La Policia Local de Palma ha investigat una dona russa de 59 anys com a possible autora d’un delicte lleu de lesions, després d’haver agredit un tècnic sanitari la matinada de dimarts passat, 4 de novembre, al carrer de Sant Magí, a Ciutat.

Fa poc més d’una setmana que Marta i Laura (no són els noms reals d’aquestes adolescents de 15 anys) varen aconseguir entrar en una coneguda discoteca de Magaluf. Conten que el personal de seguretat de la porta estava preocupat per saber si eren mallorquines, perquè havien comprat una entrada per a residents. Així que varen dir algunes frases en català i les varen deixar entrar sense consultar el seu DNI per saber si eren menors. A dins, varen consumir begudes alcohòliques sense que ningú es fixàs que potser no tenien la majoria d’edat. Elles s’ho varen passar molt bé, conten, i riuen per com és de fàcil anar a totes bandes sense haver de donar explicacions sobre la seva edat.

L’altre dia, l’editorial de l’ARA parlava d’un problema gravíssim: Catalunya encapçala –en altres coses no– el consum de droga mundial. Hi llegíem: "Què se n'ha fet, del «No a la droga» de fa unes dècades? Hi ha una certa frivolitat a l'hora de parlar-ne. El tabac està afortunadament estigmatitzat, i l'alcohol cada cop més. Sobre l'abús dels ansiolítics (també aquí som líders mundials en consum) hi ha un debat obert. També sobre l'heroïna, que, associada a una drogoaddicció dura i marginal, està en reculada. En canvi, la cocaïna, vinculada a l'èxit glamurós (econòmic, artístic), lluny de crear alarma social, circula amb impunitat".

Per quart any consecutiu, Projecte Home ha registrat el nombre més gran de persones ateses des de l'inici de l'activitat de la institució. El 2024 el centre va tractar 3.038 persones amb algun grau d'addicció, un 18,7% més que el 2023. L'any passat es va assolir una mitjana de 987,1 pacients per dia, 194 més que el 2023. Així ho demostra la memòria anual de la institució que s'ha presentat aquest dimecres per commemorar el Dia internacional de la lluita contra el trànsit de drogues.

A.G. té 23 anys i va tastar l’alcohol quan en tenia 16, assegura que per pressió social. Després de beure’n “quatre o cinc vegades comptades” es va adonar que no li agradava i, a més, reconeix que aquesta substància “no encaixa” en la seva vida. De fet, assegura que no sap realment què és beure alcohol, perquè d’ençà que va arribar a 18 anys no ho ha tornat a fer. “Ni m’agrada ni ho necessit”, subratlla.

"Per què no acompanyar unes braves d'un escumós a copes? A una truita de patates li queda de meravella!", diu Laura Roca, impulsora de La Baula, una iniciativa amb la qual busca incrementar l'oferta de vins catalans en bars i restaurants. Catalunya és un territori eminentment vitivinícola, però la presència dels seus vins i escumosos a les cartes dels locals de restauració no sempre li fa justícia. Encara es pot fer més notori quan se surt amb l'afany de prendre una copa de vi, sense la intenció de quedar-se l'ampolla sencera. Els verdejo en blanc o els Rioja en negre encara s'ofereixen a copes en molts locals, mentre que, per exemple, demanar una copa de cava català com suggereix Roca no sempre és possible.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat enviar al Congrés el projecte de llei de prevenció del consum de begudes alcohòliques i els seus efectes en els menors d'edat. El text, que ara haurà de rebre l'aval d'una majoria dels grups parlamentaris a la cambra baixa, imposa una sèrie de restriccions amb l'objectiu de retardar l'edat d'inici de consum d'alcohol –la mitjana és de 14 anys– i reduir els episodis de consum intensiu entre els joves. Segons l'última enquesta estatal sobre ús de drogues en ensenyaments secundaris, un 56% dels menors entre 14 i 18 anys havien consumit alcohol l'últim mes i un terç havien begut més de cinc copes en menys de dues hores. La ministra de Sanitat, Mónica García, ha celebrat que vegi la llum una legislació "pionera" i "integral" per abordar aquesta situació "preocupant". En roda de premsa, García ha dit que esperava que el tràmit parlamentari sigui senzill perquè la norma s'inspira en recomanacions recollides en una ponència del Congrés i el Senat aprovada per unanimitat.

"Les begudes alcohòliques són l'únic producte de la Unió Europea que no porta una etiqueta que n'especifiqui la composició". L’observació la fa Florence Berteletti, secretària general d'Eurocare, una aliança europea formada per més d'una cinquantena d'entitats –moltes de científiques– que pretén promoure polítiques sobre l'alcohol que protegeixin els ciutadans de la Unió Europea. “Un petit productor de formatge de qualsevol poble remot d'Espanya o de França compleix aquest requisit. Per què els productors d'alcohol no?”, insisteix Berteletti. I és cert. L’etiqueta d’una simple ampolla d'aigua conté més informació que la d'una de whisky.

El primer que diu l’actriu Emma Suárez (Madrid, 1964) quan ens trobem és que Desmontando un elefante és una pel·lícula important. El film dirigit per Aitor Echeverría (Barcelona, 1977), que s'estrena aquest divendres, relata el procés de rehabilitació d’una arquitecta addicta a l’alcohol i l’impacte d’aquesta situació sobre la seva família. L’actriu de llargmetratges com El perro del hortelano (1996), Julieta (2016) i La propera pell (2016) encarna ara la Marga, aquesta protagonista que lluita per desfer-se de l'addicció mentre la seva filla, interpretada per Natalia de Molina, li fa costat.

