Palma s'ha sumat a les celebracions del Dia de la Infància amb una diada al parc de les Estacions, de 10 h a 13 h, amb tallers, música i animacions per als més petits. El Consell de la Infància ha estat l'encarregat d'organitzar tots els actes festius, que han començat amb el sus de la Batucada Feim So. A la diada hi ha participat el regidor de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera, juntament amb diferents consellers del Consell de la Infància i Adolescència de Palma com a amfitrions.

Fa mesos que es palpa una escalada de malestar emocional i trastorns de la salut mental en les franges d’edat més joves, i l'augment està saturant els centres de salut mental infantojuvenils (CSMIJ), escanyats per falta de recursos econòmics i falta de personal des de fa anys. Aquests serveis han hagut d’adoptar un paper reactiu davant l’emergència derivada de la pandèmia en infants i adolescents, un dels grups més afectats per les conseqüències  –socials i econòmiques – que també ha tingut el coronavirus, i els ha tocat prioritzar els casos més greus, que en són molts. El llistat de problemàtiques és alarmant: trastorns de la conducta alimentària (TCA), alguns en situacions de risc vital; ideacions suïcides, autolesions i temptatives; crisis d’agressivitat; episodis d’ansietat cronificada i depressions, o reaccions d’aïllament i falta d’estimulació en infants que tenen poc més de cinc anys. “Aquests són els grups que més estem atenent i també els més greus que hi podria haver, perquè hi ha risc vital. L’onada de salut mental infantojuvenil no ha afluixat i no és només una qüestió de quantitat, sinó de gravetat”, afirma el coordinador del CSMIJ de Santa Coloma de Gramenet, Josep Checa.

Alumnes d'una cinquantena d'escoles han enviat a l'ARA dibuixos per reflectir com veuen la realitat sobre la salut mental dels infants i joves, tema d'aquest 2022 del Diari dels Nens de l'ARA, fet en col·laboració amb Unicef. Reunim aquí una mostra de la seva mirada artística, que, sense amagar la duresa de certes situacions, també té lloc per a l'esperança. Hi ha, així, dibuixos en blanc i negre i altres de ben acolorits, hi conviuen molt tipus d'estètiques i tècniques; la majoria són figuratius, però en molts casos el missatge és conceptual. Hem pogut triar i remenar, i la selecció hauria pogut ser molt més llarga.

Avui, quan posem titulars als drets de la infància, crec important dedicar algunes ratlles a recordar que, entre els seus drets, hi ha el de no ser abocats a la insània, no estar predestinats a anar existint en el malestar, no haver de viure vides futures que acaben trastornades. En un text recent, escrivia: “Bona part del que som, de com viurem l’existència, té a veure amb la infància. Bona part de les nostres dificultats de joves i d'adults provenen d’infàncies sense infància [...] Una part significativa de l’augment de malestars i trastorns que, segons sembla, vivim en l’actualitat és el resultat de societats que han alterat significativament les condicions de vida de la infància”.

Vint-i-tres cares petites apareixen a la pantalla de l'ordinador. Algunes somriuen, algunes gesticulen i d'altres busquen el suport del mestre, amagat en algun lloc de la classe, amb una mirada tímida. N'hi ha que, tot i haver-se connectat des de l'habitació, s'han vestit amb l'uniforme escolar per a l'ocasió. "Aquest any hem perdut l'alegria de veure-us rondar per la Facultat de Filosofia, però tenim la sort de comptar, per primera vegada, amb els companys de l'Amèrica Llatina", comença la directora del Grup d'Innovació i Recerca per l'Ensenyament de Filosofia (Grup IREF), Glòria Arbonès.