir alguna patologia. Guillem Artigues Vives ha demostrat, a través d'estudis sociològics, que la desigualtat socioeconòmica influeix en la mortalitat dels residents a Palma.

La mortalitat a les Illes Balears va créixer un 7,09% respecte del 2019, segons ha informat Europa Press. Així, l'Arxipèlag és un dels territoris amb un increment més petit. A l'altre costat hi ha Madrid, la comunitat autònoma on més es va incrementar la mortalitat l'any passat, un 41% més que el 2019.

Una jove de 19 anys sense patologies prèvies ha mort a l'hospital de Son Espases per coronavirus. La víctima, segons ha informat Europa Press i ha confirmat el Servei de Salut, havia ingressat fa més d'una setmana a Urgències de l'hospital Son Llàtzer, des d'on va ser derivada a l'UCI de Son Espases. La pacient, que encara no havia rebut cap dosi de la vacuna, va morir aquest dissabte.