La salut dels barcelonins ha millorat en termes generals els últims 40 anys. Ara hi ha menys tabaquisme, menys morts associades a les drogues i les morts prematures per tumors cancerosos o per malalties cardiovasculars han baixat al voltant d'un 50% tant en homes com en dones. En canvi, han augmentat els problemes de salut mental, les malalties de transmissió sexual i també els problemes de salut relacionats amb el consum d'alcohol. Són dades de l'Informe Salut de Barcelona 2023, que recull una anàlisi dels últims 40 anys. Segons aquest estudi, l'esperança de vida dels barcelonins i barcelonines ha augmentat en 6,6 anys per s les dones i en 7,7 anys per als homes, fins als 86,9 i 81,3 anys de mitjana respectivament.

Les herbes, els licors i el palo estan en crisi. Les begudes espirituoses més tradicionals de les Illes, amb l’excepció del gin de Maó, cada vegada es venen i consumeixen menys. Gairebé no s’han promocionat i altres marques i ofertes més renovades els han menjat el terreny. Només en el darrer any, les quatre begudes espirituoses amb identificació geogràfica de les Balears han vist retallades les seves vendes en un 9%. Sumen 180.000 litres menys en només dotze mesos i queden lluny de les xifres de producció i comercialització d’anys precedents.

Amb el debat sobre la necessitat d’una bona convivència entre turistes i residents damunt la taula, l’abundància d’habitatges dedicats al lloguer turístic a zones residencials de les Balears és un dels epicentres del problema. Molts visitants aprofiten l’estada a les Illes per fer festes a l’apartament que han llogat, i alteren el descans dels veïns. “El que volem és dormir tranquils, no haver d’obrir la finestra a les dues del matí per pegar un crit per fer-los callar”, exposa un membre de la Plataforma de Veïns de Son Espanyolet, Helena Rodríguez.

El govern espanyol estudia endurir les taxes permeses d'alcohol als conductors per reduir la sinistralitat a les carreteres. Així ho ha confirmat aquest dijous el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha avançat que s'està treballant "seriosament" en els tràmits parlamentaris per rebaixar dels 0,5 grams per litre en sang actuals als 0,2, així com abaixar els 0,25 mil·ligrams per litre d'aire aspirat actuals fins als 0,10. Inicialment, la direcció general de Trànsit (DGT) volia reduir aquests llindars a conductors professionals i novells. Ara, però, la idea és aplicar-la a tots els conductors.

Fa gairebé trenta anys que a l'Estat l'edat mitjana en què es tasta l'alcohol per primera vegada voreja els 16 anys. Tot i això, la Monografia sobre l'alcohol 2024, que ha publicat aquest dijous el ministeri de Sanitat, mostra com alguns menors són molt més prematurs a l'hora de començar a beure alcohol. Segons l'estudi, un 21,5% dels menors d'entre 12 i 13 anys han consumit alcohol en l'últim mes. El percentatge puja si parlem dels que n'han consumit durant l'últim any (30,6%) o alguna vegada (34,6%).

La il·lusió per formar una família va portar la Núria Beltran i la seva parella, en Joan, fins a Rússia per formalitzar els tràmits d'una adopció doble: la de la Dària i la d'un nen que, com ella, havia nascut a Txeliàbinsk, a la Sibèria russa. Tots dos tenien vint mesos quan, l'abril del 2000, van arribar a Catalunya. Quan van fer els tres anys, però, la Núria i el Joan van veure que alguna cosa no rutllava. La Dària tenia problemes de comportament, de cognició, de rendiment a l'escola... Era incapaç de seguir unes normes, i les reaccions fora de lloc eren constants. "Criar canalla no podia ser allò per què estàvem passant nosaltres, fins que una psicòloga ens va dir que el problema no el teníem nosaltres, sinó la Dària", explica la Núria.

Per tercera vegada consecutiva, Projecte Home ha registrat el nombre més gran de persones ateses des de l'inici de l'activitat de la institució. El 2023 el centre va tractar 2.559 persones amb algun grau d'addicció, un 21,7% més que el 2022. A més, el president executiu de la institució, Jesús Mullor, ha remarcat que el 2023 aproximadament 800 persones hi assistien cada dia per dur a terme tractaments, una xifra que enguany ha ascendit fins a 950 usuaris. "No només venen, sinó que també hi queden", ha celebrat Mullor.

L'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) del CEIP Climent Serra i Servera ha renunciat, després de prop de tres dècades, a gestionar les barres per les festes de Sant Roc i, d'aquesta manera, deixar de vendre alcohol per tal de "donar exemple" i obrir nous camins cap a la "prevenció del consum".

Àngel Acín va començar a consumir cocaïna quan tenia 19 anys. Primer de festa, amb els amics, i sempre amb alcohol. Amb el pas del temps, però, aquesta combinació de substàncies es va convertir en la seva manera d'evadir els problemes, de defugir una realitat que no li feia el pes. Es va refugiar en el consum perquè no estava bé enlloc ni amb ningú i volia tapar unes emocions que no sabia gestionar. "L'abús era només la punta de l'iceberg dels meus problemes", explica. Després de vint anys prenent drogues, ara fa més d'un any que no consumeix. Amb 40 anys va demanar ajuda i actualment està a la fase final del seu tractament, tot i que puntualitza que qui és addicte ho és per a tota la vida. Viu aquest moment amb tranquil·litat, satisfet d'haver dit prou: quan va començar aquest procés va deixar de relacionar-se amb la majoria de les seves amistats perquè totes es drogaven. "Vaig tallar la relació amb el 80% dels meus amics per deixar de consumir. Si no surts d'allà, la probabilitat de tornar-hi a caure és molt alta", explica.