<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - CREAF]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/creaf/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - CREAF]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA['L’efecte papallona' que protegeix els parcs i les platges urbanes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/l-altra-efecte-sequera-hi-menys-papallones-platges-parcs-metropolitans_1_5087396.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/87da49e7-88f7-4413-aef7-57a7b9c7fe22_16-9-aspect-ratio_default_0_x1091y932.jpg" /></p><p>El voleteig d’una papallona pot canviar del tot la manera com es gestiona un ecosistema. Petites i llampants, la seva bellesa les converteix en l’insecte més <em>tolerat</em> per la població, però la seva presència en un determinat espai natural va més enllà, ja que és principalment un indicador de bona o mala salut mediambiental. La màxima és senzilla: com més diversitat d’espècies de lepidòpters hi hagi, més bo serà l’estat del seu hàbitat. A Catalunya hi ha una mica més de dos-cents tipus de papallona i, d’aquests, entre 40 i 50 habiten els parcs i les platges de l’àrea de Barcelona. És per això que majoritàriament se les anomena papallones metropolitanes o urbanes, si bé de tant en tant també n’apareixen espècies inèdites que s’hi instal·len temporalment des d’altres indrets. Però la sequera dels últims tres anys n’ha posat en risc la seva supervivència: el nombre d’exemplars observats ha disminuït un 32,8% a causa de la falta d’aigua, que va deshidratar la vegetació, una tendència que la pluja dels últims mesos sembla que ja ha començat a revertir.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gemma Garrido Granger]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/l-altra-efecte-sequera-hi-menys-papallones-platges-parcs-metropolitans_1_5087396.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Jul 2024 11:11:38 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/87da49e7-88f7-4413-aef7-57a7b9c7fe22_16-9-aspect-ratio_default_0_x1091y932.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La blaveta comuna ('Polyommatus icarus') és una de les espècies que més ha disminuït la seva presència a causa de la sequera.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/87da49e7-88f7-4413-aef7-57a7b9c7fe22_16-9-aspect-ratio_default_0_x1091y932.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La sequera ha reduït un 30% la presència d'almenys dues espècies d'aquest insecte, un bioindicador clau dels ecosistemes metropolitans]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les roses s'imposen a les orquídies als boscos europeus]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/roses-s-imposen-orquidies-als-boscos-europeus_1_4908044.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/459e7e01-e814-43de-9bb8-0853897545b4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>En les darreres quatre dècades, els boscos europeus han perdut orquídies i han guanyat roses. Així ho detalla l'estudi internacional liderat per l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Josep Padullés i publicat recentment a la revista <em>New Phytologist. </em>"La biodiversitat del sotabosc europeu s'ha mantingut estable en els darrers 40 anys, però hem observat que hi ha grups específics de plantes que estan perdent la partida, i grups que l'estan guanyant", resumeix Padullés. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Júlia Claramunt Pi]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/roses-s-imposen-orquidies-als-boscos-europeus_1_4908044.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Jan 2024 06:38:04 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/459e7e01-e814-43de-9bb8-0853897545b4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El bosc Teutoburg, a Alemanya, en una imatge d'arxiu]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/459e7e01-e814-43de-9bb8-0853897545b4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El retrocés d'algunes espècies impacta també en la població d'insectes i fongs]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un estudi relaciona la prevalença del càncer amb un consum més alt de carn i alcohol]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/estudi-relaciona-prevalenca-cancer-carn-alcohol_1_3130878.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/fa37fa9f-0078-4e8a-9fc4-bfb9ceea69eb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Consumir més carn i alcohol està directament relacionat amb una alta prevalença de càncer. Així ho constata un estudi liderat per científics del CSIC i del CREAF que ha analitzat les dades de mig centenar de països i d'<a href="https://www.ara.cat/societat/carn-processada-pot-causar-cancer-carn-_vermella-probablement-cancerigena_0_1456054503.html">investigacions locals que ja apuntaven en aquesta línia</a>. L'estudi també confirma que una major ingesta de verdures i de peix es relaciona amb una menor prevalença de càncer i també amb una menor mortalitat.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/estudi-relaciona-prevalenca-cancer-carn-alcohol_1_3130878.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 18 Nov 2020 17:00:25 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/fa37fa9f-0078-4e8a-9fc4-bfb9ceea69eb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Com a carn vermella s’entén el múscul de mamífers com la vedella, el porc, el xai o el cavall, que estan més irrigades per sang.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/fa37fa9f-0078-4e8a-9fc4-bfb9ceea69eb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Investigadors del CSIC i el CREAF també confirmen que les verdures i el peix frenen la incidència]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
